Primer Nova York, després Londres, Milà i, per acabar, París. L'orgull nacional francès pesa, però encara pesa més el mite i la llegenda de la història de la moda indissociable de la capital francesa. Aquest dimarts tanca les portes la Fashion Week de París i, per tant, s'acaba el mes de desfilades de les anomenades big four, les quatre passarel·les que marquen les tendències de la temporada vinent. Han estat set dies on a París els dissenyadors, els famosos, les models i les celebrities han marcat el camí de l'avantguarda de la moda. Aquestes són les 10 claus per entendre quines són les tendències de la propera temporada primavera-estiu 2024.

Els quatre càrrecs de conspiració i obstrucció que enfronta l'expresident dels Estats Units Donald Trump tenen conseqüències que van més enllà de la seva persona i de la seva candidatura per a les eleccions presidencials de l'any vinent: escriuen una nova pàgina en el sistema democràtic del país nord-americà i posen a prova la fortalesa de les seves institucions.

A la Barcelona del segle XIX, i fins i tot una part del XX, se’ls podia reconèixer de lluny quan es ponia el sol. A la nit, el sereno començava a recórrer els carrers de la ciutat vestit amb una capa i una gorra de color blau marí. En alguns moments de la història barcelonina, a la mà hi duia un fanal d’oli que il·luminava els seus passos. Mentre vetllava per l’ordre durant la nocturnitat, deixava com a rastre la dringadissa d’un gran manyoc de claus. El de sereno és ara un ofici extingit, però aquests empleats municipals van ser durant molts anys els encarregats -entre altres funcions- d’obrir el portal de casa als veïns que no en tenien les claus. Amb la desaparició d’aquesta figura, els ciutadans es tornaven a quedar amb l’alternativa més informal i clàssica de totes: deixar-ne una còpia a un amic o un familiar per evitar disgustos en cas de perdre-les.

Bon dia des de l’ARA. És divendres, 6 de novembre del 2020. Aquesta nit s'han acumulat fins a 150 l/m² als Ports i al voltant de 90 a Tortosa i a Horta de Sant Joan. Avui gairebé no plourà, però demà entre el matí i el migdia els ruixats s'estendran a tot arreu; alguns podran deixar fins a 50 l/m² i anar acompanyats de tempesta. El vent i la mala mar també marcaran l'inici del cap de setmana.

Bon dia des de l’ARA. És dijous 5 de novembre del 2020. Avui les pluges es concentraran bàsicament a les Terres de l'Ebre, on plourà amb intensitat. Durant la nit són possibles també alguns ruixats més febles en altres comarques. Quan plourà a tot arreu i de manera més abundant serà sobretot dissabte al matí.

Sembla més un acte amb cadets de l’acadèmia militar que no un acte amb togats. Un estat que no tem per la seva continuïtat no força els seus nous jutges a aquesta adhesió al rei.

La volatilitat i la incertesa han tornat a ser les protagonistes a la sessió d'avui a les borses. Ahir Wall Street va patir la davallada més gran en punts de la seva història i avui la ressaca d'aquesta patacada ha contagiat la resta de mercats del món. Però, de què tenen por, ara, els inversors i com afecta l'economia?

En absència de Suárez, Valverde havia recuperat la versió de davanter centre de Messi, amb tots els matisos que afegeix quan reinterpreta la demarcació de punta. I al derbi, amb l'uruguaià ja recuperat, el Barça hi va insistir, enviant el seu 'nou' lleugerament a l'esquerra, com havia anat fent Alcácer en partits anteriors. Deulofeu va jugar a banda natural i tot el carril contrari va quedar en mans d'Alba.

]]> Derrota dura del Barça contra el Reial Madrid a l'anada de la Supercopa d'Espanya (1-3), per l'impacte del rival, la reacció blanca des de l'empat i l'escenari on l'ha aconseguit l'equip de Zinedine Zidane. No ha sigut una derrota contundent en la forma, però sí que deixa la sensació que en tots els escenaris el Madrid tenia més respostes naturals que el Barça. Ha acceptat els trams sense pilota, els d'atacs posicionals, els de contraatac... I ha sigut letal en els xuts.

]]>

Gairebé 47 milions d'habitants estan inscrits per votar a les eleccions presidencials franceses que se celebren aquest diumenge, 23 d'abril. Repassem les sis claus per poder seguir aquesta primera volta i el que vindrà a continuació.

]]> Diuen que una Lliga es guanya més en els camps on s'ha de picar molta pedra que en els grans escenaris. No és al Bernabéu on s'alça un títol, sinó més aviat en dies com el d'aquest dissabte a la tarda a Las Palmas, on el Barça no ha tingut més remei que acomodar-se a un partit espès i incòmode per sumar els tres punts (1-2). No ha sigut un triomf brillant, ni tan sols una actuació dominadora. En molts minuts, de fet, ha sigut el Las Palmas qui ha semblat tenir el partit sota control, però li ha faltat contundència per ferir més un Barça afectat per les baixes de Busquets i Piqué.

