Més d'una seixantena d'autors catalans han viatjat fins a Mèxic per representar Barcelona a la 39a Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara, en què la ciutat és convidada d'honor. Deu dels participants resumeixen el seu periple a l'altra banda de l'Atlàntic en primera persona.

Amb la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara inaugurada, l'escriptor Javier Cercas va donar ahir el tret de sortida literari en un atapeït auditori del pavelló de Barcelona, ciutat en la qual fa vint-i-cinc anys que viu tot i que la majoria continuen pensant que viu a Girona. Reparteix el seu temps entre l'Alt Empordà i la capital catalana. A la capital de Jalisco va reunir un públic incondicional, entregat. "¡Ya viene, ya viene, qué emoción!", va anunciar una admiradora asseguda a la segona fila. La majoria havien assistit a la sessió anterior per assegurar-se un lloc en la xerrada de l'autor que va saltar a la fama mundial amb Soldados de Salamina quan tenia 39 anys i que ara, als 63 anys, i coincidint amb la mort del papa Francesc, ha tret El loco de Dios en el fin del mundo.

Llegir i estimar. Sant Jordi es podria resumir en aquests dos verbs tan preciosos. Una festa que s’explica amb literatura i amb amor, a l’abril, just quan comencen a brotar els arbres i el dia allarga decididament, és imbatible. Sant Jordi és un esclat col·lectiu però també personal, un dia que té una partitura que tothom pot interpretar introduint-hi les seves pròpies variacions.

Era molt difícil aguantar una hora sencera sense parlar ni un minut del català ni de Catalunya en una conversa que el Govern havia decidit dedicar a Sant Jordi, però aquest silenci ha acabat sent justament el missatge polític de la diada. Des que Salvador Illa va anunciar que gravaria un pòdcast amb Javier Cercas per celebrar el Dia del Llibre que hi ha hagut cert rebombori. Era el primer cop en tota la història que un president de la Generalitat trencava la neutralitat institucional congraciant un escriptor concret, i hi havia crítiques per a tots els gustos. Des del punt de vista purament mercantil, fa molt poc progressista promoure un autor de bestsellers per sobre d'altres noms i segells més independents. Des del punt de vista del relat polític, triar una de les veus més activament bel·ligerants dels darrers anys contra el Procés grinyolava amb les apel·lacions a la grisor i la concòrdia que són marca de la casa. Des del punt de vista de la consciència lingüística, invertir el capital de la presidència per promocionar un llibre en castellà no sembla gaire coherent amb combatre el retrocés alarmant del català. En un govern que fa virtut de la sordina, la tria de Cercas és una de les declaracions més explícites de programa polític que s'han fet últimament. Però en comptes d'atacar aquest reguitzell de polèmiques de quilòmetre zero que flotaven, Illa i Cercas han repetit tots i cadascun dels tòpics de confort al voltant del papa Francesc i Donald Trump; i aquí pau i després glòria.

La Generalitat anuncia una nova activitat per a la vigília de Sant Jordi al Palau de la Generalitat. Si l'Ajuntament ha institucionalitzat el pregó de Sant Jordi el dia 22 a la tarda (aquest any amb la mexicana Cristina Rivera Garza) i els diàlegs de Sant Jordi a les biblioteques de la ciutat unes setmanes abans, la Generalitat organitzarà el dia 22 d'abril al Saló de Sant Jordi Les veus de Sant Jordi, una jornada amb quatre converses entre personalitats del pensament i la literatura en format pòdcast. La conversa central serà la del president Salvador Illa amb Javier Cercas, que parlaran sobre les tradicions, la cultura i Sant Jordi, moderats per Agnès Marquès (12.15 h). Les altres són entre Eloy Fernández Porta i Marina Garcés (10.30 h), Maite Carranza i Jordi Puntí (16 h) i Alicia Kopf i Monika Zgustová (17.30 h).

Després d'escriure tres thrillers protagonitzats per un mosso d'esquadra, Javier Cercas (Ibahernando, 1962) ofereix una singular variació al seu nou llibre, en què el detectiu és el mateix autor i l'investigat és ni més ni menys que el papa Francesc. El loco de Dios en el fin del mundo –publicat per Literatura Random House, després d'una etapa de l'autor a Planeta que va començar amb Terra Alta (2019)– explica el viatge de l'escriptor fins a Mongòlia com a part del seguici del summe pontífex amb l'objectiu de construir-ne un retrat aprofundit. "He tingut el privilegi de ser el primer escriptor a qui el Vaticà ha obert les portes perquè n'escrigués un llibre –assegura–. Quan em van fer la proposta, de seguida els vaig dir: «No saben que soc un tipus perillós?». Però ni així es van fer enrere. De fet, he tingut una llibertat absoluta per escriure el que he volgut. Ni tan sols han volgut llegir el llibre abans que es publiqués. L'únic que espero és que, un cop sigui llegit per part del Vaticà, no es decideixin a excomunicar-me".

