No és cap secret que la majoria de grups grans d'automoció acostumen a fer servir els mateixos propulsors per a diverses de les seves marques per estalviar-se costos tant com sigui possible. Tothom sap que marques com Volkswagen, Audi, Seat o Skoda fan servir propulsors TDI o TSI, de la mateixa manera que marques del Grup Stellantis com Peugeot, Citroën, Opel o DS fan servir els motors PureTech.

Ara fa deu anys els motors tricilíndrics semblaven destinats a controlar el mercat. Motors de gasolina més petits i lleugers que els motors dièsel i de gasolina de quatre cilindres, amb unes xifres de consums i emissions sorprenentment baixes i amb uns costos de fabricació i desenvolupament força inferiors, també, als motors convencionals fins llavors. A més, aquests petits motors de gasolina de tres cilindres i poc cubicatge (sovint al voltant d’un litre o fins i tot menys) assolien potències considerables —al voltant dels 100 CV— gràcies a l’ús d’un turbo de geometria variable i de la injecció directa, obtenint cicles de consum irrisoris que se situaven al voltant dels 4,5 o 5 litres els 100 quilòmetres en els seus cicles d’homologació.

Ja fa temps que algunes marques, a l'hora d'estrenar un nou model, aposten per recuperar noms de cotxes mítics que ja no venen. Va passar amb el Mitsubishi Eclipse, que de ser un esportiu va passar a ser un SUV amb l'Eclipse Cross. També amb el Ford Puma, d'esportiu a SUV. O amb el Mustang, d'esportiu a SUV elèctric. I ara torna a passar amb l'Opel Frontera, que deixa de ser el mític totterreny robust i que encara es pot veure tot sovint a molts pobles i zones rurals del país per passar a ser un SUV electrificat o elèctric que substitueix l'Opel Crossland.

Avui en dia sembla que al mercat només existeixin SUV, ja que els podem trobar de totes les mides imaginables o d'estil familiar, esportiu, tot terreny, cupè i fins i tot descapotable. Però fins no fa gaire els vehicles més espaiosos del mercat eren, deixant de banda les furgonetes, els familiars i els monovolums. D'aquest darrer segment ja n'hem parlat en alguna ocasió, com per exemple quan vam comentar la disputa entre Chrysler i Renault per ser considerats com els fabricants que van inventar la categoria.

Tot i que ja no són els cotxes de moda, els monovolums segueixen sent els cotxes més pràctics per a la majoria de compradors de tall familiar. Són cotxes amplis i diàfans, còmodes i pensats per oferir el màxim d’espai als seus ocupants. El Crossland no és un cotxe nou –provem l’actualització de mitja vida comercial o restyling, si ho preferiu–, sinó un vehicle a mig camí dels SUV i dels monovolums de tota la vida aparegut l’any 2017, quan Opel encara estava sota control de General Motors. Així doncs, cal pensar primer de tot que aquest és un model ja veterà amb més de cinc anys d’evolució i dissenyat i fabricat sobre una plataforma ja desfasada d’un grup automobilístic al qual ja no pertany. ¿Això vol dir que el Crossland és un cotxe dolent o descatalogat? No, en absolut, però sí que condiciona alguns elements que aniré intentant explicar al llarg del reportatge.

El retorn dels cotxes clàssics en format contemporani és un fet innegable de la indústria de l’automòbil, que els últims anys ha vist com diverses marques recuperaven amb èxit alguns dels seus models històrics adequats a les exigències actuals del mercat, com ara els incombustibles Mini o Fiat 500. El grup Stellantis, resultat de la fusió entre Peugeot-Citroën i Fiat-Chrysler i que té una cartera de marques molt extensa –n'inclou d'històriques com Alfa Romeo, Dodge, Opel o Lancia, i de més modernes com Ram o DS, per exemple–, ja ha anunciat que apostarà decididament pel retorn d’algun dels seus models històrics més exitosos en un nou format elèctric de zero emissions, com és el cas del Lancia Delta o de l’Opel Manta.

L’Opel Mokka és un SUV urbà del segment B que la marca del llamp comercialitza des de l’any 2012, i que General Motors també venia als Estats Units i a la Xina amb el nom de Buick Encore. La seva bona acollida comercial a Europa va animar el grup Peugeot-Citroën a preparar-ne una segona generació, ja sobre una base i una plataforma totalment pròpies, que els de Rüsselsheim tot just van presentar l’any passat.

