L’Audiència de Barcelona ha absolt el zelador de l’Hospital de Bellvitge acusat d’abusar sexualment d’una pacient de la unitat de trastorns alimentaris (TCA) del mateix centre amb un pronòstic d’anorèxia greu, un cas avançat per l’ARA. El judici es va celebrar el 26 de gener i aquest dimarts l’ARA ha tingut accés a la sentència que absol O.M.V., per a qui la Fiscalia demanava vuit anys de presó per abusos sexuals continuats. Els fets es remunten a l’estiu del 2020.

La pacient de l'hospital de Bellvitge amb un trastorn d'anorèxia que va denunciar un zelador per abusar d'ella s'ha ratificat amb els diversos episodis d'agressions sexuals que assegura que va patir. Ho ha fet aquest dilluns, durant la primera i última sessió del judici que s'ha celebrat a l'Audiència de Barcelona. Al seu torn, el zelador, assegut al banc dels acusats, ha negat els fets i ha dit que mai va arribar a tenir contacte físic amb la pacient, ingressada a la unitat de trastorns de conducta alimentària (TCA) de Bellvitge, un centre de l'Institut Català de la Salut (ICS) de la Generalitat de Catalunya. Al final del judici, la Fiscalia ha demanat una condemna de nou anys de presó per al treballador, una petició que l'acusació particular, que representa la denunciant, ha elevat a deu. Al seu torn, la defensa de l'acusat ha demanat la seva absolució. El representant de l'ICS també ha negat la seva culpabilitat.

Un zelador de l'hospital de Bellvitge, O.M.V., s'asseurà aquesta setmana al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona com a presumpte autor d'un delicte continuat d'abusos sexuals a una pacient. Segons ha pogut saber l'ARA, els fets es remunten a l'estiu de l'any 2020 i la denunciant, major d'edat, estava ingressada a la unitat de trastorns de conducta alimentària (TCA) de Bellvitge, un centre de l'Institut Català de la Salut (ICS) de la Generalitat de Catalunya. Patia un trastorn greu d'anorèxia.

L'Organisation of European Cancer Institutes (OECI) ha acreditat el Campus Salut Bellvitge com a Comprehensive Cancer Center (CCC), la màxima distinció europea en el tractament oncològic integral. Fins ara, Vall d'Hebron era l'únic hospital català que disposava d'un segell que a tot Europa només tenen 44 centres, i que marca els estàndards de tractament que s'hauran de seguir l'any 2030. El radi d'atenció de dos milions de persones que té Bellvitge el situa com el CCC més gran d'Espanya i el primer format per tres ens públics —ICO, Hospital Universitari Bellvitge i IDIBELL—.

Un equip on participa l’Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) ha posat en marxa un projecte revolucionari per explotar les dades del genoma humà amb intel·ligència artificial. El projecte s’emmarca en l'Structural Genomics Consortium (SGC), un consorci publicoprivat mundial format per set universitats i nou empreses farmacèutiques. L’objectiu és facilitar el descobriment de la funció de moltes de les proteïnes del genoma i accelerar així el descobriment de nous fàrmacs per a malalties que encara no tenen cura.

La miocardiopatia hipertròfica és una malformació del cor que apareix abans del naixement. Qui la pateix té les parets del cor més gruixudes, cosa que dificulta el bombeig de la sang i augmenta el risc de patir greus complicacions, com ara arrítmies i fins i tot la mort sobtada. Afecta una persona de cada 500. Els tractaments tradicionals obliguen els pacients a passar per quiròfan, amb totes les seqüeles derivades que comporta l'operació. Però a l'Hospital de Bellvitge han tractat per primer cop la malaltia amb un fàrmac innovador i a partir d'ara els pacients catalans disposen d'una alternativa menys invasiva per a la miocardiopatia hipertròfica.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, es recupera a l'UCI de l'Hospital de Bellvitge després d'haver estat intervingut d'urgència per un infart aquest dilluns al migdia. L'operació "ha anat bé", segons fonts del partit consultades per l'ARA, que expliquen que se li ha practicat un cateterisme. Tal com ha avançat El Nacional, Turull ha patit una insuficiència cardíaca per la qual ha ingressat a l'hospital després de sentir-se indisposat a Sant Feliu de Llobregat al matí. "En aquests moments està estable iniciant la recuperació", ha informat Junts en un comunicat aquest dilluns a la tarda.

Que la música pot servir com a eina terapèutica i com a canalitzadora emocional és el que ha demostrat el cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, el doctor Andreu Gabarrós, amb el seu projecte de la Simfonia dels Herois. La iniciativa combina la seva feina de cirurgià cerebral i la seva passió, la música, per impulsar un concert solidari que es va materialitzar aquest dijous i que va reunir artistes com Ramon Mirabet, Elena Gadel, Manu Guix, Marina Rosell, Antonio Orozco, Estopa i Gerard Quintana. El cartell de l'espectacle al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat el completaven uns artistes molt especials, els mateixos pacients oncològics de l'Hospital de Bellvitge.

