Una vaga pot obrir un debat necessari o pot degradar-lo. L’Estatut Marc és un text complex, i les reivindicacions sindicals sobre condicions laborals són legítimes. Però quan, en alguns comunicats i consignes recents de la protesta mèdica, s’assenyalen les infermeres per guanyar força negociadora, no s’aconsegueix res més que afeblir el sistema. Això empobreix la conversa, trenca equips i debilita la confiança de la ciutadania.

El Govern de Salvador Illa s'ha proposat desencallar d'una vegada per totes la transformació del sistema sanitari, que fa anys que es reclama des de diferents esferes del sector per garantir la sostenibilitat de la sanitat pública. Els professionals, les societats científiques, els sindicats i les patronals coincideixen que calen canvis urgents per adaptar el sistema a la realitat actual, amb una societat més envellida i diversa que ha viscut canvis econòmics i tecnològics molt importants en les últimes dècades. Per això, demanen que aquestes reformes siguin de llarg recorregut i anticipin les problemàtiques i les necessitats de futur.

En el sector sanitari hi ha diverses reclamacions professionals que tenen l'etiqueta d'històriques perquè cap govern ha estat capaç de desencallar-les i s'han enquistat. Les infermeres, per exemple, fa anys que demanen ser reconegudes com a personal facultatiu, ja que des de la unificació d’ensenyaments universitaris europeus del pla Bolonya, ara fa 15 anys, surten de la universitat amb el títol de graduades, com els metges, i no com a diplomades, com havia passat fins aleshores. Ara bé, a Espanya, per accedir a la carrera i per promocionar econòmicament encara es mantenen les categories que responien a aquesta diferència: l’A1, l’equivalent a llicenciatura, inclou només el personal mèdic, mentre que l’A2, la diplomatura, s’estén a les infermeres i altres rols professionals. Aquest greuge, però, està a punt de corregir-se.

"Ha estat impossible aprofundir en el recorregut que van fer les infermeres catalanes i espanyoles que van treballar als hospitals de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil. No he pogut saber d’on venien ni quin recorregut van fer. No he trobat res ni als arxius de Salamanca ni d’Àvila. Es pot identificar algun nom, però res més. Quan Franco va guanyar la guerra, van optar pel silenci per poder sobreviure o per protegir les famílies", explica M. Cinta Sadurní, que ha escrit amb Xavier Bardolet Infermeres en guerra (Eumo Editorial). "No haver pogut explicar qui eren em fa molta ràbia", lamenta Sadurní, que sí que ha pogut indagar en la vida de 95 infermeres d’altres països que van treballar a Vic, una de les ciutats escollides per les Brigades Internacionals per establir-hi un dels seus hospitals, entre l’abril de 1938 i el gener de 1939.

Menys personal a l'atenció primària, menys llits als hospitals i menys operacions als quiròfans. És l'escenari del sistema de salut català per a l'estiu, en què hi haurà un descens de l'activitat que els sindicats adverteixen que impactarà de ple en l'atenció a la ciutadania. De fet, aquest dijous hi ha hagut les primeres protestes del sector a Barcelona en contra d'aquesta situació, si bé la conselleria de Salut hi treu ferro i assegura que entra dins la normalitat de l'estiu i que no hi haurà "afectacions" a la població. Amb tot, aquest agost, que serà el moment en què més professionals fan vacances i més baixarà l'activitat assistencial, Catalunya tancarà un de cada cinc llits d'hospitals i els CAP no tindran reforços per cobrir les baixes.

Les guàrdies de 24 hores en l'àmbit sanitari estan a punt de desaparèixer. La falta de descans, l'acumulació d'hores treballades i el cansament dels professionals incrementa la possibilitat de cometre errors i prendre decisions equivocades que poden tenir un gran impacte en algú que està rebent atenció mèdica. Ara, la ministra de Sanitat, Mónica García, s'ha compromès a limitar, a curt termini, aquests torns extenuants a un màxim de 17 hores i continuar reduint de forma progressiva les jornades de metges i infermeres per garantir el seu descans. Aquest canvi l'ha promogut la metge intensivista Tamara Contreras, que ha recollit fins a 110.000 signatures a través de la plataforma Chang.org al crit de "No podem més!". L'objectiu de la iniciativa és abolir aquests torns i trobar una fórmula que sigui menys perjudicial, tant per als professionals com per a la ciutadania.

