L'Agència Tributària (AEAT) centrarà la seva actuació aquest any en els negocis digitals, els lloguers i l'activitat dels influencers. Aquestes són algunes de les directrius recollides en el pla de control tributari 2026 que publica el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) d'aquest dijous. Un dels elements importants per dur a terme aquestes actuacions és tota la nova informació financera de la qual disposa Hisenda, com per exemple la relacionada amb l'ús de Bizum o de les targetes. A les dades que faciliten els proveïdors de pagaments transfronterers i les que remeten les plataformes de comerç electrònic s'hi sumen noves declaracions informatives a l'àmbit financer.

La nova campanya de la declaració de la renda ja ha començat. A Catalunya, durant els prop de tres mesos que s'allargarà, l'Agència Tributària preveu retornar 2.087 milions d'euros a 2,2 milions de ciutadans. En canvi, l'entitat espera ingressar 5.386 milions d'euros d'1,9 milions de catalans. El total de diners que als contribuents els sortirà a pagar, doncs, escala a un 15,6% respecte a l'any passat. Pel que fa a l'impost de patrimoni, l'Agència Tributària espera recaptar 882 milions d'euros. Així, els ingressos per aquest impost es dispararan un 15,8% respecte als recaptats l'any passat, quan l'entitat va sumar 761 milions dels catalans i de les catalanes. També s’incrementarà el nombre de declaracions d’aquest tribut, que passarà de les 94.500 de l’any passat a més de 98.000 que s’esperen gestionar aquest any.

Catalunya és el gran centre de producció de marihuana d'Europa. Se'n produeix en masies abandonades de les Garrigues, als boscos del Pallars, en naus industrials abandonades de l'àrea metropolitana de Barcelona o en xalets aixecats a la perifèria de molts pobles de la Selva. "A Vidreres i a Maçanet hi ha urbanitzacions on una casa sí, una no, tenen plantacions de cànnabis a l'interior", expliquen els cossos policials. Tot i això, malgrat que Catalunya s'ha convertit en el gran graner del continent, ara la marihuana arriba també de fora. L'Agència Tributària ha comissat a l'aeroport del Prat i al Port de Barcelona 1.214 quilos de marihuana provinents de Tailàndia i el Canadà. Aquí, però, cal sumar-hi 467 quilos que van entrar pel port de Huelva i 642 kg més que la policia canadenca va aturar al port de Montreal i que es dirigien cap a Barcelona. Són més de dues tones de droga intervingudes en set operatius durant els últims sis mesos.

Des de fa unes setmanes s'ha imposat la inquietud entre pimes i autònoms davant d'un nou canvi a l'hora de facturar. A partir de l'any que ve, els sistemes de facturació que es facin servir hauran de complir uns nous estàndards per facilitar el control de l'Agència Tributària i combatre el frau fiscal. El sistema s'ha batejat com Verifactu.

Les empreses i els autònoms es preparen per a un nou canvi a l'hora de facturar. A partir de l'any que ve, els sistemes de facturació que facin servir hauran de complir uns nous estàndards per facilitar el control de l'Agència Tributària i combatre el frau fiscal. El nou reglament vol fer més fàcil acreditar que una factura ha pogut ser verificada per l'organisme i d'aquí el nom com se'l coneix: Verifactu.

Es pot cotitzar en una comunitat autònoma, tributar en una altra i fer servir els serveis públics d'una tercera. Conec el cas, per exemple, d'una persona que és resident efectiva a Valladolid; allà cotitza el seu despatx, allà treballa, obté la renda i la plusvàlua dels recursos que utilitza. Malgrat això, és resident fiscal a Madrid, on té un pis de propietat com a inversió i on va de tant en tant amb l’AVE. Sap què ha de fer per justificar-ho davant de l’Agència Tributària, per mostrar que habita almenys la meitat de l’any a la Comunitat de Madrid, ja que allà paga menys renda i patrimoni. Així, els costos dels serveis relatius a la seva activitat els suporta Castella i Lleó, i qui fa caixa és la Comunitat de Madrid. Però on té la residència administrativa autodeclarada és a Eivissa!, on viatja els estius i més d’un cap de setmana, perquè així es beneficia d’uns descomptes de transport que la seva contribució fiscal no ajuda a finançar. Essent resident administrativa a les Illes Balears, aquesta comunitat rep el finançament autonòmic corresponent, basat en la població empadronada. Per tant, la seva residència legal no és realment enlloc. No és on cotitza, a Valladolid: aquí no té ni metge de capçalera, tot i que si li cal hi accedeix per urgències com a ciutadà desplaçat. Tampoc no és on tributa, a Madrid, on, amb el que s’estalvia d'impostos, pot pagar-se la sanitat privada. I no és allà on se li financen els serveis públics, sinó a les Illes Balears, que reben per això un ingrés sense gairebé assumir cap cost, ja que, al cap i a la fi, la subvenció del transport la paga l’Estat! Com pot ser que estiguem instal·lats en aquesta disbauxa de residències reals, fiscals i administratives, sense un mínim creuament de dades ni responsabilitats identificables en el finançament d'un estat del benestar contra el qual moltes persones com la del cas esmentat practiquen el seu particular dúmping fiscal?

