Parlar de disciplina a les aules és, encara avui, obrir un debat carregat d'emocions i perspectives sovint oposades. Que li diguin a Mar Hurtado, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, després de les seves paraules contra la disciplina al programa La Selva a la televisió pública de Catalunya. N'hi ha que l’associen a records d’autoritat rígida, de silencis imposats i càstigs severs, mentre que d'altres la reivindiquen com a condició imprescindible per a l'aprenentatge. El cert és que, al llarg del segle XX i inicis del XXI, el concepte de disciplina a l'escola ha evolucionat de manera tan clara com ho han fet les societats modernes.

Quan era petit, els carrers no estaven asfaltats. Quan queien quatre gotes, els espais entre els blocs del barri de Sant Ildefons de Cornellà eren fangars. Els anys 80 van venir acompanyats del drama social de la toxicomania i les bandes. Avui tenim els carrers asfaltats, potser hi ha més dependència al joc que a l’heroïna i les bandes són de menys violència. Això sí, al carrer avui hi ha poca canalla.

De moment, i després del rebombori, la literatura catalana i la castellana es queden a segon de batxillerat per als que facin humanitats. Els científics, en canvi, es mengen les noves idees, com ara fusionar física i química. La idea és la mateixa d’aquelles furgonetes que veiem pel carrer que porten escrit el logotip “Hostaleria i espectacles”.

“La disciplina té una mala fama injusta, fins i tot sembla que faci por parlar-ne”, diu Alba Castellví, educadora, sociòloga i mediadora. Assegura que aquesta mala fama és deguda al record d'un passat educatiu en què l'educació de la disciplina es feia de manera “disciplinària”, molt estricta i fins i tot agressiva. Considera que, malgrat la mala fama, és imprescindible ensenyar-ne, “perquè sense disciplina no es pot fer realitat cap projecte que requereixi esforç i persistència, ni la facultat de posposar la gratificació”. Acaba de publicar Els hàbits que els faran feliços, on no parla d'educar amb disciplina, sinó d'educar la disciplina. És a dir, d'ensenyar als que creixen la capacitat de fer les coses amb constància i rigor per sortir-se'n de manera més eficient. Per a Castellví, la disciplina és la capacitat de mantenir els propòsits malgrat que no tinguin recompenses immediates, de treballar ordenadament i amb rigor i de controlar els impulsos que ens aparten dels objectius. Al llibre proposa trenta maneres d’ensenyar la disciplina i afirma que es pot fer d'una manera alegre i positiva.

Votar a favor de l’elecció d’Enrique Arnaldo com a magistrat del TC ha sigut un plat que deu haver fet ennuegar-se més d’un diputat del PSOE i de Podem. Molt vinculat al PP, fins al punt d’aparèixer com a investigat en alguna de les trames corruptes del partit, com Lezo o Palma Arena, la quantitat de possibles irregularitats i incompatibilitats pel càrrec que acumula han ocupat els titulars de les darreres setmanes. Massa tràngol, deuen haver pensat els diputats del PSOE i del partit lila que han decidit saltar-se la disciplina de vot o no estar presents durant la votació. El més destacat, l'exalcalde socialista de Sant Sebastià Odón Elorza, que ho ha anunciat públicament.

Escrupolós, meticulós, rigorós. Sistemàtic, metòdic; maniàtic, sí. Detallista, perfeccionista. Ordenat, organitzat, disciplinat: quadriculat. Rutinari. Constant. Exigent. Pulcre. La tirallonga d’epítets evoca professions científiques o tècniques, però no casaria gaire amb la disbauxa i la bohèmia suposades en un artista plàstic eminent. Joan Miró era un d’aquells creadors que tenen clar que la inspiració els ha de sorprendre treballant. Res a veure amb la vida de sexe, drogues i pinzells d’altres genis d’abans i d’ara. Associem els creadors a la bohèmia, a la disbauxa –al caos–, i no estem gens acostumats als que, com el surrealista barceloní, filen prim i defugen l’extravagància. Tenia apamada –registrada– tota la seva activitat i va preocupar-se que hi continués després de la seva mort, el dia de Nadal del 1983. Teresa Montaner, cap de conservació de la Fundació Joan Miró, subratlla “la voluntat de Miró de crear-hi un arxiu on es guardés tota aquesta documentació”.

La declaració de sobirania que s'ha de votar dimecres al Parlament ha tensat la corda fins al límit entre els crítics del PSC i la cúpula del partit. Segons ha pogut saber l'ARA, cinc diputats del PSC han amenaçat de trencar la disciplina de vot si el partit decideix votar demà en contra de la declaració. Durant el matí d'aquest dimarts els crítics han estat pressionant perquè el PSC voti a favor de la resolució de CiU, ERC i ICV-EUiA, però de moment la cúpula es manté enrocada.

El diputat del PSC Ernest Maragall ha trencat aquest dimecres la disciplina de vot imposada per la direcció del PSC en el debat parlamentari sobre el pacte fiscal i ha votat a favor de l'Agència Tributària pròpia i no consorciada amb l'Estat. Segons han confirmat a l'ARA diverses fonts coneixedores de la votació, Maragall s'ha alineat així amb els diputats de CiU, ICV-EUiA i ERC, i ha avalat tota la proposta de pacte fiscal, també la Hisenda pròpia que rebutja oficialment la cúpula socialista. Les fonts consultades per l'ARA asseguren que Maragall no havia anunciat al grup parlamentari la intenció de trencar la disciplina de vot, tot i que companys seus del grup, especialment els de l'ala catalanista del PSC, coneixien el seu desacord amb la posició oficial.

El Barça ha confirmat que el Reial Madrid havia denunciat 8 jugadors del primer equip després del partit d'anada de les semifinals de Lliga de Campions al Bernabéu: Pedro, Busquets, Keita, Alves, Mascherano, Pinto, Piqué i Messi. El club blaugrana ho ha explicat en un comunicat que ha emès aquest dilluns després que la UEFA decidís desestimar les denúncies presentades pel Barça i el Madrid.