Barcelona és una ciutat cara. Hi fa calor, i en farà molta més. Circulen moltíssimes persones a les voreres, a les andanes del metro, a la platja, a la Rambla, als centres comercials. I, malgrat tot, és una ciutat que enganxa. La ciutat genera vincles tan profunds com un paisatge o una masia. I precisament perquè existeix el sentiment de pertinença és important relacionar el passat que hem heretat amb el futur que construirem. Que el Pla director urbanístic metropolità (PDUM) hagi rebut més de 5.000 al·legacions és indicatiu de fins a quin punt la ciutat ens importa.

AstraZeneca, Hipra o Sanofi són els noms d'alguns dels laboratoris que els ciutadans de Catalunya van començar a conèixer arran de la pandèmia del coronavirus, el 2020. Des d'aleshores, en només quatre anys (entre el 2020 i el 2024) fins a 23 hubs digitals i d'excel·lència en el sector de la salut s'han instal·lat a Barcelona o la seva àrea metropolitana, cosa que ha consolidat la capital catalana com un dels principals pols d'inversió en salut.

La tarifa de l'aigua potable augmentarà el 2026 un 2,9% (uns 0,40 euros/mes) als 23 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) proveïts per l'empresa mixta metropolitana Aigües de Barcelona i entre un 2,9% i un 5,8% als sis municipis on el subministrament el fan altres operadors. La resta de condicions de les tarifes, com els blocs de consum i la tarifa social, es mantindran amb les mateixes condicions que el 2025.

Queden dos anys per a les eleccions municipals i els partits ja s'estan activant per resoldre els seus forats negres electorals i mantenir els seus bastions. És el cas de Junts, que aquest dissabte ha celebrat una convenció municipalista a Vic, un dels seus feus, on ha abordat un document sobre l'enduriment del padró que, tal com va avançar l'ARA, han treballat un lobi d'alcaldes i que ara el partit es fa seu. Pretenen reformar la llei perquè, per exemple, s'excloguin les ocupacions il·legals del registre o també aquelles que no tinguin un "títol habilitant o una verificació de residència", cosa que exclouria també del padró les persones que notifiquen que viuen en equipaments municipals. La cimera també ha estat marcada per la renúncia a tots els càrrecs de partit per part de David Saldoni, responsable de política municipal i adjunt a la secretaria general, després d'una trajectòria política a l'espai de Junts i CiU des del 1999.

Fre de mà del Govern socialista a l'ambiciós pla per fer macropàrquings dissuasoris —o park and ride, en la seva denominació en anglès— que havia dissenyat l'anterior govern de Junts i ERC i que havia de servir per descongestionar Barcelona de cotxes. El fracàs evident del primer d'aquests macropàrquings, que es va inaugurar l'estiu passat a Martorell, ha portat l'executiu de Salvador Illa a paralitzar la trentena de projectes iniciats i repensar la necessitat d'aquestes grans infraestructures, que havien de ser un revulsiu per millorar la mobilitat i reduir la contaminació a l'àrea metropolitana.

Joan Anton Solans, un cop redactat el Pla General de Barcelona (1976), avui encara vigent, va desplegar a l’Ajuntament una intensa acció de gestió urbanística que va incorporar tant sòl públic que el posterior ajuntament democràtic va rebre una herència fabulosa. I dos anys abans del pla, el 1974, s’havia creat la Corporació Metropolitana de Barcelona, antecedent de l’actual Àrea (AMB). Després va repetir la jugada com a director general d’Urbanisme de la Generalitat, amb la creació de l’Incasòl, que opera a tot Catalunya. Mai més hi ha hagut una acció similar en el front trinitari de planejament, gestió i institucionalitat. I d’això ja fa mitja centúria.

