“Quants de nosaltres ens hem venut l’ànima al diable?” Aquesta pregunta va desencadenar InFaust, el nou espectacle de Projecte Ingenu. O més ben dit, les respostes dels integrants de la companyia: cada vegada que donem el nostre consentiment a alguna cosa sense haver-la llegit en profunditat, o comprem unes vambes sense plantejar-nos quines mans i en quines condicions les han confeccionat, o gastem envasos sense recordar la muntanya de plàstics a la deriva enmig de l’oceà. La peça és una versió lliure i molt contemporània del Faust, que l’estrena avui i la mantindrà en cartell fins al 25 de novembre. “Hi ha mil coses de la vida quotidiana a les quals per principis ètics diríem que no però que en un entorn consumista capitalista no ens plantegem”, reflexiona Chornet.

Fernando Pessoa és un dels noms indispensables en tot bon cànon de literatura europea del segle XX i, així i tot, encara avui el coneixement que se'n té és incomplet. Mort el 1935 a Lisboa, amb només 47 anys, Pessoa va disseminar en revistes una petita part de la seva obra poètica i narrativa en vida (l'únic poemari que va publicar va ser Mensagem ). No va ser fins al 1969 que l'estat portuguès va encarregar a un grup de treball que endrecés el llegat de l'escriptor. Dins d'un bagul s'hi van trobar 27.543 documents, distribuïts en 343 sobres. L'ordenació del material ha permès publicar volums com Llibre del desassossec , El banquer anarquista , L'educació de l'estoic -tots tres a Quaderns Crema- i el recent Escritos sobre genio y locura (Acantilado).

L'ex Monty Python Terry Gilliam deixa volar la seva fecunda imaginació en un particular muntatge de La condemnació de Faust del francès Hector Berlioz, per a l'English National Opera, on es representarà en anglès fins el 4 de juny.