Si una cosa afecta el gruix dels treballadors a l'Estat és el conveni col·lectiu, és a dir, el pacte al qual arriben els representants dels empleats (normalment a través dels sindicats) i els dels empresaris (mitjançant les patronals) sobre les condicions de treball, com ara l'establiment i la distribució de la jornada, el salari o el procediment a seguir en cas de discrepància entre treballador i empresa. Ara, el ministeri de Treball ha actualitzat i publicat xifres sobre l'abast concret d'aquest tipus d'acord donant a conèixer la seva taxa de cobertura o protecció: un 91,8% dels treballadors de tot l'Estat l'any 2023, segons dades publicades aquest dimecres a la tarda.

La UGT i Comissions Obreres han acordat reclamar a la patronal CEOE augments salarials del 5% per al 2022, del 4,5% per al 2023 i del 3,75% per al 2024 en la negociació de l'acord interconfederal de negociació col·lectiva, segons han informat els dos sindicats aquest dimecres en un comunicat. A aquestes xifres, però, les dues organitzacions proposen que se'ls afegeixi un increment addicional per la desviació de la inflació en cadascun dels tres anys de l'acord.

Falk, BSM Serveis Municipals, Idiada, Vueling, Cargill, Ryanair, FCC, Lear, el Zoo de Barcelona... Totes aquestes empreses han viscut en els darrers mesos com a mínim un intent de vaga laboral. En algunes d'elles els empleats han aconseguit arribar a un acord abans del dia de l'aturada (i l'han desconvocada), d'altres han aguantat un parell de jornades fins que l'empresa ha accedit a les seves peticions i n'hi ha que es proposen resistir mesos per aconseguir-ho.

“Demà aprovarem la reforma laboral, que serà extremadament agressiva. Amb flexibilitat en la negociació col·lectiva, i també reduirà la indemnització per acomiadament. Ja ho veurà, serà una veritable modificació”. Així explicava el febrer del 2012 l’aleshores ministre d’Economia, Luis de Guindos, al comissari d’Economia europeu, Olli Rehn, la normativa laboral elaborada pel PP que entraria en vigor l'endemà. Gairebé deu anys després, el govern espanyol ha entomat el compromís de “derogar-la”, tal com es recollia en l’acord de coalició firmat el desembre del 2019 entre el PSOE i Unides Podem. Això, però, no vol dir tornar a l'escenari laboral previ al de la reforma del PP, sinó desmuntar-ne, de moment, els anomenats “elements més lesius”. 

El vicepresident econòmic del Govern, Pere Aragonès, ha empès aquest dijous els agents socials a crear un salari mínim interprofessionals (SMI) específic per a Catalunya i, per tant, més elevat que l’espanyol. Com que la Generalitat no té competències en aquesta àrea, perquè són exclusives de l’Estat, el responsable d’Economia ha explicat que aquest sou mínim s’hauria de crear per mitjà de la negociació col·lectiva entre patronals i sindicats.

Els sindicats han fet la seva última proposta a la patronal pel que fa als salaris. CCOO i UGT demanaran a les organitzacions empresarials (CEOE i Cepime) una pujada mínima de les retribucions del 3,1% per a aquest any en el marc de la negociació col·lectiva. Aquesta és la xifra de partida que han posat sobre la taula els sindicats si, tal com vol la patronal, els salaris s'acaben vinculant a la productivitat de les empreses.

Les negociacions per renovar el pacte de convenis de cara al període 2015-2017 podrien acabar després de cinc mesos de reunions i contactes entre sindicats i patronal. Els secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, i els presidents de la CEOE i Cepyme, Juan Rosell i Antonio Garamendi, tornen reunir-se aquest dilluns per tirar endavant aquest acord.

Els secretaris generals de CC.OO. i la UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, han reconegut aquest dilluns que el pacte salarial que negocien amb la CEOE i Cepyme per al període 2015-2017 encara està lluny d'assolir-se, però han defensat que l'acord seria "molt convenient" tant pels treballadors com per les empreses.

El secretari general de CCOO a l'estat espanyol, Ignacio Fernández Toxo, ha reconegut que la negociació sobre el pacte salarial es va "desbloquejar" en la reunió d'aquest dimarts. Toxo ha descartat que l'acord sigui imminent i ha assegurat ser "més optimista que abans d'entrar a la reunió".

La negociació col·lectiva entre sindicats i patronals l'any que ve tindrà un eix bàsic: l'increment de sous després d'anys de caiguda. El sindicat CCOO de Catalunya es proposa que la productivitat també es tingui en compte a l'hora de valorar futurs increments salarials i que no només s'utilitzi la guia de la inflació (que està en negatiu amb una taxa del -0,1% al novembre) com s'ha fet a Espanya històricament.

Els sindicats i l'empresa Girona Neta han acordat pocs minuts abans de la mitjanit desconvocar la vaga d'escombriaires prevista a partir d'aquest dimecres, tres dies abans del Girona Temps de Flors. Segons ha explicat el portaveu del comitè d'empresa, Carles Casellas, s'ha acordat equiparar els salaris dels treballadors provinents de Musersa i de l'empresa de la recollida selectiva –que ara formen una única empresa–, un conveni per a tres anys i s'han fixat els augments de sou previstos per a aquests tres exercicis. Una votació en assemblea ha servit per prendre la decisió. Els sindicats CGT i CCOO optaven per la vaga, però la UGT, que té majoria, ha acabat decantant la balança.

Fins a un miler de persones s'han arribat a reunir, aquesta passada nit, a la protesta que els indignats de la Puerta del Sol de Madrid han dut a terme davant del Congrés dels Diputats per demostrar la seva oposició a la reforma laboral i els convenis col·lectius que el consell de ministres té previst aprovar demà. La protesta va començar al voltant de les sis de la tarda, però els manifestants no van poder arribar fins a la porta de la cambra, com era la seva intenció, a causa de la forta presència policial, que els va impedir el pas.