<![CDATA[Ara.cat - AUTONÒMIQUES]]> 10 <![CDATA[PP: "Comença la legislatura del diàleg i dels acords"]]>

El PP ha guanyat les eleccions municipals celebrades avui amb 5.670.717 de vots, el 26,87% de les paperetes i 22.088 regidors, mentre que el PSOE ha estat la segona força amb 5.307.966 (el 25,15%) i 20.288 regidors. Però el Partit Popular perdria la majoria absoluta en totes les comunitats autònomes i només la mantindria en les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, amb percentatges d'escrutini significatius que varien entre comunitats. Tot i així és el partit més votat en la majoria de les comunitats, excepte a les Canàries, Astúries i Extremadura, on guanya el PSOE.

]]> <![CDATA[El PP guanya les eleccions però perd totes les majories absolutes a Espanya, segons Antena 3]]>

Segueix l'escrutini, en directe

]]> <![CDATA[La jornada electoral del 24-M, pas a pas]]> <![CDATA[Cospedal assegura que "mai" s'ha sentit qüestionada dins el PP]]>

La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, assegura que "mai, mai i mai" s'ha sentit qüestionada dins el partit i que està i ha estat sempre "molt tranquil·la" malgrat els "rumors" i "publicacions" que especulen el seu lideratge.

]]> <![CDATA[Pedro Sánchez preveu que "el PSOE tornarà a ser la primera força política a Espanya" després del 24-M]]>

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha mostrat aquest diumenge a Segòvia la seva confiança que "el PSOE tornarà a ser la primera força política a Espanya, després de les eleccions municipals i autonòmiques" perquè allà per on va el que veu "és empatia per part de la gent".

]]> <![CDATA[Podem preveu gastar 2,5 milions en les autonòmiques, la meitat a Madrid i al País Valencià]]>

Podem s'ha fixat un pressupost màxim de 2,46 milions d'euros per a la seva campanya a les tretze comunitats autònomes en les que se celebren comicis autonòmics el 24 de maig. D'aquesta quantitat, més de la meitat, 1,25 milions, aniran destinats a sufragar les campanyes de Madrid i el País Valencià, els seus dos grans objectius en aquestes eleccions.

]]> <![CDATA[Podem irrompria com a segona força a la Comunitat de Madrid, segons 'El País']]>

Podem, amb 34 diputats, seria la segona força política a la Comunitat de Madrid la pròxima legislatura, segons una enquesta de Metroscopia per a 'El País', que situa el PP com el partit més votat, encara que passaria de 72 a 38 escons, i dóna a Ciutadans 21 representants, només dos menys que el PSOE.

]]> <![CDATA[Podem iniciarà al març les primàries per elegir els seus candidats a les autonòmiques]]>

El secretari d'organització de Podem, Sergio Pascual, ha anunciat aquest divendres que les primàries per elegir els candidats a les eleccions autonòmiques que se celebraran el maig d'enguany començaran "amb total seguretat" a partir del mes de març.

]]> <![CDATA[Pablo Iglesias proposa que Podem no concorri en solitari a les municipals i doni suport a coalicions àmplies]]> El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha proposat aquest dilluns que la seva formació política no concorri a les properes eleccions municipals de 2015 encara que sí que donarà suport i s'implicarà en altres iniciatives municipalistes es diguin "Guanyem o d'una altra manera".

]]> <![CDATA[Podem no té "cap dubte" que es presentarà a les autonòmiques i municipals però dubta si "sol o acompanyat"]]> L'eurodiputat de Podem Pablo Echenique ha assegurat aquest dissabte que no hi ha "cap dubte" dins del partit conforme aquest participarà en les pròximes eleccions autonòmiques i municipals "en totes les grans ciutats", però la preguntes és "com, si sol o acompanyat". A preguntes dels mitjans després d'una roda de premsa a Toledo, Echenique ha dit que en tot cas aquesta decisió s'haurà de prendre "més endavant", i ha assenyalat que "és comprensible que hi hagi pressa" per part d'altres forces polítiques i de la premsa per saber com presentaran aquestes candidatures.

]]> <![CDATA[El PSOE escollirà en primàries el candidat a la presidència espanyola el 26 de juliol de 2015]]> Les primàries per elegir els candidats autonòmics i municipals del PSOE a les eleccions del maig del 2015 tindran lloc el 19 d'octubre o el 30 de novembre, mentre que les que serviran per decidir el candidat a la presidència del govern espanyol seran finalment el 26 de juliol de 2015.

]]> <![CDATA[Les primàries del PSOE per les generals seran el juliol del 2015]]> El PSOE finalment ja ha acordat quan se celebraran les primàries per les pròximes eleccions. L'executiva federal del partit ha proposat l'octubre per escollir els candidats per les municipals i autonòmiques del maig i el juliol per celebrar les de les generals del novembre del 2015. El partit assenyala que necessiten aquest marge de temps després de la cita electoral de la primavera per poder preparar les candidatures a les eleccions generals.

