La llista dels personatges coneguts que ens han deixat aquest any és llarga. Aquí us deixem una selecció d'alguns dels més rellevants o que més ens han commogut.

La BBC continua amb la seva programació especial per la mort de la reina Elisabet II. Els presentadors dels informatius de divendres a la tarda duien tots corbata negra, igual que els col·laboradors i especialistes que entrevistaven. Si bé el plató és el mateix de sempre, quan el pla mitjà es tanca sobre el convidat de la taula el fons és negre amb l’escut monàrquic en un gris més atenuat, cosa que dona a la imatge el caràcter luctuós necessari. Primer Clive Myrie i després Ben Brown anaven donant pas a les reporteres, que connectaven des dels diferents punts on la ciutadania podia expressar el seu condol. Les periodistes vestien totes de negre rigorós. L’endemà de la defunció, la programació se centrava en mostrar tots els rituals que el país celebra per acomiadar la reina amb honors. Des de campanades solemnes d’esglésies i abadies, fins a protocols militars, passant per les cerimònies religioses i, sobretot, la gent del carrer portant flors i targetes d’agraïment a les portes de les residències vinculades a la família reial. Seguint la línia editorial que la cadena va encetar dijous a la tarda, la BBC va eliminar les filigranes televisives i continuava utilitzant la màxima sobrietat per homenatjar la reina. Va defugir muntatges musicals emotius per centrar-se en la majestuositat de fotografies, imatges fixes més que no pas en moviment. El retrat té més transcendència visual, l’instant pot ser triat amb més precisió i el missatge queda més definit. Les imatges d’arxiu no apareixien conformant un bucle a la babalà sinó que estaven agrupades per temàtiques: la familiar, la de política internacional, la solidària o la popular s’oferien sempre en funció del discurs televisiu que es desenvolupava en aquell moment.

Fa una dècada, uns dos milions de persones van gaudir de les Street Parties amb motiu del jubileu de diamants d'Elisabet II. Rosamund Marrioth, que ara té 73 anys i és veïna del barri de Wanstead, al nord-est del gran Londres, va ser una de les organitzadores de la que va tenir lloc a Gordon Road, el carrer on viu. Aquella festa va ser una de les 10.000 que, oficialment, es van comptabilitzar a partir dels permisos emesos per les autoritats locals.

Pompa, circumstàncies i una certa sensació de moment irrepetible. Només un tron, el que habitualment fa servir el consort, lleugerament més baix que el de la monarca. Un Discurs de la Reina sense la presència d'Isabel II per primera vegada des del 1963. El príncep Carles, actuant en funcions de la seva mare i amb posat de rei in pectore, li ha prestat la veu per llegir el nou programa legislatiu del govern de Boris Johnson. Tot sense precedents. També la corona, al damunt d’una tauleta i d’un coixí de vellut, a prop de Carles però sense tocar-la. El futur rei, a la sala d’espera. 

La reina Elisabet II s'ha convertit en involuntari motiu de polèmica a Oxford i en el que alguns membres de la intel·liguèntsia britànica, inclòs el ministre d’Educació, Gavin Williamson, han titllat d’episodi “absurd”. Estudiants de postgrau del Magdalen College han votat a favor de retirar un retrat acolorit de la monarca basat en una fotografia de Dorothy Wilding, feta el 1952, en el moment en què va ser coronada.  

El duc d'Edimburg va néixer el 10 de juny del 1921 a l'illa de Corfú. Durant els 73 anys com a consort de la reina Elisabet II abans de retirar-se de la vida oficial, va tenir 22.219 compromisos públics, va pronunciar 5.496 discursos i va escriure o coescriure catorze llibres. Va ser, de fet, el membre més actiu de la família reial. Amb la seva habitual sornegueria, quan es va retirar de la vida oficial, el 2 d'agost del 2017, va declarar que havia sigut “el descobridor de plaques [d’inauguracions] més experimentat del món".

La democràcia britànica no és tan exemplar com sembla. Ni tampoc la separació de poders entre les diferents institucions de l’estat és tan estricta com es creu. I la monarquia, en principi aliena als afers del Parlament i a l’elaboració de les lleis, té un paper més important del que es pressuposa a l’hora d’intervenir per afavorir els seus propis interessos. El resultat és una cotilla en la vida política del Regne Unit.

La reina d'Anglaterra perd poder. Ni que sigui el poc poder simbòlic que encara té, en especial a les antigues colònies britàniques. La primera ministra de Barbados, Mia Mottley, ha anunciat aquest dimecres que el país es convertirà en una república coincidint amb el 55è aniversari de la seva independència, el novembre de l'any vinent. En conseqüència, canviarà el cap d'estat, fins ara la reina d'Anglaterra, per un president nascut a l'illa.

Boris Johnson és primer ministre del Regne Unit sense haver guanyat cap elecció. Va arribar al càrrec, després d'una revolta interna dels conservadors, liderant els partidaris del Brexit més dur, i van ser els membres del seu propi partit dividit els que el van elegir per substituir Theresa May. La 'premier' havia negociat un acord per al Brexit que no va obtenir el suport d'un Parlament fraccionat. Però aquest fet, que complica la política, representa el mandat del poble britànic, que no va donar majoria als conservadors i està totalment dividit socialment en relació a la sortida de Gran Bretanya de la Unió Europea.

La reina Elisabet II ha confessat a la BBC algunes intimitats del càrrec. En un documental emès per la BBC aquest diumenge sobre el 65è aniversari de la seva coronació, explica que la corona imperial és tan pesada que "et pot trencar el coll" i reconeix que la carrossa que la va portar a la cerimònia era "molt incòmoda".

El duc d'Edimburg, espòs de la reina Isabel II d'Anglaterra, ha sigut hospitalitzat aquest dimecres a la tarda en un centre mèdic d'Aberdeen (Escòcia) com a "mesura de precaució", segons ha informat el Palau de Buckingham. Felip d'Anglaterra, de 91 anys, ja va haver de ser ingressat el passat 4 de juny, un dia després que comencessin les celebracions pel Jubileu de Diamants de la seva dona, a causa d'una infecció de bufeta. En aquella ocasió, va estar cinc dies hospitalitzat.

Un espectacular concert, amb músics de diverses generacions i mig milió d'assistents als carrers de Londres, ha celebrat els 60 anys d'Isabel II al tron. Rock, soul, òpera i molt de pop han completat un dels esdeveniments més lluïts de les celebracions del Jubileu.

La revista 'Time' ha triat els souvenirs per als que estiguin cansats del Jubileu de la reina d'Anglaterra o dels Jocs Olímpics de Londres. Aquests són cinc dels més cridaners:

La reina Elisabet II ha renovat aquest diumenge el seu compromís al servei del Regne Unit "ara i en els propers anys" dirigint-se a les dues cambres del Parlament britànic amb motiu del 60è aniversari de la seva arribada al tron.

La família reial britànica es prepara per rebre un gran regal amb motiu de l'any del Jubileu del Diamant de la reina Isabel II, en què es commemora el 60è aniversari del seu regnat. Es tracta d'un iot que costarà uns 72 milions d'euros, un projecte que ha generat una forta polèmica al país en el context de la crisi actual. Tot i que en principi ha de comptar només amb finançament privat, alguns ministres han dit que hauria de considerar-se un regal de la nació a la reina. A més, hi ha associats els costos de manteniment i seguretat, que s'hauran de cobrir amb diner públic.