Els pactes d'investidura de Pedro Sánchez amb l'independentisme han tornat a adobar el terreny del debat territorial a Espanya. Conscients del moment polític, els presidents autonòmics han aprofitat els seus discursos de Cap d'Any per marcar perfil de cara al 2024, on ja s'albira la negociació d'un nou model de finançament autonòmic. Tot plegat, mentre l'independentisme pressiona pel pacte fiscal després de tancar l'any havent aconseguit un pacte per la llei d'amnistia, una de les reivindicacions estrella des de l'inici de la judicialització del Procés.

El president català, Artur Mas (CDC), el lehendakari basc, Iñigo Urkullu (PNB), i la presidenta de Navarra, Uxue Barkos (Geroa Bai), tots tres integrants de formacions nacionalistes o sobiranistes, es desmarcaran aquest dilluns de la desfilada militar de la Hispanitat. Seran els únics presidents autonòmics absents en la desfilada, en una conjunció que es dóna per primer cop.

El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha demanat aquest dimecres perdó a les víctimes de totes les organitzacions terroristes que han operat al País Basc, entre les quals ha citat ETA, però també els GAL i el Batallón Vasco-Español. Ha reconegut que al govern basc li va faltar "intel·ligència emocional" amb les víctimes, perquè hauria hagut de "reaccionar abans i fer-ho millor", i ha anunciat que iniciarà una "nova etapa "en aquesta matèria.

Els governs basc i català han anunciat que estudien la possibilitat de presentar "accions conjuntes, fins i tot jurídiques", per combatre el procés de "recentralització" que, al seu judici, du a terme l'executiu del PP.

El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha qualificat d'"exageració" la sentència del Tribunal Suprem que condemna a tres anys de presó a vuit dels processats pel setge al Parlament a qui l'Audiència Nacional havia absolt. En una entrevista a Radio Popular-Herri Irratia, Urkullu ha considerat exagerada la resolució judicial: "Em sembla excessiu, sincerament, des de la meva defensa del que és el respecte institucional".

Preocupació compartida. El president Artur Mas i el lehendakari del govern basc, Iñigo Urkullu, han analitzat en una reunió de dues hores aquest diumenge al matí al Palau d'Ajuria Enea el context polític i han coincidit a mostrar preocupació per la recentralització política que, al seu entendre, està operant el govern espanyol de Mariano Rajoy.

Felip VI ha presidit aquest diumenge per primera vegada com a rei la desfilada militar del Dia de la Hispanitat, que ha tingut lloc al centre de Madrid. Hi ha assistit vestit amb l'uniforme de gala de l'exèrcit de terra i ha estat acompanyat per la reina Letícia, la princesa Leonor i la infanta Sofia. A més del govern espanyol en ple, a l'acte hi han estat presents els presidents del Congrés i el Senat, Jesús Posada i Pío García Escudero, així com els presidents del TC i el CGPJ i el líder del PSOE, Pedro Sánchez. També tots els presidents autonòmics tret d'Artur Mas, Iñigo Urkullu i el socialista Javier Fernández, d'Astúries.

Alguns ciutadans que seguien la cerimònia de proclamació del nou rei des del carrer al centre de Madrid han dirigit esbroncades i crits de "fora, fora" al president de la Generalitat, Artur Mas, i el lehendakari, Iñigo Urkullu, quan a les pantalles gegants instal·lades se'ls veia sense aplaudir al Rei Felip VI, un vegada finalitzat el seu discurs al Congrés.

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha demanat al president de la Generalitat, Artur Mas, que es reuneixi amb el president espanyol, Mariano Rajoy, de la mateixa manera que ho ha fet amb el lehendakari, Iñigo Urkullu. Navarro veu necessari que els dos presidents es reuneixin per trobar solucions a "un problema greu de relació" entre Catalunya i l'estat espanyol. El líder socialista ha reclamat crear, malgrat "les discrepàncies", un "clima de diàleg" tant a les forces polítiques com a la societat, just una setmana després de l'incident en un acte privat a Terrassa.

El lehendakari, Iñigo Urkullu, s'ha posicionat aquest dimecres al costat dels barons del PP que clamen contra la possibilitat d'afluixar les condicions del dèficit per a Catalunya. Segons Urkullu, seria un "contrasentit" que es "premiï" aquelles comunitats autònomes que no s'hagi ajustat al compliment de l'objectiu de dèficit. A parer seu, caldria tenir una "especial atenció" cap a aquelles comunitats que sí han complert.

Josep A. Duran i Lleida, líder d'Unió, ha assegurat aquest matí, després de la reunió de la permanent dels democristians, que CiU i PNB "ni han tingut ni tenen una estratègia conjunta de futur". "PSOE i PP van intentar desgastar Iñigo Urkullu amb aquest argument, però no hi ha res d'això: Euskadi i Catalunya tenen realitats diferents, com per exemple el concert econòmic", ha raonat Duran.

Iñigo Urkullu no es despentina mai. Fuig de les aglomeracions, dels excessos i de les emocions fortes. Ha fet de la moderació bandera i sempre l'acompanya un posat seriós. És un home de corbata permanent i sembla que la porti nuada al coll fins i tot quan es vesteix d'esport i surt a passejar per la muntanya, una de les seves aficions. Conscient de la imatge avorrida que transmet, es defensa: "Guanyo en les distàncies curtes". El físic l'acompanya. Una enquesta d'una web de contactes el va escollir com el polític més sexy.

Finalment no ha calgut recórrer a la foto finish que alguns preveien. El retorn de l'esquerra independentista basca al parlament de Vitòria no ha fet trontollar l'hegemonia del PNB en l'àmbit nacionalista. El nou lehendakari, Iñigo Urkullu, governarà amb una minoria de 27 diputats (la majoria són 38). La coalició abertzale EH Bildu es queda amb 21. Hi ha un únic element distorsionador d'aquest equilibri polític: el candidat natural de l'independentisme basc, Arnaldo Otegui, segueix empresonat.

Primeres eleccions autonòmiques al País Basc sense ETA i amb totes les formacions legalitzades. Una normalitat democràtica que converteix els comicis d'avui al País Basc en una fita històrica. Conscient de la importància del moment –la nova legislatura que comença serà la de la consolidació de la pau– el candidat del PNB, Iñigo Urkullu, a qui totes les enquestes donen com a guanyador, ha demanat els ciutadans bascos que es "mullin per un temps nou". Ho ha dit aquest diumenge al matí, a l'hora en què ha anat a votar i aprofitant el dia plujós que fa a Euskadi

"El meu quadern de ruta diu que des del 21 d'agost, quan López va avançar les eleccions que no volia avançar, hem recorregut 11.600 quilòmetres. Són els quilòmetres que hi ha a la ruta Euskadi, Quebec, Escòcia, Flandes, Catalunya, Euskadi", ha dit aquest divendres al vespre el candidat del PNB a la presidència del govern basc, Iñigo Urkullu, a l'acte de tancament de campanya, a Bilbao. I ha afegit: "El nostre full de ruta és Euskadi, nació europea".