Movistar Plus+ ja ha començat el rodatge de la sèrie policíaca Terra Alta, que tindrà sis episodis i es gravarà entre Barcelona, la comarca de la Terra Alta i les Canàries durant 14 setmanes. La sèrie, que compta amb la col·laboració de la productora Secuoya Studios, es podrà veure el 2025 a la plataforma Movistar Plus+. Es tracta d'una adaptació de la novel·la homònima amb què Javier Cercas va guanyar el premi Planeta 2019 i serà protagonitzada per l'actor valencià Miguel Bernardeau, conegut per sèries com Élite (Netflix), Zorro (RTVE) i Querer (Movistar Plus+). El repartiment també inclou Ivan Massagué, Marta Etura, Bea Segura, Goya Toledo, Pere Ponce, Pablo Derqui, Manel Barceló, Jordi Martínez i Francesc Orella.

#Fakejóo. Haurà estat l’etiqueta de Twitter que més ha perseguit el candidat popular durant la campanya. Feijóo s’ha embolicat amb la seva presumpta amistat amb el narco Marcial Dorado. L’última versió del seu molt canviant relat l’ha pronunciada davant els micròfons amics de Carlos Herrera a la Cope i ha consistit a dir que, quan es deixava fotografiar amb ell, només era un contrabandista. Però les xarxes han estat ràpides a fer emergir una notícia del ja extint diari El Sol del 1990, cinc anys abans de les famoses fotografies, on es llegeix a pàgina sencera: “Marcial Dorado era el responsable de blanquejar els diners de la coca”. Una infografia mostrava com la droga entrava per Galícia, just on hi havia escrit el nom de qui ara intenta renegar.

“El rètol està en castellà, però bé...”, em diu la Tere, de la joieria i rellotgeria Bultó, a Montblanc. El rètol, que tapa l’original, és de clara estètica dels anys 70. “Vaig preguntar als de la pel·lícula què en farien després i em van dir que el llençarien, com tot el que havien col·locat per transformar Montblanc en la Girona de la Transició. «Doncs no el toqueu. M’agrada molt», els vaig dir". Aquest és probablement l’únic element que ha quedat a Montblanc del rodatge de la pel·lícula Las leyes de la frontera. Tot el que s'hi va posar per ambientar Montblanc als anys 70 –com ara una cabina telefònica, amb publicitat de la Gran Enciclopèdia Catalana, a la plaça Major– s’ho van endur.

Feia anys que el premi Nobel de literatura Mario Vargas Llosa (Arequipa, 1936) no presentava un llibre seu a Barcelona. Se'l va poder veure el 2018 donant suport a la candidatura de Manuel Valls a l'alcaldia. També el 10 d'octubre del 2017, a la manifestació convocada per Societat Civil Catalana, en què va carregar contra els "estralls" que causava el nacionalisme català. "Es necessita molt més que una confabulació colpista dels senyors Puigdemont i Junqueras, i de la senyora Forcadell, per destruir el que han construït 500 anys d'història", va proclamar: a un costat hi tenia Josep Borrell; a l'altre, Xavier Garcia Albiol amb una bufanda d'Espanya embolicada al coll.

Després de Terra Alta i Independencia, l’escriptor tanca aquesta saga amb El castillo de Barbazul. En aquesta novel·la, el bibliotecari i expolicia Melchor Marín s’enfronta a la desaparició de la seva filla, que no ha tornat del seu viatge a Mallorca 

Las leyes de la frontera

(3,5 estrelles)

]]>

'23-F. Anatomia d’un instant'

Teatre Lliure

Un instant pot dir molt d’una persona. I d’un país. I aquell instant en què Adolfo Suárez va romandre assegut a l’hemicicle del Congrés de Diputats d’Espanya desafiant l’ordre del tinent coronel Antonio Tejero, mentre la resta de diputats, a excepció de Santiago Carrillo, que va seguir fumant al seu escó, i del tinent general Gutiérrez Mellado, que es va enfrontar als revoltats, s’amagaven sota els seus seients, va empènyer l’escriptor Javier Cercas a buscar tota la informació sobre el cop d’estat del 23-F i els seus protagonistes. Tot plegat donaria com a resultat una narració històrica amb aires de novel·la molt ben rebuda pels lectors i la crítica i que guanyaria el Premio Nacional de narrativa 2010, entre altres distincions.