La Generalitat tindrà veu i vot en la comissió estatal que decideix el preu dels medicaments. Després d'anys demanant aquesta competència, finalment el ministeri de Sanitat, ara liderat per Mónica García, ha autoritzat el departament de Salut a seure a les reunions de la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments per tenir capacitat de decisió en la negociació el preu dels fàrmacs. L'objectiu últim és que Catalunya tingui influència en els medicaments que es trien i, a la pràctica, en la decisió d'on van destinats. Fins ara, un representant del Govern ja s'asseia en aquesta comissió, però simplement com a observador. El conseller de Salut, Manel Balcells, ha destacat després de reunir-se amb la ministra la importància que "la Generalitat tingui un paper actiu en l'avaluació dels medicaments".

Abans que arrenqués a Barcelona la tercera mobilització d’infermeres de la sanitat pública, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha anunciat que Catalunya pressionarà l’Estat perquè reclassifiqui les infermeres i les inclogui de manera efectiva en la mateixa categoria professional que els metges. Des de la unificació d’ensenyaments universitaris europeus del pla Bolonya, ara fa 13 anys, les infermeres surten de les universitats amb el títol de graduades, com els metges, i no com a diplomades, com havia passat fins aleshores. Ara bé, a Espanya, per accedir a la carrera i per promocionar econòmicament encara es mantenen les subcategories funcionarials que responien a aquesta diferència ja revertida: l’A1, l’equivalent a llicenciatura, inclou només el personal mèdic, mentre que l’A2, la diplomatura, s’estén a les infermeres, els fisioterapeutes i els nutricionistes, entre d'altres. 

Darrere la convocatòria de protestes de les infermeres de la sanitat pública, que dimarts va aconseguir mobilitzar sobretot les professionals de l'atenció primària i que demà culminarà amb una manifestació a les portes de la conselleria de Salut, hi ha una demanda d'atenció, reconeixement professional i augment salarial. Així ho sosté Infermeres de Catalunya, que, tot i no tenir representació a la taula de negociació de l'Institut Català de la Salut (ICS), ha canalitzat el malestar d'una part de les treballadores –consideren que el nou conveni laboral menysté la seva professió i no els paga prou– cap a una vaga sectorial, la primera en molts anys. Des del departament de Salut, però, asseguren que les millores plasmades al conveni són substancials per a les 16.000 infermeres de la sanitat pública i subratllen que cap d'elles cobrarà menys de 35.000 euros, sense tenir en compte les retribucions complementàries.

Uns 3.000 professionals de la sanitat pública i concertada –4.000 segons els sindicats– han sortit al carrer durant la primera jornada de vaga contra el nou conveni laboral de l'Institut Català de la Salut (ICS). L'acord salarial, que aquest mateix dimarts el Govern ha ratificat per als quatre anys vinents, preveu una injecció de 320 milions d'euros per millorar les condicions de totes les categories professionals de la sanitat, però els sindicats convocants –la gran majoria minoritaris– retreuen que aquest pressupost extra s'hagi distribuït de manera discriminatòria. Tot i que hi ha hagut dues convocatòries diferents, tots coincideixen en la idea que el nou conveni "perpetua les diferències salarials" i és "classista" entre les categories, ja que beneficia més els metges.

Quan Daniela Lleixà s'estrenava, el juny passat, com a nova alcaldessa de Mas de Barberans, una veïna del poble de 84 anys la va aturar pel carrer i li va demanar si podia acompanyar-la a casa perquè li havia d'entregar un objecte especial, sense donar gaires més explicacions. "I en aquell moment vaig dubtar si m'ho demanava com a alcaldessa, com a infermera del poble o a títol particular", explica Lleixà. Mas de Barberans és un poble del Montsià que no arriba a 600 veïns. "Sempre intento separar cada rol. I la gent ho respecta".

A la consulta que la infermera Anna Marchal té a la segona planta de l'IES Numància de Santa Coloma de Gramenet, els alumnes hi expressen les seves inseguretats i pors, plantegen dubtes sobre la seva identitat sexual o la manera en què es relacionen amb els companys i relaten els problemes que viuen a casa. Mitjançant aquestes converses, ella pot identificar si pateixen atacs d'ansietat o episodis d'irritabilitat, si tenen una autoestima baixa, si s'alimenten bé o malament o si fan un consum abusiu d'alcohol i decidir si els cal una derivació a un recurs sanitari. Entorn del 30% d'aquests estudiants acaben visitant-se amb el metge de capçalera o amb un especialista del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), però dos terços de les consultes es resolen allà, a pocs metres de les aules on estudien. A partir d'aquest curs, aquest model de promoció, prevenció i detecció del malestar emocional, psicològic i social que s'acarnissa amb els infants i adolescents es reproduirà a tots els instituts catalans. El curs que ve també començarà a arribar a totes les escoles de primària.