]]> <![CDATA[La CUP ja prepara el terreny per presentar-se a les catalanes del 2014]]>

El juny de 2009 l'assemblea de la Candidatura d'Unitat Popular va votar per 161 vots a favor i 148 en contra no presentar-se a les autonòmiques del 2010. Ara, però, l'ambient és molt diferent després d'haver pujat de 20 a 100 regidors el passat 22 de maig i haver-se presentat a les principals ciutats de Catalunya i el meló es torna a obrir. En una assemblea que realitzarà el març, el partit d'esquerra independentista votarà la reconversió cap a una formació amb estructura i discurs d'àmbit nacional, el primer pas per decidir a finals de 2012 presentar-se a les catalanes del 2014.

]]> <![CDATA[El PP fa el tomb a Andalusia i ja pensa en una victòria en les autonòmiques del març]]> El PP ha obtingut una victòria històrica a Andalusia. Per primera vegada en unes eleccions generals, els populars han aconseguit convertir-se en la força més votada, un triomf que perfila també un possible tomb en les autonòmiques del març. Amb 33 dels 60 diputats que s'escollien –un menys que en els comicis de fa 4 anys per la pèrdua de població a Cadis–, el PP ha millorat els 25 escons aconseguits el 2008. L'escenari ha fet un gir total. El PSOE havia sumat 36 diputats en les darreres generals i ara només s'ha quedat amb 25. Izquierda Unida ha aprofitat la desfeta socialista per esgarrapar representació (2 diputats).

]]> <![CDATA[UPN es mantindria com a primera força a Navarra i no es preveuen canvis a l'Ajuntament de Vitòria]]> El trencament del PP amb UPN a mitja legislatura feia interessant analitzar els resultats electorals a Navarra del proper 22-M, però l'enquesta feta pública avui pel CIS no preveu gaires canvis i seria la força regionalista la que s'enduria la major part del vot conservador. Dels 22 diputats que va obtenir el 2007, UPN en retindria 16 o 17, mentre que el PP n'aconseguiria 6. En còmput global, doncs, el pes conservador es mantindria igual o sumaria un escó. Per la seva banda, el PSOE podria perdre un diputat, i passaria de 12 a 11. Una situació semblant a la de la coalició abertzale Nafarroa Bai, que, aquesta vegada sense EA, mantindria els 12 parlamentaris o en perdria un. Finalment, IU doblaria la represenació, passant de 2 a 4 diputats, mentre que Bildu tan sols n'aconseguiria 2, si finalment es pogués presentar (malgrat que aquesta xifra pot ser enganyosa, ja que durant l'enquesta encara no estava tancada la coalició i l'opció política de l'esquerra abertzale encara era Sortu). Una altra vegada, com durant la legislatura anterior, ni les forces conservadores (UPN i PP), ni les progressistes (PSOE i IU) ni les abertzales (Na-Bai i Bildu) arribarien a la majoria dels 26 escons, així que, per formar govern, caldria un acord entre dos d'aquests sectors polítics.

]]> <![CDATA[El PP arrasaria a les Illes Balears i podria governar amb una còmoda majoria absoluta de 33 diputats]]> L'enquesta preelectoral que acaba de publicar el CIS preveu un profund canvi al govern de les Illes Balears i Pitiüses. Segons les seves dades, el PP rebria el 47,9% dels vots i obtindria una clara majoria absoluta, amb 32 i 33 escons –la majoria se situa en 30 diputats–, entre tres i quatre més que fa quatre anys. Per la seva banda, el PSIB-PSOE es mantindria en una situació similar a la que té ara i mantindria els 22 electes del 2007 o en guanyaria un. El declivi, per tant, el patiria UM –ara Convergència per les Illes–, que perdria els seus tres parlamentaris i es quedaria fora de la cambra. Finalment, la coalició de PSM, Iniciativa-Verds i Entesa per Mallorca aconseguiria tres diputats, mentre que IU en conservaria un. Aquestes forces es van presentar juntes fa quatre anys i van obtenir un escó més entre totes. Com UM, també quedaria fora del Parlament la Lliga Regionalista de les Illes Balears, formació escindida del PP, que no aconseguiria laminar l'ascens dels populars. Tampoc Esquerra, en solitari, obtindria resultats significatius.

]]> <![CDATA[El PSOE perdrà Castella-la Manxa i Extremadura, segons el CIS]]> L'enquesta preelectoral del CIS certifica la derrota socialista en una de les comunitats autònomes que estarà més disputada. A Castella-la Manxa el PP, encapçalat per la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, obtindria un 46,3% del vot i el PSOE de José María Barreda es quedaria amb un 45%. Això significaria 26 diputats per al PP i 25 per al PSOE. Ara la dreta en té 21 i l'esquerra, 26. Populars i socialistes han posat tota la carn a la graella per vèncer o resistir en una comunitat tradicionalment progressista i que ara, com diu l'enquesta, pot passar a mans de la dreta.

]]>