En un principi, les empreses gasistes es van trobar amb un no rotund. L'octubre del 2013 es va aprovar una llei que permetia a certs sectors una reducció del 85% en la base liquidable de l'impost sobre l'electricitat. Alguns fabricants de gas van trucar a la porta del ministeri d'Hisenda, a qui van demanar que ells, com a indústria en què l'electricitat que es consumeix suposa més d'un 50% del cost del producte que fabriquen, també es poguessin acollir a aquest descompte. Llavors, la resposta del ministeri va ser que les "limitacions que imposa el restrictiu marc pressupostari" ho feien impossible. Fins i tot l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT) va concloure que estendre la rebaixa fiscal a aquesta tipologia d'empreses seria de "difícil control".

"El partit del marit de Begoña Gómez, del gendre de Sabiniano Gómez, del germà de David Azagra, del cap en el govern de José Luis Ábalos i del cap en el PSOE de Santos Cerdán es mostra preocupadíssim per la imputació d'un ministre que va exercir com a tal fa més de set anys i que no té vinculació laboral amb l'equip de Feijóo ni amb el PP actual." Aquest és el missatge que el PP ha comunicat als periodistes a les 12.30 h d'aquest dijous, just una hora abans d'informar que Cristóbal Montoro s'havia donat de baixa. El to agre demostra que el cas ha caigut com una bomba a Génova, ja que si sumem aquest escàndol al fet que Pedro Sánchez va sortir viu de la compareixença parlamentària del 9 de juliol passat, el resultat és que l'embranzida del congrés del PP de fa dues setmanes s'ha evaporat en un tres i no res. En termes futbolístics és com si t'empaten el partit just al final de la primera part després d'anar guanyant 0-2. És cert que encara queda la segona, però els ànims ja no són els mateixos.

El sotscap del Servei de Vigilància Duanera a Catalunya és a presó provisional per presumptament formar part d'una xarxa de contraban que operava al Port de Barcelona. Francisco Javier Martín Miñana, a pocs dies de jubilar-se, era el cap de la unitat operativa de Vigilància Duanera, un càrrec considerat el número dos a Catalunya del grup de l'Agència Tributària encarregat de la lluita, precisament, contra el contraban i el narcotràfic. En total hi ha vuit detinguts, alguns estibadors i transportistes del Port, i a part de Miñana tres més han entrat a la presó de forma provisional. Durant la investigació, apunten la Guàrdia Civil i l'Agència Tributària, els han enxampat amb més de dos milions de caixes de tabac ros, valorades en més de 8,8 milions d'euros.

L'Agència Tributària espanyola ha de retornar 2.198 milions d'euros corresponents a 2,33 milions de declaracions de la renda del 2024 presentades per contribuents catalans, segons dades publicades aquest dimecres pel ministeri d'Hisenda. Els diners a retornar corresponen a les declaracions de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) de la campanya de la renda, que es va obrir el 2 d'abril passat i es va tancar aquest dilluns, 30 de juny.

Un gos ensuma insistentment un contenidor marítim ple de sacs de cacau. El guia un agent de la Guàrdia Civil mentre s'ho miren efectius de la Vigilància Duanera. El contenidor ve de l'Equador i l'objectiu és trobar-hi alguna bossa amb cocaïna oculta. Els sacs, de 70 quilograms, estan apilats els uns sobre els altres, sense palets, fet que dificulta encara més la vigilància. Tot s'ha de fer a mà. El gos no borda ni s'asseu: de moment està net. En una altra terminal del port, uns agents de la Vigilància Duanera obren les portes d'un altre contenidor. És un gest ràpid, però que passa lent. "Aquest és bastant probable que porti droga", alerten. Prové del Brasil i hi ha una munió de caixes de fil per cosir. Hi pugen, rebusquen, n'obren, però només apareix fil i més fil. Toquen les caixes amb una mena de marcador. Es diu cocatest. També dona negatiu.

Fa pocs mesos transcendia que els ciutadans de l'estat espanyol són uns dels usuaris que més utilitzen l'aplicació Bizum per fer transferències instantànies de tot el món. Arran de l'augment de l'ús d'aquest aplicatiu, Hisenda està posant la lupa sobre els moviments bancaris fets a través de Bizum afegint nous controls. L'última de les novetats de l'Agència Tributària és el rastreig de tots els moviments, independentment de la quantitat que impliquin, un fet que suposa un canvi radical en el control financer.

Més enllà de les mesures que el govern espanyol vol desplegar per ajudar els sectors afectats per la política aranzelària de Donald Trump, l'executiu de Pedro Sánchez també busca incidir en la resposta de la Comissió Europea a la guerra comercial. Així, per exemple, vol que l'executiu comunitari aprovi un fons europeu amb part dels diners que es recapten dels aranzels que aplica la Unió Europea. La idea és que aquests diners serveixin com a baló d'oxigen per a les empreses més afectades.

