L'organització del temps és un dels pilars del nostre dia a dia i millorar-la un dels propòsits que ens acostumem a fer quan arriba Cap d'Any. "No tinc temps per fer res", "No me n'adono i em passen els dies volant", són frases que sovint surten de la nostra boca i a les quals podem posar remei si dediquem una petita estona al dia, o fins i tot a la setmana, a organitzar-nos correctament totes les coses que farem els dies posteriors. Hi ha diverses maneres d'aconseguir aquest propòsit, però una de les més antigues i fiables és la d'anar apuntant totes les tasques pendents. Hi ha molts formats que ho permeten, però el més comú és el de l'agenda. N'hi ha de convencionals, modernes, digitals o, fins i tot, en què no necessites ni escriure, però totes tenen la mateixa funció: ajudar a organitzar-nos la vida una mica millor. Encara avui són un dels grans regals de Nadal i un dels moments més esperats per als aficionats al paper és quan arriba l'hora de canviar l'agenda antiga, que ens ha acompanyat durant l'any, i substituir-la per una de nova.

Verds maragda, oliva i cian. Blaus cel, marí i violat. Desenes de tonalitats de taronja, vermell i marró. També blancs, grisos i negres. Durant més de 40 anys, el local situat al número 43 de la rambla Catalunya, a la cantonada amb el carrer Consell de Cent, va ser el paradís barceloní per als amants dels colors. Allà hi havia la papereria Konema. Nascuda el 1972 i adquirida per Raima el 2000, a l'interior s'hi podien trobar centenars de referències de llibretes, bolígrafs, cartolines, organitzadors, grapadores, clips, papereres i tota mena de material d'oficina. La seva peculiaritat, però, era la manera com exposaven els productes: organitzats per colors. A la façana hi tenien set aparadors, que també decoraven amb una harmonia cromàtica que enlluernava tothom qui passava per davant.

En principi, pot semblar que llegir és només llegir. Segons el DIEC, “distingir, en un text escrit o imprès, els sons figurats per les lletres”, i també “adquirir coneixença del que diu un escrit”. Tanmateix, una pregunta que va sorgint de forma recurrent al voltant de la lectura és si produeix els mateixos efectes fer servir un suport de paper que digital. Quasi un centenar d’estudis publicats aquests darrers anys, molts dels quals han estat recopilats i comparats en dues metaanàlisis publicades al Journal of Reserach in Reading i a Review of Educational Reserach, assenyalen que hi ha algunes diferències interessants que caldria tenir en compte.

Concentració, desacceleració, unitat, intimitat... en el nostre temps, resulta difícil preservar tot allò que fa de la lectura en paper una experiència diferencial. Ho suggeria, ja en un reculat 1979, la novel·la de la qual hem reproduït el fragment inicial. Però el 2022 la dificultat ha augmentat. Com planteja l'assagista Eudald Espluga a No seas tú mismo (Paidós, 2021), de la televisió engegada a l'habitació del costat hem passat a la hibridació tecnològica: ja no estem escindits entre els mons online i offline, com deia Zygmunt Bauman, sinó que ara tot és un. La tecnologia és social i la societat és tecnològica. És, doncs, possible presentar batalla? Encara podem tancar la porta, com ens exhortava a fer el narrador de la novel·la? Què vol dir avui llegir un llibre o un diari de paper?

Quantes vegades s'ha vaticinat equivocadament la fi dels diaris impresos? El dossier d'aquest diumenge el dediquem al futur del paper imprès, siguin llibres o premsa. La lectura en pantalla i en paper és diferent, i no ho deim nosaltres, ho diu el nostre cervell, que processa la informació de manera molt diferent segons si la llegeix en format físic o digital. Per això abordarem el futur dels diaris i els llibres impresos, les diferències que impliquen respecte als productes digitals i com processa el cervell la informació captada d'un suport o l'altre.

En els últims mesos s’ha parlat molt sobre la crisi de subministraments. L’aturada generalitzada per les restriccions pel covid-19 va fer que molts fabricants haguessin de parar en sec la seva producció. I, quan la vida va tornar més o menys a la normalitat, el consum va disparar-se de nou, i va crear així molta més demanda que oferta. Les conseqüències de tot aquest escenari encara s’arrosseguen i molts sectors econòmics les estan patint. A més, els col·lapses als ports, que obliguen els portacontenidors a aturar els motors, tampoc han ajudat que les exportacions arribin en el moment que s’esperava.

Qui no ha plantat una mongeta en un got de vidre ple de cotó i l’ha cuidat fins que ha germinat? Molts ho recorden com l’exercici que més gaudien a classes de ciències naturals, però per als fundadors de Sheedo és una solució per a la constant generació de residus i una alternativa sostenible als plàstics d’un sol ús. Sheedo dissenya des de productes de marxandatge per a empreses a targetes de regal fent servir paper fet de fibra de cotó i llavors que, un cop usat, es pot plantar.

