Cirsa, l'imperi internacional del joc, ha obtingut un benefici de 28,3 milions durant el primer semestre, un 7,7% més en comparació amb els sis primers mesos del 2024, segons ha comunicat l'empresa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L'empresa, d'arrels catalanes, va tancar el segon trimestre de l'any amb un benefici operatiu de 187 milions d'euros, cosa que representa un 9,2% més que el mateix període de l'any passat, i va registrar uns ingressos d'explotació de 579 milions d'euros, un 11,3% més. Segons ha informat aquest dimarts en un comunicat, els resultats d'aquests tres mesos trenquen tots els rècords trimestrals assolits fins ara per Cirsa. Entre el gener i el juny del 2025, l'empresa va comptabilitzar uns ingressos d'explotació de 1.369 milions d'euros, un 10,4% més que els anotats els primers sis mesos de l'any passat.

Cirsa s'ha estrenat aquest dimecres a la borsa amb una pujada fins als 16 euros, per després acabar tancant als 15 euros fixats com a preu de sortida. El gegant català del joc, que protagonitza un dels desembarcaments més importants als parquets d'aquest any, ha començat el periple borsari amb la cerimònia tradicional del toc de campana a la Borsa de Barcelona per part del seu president, Joaquim Agut.

Cirsa, l'imperi del joc, s'estrenarà a la borsa el 9 de juliol. Serà la segona gran sortida al parquet del 2025, després de la protagonitzada al febrer per HBX Group, proveïdora d'agències de viatges. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha aprovat aquest dimarts el fullet de l'operació, cosa que ha propiciat que la companyia posi data a l'estrena.

Fa més d'un any que l'imperi català del joc Cirsa va tornar a activar els moviments per sortir a borsa i ara aquestes intencions ja tenen data. La companyia —propietat del fons nord-americà Blackstone— ha anunciat aquest dimecres el seu salt als parquets per començar a cotitzar aquest juliol.

Les amenaces aranzelàries del president dels Estats Units, Donald Trump, estan provocant terratrèmols a les borses en les últimes setmanes. Les advertències del líder de la primera potència mundial i la guerra comercial global que comença a desencadenar no fan més que generar incertesa.

Cirsa torna a fer moviments per sortir a borsa. L'imperi català del joc ha contractat els bancs d'inversió Deutsche Bank, Barclays i Morgan Stanley per estudiar de nou el seu accés al parquet espanyol. El setembre de l'any passat era Puig, un altre gegant català, qui estudiava aquesta sortida, i al maig, vuit mesos després, s'estrenava a borsa.

La pandèmia del covid-19 també ha passat una gran factura al gegant de jocs i apostes Cirsa. En el primer semestre de l’any els resultats de la companyia s’han enfonsat amb estrèpit, fins a fregar unes pèrdues de 194 milions d’euros, 21 cops més que els 9 milions que havia perdut el primer semestre de l’any passat. D’aquests números vermells, tres quartes parts es van produir entre abril i juny.

“A Catalunya hi ha molts diners, però no tant capital”. L’afirmació no és nova, però divendres a la tarda va tornar-se una mica més evident. El capital invertit i creat durant anys per la família Lao a Cirsa es va convertir divendres en un taló bancari de 2.400 milions d’euros. L’imperi del joc creat per Manuel Lao -gran exemple de l’ascensor social i del self-made man català- ha passat a mans del fons nord-americà Blackstone i ha seguit el camí iniciat al març per Freixenet (en què una part de les famílies propietàries s’han desprès del 50,7% del capital). Aquest camí també ha començat a recorre’l la seva rival, Codorníu, que busca socis financers perquè adquireixin una participació de la companyia i permetin donar sortida a una part de la família propietària, els Raventós. I hi ha més casos: Abertis aviat passarà a estar controlada per l’ACS de Florentino Pérez i per l’Atlantia de la família Benetton, i fa tot just dues setmanes la gran empresa participada per Abertis, Cellnex, va passar a mans dels mateixos Benetton.

El grup català Nortia, propietari de Cirsa, ha tancat avui la compra de les instal·lacions de Sharp a Sant Cugat del Vallès, on fins ara la multinacional hi fabricava televisors.