Tret de sortida de la campanya de la declaració de la renda d'aquest 2025, corresponent als ingressos i despeses del 2024. La maquinària de l'Agència Tributària s'ha posat en marxa aquest 2 d'abril i s'allargarà fins al 30 de juny. De moment, està disponible la possibilitat de presentar la declaració per internet, mentre que les declaracions telefòniques no estaran disponibles fins al 6 de maig (es podrà començar a demanar cita el 29 d'abril) i les presencials, fins al 2 de juny (amb la possibilitat de demanar cita a partir del 29 de maig).

Si el nivell de vida que es duu discrepa del que s'ha declarat, sigui en termes de renda o patrimoni, és probable que l'Agència Tributària ho posi en el punt de mira, o com a mínim aquesta és la intenció de l'òrgan que, entre altres coses, controla el frau fiscal i depèn del ministeri d'Hisenda. En concret, l'Agència Tributària té intenció d'impulsar aquest 2025 el control sobre les persones físiques que mostrin signes de riquesa que "discrepen" de la seva renda i patrimoni declarats, tal com ha explicat aquest dilluns l'organisme públic, coincidint amb la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) del Pla Anual de Control Tributari i Duaner corresponent a l'any 2025.

"El consorci ens recorda la relació de minoria d'edat que tenim amb l'estat espanyol", deia en una entrevista a El País, el juliol de l'any passat, la llavors secretària general d'ERC, Marta Rovira. Es referia a la proposta del PSC de recuperar l'Estatut per crear un consorci entre les agències tributàries catalana i espanyola que recaptés els impostos a Catalunya. Els republicans ho rebutjaven de ple. Uns dies abans, en un article a La Vanguardia, la mateixa Rovira i els negociadors del partit reclamaven un "pas de gegant" en finançament: "I no pot ser un consorci entre la Generalitat i l'Estat, en una operació de maquillatge perquè tot continuï igual". El pacte per impulsar un finançament singular es va acabar signant uns dies després, Salvador Illa va ser investit i el consorci va desaparèixer del redactat. Sis mesos després els republicans obren la porta a recuperar-lo de manera temporal davant l'assumpció que difícilment es podran complir els terminis perquè l'agència catalana recapti tots els impostos per ella mateixa.

L'Agència Tributària espanyola va recaptar l'any 2023 un total de 16.708 milions d'euros vinculats a les actuacions de prevenció i lluita contra el frau. La quantitat és un 0,2% superior a la de l'any anterior. A més, Hisenda va regularitzar la bases imposable de grans multinacionals per un valor de 2.925 milions d'euros després de fer 87 inspeccions a aquest tipus d'empreses.

La possibilitat de guanyar el premi més alt del sorteig de la Primitiva és d'una entre 139 milions. El protagonista d'aquesta història va tenir aquesta sort.

Un desembarcament d'haixix cada dues setmanes. Durant nou mesos, un grup va introduir una mitjana de 6.000 quilograms mensuals d'aquesta droga a Catalunya. Ho feien per platges amagades i rocoses de la Costa Brava, com la cala Culip, al final del cap de Creus, o la cala Aiguafreda, a tocar de Begur. Els Mossos d'Esquadra no dubten en afirmar que són l'entramat criminal "més important dels últims temps" que entrava haixix a Catalunya, en paraules de l’inspector Antoni Salleras, cap de l’Àrea Central de Crim Organitzat de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC). Ara, amb la desarticulació del grup criminal, s'han resolt alguns successos amb més preguntes que respostes. El setembre del 2023 va aparèixer una furgoneta plena d'haixix embarrancada en una cala d'Aiguafreda, i ara ja se sap del cert que eren ells. El juny d'aquest any la policia va intervenir vuit tones d'haixix, la confiscació més grans dels últims anys, flotant a les aigües d'Arenys de Mar, i també es confirma que els responsables, almenys d'una de les dues narcollanxes, eren ells.

Tret de sortida de la campanya de la declaració de la renda d'aquest 2024 i corresponent als ingressos i despeses del 2023. La maquinària de l'Agència Tributària s'ha posat en marxa aquest 3 d'abril i s'allargarà fins a l'1 de juliol. De moment, està disponible la possibilitat de presentar la declaració per internet. De fet, a les 10 del matí d'aquest dimecres ja s'havien presentat 523.000 declaracions, segons ha anticipat la directora general de l'Agència Tributària, Soledad Fernández, en roda de premsa aquest dimecres. "A tothom li agrada cobrar aviat", ha dit Fernández. Les declaracions telefòniques no estaran disponibles fins al 7 de maig i les presencials, fins al 3 de juny. Segons l'Institut Joan de Mariana, el contribuent espanyol pagarà de mitjana 3.860 euros d'IRPF.