Alex Salmond, l'ex primer ministre d'Escòcia entre el 2007 i el 2014, ha mort aquest dissabte de forma sobtada a Macedònia del Nord. Tenia 69 anys; l'últim dia d'aquest 2024 n'hauria fet 70. Salmond ha patit, presumiblement, un atac de cor mentre intervenia en una conferència política. Traslladat urgentment a un centre sanitari, els metges que l'han atès només han pogut certificar la seva mort. La notícia ha causat una veritable commoció al Regne Unit. Ha sigut, sens dubte, la figura més rellevant de la política escocesa dels últims quaranta anys. Va saber galvanitzar un Partit Nacional Escocès (SNP) pràcticament moribund als anys setanta i vuitanta i el va convertir en una organització disciplinada i professional, fins al punt que va estar a punt de canviar la història del Regne Unit.

Tot i el resultat contrari a la independència d'Escòcia en el referèndum d'ara fa deu anys (18 de setembre), entre el 2012 i el 2014 es va produir un canvi sísmic en la política del país. El poder institucional de l'SNP, la figura magnètica i un punt populista del primer ministre Alex Salmond –un dels grans animals polítics dels últims trenta anys a les illes– i unes bases molt mobilitzades –incloent-hi les classes populars– amb ganes de desfer-se per sempre dels governs conservadors, ho van fer possible. Fins al punt que es va registrar un augment de catorze punts a favor de la independència el dia de la votació en relació amb la mitjana dels sondejos previs a l'arrencada de la campanya. Un viatge sense precedents.

La independència continua sent l'objectiu del Partit Nacional Escocès (SNP), però la formació ha admès implícitament que no té cap full de ruta clar per arribar-hi. Amb aquesta ambició i també incertesa, John Swinney, el primer ministre, ha tancat aquest cap de setmana a Edimburg el 90è congrés anual. Un congrés celebrat sota els efectes de la ressaca dels resultats electorals del 4 de juliol, "una nit increïblement dura per a l'SNP", en paraules de Swinney durant el seu discurs de cloenda. L'SNP va perdre 39 escons al Parlament de Westminster i mig milió de vots.

Després de quasi dues dècades d'hegemonia política aclaparadora, el Partit Nacional Escocès (SNP) celebra aquest cap de setmana el 90è congrés anual, el més difícil dels darrers anys. Un congrés que arriba menys de dos mesos després de la duríssima derrota electoral del 4 de juliol –la formació va perdre a les eleccions generals mig milió de vots i 39 dels escons de Westminster– i quan la divisió per les polítiques de reconeixement de gènere, per com tirar endavant un segon referèndum i de quina manera fer front al forat obert en els comptes públics plana sobre la trobada.

Vint anys després d'haver-se vist forçat a dimitir com a líder de l'SNP arran d'un fracàs electoral, John Swinney s'ha convertit aquest dilluns al migdia en el nou cap del Partit Nacional Escocès, al ser l'únic candidat que s'ha presentat per substituir Humza Yousaf, que va renunciar al càrrec la setmana passada. Els independentistes han evitat així una nova disputa entre faccions rivals pel timó d'una nau que fa temps que va a la deriva, i que una cursa pel poder hauria agreujat encara més.

Drama polític a Escòcia, on sí que ha rodat un cap. El primer ministre del Partit Nacional Escocès (SNP), Humza Yousaf, ha presentat la seva dimissió aquest migdia de dilluns, només tretze mesos després d'haver arribat al poder d'Edimburg en substitució de la també dimissionària Nicola Sturgeon. La crisi, un veritable desastre per a l'independentisme, va esclatar dijous passat, després que Yousaf trenqués l'acord de govern que mantenia des del 2021 amb el Partit Verd i s'enfrontés a una doble moció de censura: la primera, presentada pels conservadors contra la seva figura, i la segona, pels laboristes contra tot el govern. Un moviment amb què volia recuperar la iniciativa política li ha esclatat a les mans. Yousaf continuarà al davant del govern en funcions fins que no hi hagi relleu. Yousaf ha admès l'error del judici polític comès, sense calcular el dany causat als socis.

