Godspell, el musical és fruit de la nostàlgia. De dues, de fet. La d’Emilio Aragón, que va conèixer l’obra quan tenia catorze o quinze anys en una producció en què actuava la seva germana, i la d'Antonio Banderas, que sembla que havia actuat en una producció feta a Madrid als anys setanta. Banderas va comprar la iniciativa d’Aragón per al seu Teatre del Soho de Màlaga, on l’espectacle ha triomfat durant uns mesos.

Una església en ruïnes ocuparà l'escenari del Teatre Poliorama des d'aquest dimecres, 18 de setembre, fins al 13 d'octubre. Antonio Banderas i Emilio Aragón presenten un nou muntatge de Godspell, un clàssic de la comèdia musical nord-americana dels anys 70. Tot i que va néixer com un projecte universitari, aquest espectacle de Stephen Schwartz i John-Michael Tebelak va aterrar de seguida als circuits teatrals alternatius de Nova York i va consagrar-se com un dels musicals juvenils que no passen de moda. Després d'estrenar el muntatge al Teatre del Soho Caixabank de Màlaga "amb les entrades exhaurides durant molts mesos" –segons ha explicat el productor teatral Toni Albaladejo, un dels socis del Poliorama–, la companyia arrenca a Barcelona una gira estatal amb un nou repartiment, encapçalat per l'actor barceloní Andro Crespo.

Isabel Pantoja està a punt d'esgotar totes les alternatives per aconseguir saldar el seu deute amb Hisenda. Segons ha avançat Semana, la tonadillera està valorant diferents ofertes audiovisuals interessades en narrar la seva història personal. Entre elles hi ha les propostes milionàries de Televisa, Mediaset i Radiotelevisió Espanyola, però la que sembla que més li ha interessat és la d'Antonio Banderas, que està disposat a pagar 4 milions d'euros per un pack on s'inclou una entrevista documental i una sèrie biopic. El contracte entre protagonista i productora està previst que se signi al setembre, la qual cosa suposaria un retorn de la viuda de Paquirri al focus mediàtic després d'anys de mantenir-se'n aïllada.

Després de dues dècades de batalles legals amb l'Ajuntament de Marbella i el Tribunal Suprem, Antonio Banderas ha perdut casa seva. Fa pocs dies es va executar la demolició de La Gaviota, la mansió situada a la urbanització Los Monteros, a Marbella. L'actor va comprar la casa el 1997, quan l'antiga propietària, la locutora de la COPE Encarna Sánchez, va morir. L'obtenció d'aquest terreny per part de la periodista no va ser casual: va ser un regal que va fer-li Jesús Gil quan era alcalde de Marbella en senyal d'agraïment per la seva tasca a l'emissora parroquial.

Fa uns dies Laura Escanes presentava el seu últim projecte, La Travessa, a la plataforma audiovisual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 3Cat. Va assistir a la presentació del programa, va col·laborar amb el vídeo promocional de la plataforma i també va atendre els mitjans, però mentre s'exposava a totes les càmeres la presentadora guardava un secret que pocs s'esperaven: ella i Álvaro de Luna han tallat. Això és el que va reconèixer públicament l'endemà de presentar La Travessa.

'Company, el musical'

Teatre Apolo (fins al 12 de juny)

Casar-se o no casar-se. Aquesta és la qüestió. Què li és més grat a l’home i a la dona: ¿conservar la seva independència o lligar-la a la d’un altre? Ho plantejava el 1970, en plena Guerra del Vietnam i d'eclosió de la revolució sexual, George Furth en el llibret de Company, amb música i lletres del gran Stephen Sondheim, un espectacle guardonat aquell any amb sis premis Tony.

]]>

Anna Moliner (Badalona, 1984) està enganxada a les primeres vegades. En gairebé dues dècades de trajectòria professional, l'actriu no ha parat de buscar feines diferents que la portin a terrenys inexplorats i que no la facin repetir allò que ja ha trepitjat. La primera vegada que va participar en un espectacle de teatre professional (la de debò) va ser el 2006, al Mar i cel de Dagoll Dagom. "Tenia vint anys! Per a mi no era fer un musical, Dagoll Dagom és una companyia de teatre i en vaig aprendre moltíssim", recorda. Després va saltar al teatre de text i van venir les altres primeres vegades amb muntatges com Barcelona (2013), Liceistes i cruzados (2014), You say tomato (2015) i Els Jocs Florals de Canprosa (2018).

