Una exposició al Palau Robert sobre pensament crític, desinformació i discursos d'odi ha provocat una queixa de Plataforma per la Llengua perquè "estigmatitza els catalanoparlants com a suposats agressors". En un espai que emula un vestidor de gimnàs, l'exposició col·locava al costat de la frase "Que se'n tornin al seu país!" una altra frase que deia "Que aprenguin català!", de manera que podia interpretar-se que equiparava el fet de demanar l'aprenentatge de la llengua amb el racisme o l'exclusió. Segons la Plataforma, la mostra presentava l'aprenentatge del català "amb una càrrega de negativitat i bel·ligerància, i fins i tot d'odi". L'ICIP (Institut Català Internacional per la Pau), que és l'entitat organitzadora, ha admès aquest dijous a la tarda que "el missatge central de la peça pot ser malinterpretat i que el contingut textual és desafortunat", de manera que ja han retirat aquest fragment del recorregut.

El catedràtic de sociolingüística de la UOC Joan Pujolar (Olot, 1964) és un dels grans especialistes en la construcció de la identitat a través de la llengua. En els darrers anys ha centrat la seva investigació en els nous parlants de català: qui són, com muden de llengua, per què i quin reconeixement reben de la comunitat. El dissabte 25 d'octubre participarà en el seminari Semicercles que organitza la Plataforma per la Llengua amb una oportuna ponència sobre El català, la immigració i la cohesió social.

Plataforma per la Llengua ha fet pública una discriminació lingüística entre dos mossos del magatzem d'Amazon a la Zona Franca i un transportista. Els dos treballadors es negaven a descarregar el camió si el transportista no els parlava en castellà, amb l'argument que no és veritat que a Catalunya sigui obligatori garantir l'atenció oral en català. El transportista va intentar mantenir el català fins que va veure que el conflicte escalava i necessitava deixar la càrrega o s'arriscava que la seva empresa perdés 10.000 euros. 

El projecte de la nova llei del taxi, que la Generalitat presentarà aquest dimecres al Consell del Taxi i ha de portar al Parlament la setmana vinent, preveu l'eliminació dels VTC urbans del miler que hi ha actualment a l'àrea metropolitana de Barcelona a mesura que els vagi caducant la llicència, i la creació d'una nova categoria de VTC anomenada d'alta disposició, que agruparà l'activitat dels VTC tradicionals, amb una precontractació de dues hores i un servei d'almenys una hora de durada. La Generalitat calcula que 600 llicències urbanes decauran amb l'entrada en vigor de la llei, tot i que la intenció és fer una "transició suau", i 300 més podran continuar operant un temps més en compliment de sentències judicials fins que també expirin. El nou text també inclou una plataforma de dades que mitjançant la geolocalització controlarà que taxis i VTC no cometin irregularitats.

A la consulta del metge, en una cita judicial o fent la compra al comerç del costat de casa. Fer un dia a dia parlant en català és cada cop més complicat fins al punt que la meitat dels catalanoparlants (50,5%) reconeixen que en alguna ocasió han renunciat a la seva llengua "per evitar problemes". Aquesta dada, extreta de l'Enquesta Sociopolítica del 2024, feta pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), és una de la cinquantena de realitats que destaca l'InformeCAT 2025, que anualment elabora Plataforma per la Llengua per fer una radiografia de quin és l'estat del català. "No és un estudi sociolingüístic, sinó que són dades que no cada any són les mateixes, però que ens donen una imatge real de com està la llengua", ha concretat el president de la plataforma, Òscar Escuder.

Les vuit grans entitats en defensa del català s’han aliat per impulsar a tot el país el #repte21dies. "Es tracta de mantenir el català durant 21 dies, parlar només en català arreu i amb tothom: en sereu capaços?", planteja l’activista Txe Arana en la presentació de la iniciativa. El repte arrancarà el 12 de maig i s'allargarà fins a l'1 de juny.

Quedem a la plaça Osca, davant la casa on va néixer Núria Feliu, amb la drag queen Jèssica Pulla. El personatge a qui dona vida Joan Gabàs (Valls, 1998) ha estat reconegut per obrir camí en el transformisme reivindicant el català i la catalanitat amb el premi Innovació dels premis Martí Gasull que atorga la Plataforma per la Llengua. Als seus espectacles hi poden aparèixer des de Núria Feliu i Guillermina Motta fins a Jet Lag, les Teresines, Pilarin Bayés, el Club Super3, les Tres Bessones i Dagoll Dagom, i hi fa humor del Procés, la corrupció, els pronoms neutres o la seva vida. Els guardons, que també celebren la trajectòria d’Eliseu Climent i tenen com a finalistes l’Editorial Afers, el programa d’IB3 Téntol i el projecte sobre videojocs en català Ce Trencada, s’entregaran el 25 de febrer al Teatre Poliorama de Barcelona.

