Les fotografies en blanc i negre sobre ciutats sempre tenen bona acollida, mentre que els plans de futur acostumen a generar rebuig. Els urbanistes hem de conviure amb això, però jo no renuncio a creure en el potencial transformador de les ciutats i, per fer-ho, utilitzaré l’exemple del barri del Poblenou. Quan jo estudiava arquitectura (anys 2000), s’estaven gestant la majoria d’idees urbanes que han regit aquest barri. Ara hi camino bastant sovint i m’admira la qualitat arquitectònica del que s’ha restaurat a escala patrimonial i també del que s’ha construït de nou. Últimament, he descobert un edifici en construcció de Jordi Badia a la cantonada entre Llull i Badajoz que em té meravellada. Sembla un volum esculpit per la regulació del 1916 de Nova York, cosí germà dels renders de Hugh Ferris sobre gratacels piramidals, amb unes terrasses orientades al sol de migdia que fan aturar-se a contemplar-lo. 

La magistrada del jutjat d'instrucció número 8 de Barcelona ha acordat llibertat provisional, obligació de comparèixer cada setmana, retirada de passaport i prohibició de sortir del país per al quart detingut per una presumpta agressió sexual que hauria tingut lloc el cap de setmana del 13 i el 14 de juliol al barri del Poblenou. Els fets que s'investiguen van passar en un solar amb població acampada. Els altres tres detinguts, dos homes i una dona, també van quedar en llibertat després de declarar –els dos homes igualment amb l'obligació de comparèixer setmanalment al jutjat i amb la retirada de passaport–. Quedaria una cinquena persona per detenir, ja que la víctima va declarar que l'havien agredit quatre homes.

Diumenge + 12 h = hora de la missa laica. Moment per al ritual sagrat: el VERMUT. I com que la fe és cosa seriosa i tant la set com la gana es comencen a notar, tiro de fixie i quedo al millor angle de Poblenou: Pujades amb Marià Aguiló. Just als (bells) morros del Bar Balius. Arribo prepuntual. Aparco la bici. I el cartell 100% old school crida que hi entri. Obro la porta i sona Fleet Foxes de fons. La llum és càlida. L’estètica dels 50. I el caliu modern com una mala cosa. Em flipen les rajoles de colors, la vitrina de davant la barra i el vellut vermell que penja dels aparadors. Tot plegat desprèn autenticitat. Molt rotllo. I aquell encant dels comerços llegendaris de barri: Can Balius existeix des del 1900. I pràcticament ha tingut més cares que anys. Que si ara s’hi pot comprar cargols. Que si ara venen olis. Que si ara s’ha convertit en una drogueria. Etc. Etc. Etc. Enmig d’aquest caos, fa un any i mig Rosa Solà va arribar per posar-hi ordre. I vermuts literaris. Jazz. Cuina interrompuda. M-à-g-i-a: aquí, i al conjunt del Poblenou.

La Copa del Rei que es disputarà a finals de febrer a la Nova Escullera tindrà set equips catalans, després que el Poble Nou hagi aconseguit l'última plaça en detriment del Sant Andreu. Tot i perdre contra el Canoe 7 a 11, el Poble Nou-Enginyers ha aconseguit el bitllet per a la Copa gràcies a la derrota del Sant Andreu contra el Mediterrani, 10 a 8. Els de Xavier Vilà tenien la victòria a tocar, amb un marcador favorable de 5 a 7, però en el tercer període, el Mediterrani ha fet un parcial de 3 a 0 decisiu, que ha truncat d'arrel les aspiracions dels jugadors de Sant Andreu.