L’agenda de paper resisteix el pas del temps. I mai més ben dit, perquè per a editorials i marques de papereria són un objecte de disseny i creativitat molt competitiu. Permet repassar d’una revolada el que s'ha fet durant tot un any i encara aguanta en un món en què l’agenda del mòbil, a mà sempre, i amb músiques i missatges que ajuden a recordar les tasques, semblava que havia d'enterrar per sempre la de paper.

El paper de vàter, un dels grans productes estrella dels supermercats i dels reptes del confinament, es va començar a fer servir per a la neteja de les parts íntimes a la Xina. L’habilitat dels mestres paperers xinesos, ja al segle II dC, en treballar les textures i la importància de la higiene en la seva medicina tradicional els ha convertit en pioners de l’ús d’un paper específic per a després de les necessitats. A Occident, mentrestant, s’utilitzaven fulles, pedres o fang per a aquest menester. Els romans més adinerats utilitzaven llana mullada amb aigua de roses o esponges lligades a un pal. Fins a la generalització de la impremta, aprofundir en aquesta tasca es converteix en un malson que diu molt poc de l’espècie humana. Amb la popularització dels diaris, el periodisme oferia un doble servei a la ciutadania: informar-la i netejar-li el cul.

La companyia paperera Miquel y Costas & Miquel farà un esforç inversor el 2018 i es prepara per fer alguna adquisició que permeti accelerar el creixement a partir del 2019, segons ha explicat aquest dimecres el president de la companyia, Jordi Mercader Miró.

Amazon, el comerç electrònic i la digitalització general de les empreses i les administracions estan canviant els paràmetres d’actuació de la indústria paperera a Espanya. Sempre s’havia pensat que la digitalització representaria la fi de l’ús del paper i que això ho pagarien els grans fabricants del sector. Però l’evolució a la borsa de les grans indústries papereres espanyoles l’últim any fa pensar tot el contrari: és un sector en auge.

"Hem notat un increment en les vendes d'agendes de paper, més que cap altre final d’any", assegura amb vehemència Núria Raja, gerent de la papereria Raima de Barcelona. Destaca que les agendes més demandades són les de color rosa, lila i taronja, relligades i amb una goma elàstica que les tanqui per les cobertes, i les de mida DIN A-5.

La paperera de Sarrià de Ter ja està a punt de tornar a produir. La històrica instal·lació reneix, després d’una llarga vida plena de sotracs, de la mà del grup valencià Hinojosa, que la va comprar a Torraspapel. La paperera havia tancat el 2014. Torraspapel, del grup Lecta, es va cansar de les pèrdues, i després d’una negociació amb els sindicats, amb manifestacions i protestes, propostes i contrapropostes, va decidir cessar l’activitat. Dels 136 treballadors que tenia la paperera, Torraspapel en va recol·locar 73 a altres plantes del grup.

Dirigeixen una start-up que aposta al 100% per un producte tan tradicional com el paper. Com van decidir aventurar-s’hi?

Dimecres passat sembla que vam començar a deixar enrere la calor que no deixava dormir... aquests dies podem olorar l'ambient humit de la tardor, per fi! Fresqueta per la nit, fresqueta pel matí... i comencen els colors ataronjats!

Ets dels que acostumen a guanyar al joc del Pedra, paper, tisora? O dels que acostumen a perdre? Segons un estudi de tres investigadors de la universitat de Hangzhou i l'Acadèmia Xinesa de la Ciència, guanyar o perdre en aquest joc no és una qüestió d'atzar, sinó que respon a una lògica del cervell. Els investigadors han arribat a la conclusió que els que guanyen ho fan perquè no canvien la seva opció, i la mantenen durant el joc. En canvi, els perdedors són els que canvien, i si primer diuen "tisora", després diuen "paper", per exemple.

Óscar Abou-Kassem i Diego Barcala treballaven junts al diari Público . Quan va tancar, fa prop d'un any, els dos periodistes van aprofitar per tirar endavant un projecte personal que feia temps que rumiaven: una revista sobre futbol dirigida a un lector de nivell cultural alt. Invertint el capital mínim per crear una empresa (3.000 euros) van crear Líbero , una revista trimestral en paper que inclou reportatges en profunditat sobre temes de futbol i que compta amb firmes reconegudes, com el periodista Enric González. Líbero va arribar a les llibreries el juny del 2012, i es va sumar a una sèrie de revistes aparegudes en els darrers dos anys i que estan aconseguint ser rendibles en un mercat en què el paper semblava que no tenia futur.

Un sol clic de ratolí pot estalviar centenars d'hores de tràmits i milers de folis. La informatització de la Justícia catalana comença a ser una realitat, tot i que encara queda molt camí per recórrer. La implantació de l'e-justicia.cat, que dotarà la Nova Oficina Judicial dels mitjans tecnològics necessaris, s'allargarà fins el 2018, però a finals d'any, els 49 partits judicials de Catalunya tindran instal·lada l'aplicació necessària per presentar demandes civils electròniques, en substitució d'un programa que té més de 13 anys.