Durant dècades han hagut de lluitar per ser molt més que les ajudants dels metges, havent de demostrar contínuament que la seva sensibilitat i els seus coneixements van més enllà de posar una vacuna o curar una nafra. Amb motiu del Dia Mundial de les Infermeres, viatgem al passat amb Pepa Gili, infermera de cures intensives ja jubilada, i parlem amb Judit Martínez, infermera d'atenció primària en actiu de 26 anys. El passat i el present d'una professió que es nodreix de la passió de tenir cura dels altres.

Els sistemes sanitaris europeus són una "bomba de rellotgeria" que, sense una reacció política immediata, podrien quedar arrasats. Els vaticinis de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) són preocupants, però els professionals sanitaris fa temps que envien aquest mateix missatge: se senten exhausts, injustificadament mal pagats i insatisfets amb la seva feina. I la pandèmia només ha estat l'espurna que ha atiat un foc que fa més d'una dècada que crema. A Catalunya està previst que metges i infermeres, però també altres perfils del sector com psicòlegs i administratius, surtin als carrers els dies 25 i 26 de gener per reivindicar una millora de les seves condicions laborals i evidenciar "la situació insostenible de la sanitat pública". I l'única manera d'evitar-ho és que el Govern faci un cop de volant i s'assegui a negociar. Dimecres, a una setmana de la convocatòria, hi ha prevista una reunió entre el sindicat Metges de Catalunya, precursor de les protestes, i el conseller de Salut, Manel Balcells, per intentar redreçar la situació en un temps rècord. Però la vaga catalana no és un cas aïllat: com les guspires d'un mateix foc, fins a set comunitats espanyoles, entre les quals Madrid, i diversos països europeus com el Regne Unit viuen una onada de mobilitzacions de sanitaris per forçar els seus governs a actuar.

Els metges que exerceixen a l'Estat cobren menys diners que els de grans països europeus, com França i Alemanya. I no només en termes absoluts –que seria lògic, perquè els sous en general també són més elevats en aquests països– sinó també en relació al sou mitjà de cada país. Segons l'informe que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha publicat aquest dilluns, la remuneració dels metges generalistes a l'Estat és l'equivalent a 2,6 vegades el sou mitjà espanyol, una xifra inferior a la d'Alemanya, que és 4,4 vegades el sou mitjà del país, o a la de França i Suïssa (3).

El sistema sanitari s’ha nodrit d’infermeres en els últims dos anys com mai per fer front a l’emergència del coronavirus, però l’auge de contractacions ha buidat les bosses de l’atur sense resoldre un problema que ja és endèmic. Falten infermeres a totes les comunitats autònomes. Segons un informe presentat aquest dimarts pel Consell General de Col·legis Oficials d’Infermeria, Espanya necessitaria 95.000 professionals només per remuntar la seva ràtio (actualment de 625 infermeres per cada 100.000 habitants) i arribar a la mitjana de la Unió Europea (827). I Catalunya, on es preveu que es jubilin entre 6.000 i 8.000 infermeres els pròxims cinc anys, no és una excepció: n’hauria d’incorporar almenys 13.000. Les conclusions també indiquen que Girona i Tarragona registren la ràtio d'infermera-pacient més baixa del país. Al conjunt de l'Estat, només Navarra se salva d’un dèficit que s’acarnissa especialment amb Múrcia, Galícia i Andalusia.

Les dades actuals del covid-19 ens permeten ser optimistes, amb una baixa incidència (40 casos per cada 100.000 habitants) i, per tant, encarem amb esperança un trimestre que, a les infermeres d’atenció primària, ens portarà segur molta feina. Començant per la quarta dosi de la vacuna del covid-19 i la vacuna de la grip per a les persones de més de 60 anys, malalts vulnerables i professionals de la salut.

Convocatòria rècord a l'Estat de places per a metges i infermeres. El ministeri de Sanitat obrirà 11.112 places de formació sanitària especialitzada de cara al 2023, cosa que suposa un increment d'un 38%, és a dir, unes 3.000 places més de les que s'ofertaven a l'inici de la legislatura (l'any 2020), segons ha anunciat aquest dimecres la titular de Sanitat, Carolina Darias, després de reunir el ple del Consell Interterritorial de Salut. El gruix del paquet serà per als metges: el ministeri convocarà 8.503 places per a metges interns residents (MIR), un 4% més respecte a l'any passat. Un dels problemes del sistema sanitari actual és la manca de facultatius i, de fet, l'oferta de places MIR es va reduir en 7.000 places entre el 2011 i el 2016. En els últims anys el ministeri ha anat oferint més places, tot i que en l'últim any hi havia hagut un cert estancament.