Els últims anys hem assistit a una allau de dades que pretenien subratllar la puixança del model Madrid i, de retruc, la decadència de Barcelona en un discurs alimentat des de la capital de l'Estat però que també ha estat assumit, en part per raons polítiques, per certs sectors catalans. Les comparatives entre les dues ciutats, però, parteixen sempre d'un problema, i és que habitualment les dades disponibles fan referència a la Comunitat de Madrid i a Catalunya. No són, però, coses comparables. La Comunitat de Madrid no deixa de ser una àrea metropolitana, el famós Madrid DF; per tant, la comparativa hauria de ser amb l'àrea metropolitana de Barcelona. Un estudi de la Cambra de Comerç, fet per encàrrec de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i titulat La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, 2024, ajusta les xifres i desmunta uns quants dels tòpics que han fet fortuna els últims anys interessadament. Per començar, el PIB per càpita ajustat per paritat de compra de l'àrea metropolitana de Barcelona és fins i tot superior al de Madrid –43.427 euros versus 41.400 euros–, i se situa en la franja mitjana-alta europea.

L'economia de Barcelona i la seva àrea metropolitana creix a un bon ritme gràcies, en bona part, a l'impuls dels sectors tecnològics i la captació d'inversió en innovació, segons un informe elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) presentat aquest dimarts. Les dues entitats han tret pit de la tendència positiva del creixement a l'AMB i han negat que la capital catalana es trobi en una situació de decadència davant Madrid.

El 100% dels ciutadans de l'àrea metropolitana de Barcelona estan sotmesos a uns nivells de contaminació de l'aire superiors als que recomana la Unió Europea. Malgrat els esforços fets en els últims anys, tots els veïns de la capital catalana i dels municipis pròxims respiren un aire que no compleix amb l'objectiu europeu de qualitat fixat per al 2030. Així ho estableix un estudi elaborat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que mostra com, tot i que la qualitat de l'aire sí que compleix amb els límits legals actuals, continua lluny dels valors més estrictes recomanats per Europa.

L'any passat a l'àrea metropolitana de Barcelona es van registrar fins a 11.626 accidents de trànsit que van provocar ferits o víctimes mortals. Tot i que en la darrera dècada aquesta xifra s'ha reduït en un miler de sinistres, la realitat és que des de la baixada en picat durant la pandèmia, el nombre d'accidents de trànsit amb víctimes no ha deixat d'incrementar-se. Així ho conclou l’estudi realitzat per l’Institut Metròpoli, que mostra com l'any 2023 15.000 persones van resultar ferides en accidents de trànsit a la metròpolis barcelonina, 46 de les quals van resultar mortes a causa del sinistre. De fet, l'àrea metropolitana de Barcelona concentra gairebé la meitat (48%) de les víctimes mortals que es van registrar al conjunt de Catalunya l'any passat.

L'impost per la recollida i el tractament de les escombraries, la taxa de residus, s'apujarà de mitjana un 10% als municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona de cara al 2025. Ho ha confirmat aquest dimarts el consell metropolità de l'AMB. Aquest gravamen, que per a les famílies es cobra inclòs dins la factura de l'aigua, serveix per finançar el tractament del milió i mig de tones de brossa que es generen, 600.000 de les quals es recullen selectivament.

Els pròxims mesos començaran a circular per l'àrea metropolitana de Barcelona 9.950 motos elèctriques compartides. Es tracta del nou motosharing metropolità, que permetrà moure's per set municipis més a banda de Barcelona: Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.

Fa pocs dies es va inaugurar Manifesta 15. Una biennal d’art contemporani que, a diferència d’altres, va canviant de lloc en cada edició. L'anterior va ser a Pristina, la capital de Kosovo. Però, aquest any, l’edició de Barcelona és totalment nova. En les catorze edicions anteriors les activitats es concentraven en una ciutat. A Marsella fa sis anys, o a Palerm en fa vuit. Aquest cop, per petició expressa de la candidatura de Barcelona, les activitats artístiques es despleguen per dotze ciutats de la regió metropolitana de Barcelona. 

El Cercle d'Economia estrena el curs posant els primers deures al Govern de Salvador Illa. La institució presidida per Jaume Guardiola ha fet pública una nota d'opinió en què demana "especialment" al nou executiu una aposta decidida per la regió metropolitana de Barcelona i una "revisió a fons" del seu model de governança. En el seu informe, el Cercle alerta que "l'absència d'una visió metropolitana pot comportar una pèrdua col·lectiva d'oportunitats de creixement i de benestar" i demana una aliança institucional per donar una resposta metropolitana a reptes com el de l'habitatge, la mobilitat i la sostenibilitat.