]]>

Antonio Banderas apareix al hall del Teatre Tívoli de Barcelona caminant a grans gambades, amb aire de cowboy, vestit de negre. S'apuja el coll de la jupa de cuir i mig acluca els ulls. Somriu: vint càmeres l'apunten. Ho ha fet milers de vegades. Està còmode. Explica que morè de la seva pell és natural de Màlaga. Podria ser el protagonista de Grease –porta fins i tot els mitjons blancs–, però l'actor ha tornat a Barcelona dos anys després de presentar-hi el musical A chorus line per presentar... A chorus line. És el déjà-vu a què ens ha condemnat la pandèmia.

]]>

Uncharted, pel·lícula d'aventures protagonitzada per Tom Holland i Antonio Banderas, no es podrà veure a les sales de cinema del Vietnam perquè hi apareix un mapa controvertit. Des de fa anys, la Xina reivindica el control i l'explotació d'una franja marítima que arrenca al davant de territoris coreans i arriba fins a Malàisia. Coneguda com la "línia de nou traços" o "llengua de bou", la franja afecta també el Vietnam, perquè enmig hi queden les illes Paracels i Spratly, les quals els vietnamites han batejat amb els noms de Hoang Sa i Truong Sa perquè les consideren seves.

]]>

Ha acabat sent un símbol de prestigi, perquè ser famós acostuma a ser sinònim de poder i, normalment, de tenir prou capital per diversificar inversions. La indústria del totxo ha sigut tradicionalment la preferida, però sobretot en alguns músics de renom, molt acostumats a viure de la imatge, també es porta crear marques de roba o, en casos menys arriscats, tenir col·leccions pròpies en firmes potents. No és un fet nou: quan avui veiem C. Tangana creant la seva firma personal de roba hem de pensar que això mateix ho van fer rapers com Jay-Z, Nas o els Wu Tang Clan fa 25 anys. Van ser els primers a adonar-se que la roba podia ser una via complementària al marxandatge típic dels concerts. Però fora de la música també hi ha exemples a grapats: marques tan populars com Lacoste o Fred Perry surten de famosos, en aquest cas esportistes, tot i que en els seus casos van començar com a roba tècnica.

]]>

La 35a edició dels Premis Goya s'ha celebrat al Teatre Soho de Málaga amb Antonio Banderas i María Casado. Ha estat una gala més lleugera del que és habitual perquè els guanyadors han connectat telemàticament amb la gala. També ha estat solemne, en record a les persones que han patit i pateixen per la pandèmia i també pels professionals del cinema i les sales, que han viscut el seu pitjor any. Els premis han celebrat l'aparició de Pilar Palomero al cinema amb 'Las niñas', un film que es va estrenar a Berlín, va triomfar al festival de Màlaga i s'ha fet seus els Goya. ‘Las niñas’ triomfen en els Goya més àgils i sentits

]]>

Els Goya del 2021 es reinventen per garantir la seguretat dels assistents. L'Acadèmia del Cinema Espanyol ja havia anunciat que no hi hauria públic a la gala d'aquesta edició, només els presentadors, els encarregats d'anunciar els premis i els nominats. Però aquest dilluns s'ha decidit que a la cerimònia, que tindrà lloc el 6 de març al Teatre Soho CaixaBank de Màlaga, no hi seran tampoc els artistes i tècnics nominats, que hauran de seguir la gala telemàticament des de casa seva.

]]>

L'actor espanyol Antonio Banderas ha anunciat que ha superat el covid-19 i ha donat per finalitzats els seus 21 dies de "disciplinat confinament". "Després de 21 dies, puc dir que he superat la infecció per covid-19, estic curat", ha escrit en el seu perfil de Twitter l'actor, que aquest any ha guanyat el Goya i va estar nominat a l'Oscar pel seu paper al film Dolor y gloria de Pedro Almodóvar.

]]>

Antonio Banderas acaba de fer públic amb una carta a Twitter que té coronavirus i que s'ha vist obligat a celebrar el seu 60è aniversari "seguint quarantena". "Em trobo relativament bé, només una mica més cansat del que és habitual", explica l'actor al seu escrit.

