Ha topat amb serps verinoses i caçadors furtius, ha patit un naufragi, ha passat gana i set, però pensa que el perill més gran per a un arqueòleg és l’Homo sapiens amb corbata que fa que no es pugui tenir finançament per explorar. El naturalista i arqueòleg Jordi Serrallonga és una rara avis en el panorama científic català. Fa classes a la Universitat Oberta de Catalunya, a la Universitat de Girona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, col·labora amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, escriu articles i llibres, però, sobretot, explora, excava i investiga. I ho fa amb finançament que no sempre ve de les institucions públiques. Té mecenes i finançadors privats. Entre els seus llibres destaquen Dioses con pies de barro (Crítica, 2020) i Animals invisibles. Mite, vida i extinció (Nórdica Libros i Capitán Swing, 2021), escrit conjuntament amb Gabi Martínez. Té un fedora i es declara fan de les pel·lícules d’Indiana Jones, fins al punt que acaba de publicar el llibre Un arqueólogo nómada en busca del Dr. Jones (Desperta Ferro, 2023), un text impregnat de saviesa i aventura on recull algunes de les seves expedicions i reflexiona sobre la pràctica arqueològica a través de la figura de l’arqueòleg més famós de la història del cinema.

Vagin a veure la pel·lícula d'Indiana Jones, ni que sigui pel goig de sortir del cinema amb aquella felicitat que només proporcionen les grans històries a les quals ens lliurem, com a espectadors, de manera incondicional. Aquest personatge és una de les grans aportacions que ha fet el Hollywood de la generació dita dels 70, que té com a grans exponents directors com Coppola, Scorsese, De Palma, Cimino, i, per descomptat, Steven Spielberg i George Lucas, que en aquest cinquè lliurament de la saga de l'arqueòleg aventurer assumeixen el rol de productors i cedeixen la direcció a James Mangold, deixeble confés de Spielberg. I avantatjat, pel que es pot veure en aquest film i en d'altres seus anteriors, com la ja antiga Copland o Logan, que tenia en comú amb aquest Indiana el fet de narrar el crepuscle d'un heroi.

Una de les grans estrenes cinematogràfiques de l’any és la cinquena part d’un dels grans herois d’aventures, ‘Indiana Jones i el dial del destí’, que s’ha estrenat al cinema. Avui a l’ARA analitzem aquesta última entrega d’Indiana Jones amb l’experta en pantalles Mònica Planas.

Fa pocs anys, Phoebe Waller-Bridge (Hammersmith, Londres, 1985) era coneguda per milers d'anglesos que anaven a veure una petita obra de teatre escrita i protagonitzada per ella mateixa. Tot va començar per una juguesca amb un amic que va desafiar aquesta nativa de l’oest de Londres a escriure un esquetx de deu minuts en una sola nit. El monòleg, Fleabag, representat per primera vegada al Festival d’Edimburg el 2013, es va convertir en una peça de culte fins a tal punt que la BBC va decidir comprar-ne els drets i demanar a Waller-Bridge que es posés al capdavant del projecte. Això, i un acord amb Amazon per exhibir la sèrie a escala mundial, va posar els pilars d’una trajectòria meteòrica.

El dimecres 28 de juny s’estrena la cinquena pel·lícula d’Indiana Jones, Indiana Jones y el Dial del Destino, que es va veure per primera vegada al Festival de Canes i que tancarà una saga que s’haurà allargat 42 anys. El nombre d’episodis que protagonitza el professor Jones no és ni fruit de la casualitat, ni una dèria per estirar el xiclet: és el pacte al qual van arribar els seus creadors, Steven Spielberg i George Lucas, amb la productora, Paramount Pictures, quan van decidir tirar endavant el projecte.

Fa quinze anys de l'estrena d'Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall (2008), la quarta entrega de les aventures de Henry Walton Jones, més conegut com a Indiana Jones, l'arqueòleg ideat per George Lucas que va debutar als cinemes de la mà de Steven Spielberg l'any 1981. Aquest quart episodi va deixar un regust d'insatisfacció entre els fans de la saga. Després de les celebrades tres primeres parts als anys vuitanta, el retorn d'Indiana Jones ja en ple segle XXI quedava fora de lloc, amb un Harrison Ford esforçant-se per fer veure que es mantenia en forma i la falta d'encaix de la trama en el nou context geopolític, el món en plena Guerra Freda. No s'hi palpava el necessari to crepuscular i l'arqueòleg s'acabava retirant per una causa molt coherent amb la filosofia spielbergiana: formalitzar una família.

"L’arqueologia es basa en els fets, no en la veritat. Si és la veritat el que els interessa, el doctor Tilly ensenya filosofia al fons del passadís. Aquí oblidin-se de ciutats perdudes i viatges exòtics. No hi ha mapes que condueixin a tresors enterrats i mai, mai, una X marca el lloc. El 70% del treball arqueològic es fa a les biblioteques, llegint i investigant". El discurs el pronuncia el professor Henry Jones Jr als seus alumnes d’arqueologia a Indiana Jones i l’última croada (1989). La ironia de l’escena és prou palesa després de veure en les dues entregues anteriors de la saga que les accions d’Indiana Jones contradiuen les seves afirmacions ex cathedra. Per acabar-ho d'adobar, poc després veiem el mateix Indy en una biblioteca veneciana buscant la tomba d’un cavaller medieval i descobrint que l’accés a la gruta on s’amaga està indicat, precisament, per una X gegant que formen les rajoles del terra. "Una X marca el lloc", remuga sorneguerament.