Aquesta és una de les situacions de discriminació lingüística en el comerç digital que ha fet pública la Plataforma per la Llengua i que assenyala l'empresa de paqueteria de matriu neerlandesa GLS. L'altre cas fa referència a l'empresa catalana Paack, que no va atendre una clienta que demanava parlar en català; va trucar set vegades per ser atesa en català i saber on era el seu paquet i només va rebre com a resposta: "Señora, por favor, hable español". La clienta insistia en el seu dret de ser atesa en català, i l'interlocutor insistia que es passés al castellà o alguna altra llengua que entengués ell.

Fa gairebé dos mesos, una mare amb un nen que té síndrome d'Asperger va trucar al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Reus, gestionat pel grup Pere Mata, perquè el seu fill estava angoixat i no s'aixecava del llit. Cap dels tres professionals que atenen el jove habitualment no estava disponible i van passar la trucada a una altra psicòloga. Quan la mare li va començar a explicar el cas, la doctora li va dir que no l'entenia i que si no li parlava en castellà, no la podria atendre. La mare li va demanar si no era un requisit saber el català i la doctora li va respondre que no. Segons denuncia la Plataforma per la Llengua, després de dos intents de penjar per part de la doctora, la mare va insistir en castellà i va poder fer la consulta.

Fins a quin punt és important la llengua i la cultura per pertànyer a la comunitat catalana? Cal parlar català per integrar-se a Catalunya? Encara és vàlida la màxima pujoliana que "és català qui viu i treballa a Catalunya... i vol ser-ho"? Són preguntes que sovint salten al debat públic fruit del canvi de composició del país en les últimes dècades: dels vuit milions de catalans, una cinquena part (1,65 milions) han nascut a l’estranger i més d'un milió ha nascut a la resta d’Espanya. Aquesta dinàmica ha afectat els usos lingüístics, i el català ha perdut pistonada en molts espais públics i sobretot entre els joves. Però al mateix temps, també està creixent la consciència lingüística i sobre la importància d'usar-lo perquè sigui llengua de cohesió i garantir-ne la supervivència.

Des de l’any 2022 Plataforma per la Llengua ha interposat vuit denúncies contra agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per vulneració de drets lingüístics. Aquestes demandes inclouen diferents casos en què agents de la policia han denegat algun servei als usuaris per parlar en català o exigir l'ús del castellà a ciutadans dels Països Catalans. És el cas de Dénia, per exemple, on Plataforma per la Llengua va denunciar l'actuació d'un policia nacional que va denegar un tràmit relacionat amb el DNI a un usuari que s'expressava en valencià. A més, l'entitat va fer extensiva aquesta denúncia al cap del policia esmentat per negar-se a obrir un procediment sancionador davant la mala praxi de l'agent. Un cas semblant és el que va tenir lloc a l'estació de tren de Figueres l'any passat, quan un policia nacional va exigir l'ús del castellà mentre demanava la documentació als passatgers. L'ONG del català també va presentar una denúncia administrativa per discriminació i vexació a un advocat del Prat de Llobregat que reclamava el seu dret d'expressar-se en català. La policia li va respondre que "no estaven obligats a entendre el dialecte català".

La llengua catalana ha entrat en la precampanya electoral. I no ho ha fet per les diverses crisis que arrossega els últims anys (els mals resultats escolars, la sentència del 25% de castellà, la desfeta en l'ús social, etcètera) sinó per la proposta del president Pere Aragonès de crear una conselleria específica de Llengua la legislatura que ve. És el que han fet alguns ajuntaments després de les municipals, com el de Girona, Vic, Sant Cugat o la Garriga. El govern d'Esquerra ja havia elevat el rang de l'àrea de Política Lingüística, que va passar de direcció general a secretaria, però continua penjant de la conselleria de Cultura. Ara Aragonès proposa dedicar-hi una conselleria específica davant la "preocupació" que considera que el país té per l'ús social de la llengua. El català és el "nervi de la nació", a més d'un factor de "cohesió social", va afirmar dimecres.

El conflicte dins la Plataforma per la Llengua continua encès. Després que dilluns la comissió electoral tombés la primera candidatura alternativa de la història perquè no se cenyia als estatuts, aquest divendres els socis liderats per l'exdirigent d'ERC al País Valencià, Agustí Cerdà, han anunciat que arribaran als tribunals i presentaran una demanda contra la Plataforma per la Llengua per impugnar la convocatòria d'eleccions i la invalidació de la candidatura. En primer lloc, demanaran l'actuació cautelar per ajornar les eleccions, que s'haurien de celebrar dins l'assemblea general del dissabte, 16 de març.

