“Va embogir molta gent, jo el primer”, assegura Jaume Duran, autor del primer gol en el retorn històric del Girona a la Segona Divisió gairebé cinc dècades després. L’agost del 2008, a l’estadi de Balaídos, l'exdavanter banyolí va convertir-se en el protagonista d’un conte de fades: només dues setmanes abans jugava al Palamós, a Tercera. “Vaig fitxar de carambola, perquè el Girona va venir a la Costa Brava a jugar un amistós i em va sortir tot. Cada cop que agafava la pilota, esprintava i marxava del meu defensor. Ells buscaven un extrem esquerre i l’entrenador, en Raül Agné, ja em tenia vist. Però aquell partit va ser clau i en menys de quinze dies era titular en un partit de futbol professional”.

L'any 2018-2019 jugava al Sant Andreu i cobrava 700 euros que cremava en gasolina. Als matins feia un curs de socorrisme a la piscina de Manlleu, dinava un tàper al seient del conductor del seu Seat Ibiza gris en alguna àrea de servei de la C-17, a les tardes s'entrenava al Narcís Sala i arribava a Osona quan ja era fosc. Aquest dijous Ferran Jutglà torna al barri com a jugador del Celta de Vigo. De jugar amb el Sant Andreu contra un equip de Primera a jugar amb un equip de Primera contra el Sant Andreu. "Estic molt feliç. Estava desitjant que toqués el Sant Andreu. Per a mi és un partit molt especial", explica a l'ARA el davanter de Sant Julià de Vilatorta (1999), poques hores abans del partit de la segona ronda de la Copa del Rei entre els quadribarrats i els gallecs (21 h, 2 Cat).

Victòria del Barça a Balaídos i dos punts menys de desavantatge a la Lliga. Els blaugranes van triomfar gràcies a tres gols de Lewandowski en una vetllada que va tornar a destapar algunes debilitats defensives de l'equip. A la segona part, el futbol control va matar el Celta. A continuació, uns apunts en calent.

Setmana negra del Reial Madrid, que després de perdre (1-0) a Anfield davant el Liverpool entre setmana a la Champions League, avui no ha pogut passar del 0-0 davant el Rayo Vallecano a Vallecas. I gràcies. Amb aquest resultat, l'equip de Xabi Alonso deixa escapar dos punts i li dona l'opció al Barça de posar-se a només tres punts si aquest diumenge és capaç de derrotar el Celta de Vigo a Balaídos abans de l'aturada pels partits de seleccions. Així, el Rayo ja ha aconseguit empatar contra el Barça, l'Atlètic de Madrid i el Reial Madrid aquest curs.

Quan superat el minut deu de partit, el Sisplau, l'animador amb bombo de Montilivi, ha entrat al gol nord i ha vist l'ambient gèlid que s'hi palpava, s'ha arremangat i s'ha posat a la feina. "Avui no podem fallar. Avui no. Hem de guanyar. Animem, va", ha demanat, gairebé exigit, al públic de l'estadi, poc convençut del que veien els seus ulls. Perquè al Girona li costa tant generar joc, i se sent tan fràgil, que ho encomana a la graderia. Si l'any passat l'onada positiva arrasava amb tot el que es trobava al seu pas, la dinàmica actual està envoltant l'ambient d'uns dubtes que transiten pel camí del pessimisme i la negativitat. Pel que fa a les coses bones com a les dolentes, les emocions són extremes. Els gironins han salvat un punt en un duel entretingut: Tsygankov ha fet l'1-0, Iker i Marcos Alonso han capgirat el marcador, i quan el pànic ja s'ensumava, ha aparegut Yangel Herrera.

