No contents amb l’agressivitat i l’autoodi que el PP mostra amb el català a la UE, ara assistim a un concurs de cinisme del PP valencià envers el valencià. Ara resulta que hi ha grans esquinçaments de vestidures perquè quan li pregunten al ministre Albares que per què no han demanat l’oficialitat de valencià a Europa, el ministre no se’n surt. Mira que la filologia li resolia la resposta: el valencià és la denominació que la llengua catalana rep al País Valencià. Si el català és oficial al Parlament Europeu, ho és també el valencià. Fins i tot hauria pogut citar la definició de valencià del diccionari de la Real Academia: “Varietat del català que es parla a gran part de l’antic regne de València i se sent allà comunament com a llengua pròpia”.

De sobte la declaració davant la jutge de l'exconsellera d'Interior i Justícia de la Generalitat Valenciana Salomé Pradas ha demostrat que el rei va nu, i que els polítics, en realitat, no saben massa de res i són titelles dels tècnics. Pradas no té cap problema a admetre que és una incompetent ("Soc només una llicenciada en dret sense experiència en emergències") perquè considera que així és com esquivarà la responsabilitat penal. El raonament és molt senzill: ella no pot ser la responsable de la mort de 228 persones durant la DANA perquè, de fet, no sabia ni que la seva feina era salvar-les. Això era cosa, diu ella, dels tècnics "amb 100 anys d'experiència" que hi havia allà. Però llavors per què un any abans, amb els mateixos tècnics, es va gestionar una DANA al Baix Segura de forma completament diferent amb Ximo Puig de president?

L'anunci que el govern espanyol donarà llum verda a la polèmica ampliació del port de València coincideix també amb un reforçament gens dissimulat de la sintonia política entre el País Valencià de Carlos Mazón i la Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso que té, com a objectiu de fons, allunyar la capital valenciana de qualsevol temptació d'eix mediterrani amb Catalunya i Barcelona. No es tracta d'una novetat històrica, al contrari, sinó d'una constant. Madrid sempre ha tingut l'obsessió de lligar curt València i de fer-la servir com a port de sortida i entrada de mercaderies. Aquest és el motiu pel qual els diferents governs espanyols han prioritzat les infraestructures entre aquestes dues ciutats mentre han endarrerit, o fins i tot torpedinat, l'eix més lògic i productiu que representa el Corredor Mediterrani. El cas és que avui dia no només es pot viatjar entre les dues ciutats en menys de dues hores en AVE (una hora i quaranta minuts, quan la connexió amb Barcelona supera les 3 hores) i en menys de quatre per carretera, sinó que l'antiga via de passatgers s'ha reconvertit per transportar mercaderies. Mentrestant, el Corredor Mediterrani port anys de retard i ara mateix té l'horitzó del 2026.

Aquesta setmana, durant una roda de premsa, el portaveu de Vox a l’Ajuntament de València, Juan Manuel Badenas, va tenir el seu moment de glòria quan va tapar l’accent greu del topònim València, que estava retolat a la paret, amb un adhesiu de la bandera espanyola. D’aquesta manera, el tal Badenas volia fer palesa la seva exigència que tots els documents oficials del consistori incloguin el topònim escrit en la forma espanyola, Valencia, sense accent gràfic. De fet, així ho va aprovar el ple municipal, fent valer la majoria absoluta del govern PP-Vox (que l’alcaldessa María José Català va mantenir oculta fins passades les eleccions generals: aquesta maniobra també la va dur a terme, a Palma, el batle Jaime Martínez, que es va fer un fart de presumir que governaria “en solitari”, fins que va fer públic –també després de les eleccions– que tenia un govern amb Vox, ja acordat de sotamà). Per a les autoritats consistorials de Vox a València, és urgent i peremptori que el topònim en castellà sigui assumit com a oficial per tothom, i que sigui, per tant, el que s’usi a totes les comunicacions, internes i externes, de l’Ajuntament.