La legislatura actual al Parlament de Catalunya ha acabat i obre pas a un nou període d’incertesa política. Durant la campanya electoral va haver-hi molts temes absents. Un d’ells va ser el de la governança del territori català; una qüestió que s’arrossega des de fa anys, però que no troba un encaix en l’agenda política. 

L’hegemonia del PSC a l’àrea metropolitana de Barcelona surt reforçada a totes les grans ciutats amb augments en vots d’entre el 4% i el 7%. Tot plegat ha ajudat a fer que els de Salvador Illa pugin a l’onada de la recuperació que ja es va albirar en els comicis de febrer del 2021. En aquest moviment, la pitjor part se l’ha endut Esquerra Republicana, que si fa tres anys va aconseguir situar-se com a segona força en localitats del vell cinturó roig, aquest cop ha patit una davallada important i ha quedat relegada en molts punts a la quarta posició. Fins i tot a Sant Vicenç dels Horts, la ciutat d’Oriol Junqueras, els republicans s’han deixat gairebé vuit punts percentuals. En la particular lluita per l’espai independentista, Junts ha aconseguit increments, tot i que més tímids que en altres zones de Catalunya, si bé des de l’Hospitalet fins a Mataró ha sumat vots.

Accedir a una hipoteca s'ha convertit en tot un problema per a àmplies capes de la societat, sobretot en un moment en què els interessos s'han enfilat. A més, el preu que cal pagar per aconseguir una llar continua augmentant, de manera especialment accentuada en algunes zones de Catalunya. Dues dades ho acrediten: les hipoteques signades van caure un 14,1% a Catalunya al gener i el tipus d’interès mitjà es va situar en el 3,46%, que equival al màxim de la darrera dècada. I així com el nombre d’hipoteques ha baixat, la demanda d’habitatge continua alta: no hi ha prou pisos per satisfer-la. El resultat de tot plegat és que els preus van créixer un 3% l’any passat.

Fa només dos dies que es va aprovar el Compromís Metropolità 2030, un nou full de ruta per a la regió metropolitana dels 5 milions que, tot i que encara s'ha d'acabar de definir administrativament, és en la pràctica no només una realitat sinó també una necessitat. Barcelona és una marca i un referent mundial, però els seus 1,6 milions d'habitants no li permeten competir amb les grans metròpolis del món. Fins i tot ja comença a ser insuficient l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que amb 3,3 milions aglutina 36 municipis i en l'imaginari col·lectiu funciona com un tot malgrat els seus diferents nivells de gestió administrativa. Ara, amb aquest nou Compromís, s'està parlant ja d'una gran regió metropolitana de 5,1 milions d'habitants i 160 municipis que configuraria realment la gran Barcelona, una potència econòmica i demogràfica que podria parlar de tu a tu amb les altres grans ciutats del món.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Cambra de Barcelona han presentat un informe aquest dijous per posicionar la seva economia amb una idea molt clara: la capital catalana necessita la seva àrea metropolitana. El cert és que agrupa el 83% de les filials d'empreses estrangeres a Catalunya –el Barcelonès té el 60,8%– i concentra el 55% del PIB català, però sovint es parla només de la ciutat: "Els rànquings diuen Barcelona, però és la Barcelona metropolitana".

Jaume Collboni ha posat aquest dimarts sobre la taula un debat que fa temps que sobrevola la política metropolitana. La necessitat d'impulsar –ell ha dit abans del 2030– un nou organisme que agrupi els municipis de Barcelona i l'àrea metropolitana però també els de la segona corona. Una mena d'AMB ampliada que inclogui també el Maresme, el Vallès Occidental i Oriental i el Garraf. Un ens, ha explicat, que tindria la capacitat de coordinar les polítiques de la regió metropolitana. Aquesta proposta, tanmateix, ja l'havia intentat posar sobre la taula l'anterior alcaldessa, Ada Colau, fa tres anys, però aleshores va suscitar el rebuig de la gran majoria d'ajuntaments socialistes de l'àrea metropolitana.