Després d’alguns mesos de retard respecte al calendari previst, finalment el nou Opel Astra arriba al nostre mercat amb un preu base de 22.700 euros, una estètica particular i un bon farciment tecnològic. A més, la sisena generació de l’Astra és la primera desenvolupada sota el paraigua de Peugeot-Citroën (de fet, l’Astra comparteix plataforma i mecàniques amb el Peugeot 308) i inclou versions electrificades per primer cop a la història. Així doncs, el nou Astra inclou una versió híbrida endollable o PHEV de 180 CV i una autonomia de fins a 60 quilòmetres en mode elèctric i uns consums de tan sols 1,1 l/100 km per un preu de 32.100 euros (amb els descomptes promocionals a banda).

L’Opel Manta és un cotxe d’estil cupè i caràcter esportiu que tot just ha celebrat els seus primers cinquanta anys d’història i que ara ha sigut objecte d’una intervenció per part d’Opel per convertir-ne una unitat en un restomod elèctric, és a dir, un vehicle clàssic amb carrosseria original i restaurat amb el nivell més alt de fidelitat però dotant-lo d’elements tecnològics i mecàniques modernes. De fet, el restomod és tot un fenomen en el món de l’automoció, que compta amb molts seguidors i amants als cinc continents.

Opel ha presentat el disseny definitiu de l’actualització de mitja vida comercial (o restyling, si ho preferiu) del Crossland, el seu SUV del segment B. Aquest totcamí, aparegut l’any 2017 quan la marca encara estava sota el control de General Motors, s’anomenava Crossland X, però amb aquesta actualització perd la lletra X del nom i passa a anomenar-se Crossland (a seques).

L’Opel Vivaro-e és la versió elèctrica de la popular furgoneta alemanya, un model que ja porta alguns anys al mercat i que també ofereix versions interessants com la Vivaro Life, la versió més aventurera i campera de la línia.

Opel ha preparat una sorpresa majúscula als aficionats que es congreguen aquesta setmana al festival d’Oschersleben, a Alemanya, i que acull els entusiastes de la marca del llamp i alguns dels models més especials de la marca. En aquest context Opel ha volgut sorprendre i premiar el seus fans amb la Zafira Life O-Team, un model inspirat en la furgoneta de la mítica sèrie d’acció ‘El equipo A’, tot un referent televisiu per als infants que van néixer a la dècada del 1980.

Els monovolums estan en decadència: així s'explica la increïble davallada que han protagonitzat les seves quotes de mercat els últims anys, coincidint amb la febre dels SUV que inunda carrers i places de les nostres ciutats.

L'Oficina Federal de Vehicles Motoritzats d'Alemanya (KBA) ha ordenat a Opel la revisió de 100.000 vehicles dièsel per sospites de frau en les emissions.

Un any després de l’absorció d’Opel per part de la francesa PSA (Peugeot-Citroën), la marca alemanya mostra símptomes de vitalitat. Després d’assolir números verds en el seu exercici fiscal després d’anys de pèrdues (Opel va presentar un benefici net de 502 milions d’euros durant el 2017), ara prepara una important novetat de cara a final d'any.

La major part de famílies del nostre país opten per comprar un SUV urbà o compacte per resoldre les seves necessitats de mobilitat. Els totcamins són alts i estan de moda, però encara no milloren les possibilitats de modularitat i espai dels monovolums clàssics, un segment en retrocés al nostre mercat.

Ara fa 50 anys Opel va sorprendre tothom amb el seu esportiu anomenat Opel GT. L'Opel GT era un esportiu amb fars escamotejables (quedaven integrats a la carrosseria), un capó molt allargat i una part posterior amb un marcat tall cupè. Una autèntica obra d’art escultòrica, fins aleshores mai vista al Vell Continent.

Ara fa 30 anys el Kadett GSi era un dels esportius assequibles més populars del mercat. Tres dècades després Opel, ja sota l’aixopluc de PSA (Peugeot-Citröen) ha recuperat aquesta historica denominació. Primer va ser l’Opel Insignia GSi, la versió esportiva de 260 CV i preparació específica de la berlina alemanya, i ara li toca torn a l’utilitari d’Opel.

Poques vegades un cotxe aparentment tan senzill com aquest ha significat tant per a un fabricant. I és que el Grandland X és el primer SUV compacte d'Opel, un cotxe que completa l'oferta de totcamins dels de Rüsselsheim després dels seus germans petits Mokka X i Crossland X, autèntics galls del seu segment.

Fa anys que el món de l'automòbil viu la moda dels SUV, que fins i tot arriben a competir en vendes amb alguns monovolums. El cert, però, és que hi ha un sector que no vol un vehicle tan gran com pot ser un totcamí ni farà cap ús de les capacitats 'off-road' que ofereix; només necessiten tenir prou espai. En aquest sentit, les vendes dels compactes amb carrosseria familiar cada cop guanya més adeptes, i només cal fer una ullada a la realitat del carrer per adonar-se de l'èxit que tenen aquest tipus de carrosseries.