València tindrà una doble denominació bilingüe. En la versió suposadament en valencià optarà per la forma Valéncia –amb accent tancat en la e i no obert com estableix la normativa– i en la versió en castellà per Valencia. La mesura, aprovada amb els vots del Partit Popular i Vox en la comissió de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports de l'Ajuntament de València, suposarà assumir les secessionistes Normes del Puig –alternatives a les oficials– i els criteris d'entitats contràries a la unitat del català com són Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. El canvi es culminarà quan l'aprovi el ple de l'Ajuntament i el ratifiqui la Generalitat Valenciana. Ara bé, perquè això passi, caldrà que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua emeti un informe favorable, circumstància molt dubtosa.

Primer va ser l'alcaldessa de València, María José Catalá, que només tres dies després de ser investida en el càrrec va iniciar el procediment per recuperar la denominació bilingüe de la ciutat. Després li va arribar el torn a la primera edil de Castelló de la Plana, Begoña Carrasco, que dijous va decidir seguir els passos de la seva companya del Partit Popular i ha aprovat la mateixa mesura aprofitant la celebració de la primera junta del govern local.

Són temps difícils per al País Valencià. A diferència del 1995, el tomb a la Generalitat i als principals ajuntaments no era tan previsible i ha deixat molts valencians progressistes i valencianistes en estat de xoc. "Què ens passa, als valencians?", es pregunten molts. "¿De veritat que hem de tornar a ser la riota de tothom amb un torero feixista de vicepresident?", afegeixen. Són preguntes que no tenen una resposta fàcil, però que mereixen un intent d'explicació.

Les campanyes electorals són rituals que els partits intenten tenir controlats al mil·límetre. Per això el malson de qualsevol assessor són els accidents que alteren el curs natural de les coses i obliguen a improvisar. Això és el que està passant ara mateix al País Valencià amb el cas dels insults racistes a Vinícius. El tractament del cas que s’està fent als mitjans espanyols està provocant una onada d’indignació entre els aficionats del València, que se senten assenyalats i maltractats per una maquinària mediàtica, l’anomenada central lechera, que sempre ha tractat el club de Mestalla amb condescendència i menyspreu.

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha revelat que la companyia Acciona, contractada per l'Ajuntament de València, hauria regalat bosses de mà i vins a l'exalcaldessa de la ciutat Rita Barberá per valor de 7.651 euros entre els anys 2004 i 2008. Així ho afirma l'informe entregat per la UCO al jutjat d'instrucció número 13 de València, que investiga el presumpte pagament de comissions a canvi d'adjudicacions d'obra pública al consistori de la capital valenciana, en el batejat com a cas Assut.

No ens hauria de passar per alt Carlos Mazón, el personatge que el PP ha disposat com a candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana. Mazón ocupa actualment el càrrec de president de la Diputació d'Alacant, des del qual no ha fet res que sigui digne d'esment, igual que tots els seus antecessors en aquesta presidència, tots també del PP. Zaplanista, els moviments interns (intestinals) produïts pels espasmes de Gürtel i altres corrupteles van dur Génova a forçar la dimissió d'Isabel Bonig i substituir-la per Mazón com a president del PP del País Valencià i candidat a la presidència. Segons les enquestes, només pot aconseguir-ho fent coalició de govern amb Vox, l'esquema que, per altra banda, es repeteix, per a la dreta ultranacionalista espanyola, quasi a tot arreu.

La secció quarta de l'Audiència Provincial de València ha arxivat provisionalment les diligències per a 22 investigats -dimarts ho va fer per a 13- , així com per al Partit Popular, que figurava com a investigat com a persona jurídica, en considerar que no hi ha indicis de la comissió de delicte de blanqueig de capitals en la campanya electoral de les municipals del 2015, pel qual estaven encausats la majoria dels regidors i assessors de l'equip de municipal que encapçalava Rita Barberá. Per contra, el tribunal ha acordat continuar amb el procediment contra el qual fora president de la Fundació Valenciana de la Innovació i el Coneixement (FIVEC) i delegat del Centre d'Estratègies i Desenvolupament (CEyD) Juan Eduardo S.M.