Pugna inèdita a la Plataforma per la Llengua. Per primera vegada en els seus 31 anys d'història s'havien presentat dues candidatures per dirigir la principal entitat dedicada a la llengua, una de continuista encapçalada pel president, Òscar Escuder, i una d'alternativa, defensada per Agustí Cerdà. La comissió electoral ha invalidat aquesta llista alternativa perquè "els candidats no compleixen els requisits que marquen els estatuts". De fet, els 26.000 socis de l'entitat han rebut un correu electrònic aquest matí per informar que l'única candidatura era la continuista, El futur, en català. Fonts de l'alternativa, Plantem cara per la llengua, liderada pel polític valencià d'ERC Agustí Cerdà, han assegurat a l'ARA que portaran el cas "als tribunals": "No ens quedarem de braços plegats", han dit.

La gran majoria de catalans (70,3%) i la majoria de balears (57,1%) i valencians (56,2%) pensen que el català és útil per assolir una carrera professional d'èxit. Les dades són el resultat de tres enquestes encarregades per Plataforma per la Llengua a l'Institut Opinòmetre i a l'empresa ODEC, que l'entitat ha desgranat al Fòrum de Regions Minoritàries Europees, tot i que ja n'havia fet un avançament a l'Informecat2023.

El SAGA torna amb força. La segona edició del Saló del Gaming arrenca aquest divendres i durarà un dia més que l'anterior (s'acabarà el 3 de desembre). Enguany duplica l'espai, fins a 7.000 m² del recinte la Farga de l’Hospitalet, on ja va celebrar-se la primera edició. El saló, organitzat per la Plataforma per la Llengua, també compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i aspira a ser un referent dins del sector dels videojocs al nostre territori. La fira posa èmfasi tant en l’àmbit educatiu –amb tallers, xerrades i la presència de centres de formació– com en l’àmbit empresarial –amb espais de networking, expositors d’estudis locals amb els seus últims projectes, incubadores i altres institucions–. El SAGA també aposta per fomentar el debat sobre les escletxes del sector (gènere, inclusió i accessibilitat), així com el benestar digital dels videojugadors i el consum responsable.

Un home ha estat víctima d'una estafa i d'una discriminació a Amazon. Resulta que va comprar un ordinador portàtil, però en realitat va rebre un paquet amb una ampolla d'aigua a dins. Quan es va posar en contacte amb l'empresa per reclamar, li van demanar que presentés una denúncia oficial. El client va anar als Mossos d'Esquadra i va denunciar l'estafa. Però quan va ser l'hora de presentar aquest document oficial a l'empresa, Amazon li va respondre que no podia tramitar la queixa. La raó? Que no estava en castellà.

El maig passat, la Plataforma per la Llengua va treure a la llum un possible cas de discriminació lingüística contra una treballadora de Veritas. La dependenta, que defensava que va ser acomiadada per parlar català i fins i tot va aportar una conversa enregistrada amb l'encarregat com a prova, va presentar una demanda als jutjats. L'empresa ho negava categòricament i assegurava que no donava directrius lingüístiques en contra de fer servir el català. Avui s'hauria d'haver celebrat el judici, però finalment Veritas ha arribat a un acord amb la Plataforma per la Llengua, que ha assessorat la treballadora, i ha signat diversos compromisos en favor del català per evitar el judici.

La Plataforma per la Llengua ha anunciat que presentarà una queixa formal a la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH) després que el rector, Juan José Ruiz, no hagi respost a la petició de l'entitat perquè la institució rectifiqui les bases d'unes ajudes a la investigació de la Càtedra Misteri d'Elx que obliguen a presentar la documentació en castellà. L'entitat denuncia que aquesta exigència és "il·legal" i demana que es rectifiquin les bases per admetre documentació "en qualsevol dels dos idiomes oficials del País Valencià". També sol·licita que se suspenguin els efectes de la convocatòria fins que s'esmenin i s'adeqüin a la legalitat.  

Mentre les primeres amenaces fruit de les aliances PP-Vox a les Balears i València ja anuncien la intenció d'eliminar el requisit de català per als funcionaris (aquest mateix dilluns ho ha fet en la seva investidura Marga Prohens, en referència als metges a les Balears), l'InformeCat de la Plataforma per la Llengua afirma que el 81,8% dels habitants del País Valencià i el 67,6% dels de les Illes Balears creuen que els funcionaris de l’Estat que atenen el públic sí que haurien de saber català. I si els funcionaris són de les administracions autonòmica i local, encara és més majoritari el consens: el 89% dels valencians entrevistats i el 75% dels illencs hi són favorables. És el que afirmen dues enquestes encarregades a dues empreses d'estudis d'opinió per la mateixa Plataforma. La realitat, però, és ben diferent: una enquesta de la Generalitat Valenciana indica que avui en dia un 24,6% dels seus treballadors no atenen en valencià els usuaris que els parlen en aquesta llengua.