Sacsejada imprevisible al tauler polític escocès. Catorze mesos després de la dimissió de Nicola Sturgeon com a primera ministra, el seu successor al davant del govern i líder del Partit Nacional Escocès (SNP), Humza Yousaf, farà front la setmana vinent a dues mocions de censura presentades amb vint-i-quatre hores de diferència. La primera, a títol exclusivament personal, la van promoure aquest dijous els conservadors; la segona, contra tot el govern, és iniciativa dels laboristes.

El laborisme és una mica més a prop de Downing Street. Així ho creuen els estrategs del partit, després que aquesta matinada s'ha confirmat un canvi de proporcions històriques en el mapa polític escocès. L'elecció parcial a la Cambra dels Comuns de la circumscripció de Rutherglen i l'oest de Hamilton, un districte relativament proper a la ciutat de Glasgow, que s'ha celebrat aquest dijous després de la destitució de la diputada Margaret Ferrier, del Partit Nacional Escocès (SNP) per haver-se saltat les normes anticovid, ha confirmat una victòria aclaparadora per al partit de Keir Starmer i d'Anas Sarwar, el líder laborista al nord de la frontera.

Més problemes per al Partit Nacional Escocès i el projecte independentista que lidera, quan encara no fa ni vint dies que Humza Yousaf va assumir el càrrec de primer ministre del país en substitució de la dimissionària Nicola Sturgeon. Peter Murrell, el marit de l'ex primera ministra, ha estat arrestat aquest dimecres en relació amb una investigació sobre les finances del Partit Nacional Escocès (SNP). Fins fa un mes, Murrell n'era el president executiu, càrrec que ocupava des del 1999.

Humza Yousaf, el candidat continuista, molt pròxim a Nicola Sturgeon i el preferit dels parlamentaris del partit, ha estat nomenat aquest dilluns a Edimburg nou líder del Partit Nacional Escocès (SNP) amb un resultat bastant ajustat (52,1%) davant la segona candidata, Kate Forbes (47,9%). Yousaf, que el mes vinent farà 38 anys, és el primer musulmà que arriba al càrrec. Fins ara era el responsable de la cartera de Sanitat. Oficialment, serà elegit demà dimarts nou primer ministre d'Escòcia, el sisè des de la devolució de poders del 1998, en un ple al Parlament de Holyrood.

¿El sorprenent anunci, dimecres passat, de l'adeu de Nicola Sturgeon ha deixat en via morta el projecte del Partit Nacional Escocès (SNP)? ¿Pot ser el futur del sobiranisme escocès el mateix que el del quebequès? La situació actual del Quebec és el temut mirall trencat de qualsevol moviment independentista. Després del segon referèndum (1995), en què els secessionistes van fregar la victòria (49,42% a favor; 50,58% en contra), l'aspiració de l'estat propi no forma part ara de l'agenda política del país. També perquè Ottawa li va veure les orelles al llop.

L'independentisme escocès s'atura per agafar aire i repensar la seva estratègia. Reunit de forma virtual, el comitè executiu nacional del Partit Nacional Escocès (SNP) ha decidit a darrera hora d'aquest dijous que el congrés extraordinari, que s'havia de celebrar el 19 de març per establir els pròxims passos en la marxa cap a la independència –o almenys cap al segon referèndum–, s'ajornarà mentre no hi ha un nou relleu per a la fins ara totpoderosa Nicola Sturgeon. És la primera de les moltes conseqüències de l'inesperat adeu de la primera ministra, que es farà efectiu en les pròximes setmanes. El mateix comitè ha pres l'acord d'anunciar públicament qui agafarà les regnes del partit el proper 27 març. Era la decisió més lògica. No tenia cap sentit que primer s'adoptés una estratègia i després es triés un líder que hi combregués.

Sorpresa majúscula a l’independentisme escocès. Només tres setmanes després d’assegurar en una entrevista amb la BBC que “encara sento que tinc l’energia i les ganes per fer aquesta feina”, Nicola Sturgeon, la líder del Partit Nacional Escocès (SNP), i ministra principal del país des del novembre del 2014, ha anunciat aquest dimecres la seva dimissió. Des de la seva residència oficial, Bute House, al centre d'Edimburg, Sturgeon ha informat que es quedarà al càrrec fins que l'SNP triï un nou líder. El procés del relleu ja s'ha activat.