El barret Fedora, la jaqueta gastada, el fuet... I un Harrison Ford de 80 anys a qui encara queden energies per recórrer el món a la recerca d'una relíquia sagrada, apartar serps i escorpins mentre s'endinsa en una gruta secreta i descobrir amagatalls llegendaris. Adaptat a l'edat del seu protagonista i als temps del cinema digital i de les franquícies que dialoguen constantment amb el seu passat, l'ADN de la saga ha reaparegut més o menys intacte aquest divendres al Festival de Canes amb Indiana Jones i el dial del destí, que no és només l'última aventura d'Indiana Jones sinó també una bona aventura d'Indiana Jones, que redreça els despropòsits del quart episodi de la saga i ofereix un tancament digne, coherent i emotiu per a la història del doctor Henry Jones Jr.

El cartell més esperat per la cinefília mundial s'ha fet públic aquest dijous: el Festival de Canes, que se celebrarà del 16 al 27 de maig, ha anunciat una programació que inclou en la competició oficial les noves pel·lícules d'autors consagrats com Wes Anderson, Aki Kaurismaki, Wim Wenders, Ken Loach i Nanni Moretti. Serà la primera edició en què sis directores lluitaran per la Palma d'Or, i també la de grans esdeveniments com les ja anunciades estrenes del nou Indiana Jones i de Killers of the flower moon, de Martin Scorsese, que sorprenentment no formarà part de la competició oficial; com tampoc un dels títols més esperats pels cinèfils: Cerrar los ojos, de Víctor Erice, la primera pel·lícula que dirigeix en tres dècades el llegendari director basc d'El espíritu de la colmena.

Torna l'arqueòleg més famós de la pantalla gran. Tretze anys després de l'estrena d'Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall, Harrison Ford tornarà a protagonitzar una entrega de la nissaga d'Indiana Jones.

Un bri d'esperança per al futur del cinema projectat en pantalla gran. Enmig d'una allau d'anuncis de Disney sobre futures sèries de Star Wars i Marvel que veuran la llum pròximament en Disney+, aquest divendres ha arribat també l'anunci de la primera pel·lícula de Star Wars després del fracàs relatiu de L'ascens de Skywalker: serà Rogue Squadron i no s'estrenarà a la plataforma de Disney sinó als cinemes, concretament el Nadal del 2023.

A Indiana Jones l'espera un futur en femení? Segons ha explicat Steven Spielberg, sí: "Haurem de canviar el nom de Jones per Joan. I no hi ha res de dolent en això", ha dit el creador del mític arqueòleg en una entrevista a 'The Sun'. Optar per una actriu podria disgustar alguns dels fans de la saga però el cineasta nord-americà creu que això no té gaire importància.

Steven Spielberg, que acaba d'estrenar amb èxit 'Los archivos del Pentágono', ja ha decidit quines seran les seves noves pel·lícules. Primer rodarà una nova entrega d'Indiana Jones, la cinquena, que tornarà a comptar amb Harrison Ford de protagonista. Després, el director firmarà el seu primer musical, un 'remake' del clàssic 'West side story'.

Tot apuntava que Chris Patt seria el nou Indiana Jones de la cinquena entrega de la saga de Steven Spielberg, però el cineasta ha dit que no vol que Harrison Ford deixi d'interpretar el mític arqueòleg i aventurer. En una entrevista a 'Yahoo! Movies', en el marc de la promoció del seu últim film, 'El puente de los espías', protagonitzat per Tom Hanks, el director ha bromejat amb aquesta possibilitat, ja que "ha rodat quatre pel·lícules amb Tom Hanks i quatre amb Harrison Ford".

Steven Spielberg està disposat a tornar a dirigir el retorn d'Indiana Jones a les pantalles si el guió és suficientment bo, segons diversos mitjans nord-americans, tot i que Disney no ha confirmat els rumors. Les informacions apunten que Chris Pratt, el protagonista de 'Guardians de la galàxia', seria l'actor preferit de Spielberg per ressuscitar el personatge. Pratt acaba de protagonitzar 'Jurassic World', la nova entrega de la saga Jurassic Park produïda per Spielberg.

Com es rumorejava des de fa temps a Hollywood, Indiana Jones tornarà a fer espetegar el fuet. Bob Iger, el conseller delegat de Disney, va confirmar en una entrevista a 'Variety' que estarien encantats de retornar el personatge a la gran pantalla. "Però abans hem de centrar-nos en 'Star Wars'", matisa.

Disney ha anunciat que ha obtingut el control de les futures pel·lícules d'Indiana Jones. L'estudi de Mickey Mouse ha arribat a un acord amb Paramount, que retindrà els drets sobre les quatre pel·lícules ja existents de la saga: 'A la recerca de l'arca perduda', 'Indiana Jones i el temple maleït', 'Indiana Jones i l'última croada' i 'Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall', tots ells produïts per George Lucas i dirigits per Steven Spielberg.

En una entrevista promocional del seu proper film War horse amb la revista Empire, Steven Spielberg ha revelat que ell sempre va estar en contra de l'aparició d'uns éssers "alienígenes o interdimensionals" al final d'Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall, el quart lliurament de la saga d'aventures protagonitzada per Harrison Ford. "Simpatitzo amb la gent a qui no li agrada el McGuffin –es refereix als àliens– perquè a mi tampoc m'agrada. Vaig tenir molts enfrontaments amb George (Lucas) per aquesta qüestió. Però sóc lleial al meu millor amic, i si ell escriu una història en la que creu, no importa si a mi no m'agrada, la filmaré de la manera que George voldria".