Ningú pot posar en dubte que Sherlock Holmes és el detectiu privat més conegut de la literatura universal. Des que Arthur Conan Doyle el va crear a finals del segle XIX, el personatge ha causat sensació i, fins i tot, hi va haver investigadors reals que van voler imitar els seus mètodes. Quan l'autor va decidir que el detectiu havia de morir a la que seria la darrera novel·la, El problema final, es va generar molt d'enrenou entre els lectors, que van protestar i es van vestir de dol. Fins i tot, la corona anglesa va mostrar el seu disgust. Doyle es va veure forçat a fer-lo reviure deu anys després a L'aventura de la casa buida i des d'aleshores, Holmes ha continuat vivint tant en novel·les i relats com en sèries i pel·lícules, i ha passat de la pipa i la lupa al telèfon mòbil i internet.

Mark Gatiss, cocreador de la popular Sherlock, és un autèntic devot de les ficcions de detectius, i això es nota en la seva darrera aventura televisiva, Bookish, una sèrie britànica amb un investigador singular que s'estrena aquest dimarts a Filmin i que agradarà als amants de les produccions d'època i dels llibres. Més enllà d'escriure-la, Gatiss també la protagonitza: ell dona vida a Gabriel Book, propietari d'una llibreria de segona mà al Londres del 1946. A banda de la seva feina, Book té una afició que li ocupa gairebé més temps que la venda de llibres: amb la complicitat de la seva dona, ajuda la policia a resoldre crims. Segons Gatiss, l'escenari de la llibreria funciona com si fos una espècie de "computadora analògica". "La resposta al misteri és allà, en algun lloc", explicava el creador al Guardian.

L'actriu britànica Una Stubbs ha mort aquest dijous a Edimburg als 84 anys. Amb una llarga trajectòria a la televisió del Regne Unit, Stubbs va començar a treballar a finals dels anys 50 i ben aviat es va convertir en una de les actrius més populars del país. La intèrpret va formar part del programa de Benny Hill i va debutar al cinema amb la pel·lícula Vacaciones de verano el 1963, encapçalada pel cantant Cliff Richard. Dos anys després Stubbs va protagonitzar el film Till death do us part, que va tenir tant d'èxit que després de convertir-se en una sèrie de televisió.

El do excepcional de Sherlock Holmes per a l'observació i la deducció va fer el que el seu autor, Sir Arthur Conan Doyle (1859-1930), també rebés nombroses peticions per ajudar a resoldre casos i salvar innocents condemnats injustament. Aquest va ser el cas de l'alemany Oscar Slater, acusat del brutal l'assassinat d'una octogenària adinerada de Glasgow, Marion Gilchrist. Aquesta era una història poc coneguda fins que la periodista retirada del New York Times Margalit Fox s'hi va capbussar i en va escriure un llibre que va publicar fa dos anys i que ara Tusquets edita en castellà, Arthur Conan Doyle, investigador privado.

'Vienna blood'

Stephen Thompson per a BBC Two. En emissió a #0 de Movistar+

A l'inici del primer episodi de Vienna blood, Max Liebermann (Matthew Beard), un jove doctor deixeble de les ensenyances de Sigmund Freud, porta la seva promesa Clara (Luise von Finckh) a veure el Fris de Beethoven de Gustav Klimt. Max admira aquella pintura convulsa com un malson, plena d'“imatges de follia i desitjos prohibits”. La contemplació de l'obra és també la seva manera de constatar que Clara no comparteix la seva fascinació per una nova forma d'entendre l'art en què els pintors “ja no es conformen amb pintar-te tal com ets, amb les teves millors gales”. La mentalitat del metge es mou al ritme dels nous corrents. Max ha començat a treballar amb Oskar Reinhardt (Jürgen Maurer), un policia veterà i una mica sabatot amb el qual acaba establint, com manen les regles del gènere, una fructífera relació complementària.

]]>

Ningú no ha mirat per una finestra com Sherlock Holmes. Qui millor sabia transmetre a les pantalles aquest aïllament, aquest pacte amb el món interior, era l’actor Jeremy Brett a la sèrie que va protagonitzar entre 1984 i 1994. Semblava que havia nascut per viure rere una finestra. Després, ja en aquest segle, ho ha provat l’actor Benedict Cumberbatch, i se’n surt meravellosament bé, però avui ja no es fan finestres com les d’ahir. Els sobra vidre. Ser testimoni de la fi d’una època, la victoriana, no ens aboca al mateix precipici que assistir al naixement d’una altra. Avui encara està tot per veure i no en sabem res. Només hi ha finestra. En els dies en què Sherlock va sortir de la ploma de Conan Doyle s’estava clausurant el seu món. Hi ha un abisme al final de cada camí, i per això és al damunt d’una cascada on Sherlock lluita per la seva vida com mai abans. Es baralla amb la seva Nèmesi, però també sabem que no hi ha Nèmesi sense mimesi. Totes les èpoques de la humanitat acaben autodestruint-se. Aquí s’arrauleix el turment que un cop i altre es veu en Sherlock Holmes. Aquest solitari és massa conscient de si mateix i de tot el que l’envolta. En ell s’incardina el carreró sense sortida de la raó. El que va començar amb Voltaire s’esbotza per dins en Sherlock Holmes. Alhora que Sherlock s’apaga, Sigmund Freud comença. El món és la creació d’un inconscient (en tots els sentits), i això és el que Sherlock Holmes contempla des de la finestra.

