Arran de la campanya de denúncia de casos d’assetjament promoguda a les xarxes socials per milers de dones fa unes setmanes, s’han fet públics diversos exemples de pràctiques masclistes i vexatòries a l’entorn musical. Acompanyades del hashtag #metoo, figures populars com Björk i Lady Gaga han explicat les seves pròpies experiències dins d’aquesta indústria profundament masculinitzada i dominada, en nombre i rol de poder, per homes. Si cantants tan admirades i respectades com aquestes han patit casos d’assetjament, no costa imaginar el tracte discriminatori amb què es troben les dones que participen en l’escena local, ja sigui sobre, sota o darrere l’escenari.

Travessant totes les llums que il·luminen un dia, i picant l’ullet a diverses èpoques musicals, Menos mal (La Castanya, 2017) enamora automàticament, desplegant amb un encís irresistible el retro pop de llampecs rítmics de Me and the Bees. Aquest cop, Esther Margarit, Carlos Leoz i Verónica Alonso han pogut conjugar la seva espontaneïtat habitual amb l'exigència creativa. “Vam compondre les cançons molt ràpid, però amb aquest disc hem tingut una mica més de temps per millorar-les, els hi hem pogut donar més aire. Normalment entres a l'estudi amb les cançons molt noves, en canvi aquestes les hem pogut rodar una mica en directe i les hem assajat molt”. Potser per això les seves noves melodies ens encerten com fletxes ben esmolades, una allau de hits que gairebé mai superen els dos minuts. “Quan escrivim una cançó, mai hi donem més voltes de les que toca. No fem rock progressiu ni metal, així que si sona la tornada un parell de cops, ens fa la impressió que no cal repetir. Ens agrada més acabar amb un cert impacte, de manera sorprenent”.

REW

<<

“A la meva mare li encantava el Carnestoltes, de petita ens feia unes disfresses increïbles!”, recorda Verónica Alonso. El millor de tot? Que podia jugar amb els retalls que corrien per casa. “Sempre m’ha agradat dibuixar i fer roba. I també mirar videoclips. La música m’apassiona!”. Tot i això, es va matricular a filologia anglesa. “Després del primer any li vaig dir al meu pare que no, que el que jo volia era estudiar disseny de moda”. I ho va aconseguir. Adéu, Cantàbria. Hola, Barcelona.

]]>

Centenars de persones s'han acostat a l'escenari a l'aire lliure The Hub, on han tocat en sèrie quatre grups catalans i balears. El primer a sortir a l'escenari ha sigut Amics del Bosc, que amb les seves lletres en català ha entusiasmat el públic anglès, molt entregat durant tot el concert. La llengua, segons Torelló, "no ha sigut cap impediment" per connectar amb el públic. "No els ha importat gaire, perquè estaven movent el cap, seguint el ritme. Crec que els hem arribat d'alguna forma", assegura el cantant d'Amics del Bosc. Pel grup, "ha sigut collonut" tocar aquests dies a Brighton, on han descobert una altra manera de connectar amb el públic. "L'estimació per la música que té la gent, no només els músics, veiem que és més pròxima que, potser, a Barcelona. La gent va a mirar concerts sense saber de qui són i això em fa pensar una mica", confessa Josep Torelló.

]]> 2001/2010: Diez años de Primavera Sound según Paco y Manolo,

]]>