El nou mandat de Trump, els resultats de les eleccions alemanyes i la decisió de Meta de prescindir dels verificadors de dades en les seves xarxes són només tres exemples de com el 2025 viu immers en els discursos d'odi i el creixement de l'extrema dreta, una tendència que fa anys que es gesta. El paper que juga el periodisme en aquest context és un dels temes que ocupa el nou Anuari Mèdia.cat, publicat aquest dimarts. L'informe, editat des del 2011 pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, recopila anàlisis i reportatges que tracten qüestions com la desinformació durant la cobertura de la DANA, la censura, la precarietat de la professió –que afecta especialment les generacions més joves– i l'absència de diversitat a les redaccions.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, donarà a conèixer dimecres al Congrés les mesures que vol posar en pràctica per limitar el finançament amb diners públics dels mitjans de comunicació, que històricament s’ha fet, entre altres vies, a través de la publicitat institucional. El cap de l’executiu va avançar els seus plans a principis de juliol en una entrevista a la Cadena SER, en què va manifestar que la modificació de la llei de publicitat institucional està pensada principalment per frenar "pseudomitjans que no tenen lectors" finançats amb diners públics i que, segons el seu parer, participen en la propagació de mentides. El nou pla de Sánchez forma part de les mesures per a la regeneració democràtica que va avançar després dels cinc dies de reflexió que es va agafar arran de la denúncia de Manos Limpias contra la seva dona, Begoña Gómez. El mateix sindicat ultradretà va reconèixer la possibilitat que la denúncia es basés en notícies falses que havien recopilat de mitjans digitals com ara The Objective, Voz Pópuli i Libertad Digital.

El nivell de desinterès per les notícies entre la població ha arribat al seu màxim històric. Després d'anys i anys d'aquesta tendència, segons un informe del prestigiós Reuters Institute, un 39% de les persones eviten el consum d'informació de manera recurrent. Aquesta dada és 10 punts superior al 29% de la gent que evitava les notícies ara fa tot just set anys, l'any 2017. Però, per què? L'estudi indica que la població titlla la informació d'"avorrida" i "depressiva". Tot i això, el responsable de l'informe, Nic Newman, ha explicat a la BBC que gran part de la culpa també l'ha tingut "l'actualitat dels últims anys". "Entre la pandèmia i les guerres és natural que la reacció de la gent hagi estat apartar-se de les notícies per protegir la seva salut mental o, simplement, voler continuar amb les seves vides", ha assegurat. A Espanya, el percentatge de persones que se senten desgastades de l'actualitat ha passat del 26% l'any 2019 al 44% aquest 2024.

L'any 2019 Jann Wenner va marxar oficialment de Rolling Stone, la revista que va cofundar el 1967, però no l'ha oblidat. Des que es va allunyar de la icònica publicació, on vaig treballar per un curt període com a editor digital fa una dècada, Wenner, de 77 anys, ha escrit dos llibres sobre el seu temps al capdavant de la revista. El primer, Like a Rolling Stone, una autobiografia extensa i plena de xafarderies, va ser un èxit de vendes. El segon, The Masters, que es publicarà el 26 de setembre, consisteix en un recull d'entrevistes que Wenner va fer durant els seus anys a Rolling Stone a llegendes del rock com Bob Dylan, Mick Jagger, Bono i d'altres, així com una nova entrevista a Bruce Springsteen.

L'any 1978 Olga Viza (Barcelona, 1958) va debutar a TVE i, a partir de llavors, es va convertir en una de les periodistes esportives de referència de l'estat espanyol. Després de més de 40 anys de trajectòria, Viza, que va narrar els Jocs Olímpics de Barcelona i va dirigir i presentar els informatius d'Antena 3, ha estat reconeguda amb el Premi Ofici de Periodista 2022 del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que rebrà aquest dimarts.

El periodista Ricard Ustrell, que actualment presenta Col·lapse a TV3, ha anat a declarar avui al jutjat arran d'una denúncia presentada per una associació que retirava llaços grocs i que l'acusa de delictes d'odi i assetjament. Els Segadors del Maresme, els denunciants, consideren que Ustrell i Planta baixa, el programa que conduïa fins abans de l'estiu, van vulnerar la neutralitat ideològica. "Demà aniré als jutjats a declarar per una denúncia totalment esbiaixada. No deixarem de fer la nostra feina", deia Ustrell en un tuit publicat dilluns.