]]>

A hores d’ara no hi ha res de nou que es pugui dir sobre Sherlock Holmes que no s’hagi ja dit. Insistirem en els trets bàsics del personatge per tal d’encuriosir qui encara no hagi entrat en el seu univers i d’encoratjar qui ja el conegui a aprofundir-hi. D’entrada, El retorn de Sherlock Holmes, aquest recull de relats curts traduït per Xavier Zambrano i complementat amb un magnífic epíleg de Josep Lluís Martín Berbois, és com quan veus una retrospectiva d’un pintor al museu o d’un director al cinema. L’autor no va concebre la seva obra per ser exhibida d’aquesta manera: tota, i de cop. Per tant, sobretot en el cas d’aquesta publicació de l’editorial Viena, el més recomanable és fer-ho amb calma, per més que t’agradi, per no caure en el perill d’empatxar-se. Són 13 relats, relativament llargs, en què brillen particularment el personatge i les seves qualitats detectivesques: cal resoldre els casos en poc temps (i poc espai). Per tant, el resultat és espectacular. Hi inclou relats de tota mena i es remarquen de manera especial els que els especialistes en novel·les de misteri denominen d’“espai tancat”, o sigui, un assassinat en una habitació tancada sense traces de cap mena d’haver estat forçada ni res. El llibre és un festival d’homenatge a Holmes.

]]>

Des que, quan tenia uns 15 anys, vaig llegir la primera història de Sherlock Holmes, no l’he abandonat mai: sigui on sigui, sempre en tinc algun volum a mà, perquè no se sap mai quan, sense advertència prèvia, em donarà la coïtja de tornar a passejar-me pel Londres victorià de la mà de dos dels personatges més inoblidables de la literatura: Holmes i el doctor Watson, el seu inseparable company. I és que el més important de Holmes no són les seves trames -alguna potser una mica naïf-, ni les deduccions inversemblants -sempre amb una mica de trampa-, ni la caracterització psicològica -no tan superficial com diuen alguns-, sinó l’esperit, aquesta cosa immaterial que ens posseeix durant la seva lectura, aquesta barreja de bohèmia, bonhomia, camaraderia, fe en la justícia, defensa del dèbil i manca absoluta de por envers els busca-raons, els criminals, la intimidació del poder.

]]>

“Per regla general, com més estranya és una cosa menys misteriosa acaba resultant”, diu Sherlock Holmes al seu amic, el doctor John H. Watson, en un passatge crucial del relat La lliga dels pèl-rojos. Holmes és el rei de la deducció, l’investigador privat que sempre té una teoria preparada, a punt per desmuntar conspiracions, intents d’assassinat, estafes i robatoris. Quan Holmes s’implica en un cas, el seu enemic sempre acabarà perdent, però encara que -tal com diu- el que s’amaga rere les intrigues sigui poc misteriós, el camí cap al desenllaç és tan intrigant que els lectors hi han quedat enganxats gairebé genèticament, una mica com les mosques en una teranyina.

]]>

La tercera part de Sherlock Holmes començarà a rodar-se aquesta tardor amb Robert Downey Jr. interpretant de nou al famós detectiu. A més, la seqüela podria no ser l'última de la saga. Segons informa Collider, el productor Joel Silverconfirma que el rodatge de Sherlock Holmes 3 començarà a la tardor, i que pot estar acabat a finals d'any.

]]>

L'actor britànic Douglas Wilmer, que va encarnar el detectiu Sherlock Holmes en la televisió durant els anys 60, ha mort aquest dijous a causa d'una pneumònia en un hospital d'Ipswich als 96 anys.

]]>

El Museu de Londres dedicarà una gran exposició a Sherlock Holmes, l'enigmàtic i sagaç detectiu creat per l'escriptor escocès Sir Arthur Conan Doyle. El museu, situat a l'est de la capital britànica, vol explorar el personatge de Holmes i les característiques de Londres al final de l'era victoriana, quan van ser escrites i contextualitzades les aventures de l'obsessiu i intel·ligent Holmes. D'aquesta manera, un conjunt de manuscrits, fotografies i objectes relacionats amb el detectiu s'exposaran juntament amb altres elements propis de la capital anglesa.

]]> El Nadal del 1887 va néixer Sherlock Holmes en l'almanac 'Beeton's Christmas Annual'. L'autor del relat 'Estudi en escarlata' era un metge de 27 anys que l'havia escrit a la seva consulta de Southsea mentre esperava inútilment l'arribada de pacients.

]]> El Tribunal Superior de Londres ha salvat de la demolició la casa victoriana d'Arthur Conan Doyle a Surrey (Anglaterra), on l'escriptor escocès va escriure 13 novel·les del sagaç detectiu Sherlock Holmes, com 'El gos dels Baskerville'.

]]>

La setena edició de la BCNegra compta amb una trentena d'activitats, que començaran el 2 de febrer i s'allargaran fins a l'11 del mateix mes. La BCNegra ha reduït en 3.000 € el pressupost, i ha passat dels 105.000 € que va costar l'any 2011 als 102.000 € que costarà enguany.

]]> The House of The Silk

]]>