De tant en tant, l’amic Martí Sales em treu a passejar i em fa descobrir racons desconeguts i inversemblants a peu de metro. Explorador de mena, el seu instint de poeta el porta a veure les coses diferents i úniques, on d’altres només veuen els suburbis de la ciutat. Fa uns dies em va portar per un territori on aquests límits es difuminen. Entre autovies i magatzems, on es troba l’Hospitalet amb la Zona Franca, resisteix una masia solitària, record de quan tot això eren horts i camps de carxofes. El lloc es diu La Marina de l’Hospitalet i és un restaurant que alimenta diàriament molts treballadors dels polígons industrials, del port i fins i tot de l’aeroport del Prat. En Martí el va localitzar per casualitat, un dia que anava amb la poeta Núria Martínez Vernis i els van confondre amb uns suposats tècnics encarregats de delimitar la frontera entre els dos termes municipals.

La primera onada del covid va desbordar els hospitals catalans que van habilitar espais d’emergència per acollir pacients de coronavirus. De cara a la segona onada, el departament de Salut va aprovar la construcció d’equipaments annexos a cinc hospitals catalans —Bellvitge, Vall d'Hebron, Moisès Broggi, Arnau de Vilanova i Germans Trias— per atendre el possible rebrot de malalts. Els centres, que no van arribar a temps per a la segona onada i han entrat en funcionament entre el febrer i l’abril d’aquest any, ja es preparen per tenir nous usos, ara que la pandèmia comença a anar de baixa gràcies a la vacunació. Acolliran hospitals de dia, tractaments ambulatoris o unitat de crítics: cada centre decideix.

El nou espai annex de l’Hospital de Bellvitge, que s’ha construït per fer front a l’allau d’ingressos de casos de covid, serà definitiu i tindrà altres usos després de la pandèmia, segons ha assegurat el Govern aquesta tarda en una roda de premsa. “Ha vingut per quedar-se”, ha insistit la consellera de Salut, Alba Vergés. L’espai compta amb 32 llits de crítics nous –cosa que suposa que al conjunt de l'hospital n'hi haurà 90 en total a partir d'ara–, 64 més de convencionals (809 també en total) i 48 punts d’atenció urgent per a pacients amb covid, així com una nova àrea de rehabilitació. En total, l'espai assistencial de l'hospital s'ha ampliat en 4.500 metres quadrats amb un cost de més de 16 milions d'euros.

L'hospital de campanya ubicat al recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona, a l'Hospitalet de Llobregat, quedarà a punt aquesta setmana per començar a rebre pacients quan ho requereixi el sistema hospitalari. La gestió de l'espai recaurà sobre l'Hospital de Bellvitge, segons ha pogut saber l'ARA, tot i que encara no hi ha data d'obertura perquè es comencin a omplir els 336 llits amb què comptarà en aquesta primera fase.

L'Hospital Universitari de Bellvitge ha implantat un cor artificial total per primera vegada. Es tracta d'una tècnica complexa i d'una intervenció excepcional que només s'havia realitzat amb èxit una vegada a Espanya. L'operació s'ha fet en un pacient amb fallada dels dos ventricles del cor i hipertensió pulmonar, una condició que no permet optar pel trasplantament.

L'Hospital Universitari de Bellvitge ha liderat de nou la implantació de cors mecànics a l'Estat amb sis operacions el 2018. En total se n'han col·locat 35. Són sofisticades bombes de flux continu col·locades a la cavitat toràcica que porten la sang del ventricle esquerre del cor a l'artèria aorta. L'aparell es connecta amb un cable subcutani amb unes bateries externes i un monitor que el pacient porta sempre a sobre per controlar que tot vagi bé. Aquests dispositius estan indicats com a pont per a pacients que esperen un trasplantament de cor o com a teràpia definitiva per a les persones per a les quals el transplantament no es una solució vàlida. A més, Bellvitge també ha inserit 56 dispositius de curta durada per a casos d'insuficiència cardíaca o respiratòria aguda d'extrema urgència.

Un vianant de 86 anys ha mort atropellat aquest divendres al terme municipal del Vendrell (Baix Penedès) cap a les 21.30 hores del vespre. La víctima, que segons ha informat el Servei Català de Trànsit és un veí de Cunit de 86 anys, va perdre la vida després que un cotxe l'envestís mentre creuava la C-31.

El Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMR[C]) i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), han sumat esforços per crear el nou Programa de Medicina Regenerativa de Catalunya (P-CMR[C]), que a partir de juny es traslladarà del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) a les instal·lacions de l'Hospital Duran i Reynals.

El departament de Salut i la Fundació Franciso Luzón han signat aquest divendres un conveni per impulsar més accions formatives, millores assistencials i més assajos clínics al voltat de l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) per millorar la qualitat de vida dels malalts. S'intentarà exportar el model de l'Hospital de Bellvitge, que ha demostrat allargar l'esperança de vida dels pacients.

Un grup de treballadors i usuaris de l'Hospital de Bellvitge ha ocupat l'àrea de gerència del centre per denunciar les retallades a la sanitat pública, especialment el tancament de llits previst per a l'estiu. L'ocupació s'ha produït poc abans de les quatre de la tarda, quan la direcció es disposava a explicar en roda de premsa els detalls de la planificació estival. La Junta de Personal assegura que es mantindrà amatent i adverteix que no permetrà el tancament de cap llit. Des de la direcció acusen els treballadors d'implicar pacients en un "conflicte que té origen laboral i salarial" i adverteixen que la reducció d'unitats durant els mesos de juliol i agost és "imprescindible".