]]>

La primavera del Teatre Lliure estarà feta de revisió històrica i d'apocalipsi. Des d'ara fins a l'estiu, el teatre desplegarà una programació que orbitarà sobre la memòria de la Transició espanyola i sobre el futur més immediat de la humanitat. "Serà una primavera carregada de compromís, on el teatre serveixi de mirall per reflectir-nos sense importar el lloc ideològic, o on vivim o la nostra condició social. És una crida a l'idealisme pràctic i racional per reaccionar i contagiar de responsabilitat cívica, la mateixa que hem d'exigir als nostres governants, siguin del color que siguin", diu el director del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel, que afegeix que la programació "torna a construir ponts i mira enrere per poder seguir mirant endavant". Un dels primers a revisar la història recent serà Àlex Rigola, que després d'Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers i La gavina adaptarà ara al teatre Anatomia d'un instant de Javier Cercas. "El 23-F va ser un moment apassionant de la nostra història, que està plena de parts fosques. Cercas hi projecta una mirada molt interessant i plena de capes, que va més enllà d'un retrat històric", explica Rigola, que defineix el muntatge com "un relat a quatre veus" amb Pep Cruz, Roser Vilajosana, Enric Auquer i Xavi Sáez al repartiment. L'espectacle s'estrenarà el 8 d'abril al Lliure de Gràcia.

]]>

Només cal llegir el primer capítol d'Independencia per percebre que Javier Cercas ja es troba còmode amb el nou camí que va encetar quan va guanyar el Premi Planeta 2019. La novel·la que va merèixer aquell reconeixement, Terra Alta, no tenia res a veure amb la seva obra anterior –caracteritzada per l’autoficció, la recerca històrica i la no ficció– i donava inici a una nova línia de treball dominada per la ficció i, més concretament, pel gènere policíac. El resultat va ser una bona novel·la, però no gaire diferent d'altres bones novel·les d'aquella mena. Per dir-ho d'una manera clara: en l’etapa anterior, Cercas era, si no el millor, un dels millors; en la nova, era un més. Però això canvia d'una forma radical amb la publicació d'aquesta novel·la, Independencia, segona part de la sèrie protagonitzada pel mosso d’esquadra Melchor Marín. I és que aquesta novel·la no és bona, sinó rebona. De fet, és tan bona que no sorprèn gens que surti publicada a Tusquets, i no a Planeta. Ja m’entenen.

]]>

Javier Cercas ha escollit un títol provocatiu per a la novel·la que acaba de publicar. Independencia, el seu retorn a Tusquets –on fa 20 anys va publicar Soldados de Salamina, llibre que li va canviar la vida–, no aborda directament el Procés, però el fa aparèixer de teló de fons a partir del retrat d'aquelles elits que, després d'intentar la separació d'Espanya, el 2025 treballen per enfortir el poder de Barcelona i, de passada, carregar contra la immigració.

]]>

Quan va guanyar el premi Planeta fa tot just un any, Javier Cercas va anunciar que Melchor Marín, el mosso d'esquadra protagonista de Terra Alta, l'acompanyaria encara durant un temps. El març del 2021, l'autor publicarà la segona part del que ha de ser una tetralogia vinculada amb la història recent de Catalunya. El títol, Independencia, insinua un possible viatge a la tardor del 2017, al referèndum i a la declaració del 27 d'octubre, tot i que encara no ha transcendit cap detall de l'argument del llibre. En l'anterior lliurament el rerefons dels atemptats jidahistes del mes d'agost d'aquell any tenia un paper destacat en la trama.

]]>

El govern espanyol continua sense saber com comunicar enmig de la crisi. Ahir, a El País, van entrevistar la vicepresidenta quarta, Teresa Ribera, i ja veuen vostès el titular: “España está en la gama alta de éxito, otros han recomendado beber lejía”. L’afirmació és tan poc congruent amb la realitat que el mateix periodista li pregunta: “Si Espanya va reaccionar abans, ¿per què tenim més morts per habitants que ningú?"

]]> L’amic Javier Cercas va dir l’altre dia (davant del rei d’Espanya): “Lo más contracultural hoy en España es defender los valores republicanos. Y decir la verdad: que los encarna el rey”.

]]>