"Sembla una notícia d'El Mundo Today". Que aixequi la mà qui no hagi utilitzat mai aquesta expressió en algun moment dels últims tretze anys. La seva persistència –i indiscutible qualitat– fonamenta el gran triomf d'aquest mitjà satíric de Barcelona, convertit avui en absoluta referència de l'humor estatal i un dels continuadors més brillants de la gran tradició satírica espanyola. El Mundo Today (EMT) ja forma part del nostre ecosistema mediàtic; ha traspassat la línia de l'excepció i l'anècdota per passar a ser cultura popular. "D'això ens en vam adonar el dia que vam aparèixer a una pregunta de Trivial Pursuit. Allà passes a ser pop", explica Kike García, cofundador del magazín, creat amb Xavi Puig el 2009.

El PSC ha fet marxa enrere en la intenció de proposar Enric Hernández, exdirector d’El Periódico de Catalunya i exdirector d’informació i actualitat de RTVE, com a nou conseller delegat de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), segons ha pogut saber l'ARA. Els socialistes volien que Hernández substituís Lluís Garriga, que des del 15 de març és conseller del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans. La retirada de la candidatura d’Hernández respon al malestar que generava en Junts la figura de l’exdirector d’El Periódico, molt crític amb el sobiranisme i que va assegurar quan era al capdavant del diari que els Mossos d’Esquadra havien estat alertats pels EUA de l’atemptat de la Rambla del 2017. 

Els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental en qualsevol conflicte bèl·lic. Aquest dimarts Rússia en va deixar constància quan va bombardejar la torre de televisió de Kíiv després que el ministre de defensa rus anunciés que els centres d’informació ucraïnesos eren objectius directes. Amb l’atac, Putin ha posat en perill un ecosistema comunicatiu relativament jove i que estava en ple desenvolupament.

El grup de comunicació francès Vivendi ha arribat a un acord amb el fons d'inversió britànic Amber Capital per comprar-li la seva participació del 17,93% en el conglomerat Lagàrdere per 610 milions d'euros. L'objectiu és llançar una oferta pública d'adquisició (opa) després de finalitzar l'acord, segons ha informat la firma aquest dijous a través d'un comunicat. Lagardère és un conglomerat especialitzat en edició de llibres i és propietari d'editorials com Hachette, Larousse i de mitjans com Paris Match o la revista Elle. A Espanya, és propietari d'Alianza Editorial, Ediciones Salvat, Bruño i Anaya, entre altres segells editorials.

Ara que hem recuperat la possibilitat d'anar desemmascarats pel carrer podríem aprofitar la metàfora per desemmascarar-nos d'algunes mentides que ens diem a la cara. És ben curiós com dissabte passat no va ser el dia en què ens vam veure les cares al carrer, perquè malgrat que no calia dur mascareta obligatòriament a l'exterior i amb distància, encara se’n veuen moltes. Hem sortit d'un cicle de prohibicions, recomanacions i obligatorietats que ni enteníem del tot ni obeíem del tot. Ara que es relaxen les condicions en què cal portar-la també surten els metges recordant que no és obligatori treure-se-la i les autoritats matisen que no cal dur-la "posada" però sí "a mà". N'hi hauria d'haver prou amb el sentit comú per entendre que enmig de la muntanya potser no cal però enmig de la plaça major del teu poble potser sí. A vegades semblem ben rucs.

En vigílies de les eleccions regionals i departamentals franceses, i quan falta menys d'un any per a les presidencials, la televisió que diferents mitjans de comunicació han batejat amb el nom de Fox News francesa, la CNews, ha superat els seus competidors directes —els canals de 24 hores de notícies— per primera vegada des de la seva fundació, el 2017. CNews, que té presentadors i col·laboradors d'extrema dreta, va registrar el mes passat una quota del 2,7%, contra el 2,5% de la cadena líder fins ara, BFM TV. Així, també s'ha situat per davant de la LCI i FranceInfo, entre d'altres.

La crisi sanitària ha tendit a colonitzar l'agenda informativa dels mitjans. Això ha comportat, de retruc, que alguns assumptes hagin merescut molta menys atenció mediàtica. És el cas de la violència masclista: un estudi de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ha determinat que el nombre d'articles sobre aquesta matèria va caure un 61% el 2020. I, per bé que és cert que el nombre d'assassinats també va frenar-se, només ho va fer en un 24%. Així, segons els diaris analitzats per l'entitat (El País, La Vanguardia, El Periódico, El Mundo, l’ARA i El Punt Avui), es va passar de 442 articles el 2019 –en línia amb els exercicis anteriors– a només 172 l'any passat.