Dues dones sobre l’escenari ballant twerking protagonitzen Así bailan las putas, una obra teatral de la productora Sixto Paz que pretén subvertir la mirada patriarcal i colonialista de la societat actual. Després d’exhaurir entrades al Grec i passar per Fira Tàrrega, Júlia Bertran i Ana Chinchilla tornaran a actuar a l’Escenari Joan Brossa del 2 al 20 d’octubre. Malgrat que el twerking i la lluita feminista puguin semblar antònims, la periodista cultural Júlia Bertran explica per què no ho són. “Les crítiques a aquesta dansa tenen a veure amb els mecanismes de control que la societat patriarcal utilitza per domesticar-nos”, diu. És per això que va decidir utilitzar-la com a eix vertebrador d’ Así bailan las putas, una obra que, a través de les experiències i ferides de les dues protagonistes, fa una crítica a aquest sistema d’opressió. Així mateix, l’espectacle proposa una nova interpretació d’aquesta dansa comunitària d’origen africà que contempli el seu potencial alliberador i de celebració del propi cos.

Armats amb bosses, guants i alguns fins i tot amb pinces recollidores. Amb aquest senzill equipament es troben cada cop més persones que dediquen una part del seu temps lliure a netejar els espais naturals. I no només això, sinó que a les seves xarxes socials acostumen a publicar una imatge amb l’estat de brutícia abans de fer la neteja i el resultat de després, amb tota la brossa recollida. Es tracta, possiblement, d’un dels reptes virals més útils i beneficiosos per al medi ambient, i es coneix amb el nom de trashtag [equivalent a etiqueta de la brossa en anglès]. Aquest challenge va començar al març, quan Byron Román, un director educatiu d’un centre de Phoenix, als Estats Units, va animar a través de Facebook els “adolescents avorrits” a netejar espais naturals i mostrar el resultat a les xarxes. Una publicació que de seguida es va fer viral i que ja s’ha compartit més de tres-centes mil vegades.

Filòsof i cofundador de Dau al Set, Arnau Puig publica a Comanegra el llibre 'Brossa: escamotejador i burleta', la seva visió d'un artista i amic, a qui va conèixer el 1942, sis anys abans de fundar junts el grup avantguardista que posaria llum a una etapa fosca de postguerra junt amb Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats. El llibre es pot aconseguir amb l'ARA els dies 13 i 14 d'abril per 9,90 euros.

Aquest dissabte fa 100 anys que va néixer Joan Brossa. Coincidint amb la data, que també dona el tret de sortida a l’Any Brossa, l’ARA fa un número especial sobre el poeta. Les pàgines de l’'ARA Llegim' estaran dedicades a la seva figura i la seva obra, mentre que el comissari de l’Any Brossa, Manuel Guerrero, ha fet una tria de poemes de text, poemes visuals i poemes objecte seus que conformen un diccionari temàtic brossià de la A a la Z. Igualment, en la tria d'articles històrics de la secció Abans d'Ara, Josep Maria Casasús n'ha seleccionat un del mateix Brossa publicat a la revista Dau al Set el maig de 1949. De manera que el lector estarà acompanyat al llarg de les pàgines del diari (o a través d’un interactiu digital) de l’univers poètic d’un autor admirat per la seva capacitat d’unir llengua i forma no només a través de les paraules, sinó també del grafisme i els objectes.

De fa temps, es penalitza amb cànons la brossa que no es recull selectivament i que es colga en abocadors controlats o s’incinera. Ara, però, i davant l’impuls a l’economia circular de la Unió Europea i l’objectiu, subscrit per la Generalitat de Catalunya, d’assolir un 60% de recollida selectiva l’any 2020, encara es penalitzaran més, econòmicament, els percentatges baixos de recollida selectiva.

El titular del jutjat d'instrucció número 2 de Blanes ha arxivat la investigació sobre les presumptes irregularitats en l'adjudicació dels contractes de la brossa i neteja a Lloret de Mar a l'empresa de Gustavo Buesa, exsoci del primogènit de l'expresident Jordi Pujol. Considera que les proves recollides durant els dos anys d'investigació "debiliten" les acusacions que feien els dos principals testimonis de la causa, un exregidor de l'Ajuntament i un tècnic municipal.

Riba-roja d'Ebre serà, aquest cap de setmana, l'epicentre de la poesia contemporània del país, amb la celebració del III Festival Poesia des dels Balcons que enguany homenatjarà Joan Brossa. Des de divendres i fins diumenge hi ha programats recitals, música, exposicions, poesia visual o màgia, entre moltes altres propostes. Tot plegat, "poesia en el més ampli sentit de la paraula, prenent com a exemple Joan Brossa, el poeta català més important de la segona meitat del segle XX", ha assegurat el director del festival, Josep Maria Viñes. Hi participen fins a 74 poetes i artistes d'arreu del país i de l'estat espanyol, entre els quals destaca la pallassa Pepa Plana o el Mag Hausson.

50 escultures urbanes de Barcelona són candidates a convertir-se en les 10 escultures universals de la ciutat, dins la campanya que l'organització Capital de la Cultura Catalana ha creat per patrocinar el patrimoni escultòric de Barcelona. En la llista, destaquen obres conegudes com 'El drac' de Gaudí, al Park Güell, 'Dona i ocell' de Joan Miró, al Parc de l'Escorxador; 'Barcino' de Joan Brossa, a la plaça Nova; 'El gat' de Fernando Botero, a la Rambla del Raval; i 'L'estel ferit' de Rebecca Horn, al Passeig Marítim. També hi figuren noms d'artistes com Claes Oldenburg, Antoni Tàpies, Frank Gehry, Antoni Gaudí, Eduardo Chillida, Pablo Gargallo o Richard Serra.

Raffi Stepanian és un miner urbà. Inspecciona cada dia els voltants del districte del diamant de Nova York. Tot i això, no està fent incursions en el comerç de les botigues de diamants tallats. El seu ofici és furgar en les esquerdes de les voreres per detectar els espurnejos dels metalls i gemmes precioses.