]]> Amb 87 minuts al davant, sembla excessivament simple resumir el Barça-Athletic en un error de càlcul d'Etxeita. Però l'expulsió de Gorka Iraizoz derivada de la mala protecció de la pilota del central basc, amenaçat per un Suárez tossut a caçar una passada aparentment massa llarga d'Aleix Vidal, ha obert el camí de la golejada al Barça. Ja no només per l'1-0 amb què s'ha seguit jugant, sinó perquè, en veure's amb 10, l'equip d'Ernesto Valverde ha hagut de renunciar als seus plans de pressió alta i esperar ficat a un pam de la frontal de l'àrea. I no és el que volia fer al Camp Nou.

]]> Punts. Punts. Punts. És l'obsessió del Barça en aquesta fase de la temporada que l'ha agafat amb pocs efectius i la ment cansada. Sense estridències i picant molta pedra, el Barça ha resolt la visita de l'Eibar amb el que se li exigia, la victòria, tot i que ha passat minuts de cert patiment. El 0-1 amb què els guipuscoans han injectat la por al Camp Nou mai s'ha allargat prou per témer per una ensopegada, però sí que ha obligat l'equip a exigir-se molt més del que hauria desitjat, venint de Champions i abans d'una altra setmana amb doble compromís (encara que sigui l'anada de setzens de final de la Copa del Rei contra un Segona B). L'espurna de Neymar, l'olfacte orgullós de Suárez, la correcció en la sortida de pilota després del descans i l'element corrector de Mathieu per al tram final han sigut les claus que han donat el 3-1 als blaugranes.

]]> Desbocat. Descontrolat. Flexible. I previsible, idèntic a tots els anteriors. Així ha sigut el Barça-Rayo Vallecano. La grandesa del rival, malgrat sortir escaldat, és haver cregut que la remuntada era possible fins i tot quan el 5-1 lluïa en el marcador a falta de cinc minuts. Els madrilenys, fruit d'aquesta empenta que no els ha abandonat en tot el partit malgrat anar rebent cops quan menys s'ho mereixien, han aconseguit retallar diferències i apropar el resultat als mèrits que havien fet durant 90 minuts. Només la seva vulnerabilitat en el duel individual i la seva menor qualitat tècnica en les accions decisives, els ha impedit treure més premi de la seva lloable visita al Camp Nou.

]]> Una pilota que es passeja sobre la línia de gol. Un pal i una creueta. Un parell de xuts que s'estimben a les cames i cames i més cames del Sevilla, que ha acabat defensant amb tot l'equip un marcador que ha decantat al seu favor en dues accions gairebé consecutives al segon temps. El Barça ha acumulat ocasions per endur-se un bon resultat del Sánchez Pizjuán, però ha acabat deixant-s'hi tres punts i una bona dosi de frustració, després d'un partit que se li ha escapat de manera inexplicable, quan semblava que el tenia sota control.

]]> A diferència de Balaídos, contra el Celta, la derrota s'ha pogut evitar perquè el Barça, encara que fos 'in extremis' a falta de deu minuts, ha trobat l'encert a porteria que li ha permès capgirar el marcador després d'aconseguir canviar, de mica en mica i amb retocs i paciència, la dinàmica adversa que havia generat el Bayer Leverkusen. En contra del que va passar a Vigo, els mèrits del rival no han acabat de ser suficients per assumir l'ensopegada. Però, altre cop, l'atreviment tàctic i l'agressivitat defensiva de l'adversari han condicionat la posada en escena d'un Barça que, aquest cop sí, ha pogut reaccionar a temps gràcies a la seva habilitat per anar resolent sobre la marxa els problemes que plantejava el partit. La lesió d'Iniesta, que havia desinflat momentàniament el recurs de portar Neymar a la zona de la mitjapunta, ha acabat provocant l'entrada de Sergi Roberto, que, juntament amb Munir, han empès el Barça al 2-1 final.

]]> En cinc minuts ha canviat el partit. Un 0-0 que s'allargava més del que era futbolísticament comprensible, s'ha trencat amb dos gols consecutius a les portes del descans, i amb un tercer només arrencar el segon temps, per encarrilar una d'aquelles victòries amb aires de títol. El triomf a Còrdova ha tornat a ser contundent, intimidatori, convincent, encara que s'hagi construït a un ritme baix. Ni el termòmetre estiuenc ha fos l'energia d'un Barça que segueix el seu ritme imparable en la recta final del curs.

]]>