Que tot el que necessites per al dia a dia et quedi dins d'un marge de distància d'un quart d'hora i que, per tant, hi puguis arribar a peu o amb bicicleta. És la màxima del model de ciutat dels quinze minuts que promulga Carlos Moreno, urbanista i assessor de l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo. Situa la proximitat com a element clau per aconseguir que perdem menys temps en desplaçaments i contaminem menys. El model encaixa força bé en una ciutat com Barcelona, on bona part dels barris tenen tots els serveis que necessiten els veïns, però és més difícil d'aplicar quan s'inclou la mobilitat laboral. És a dir, quan es pretén que el gruix de la població també tingui el lloc de treball a prop de casa. "La idea no és ser estricte amb el radi dels 15 minuts, però sí disminuir el temps de desplaçaments i atacar aquells models de ciutat que concentren les oficines en uns barris i els blocs de pisos en uns altres", detalla Moreno.

OBJECTES QUE ENS EXPLIQUEN COM VIVÍEM A L’ÈPOCA MEDIEVAL

Diverses pel·lícules ens han permès fer-nos una idea de com era el nostre passat medieval. Però una bona manera de conèixer-lo és també a través d’objectes d’aquella època. Al CaixaForum s’exposen un munt d’objectes que permeten fer-nos una idea de com era la vida a la cort, la guerra, la conquesta i la vida quotidiana a l’Edat Mitjana. La mostra, Els pilars d’Europa. L’Edat Mitjana al British Museum, reuneix 260 objectes de primera fila, bona part dels quals no havien estat exhibits fins ara, procedents de la col·lecció del British Museum.

]]>

Barcelona és una ciutat molt plural. D'uns districtes als altres, les diferències en molts àmbits són notables. Així, per exemple, mentre que a Ciutat Vella un 42,4% de la població que hi viu és estrangera, aquest percentatge es redueix a Les Corts fins a un 10,9% i a Sant Andreu a un 11,6%. Mentre que la renda per càpita és de 33.469 euros anuals a Sarrià-Sant Gervasi, a Nou Barris cau fins als 10.799 euros anuals. Un seguit de diferències, entre moltes altres, que després es tradueixen en diferències clares en les prioritats electorals que s'evidencien a cada comici. I diumenge, de nou, els resultats del 9-N van ser força divergents a cada barri i a cada local de participació.

]]>

El districte de Sant Martí segueix sent el més ràpid de Barcelona. Així va quedar constatat aquest diumenge, 13 d'octubre, a la segona edició del Correbarri, la cursa popular de 10 km entre districtes de Barcelona, que enguany celebrava la segona edició. La plata se la van endur els corredors de l'Eixample, que repetien segona posició, i la tercera posició va tornar a ser per Sants-Montjuïc. Nou Barris, va quedar de nou en última posició.

]]> La Diada Nacional de Catalunya s'acosta i els districtes de Barcelona ho celebren amb diversos actes i activitats. El primer va tenir lloc aquest dilluns dia 9 de setembre al districte de Sants Montjuïc, amb la instal·lació d'una gran senyera amb un pal de 8 metres d'alt a la plaça del Setge de 1714, situada al barri del Poble-sec. La bandera quedarà instal·lada permanenment en record dels fets de 1714.

]]> CiU, amb un 28% dels vots, torna a ser la primera força en unes eleccions generals a la ciutat de Barcelona, divuit anys després de la seva victòria de 1993. En els deu districtes de la ciutat, CiU guanya a quatre (Eixample, Gràcia, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi), mentre que el PSC, amb un 26% de suport, s'imposa als altres sis (Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc). Al 2008, els socialistes guanyaven a nou dels deu districtes.

]]> Malgrat que la victòria de CiU a Barcelona va ser incontestable, la federació nacionalista va ser la primera força a cinc districtes de la ciutat. Als altres cinc hi va guanyar el PSC. De fet, la partició de la ciutat és clara, i CiU va doblar els socialistes a l'Eixample, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts (a aquests dos darrers districtes, el PP es va situar com a segona força), mentre que va patir més a Sants-Montjuïc, on va superar el PSC per tan sols 271 vots. Per contra, la formació de Jordi Hereu es va imposar amb claredat a Nou Barris (on el PP va obtenir més vots que CiU) i, amb menys marge, a Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí.

]]>