Queda feina per fer, al Barça. En un partit esbojarrat, l’equip de Flick va desaprofitar un 0-2 a favor, un resultat que permet als rivals creure que aquest equip encara no és del tot madur. La setmana de celebració dels 125 anys de vida en blaugrana va començar amb un empat a Vigo prou frustrant, que serveix per recordar que el barcelonisme s’ha forjat amb èxits, però també patint. I mira que amb 0-2 tot feia per pensar que si les coses segueixen així potser d’aquí uns mesos els aficionats es trobaran a Canaletes, a pocs metres d’on va existir aquell Gimnàs Solé on va fer-se la reunió fundacional. A Vigo, durant bona part del matx van ser els locals els que van tenir més ocasions. Però l’equip de Flick va saber competir sense Lamine Yamal, aprenent de les errades i situant-se 0-2. El dia que no hi era la jove estrella de La Masia van ser els jugadors que ja fa anys que s'afaiten els que van saber entendre què calia fer. Bé, tots no. Kounde va cometre una errada quan faltaven 8 minuts que va fer perilla el resultat. I el Celta va acabar empatant. Una ensopegada, res greu després d'una aturada de seleccions i quan un cicle comença. Per+o Flick va encertar estirant les orelles públicament i privadament als jugadors. En cas de relaxar-se, l'equip pot prendre mal.

Havia de ser el dia perquè el Girona es reivindiqués com a equip, però a Balaídos ha ampliat a cinc la ratxa de partits sense guanyar (1-1). També havia de ser el dia de Míchel, que ha normalitzat l'onze després dels últims experiments fallits, amb un toc personal inclòs, com la presència, per primera vegada, d'una parella de centrals esquerrans, i ha encertat fent els retocs adequats a mesura que s'han desencadenat els contratemps. Però la cosa té un límit i l'home no pot solucionar-ho tot. També havia de ser el dia de Yangel Herrera, cridat a liderar el mig del camp i que semblava que donaria els tres punts amb el seu gol. També el de Van de Beek, qüestionat pel seu poc protagonisme i que contra el Celta ha col·leccionat un bon grapat de minuts, obligat per la taca fosca de la jornada, les maleïdes lesions. Però no ha estat així.

Hugo Mallo, exfutbolista del Celta de Vigo que actualment juga a les files de l'Aris de Salònica, ha estat condemnat per "abús sexual" pels fets que van tenir lloc el 24 d'abril del 2019 a l'RCDE Stadium, l'estadi de l'Espanyol. Durant el passamans previ a l'inici del partit de Lliga que va enfrontar el Celta de Vigo amb l'equip blanc-i-blau, el gallec va cometre aquest delicte contra la dona que treballava de mascota de l'Espanyol, segons ha sentenciat aquest dijous el magistrat del jutjat penal número 19 de Barcelona.

"Per mi el que estem vivint és increïble. Des del moment que vaig marxar, el 2019, quan vaig haver de dir adeu perquè era bo per a totes les parts, un tros del meu cor es va quedar a Montilivi. Em sento un aficionat del Girona. És com si m'hagués format al seu planter. Hi tinc un sentiment de pertinença molt gran i quan em toqui deixar el futbol seré d'aquest club a mort". Aquesta declaració d'amor, de fa tan sols una setmana, està signada per Portu, un futbolista estretament lligat a l'entitat gironina, amb qui va pujar a Primera Divisió el 2017, va viure la duresa del descens a Segona Divisió dos anys més tard i ara gaudeix d'un moment insòlit: el lideratge a la màxima categoria del futbol estatal.

Més enllà de l'orgàsmica victòria contra el Celta (1-0), cal aplaudir moltes coses del Girona de Míchel, l'equip més divertit de la Lliga. Ja s'ha normalitzat que qualsevol rival es planti a Montilivi i renunciï totalment a la possessió de la pilota, un art que els futbolistes blanc-i-vermells, especialistes en l'associació, han explotat a l'extrem. Només el Madrid, a qui supera provisionalment per tres punts, i sabent que podria perdre la primera posició després del clàssic, va atrevir-se a qüestionar-li aquest domini. I d'aquella manera, perquè abans del 0-1 que va donar pas a la desfeta gironina va salvar-se enmig d'una tempesta plena de rauxa i ocasions.

El Golden Boy és un premi anual de prestigi, que entrega el diari esportiu italià Tuttosport al millor futbolista del futbol europeu menor de 21 anys. 30 periodistes d'arreu d'Europa l'escullen, mitjançant els seus vots. El palmarès és excepcional: Leo Messi, Erling Haaland, Kylian Mbappé, Cesc Fàbregas o Pedri i Gavi, els darrers a guanyar-lo. Aquest any, entre els 25 nominats, hi ha Balde, i els dos grans favorits: Bellingham i Musiala. També apareix el nom d'un jugador del Girona, Arnau Martínez. El lateral dret ha perdut protagonisme a Montilivi, però el seu talent continua sent ben considerat. L'equip de Míchel, colíder de Primera amb vuit victòries en deu partits, rep aquest divendres el Celta a Montilivi (21 h, GOL).