]]>

El coronavirus va estroncar a principis de març l'estada del musical A chorus line al Teatre Tívoli de Barcelona i, des d'aleshores, la companyia dirigida per Antonio Banderas (Màlaga, 1960) està aturada. Com gran part del sector de les arts escèniques, Banderas està fent mans i mànigues per poder reprendre l'activitat, tot i que no és especialment optimista pel que fa als pròxims mesos. "De totes les arts, el teatre és el que més ha patit i patirà. El cinema i les sèries tenen les seves plataformes de difusió, a diferència de les arts en viu", ha explicat l'actor i director aquest dijous en una conversa amb la presentadora de televisió Remedios Cervantes impulsada per CaixaBank. A chorus line tenia encara algunes funcions pendents a Barcelona i després havia de viatjar a Bilbao. "Som una companyia de 90 persones que han quedat a l'atur. I el retorn als escenaris serà complicat", lamenta Banderas.

]]>

A chorus line és un musical mític no tan sols perquè fins al 1990 ostentava el rècord de permanència en cartell a Broadway (6.137 funcions entre el 1975 i el 1990) fins que va ser desbancat per Cats, sinó per un llibret que posa l’atenció en el proletariat dels musicals, en aquells ballarins que l’únic que volen és ballar i que van de càsting en càsting, com el d’aquest musical. Joves entusiasmats tot i saber que els seus noms no sortiran mai als cartells del teatre i que, en el millor dels casos, aconseguiran un lloc de treball per sobreviure en el cruel mon del show business. El llibret els dona, doncs, el moment de glòria per explicar qui són i a què aspiren, i al mateix temps exposa les misèries d’aquesta vocació més plena de frustracions que d’èxits. Paradoxalment, perquè no podia ser d’altra manera, la seva individualitat desapareixerà quan els escollits formaran part del cor de lluentons al famós i enganxós tema One.

]]>

El musical A chorus line ha desembarcat a Barcelona amb nota: l'estrena del musical al Teatre Tívoli va acabar amb tot el públic dret, després que els espectadors no es van poder estar d'aplaudir els números musicals un per un. I la cirereta de la nit va arribar amb la intervenció final d'Antonio Banderas, codirector i productor de l'espectacle amb el seu teatre, el Soho Caixabank. Banderas va pronunciar tot un reconeixement al teatre català: "És preciós venir a Barcelona, perquè jo vaig somiar amb Barcelona –va dir Banderas–. Quan vaig començar a fer teatre, fa molts anys, no somiava amb Madrid. El meu model era aquí, en grups com Els Joglars, el Teatre Lliure i Dagoll Dagom. Jo no volia entrar en el teatre professional que es feia a Madrid. Jo mirava cap a Barcelona, que representava l'avantguarda". També va posar en relleu que divendres a la nit Màlaga i Barcelona estaven unides perquè l'estrena coincidia amb una funció al seu teatre de Romancero gitano, el monòleg lorquià de Núria Espert dirigit per Lluís Pasqual. "Tenim un vincle molt fort, molts dels membres de la companyia d'A chorus line són catalans, i a Màlaga i Barcelona també ens uneix que som ciutats litorals amb un caràcter molt especials. Fins i tot potser també ens uneix Pablo Picasso", va reblar Banderas.

]]>

Dolor y gloria li ha valgut a Antonio Banderas la seva primera nominació als Oscars com a millor actor, i el malagueny té molt clar amb qui vol compartir una vetllada tan especial. L’actor ha explicat al programa The late late show with James Corden que assistirà a la gala acompanyat de la seva filla Stella del Carmen, que debutarà a la catifa vermella dels Oscars.

]]>

Amb una calma i una seguretat impertorbables, Antonio Banderas (Màlaga, 1960) es planta davant una cinquantena de càmeres que l'esperen impacients al vestíbul del Teatre Tívoli de Barcelona. L'actor i director ha passat el cap de setmana a Màlaga, on ha rebut el premi Goya a millor actor protagonista per Dolor y gloria, i aquest dilluns al vespre volarà cap als Estats Units, on el 10 de febrer sabrà si guanya l'Oscar a millor actor. Banderas té el temps just per presentar l'arribada del musical A chorus line a Barcelona, però ningú ho diria. Xerraire i bromista, l'actor es troba al capdamunt d'un dels seus cims professionals i es pren tot el temps del món per assaborir-lo.

]]>