La sentència del Tribunal Suprem que nega a Escòcia el dret a celebrar un referèndum d’independència sense el consentiment de Westminster, és a dir, del Parlament britànic, suposa un enorme desafiament per a l’SNP de Nicola Sturgeon, que ara veu com la seva promesa de fer una nova consulta pot quedar en no res. La sentència, a més, rebutja explícitament que els escocesos tinguin dret a una autodeterminació unilateral perquè no són un "poble oprimit".

Quan parlem del procés cap a la independència de Catalunya, és freqüent que ens emmirallem en el cas dels escocesos, ja sigui perquè hi identifiquem alguns paral·lelismes o perquè ens agradaria que algunes de les coses que es fan aquí es fessin a la manera d’allà. Amb part de raó, hi ha qui rebutja la comparació dient que parlem de realitats diferents, però també és cert que de la pràctica política de l’independentisme escocès, malgrat que no tingui una simetria perfecta amb el cas català, en podem treure lliçons molt útils i valuoses.

"Vull fer com Escòcia el 2014 i m’agradaria que l’estat espanyol sabés fer com el Regne Unit", va afirmar el candidat d'ERC, Pere Aragonès, durant el ple d'investidura en referència al referèndum acordat que llavors els escocesos van perdre i que ara volen tornar a celebrar. El ara ja president enarborava d'aquesta manera la via escocesa per superar el bloqueig que impedeix la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya. La CUP, que ha consensuat amb ERC plantejar un "nou embat democràtic" aquesta legislatura "prioritzant" el referèndum en cas que la taula de diàleg amb l’Estat fracassi, aposta per fer coincidir la nova consulta amb la d'Escòcia. I fer-ho, a diferència del que defensen ERC i JxCat, encara que la consulta a Catalunya no sigui acordada i la d'Escòcia sí. Segons ha pogut saber l'ARA, els cupaires posaran sobre la taula aquesta opció quan s'impulsi l'Acord per l'Amnistia i l'Autodeterminació, previst en l'acord de govern amb JxCat i que Aragonès vol convocar en les properes setmanes, abans de tornar a reunir la taula de diàleg entre governs. 

L'exministre principal d'Escòcia, Alex Salmond, ha assenyalat alts funcionaris del govern escocès i del Partit Nacional Escocès (SNP, en les sigles en anglès) –entre altres, el marit de la seva successora en el càrrec, Nicola Sturgeon, i el seu cap de gabinet– de fer un "esforç maliciós i concertat" per danyar la seva reputació, fins al punt de voler-lo fer empresonar.

St. Andrew's Day, festa nacional d'una que es vol profundament europea. "Escòcia comparteix el patró amb països com Grècia i Romania. Aquest és un petit però oportú recordatori de la nostra interconnexió i humanitat compartida", ha dit la primera ministra del país, Nicola Sturgeon, en la segona frase del discurs de cloenda del congrés anual de tardor del Partit Nacional Escocès (SNP), celebrat aquest dilluns a la tarda de manera virtual.

A Escòcia les enquestes sobre la independència situen de percentatge mitjà uns resultats inversos als que va deixar el referèndum del setembre del 2014 –44% pel sí i 55% pel no—. En la darrera, d’Ipsos MORI per al canal escocès STV, el sí arriba al 58% i des de finals de març, segons el setmanari nord-americà Politico, no n’ha aparegut cap en què el no s’imposés: la gestió de la pandèmia del govern de Nicola Sturgeon enfront de la de Boris Johnson ha impulsat l’independentisme. ¿Aconseguirà Escòcia, però, constituir-se en estat?

Nicola Sturgeon ha trigat molt poc a posar les cartes damunt la taula. Des d'Edimburg, aquest divendres al migdia s'ha adreçat directament al guanyador de les eleccions, el primer ministre, Boris Johnson, per advertir-li que la setmana que ve el seu govern presentarà el pla detallat per al "cas democràtic de la transferència de poders per habilitar un [segon] referèndum [d'independència], més enllà de qualsevol recurs legal".