Aquest Barça té estrella. Cau d’un tercer pis i cau dret. Si fa poc jugava bé i golejava, avui ha firmat una actuació ben dolenta per acabar aconseguint un triomf poc esperat. Un triomf amb ràbia, amb cor i coratge. Una victòria per maquillar un partit que, segurament, mereixia perdre. Un final per somiar i per superar el malson que l'equip ha viscut durant bona part del matx. Abans, el Barça havia rebut dues plantofades que l’han fet tocar de peus a terra. L'han fet reaccionar al final, quan tot semblava perdut. Si fa pocs dies els gols vessaven de les butxaques del Barça, avui només han arribat al final, quan l’equip, convertit en un animal ferit, s’ha endut el triomf de la forma menys esperada, amb tres gols en els darrers 10 minuts (3-2). Aquest Barça té una estrella que el cuida, té fam i té jugadors que no volen perdre. Aquest Barça atemoreix els enemics. I res fa més por que un equip que guanya quan enamora, i també quan és lleig.

És possible que amb aquest punt el Girona no en tingui prou per anar a Europa. L'equip de Míchel va oferir una imatge dolenta contra el Celta i tan sols un penal xutat dues vegades i les intervencions de Gazzaniga van evitar que sortís derrotat. Ara són vuitens a la classificació a un punt del setè, però tenen un partit més que la resta de rivals. Necessitaran un miracle.

La gran esperança de l’Espanyol en les últimes 12 jornades de Lliga és trobar almenys dos rivals que ho facin encara pitjor. Si el conjunt blanc-i-blau dormirà a un punt del penúltim és per mèrits propis, per ser el segon equip amb menys punts com a local de Primera i per continuar deixant passar ocasions d’imposar-se a rivals directes en la lluita contra la permanència. Si a Pucela va parar la taula del banquet al Valladolid, aquest cop ha patit una indigestió contra un Celta (1-3) que s’ha cruspit a gust la mariscada que han pagat els blanc-i-blaus. Cornellà-el Prat es preparava per a una festa i ha acabat demanant el cap de l’entrenador després de veure com el seu equip tocava fons. 

César Montes, Pierre-Gabriel, Denis Suárez, José Gragera i, sobre la botzina, Fernando Pacheco. L’Espanyol tanca el mes de gener sent el gran animador del mercat hivernal a la Lliga espanyola. Els blanc-i-blaus han invertit uns 13 milions d’euros (que poden ascendir a prop de 15 més endavant) per tancar fins a cinc incorporacions que li han de servir per allunyar el descens. 

Amb polèmica i efectivitat, l’Espanyol serà al bombo dels vuitens de final de la Copa del Rei d’aquest dissabte. Els blanc-i-blaus van estrenar l’any amb un triomf derrotant el Celta (3-1) després de superar una pròrroga que reforça anímicament un equip que afegeix impuls a l’empat obtingut al Camp Nou abans de rebre el Girona. L’Espanyol va somriure amb l’entrada de Darder, revulsiu, però encara més amb l’absència d’un VAR que podria haver capgirat per complet el signe del partit. 

El Barça entra a la seva setmana gran llepant-se les ferides, enfilat al capdamunt de la classificació. Però sense una rialla, conscient que caldrà ser molt fort per aprovar amb nota els dos tests que arriben en tot just cinc dies. Contra el Celta calia guanyar. I es va guanyar (1-0), però patint massa en una segona part que va confirmar que l’equip viu un moment complicat, entra tantes lesions i un calendari sense pausa. La temporada, que va començar com les vacances d’estiu que s’allargaven, entre rialles i golejades, s’ha convertit en un camí ple d’espines. Ha arribat el fred, en forma de lesions i àrbitres amb cara de dolent. La temporada va començar convidant a somiar, però ara que toca jugar-se el futur a Europa i tornar a Madrid, sobre la gespa hi ha la versió més mundana d'un equip que ha acabat assetjat. Encomanat a Ter Stegen.