La secció quarta de l'Audiència de València ha arxivat la causa que investiga el presumpte blanqueig de capital en el grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de València durant els anys de govern de Rita Barberá per a 13 dels 49 processats, la majoria regidors i assessors de la formació conservadora. El tribunal ha pres aquesta decisió al considerar que no existeixen contra ells prou indicis de la comissió de delicte. "[El processament] S'ha de sustentar en un judici de probabilitat delictiva, no en el de la possibilitat que hagi succeït el delicte, sigui en sentit positiu o negatiu", han destacat els magistrats en la seva resolució.

El PP valencià ja no demana perdó per la corrupció. Des de l'elecció del nou líder dels populars, Carlos Mazón, el partit ha canviat d'estratègia i ara reivindica tota la seva herència, inclosa la d'aquells que han acabat la seva carrera política als jutjats. Tant és que siguin Rita Barberá, Francisco Camps o Eduardo Zaplana.

Carlos Fabra assegut de nou al banc dels acusats i Francisco Camps reclamant ser el candidat del Partit Popular a l'alcaldia de València. Aquest és el peculiar déjà-vu que viu la política valenciana des de fa mesos i que molts ciutadans creien haver deixat enrere. Ells van ser dos dels polítics més poderosos de la seva època però ara fa una dècada que les causes judicials vinculades a la corrupció i als problemes amb hisenda els van deixar fora de joc.

L'exregidora del PP valencià María José Alcón ha estat trobada morta aquest dissabte al matí a Callosa d'en Sarrià (Marina Baixa), on tenia la segona residència. Segons fonts familiars, Alcón hauria caigut del balcó del domicili i ha sigut el seu home, Alfonso Grau, també exregidor del PP al consistori valencià, qui ha trobat el cadàver quan ha arribat a casa.

La Fiscalia Anticorrupció ha anunciat que modificarà les seves conclusions provisionals i sol·licitarà penes inferiors que les que demanava inicialment per a l'ex secretari general del PP valencià Ricardo Costa i la resta d'acusats que van confessar el finançament il·legal del PP valencià davant del jutge central penal José María Vázquez Honrubia. Segons ha avançat 'El Periódico', Anticorrupció, que en la sessió d'aquest dimarts explicarà la modificació de les penes, manté la seva acusació pels mateixos delictes, però als que han confessat els rebaixa la petició a només 6 mesos per a cada un (la petició inicial era de 15 mesos), entre altres canvis. Ara els 19 acusats tindran l'oportunitat de fer ús de la seva última paraula si ho consideren oportú i el judici quedarà vist per a sentència.

Carles Puigdemont ha de prendre una decisió molt important: fins on porta la seva determinació de ser investit president de la Generalitat una altra vegada. Sostenim aquí que hi té tot el dret, perquè s’ho ha guanyat a les urnes. Amb tot, sap que si no hi és, al Parlament, l’Estat anul·larà la seva investidura i això en el supòsit que s’arribi a votar, que és el que els partits del 155 estan intentant impedir.

"Per què dona lliçons, l’Estat, si no ha aprovat encara l’examen de Catalunya?", Antoni Bassas analitza l'actualitat política.

Un informe de la unitat central operativa (UCO) de la Guàrdia Civil elaborat en el marc de la investigació del cas Taula, que investiga el blanqueig de diners en el grup municipal del Partit Popular a la ciutat de València, certifica que el PP local s'hauria finançat irregularment durant les campanyes electorals del 2007, el 2011 i el 2015. El document també afirma que l'estructura provincial de la formació conservadora era coneixedora d'aquesta situació i que Alfonso Grau, ex número dos de Rita Barberá a l'Ajuntament, hauria sigut el cervell de la trama.

Miguel Barrachina ha estat escollit nou president del Partit Popular de Castelló amb 699 vots a favor i 14 en blanc, cosa que suposa el 98% dels sufragis.