A la històrica Down House, la casa on va viure Charles Darwin durant 40 anys a la localitat anglesa de Kent, hi havia un espai que va ser clau per desenvolupar la teoria de l'evolució que donaria renom mundial al naturalista anglès. I no és la taula on va escriure L'origen de les espècies, sinó el seu jardí. Allà, Darwin hi va passar hores fent petits experiments amb plantes, com l’anomenada orquídia de Darwin o orquídia de Nadal, procedent de Madagascar. És una espècie molt particular, que té un nectari extraordinàriament llarg, de més de 20 centímetres. El científic va predir l’existència d’un insecte capaç d’arribar al nèctar ocult. La papallona seria descoberta dècades després, confirmant una intuïció basada exclusivament en l’observació botànica.

Quan li van dir que El jardí adormit (Univers/Espasa) encaixava perfectament entre les novel·les de healing fiction (ficció curativa), Carla Gracia Mercadé (Barcelona, 1980) no sabia gaire de què li estaven parlant. "Vaig escriure el llibre que jo necessitava, un refugi on entrava quan les coses anaven malament", explica l'escriptora. Evocadora i plena de bellesa, la cinquena novel·la de Gracia és la història d'una dona que viu amb el pilot automàtic i un dol latent fins que marxa a l'Empordà per despertar un jardí adormit. L'Iris trobarà en les plantes una llar i una pau de valors incalculables, però per arribar-hi abans haurà de decidir qui vol ser.

Un dia molts de nosaltres vam oblidar com és viure a l’aire lliure, envoltats de boscos i florestes. Ara som lluny de les tonalitats de verd i dels sons de la natura, un món que vam substituir per l’asfalt i les llums de neó, pels embussos de trànsit i els rellotges que avancen sense fi. I, pel camí, ens vam oblidar de totes les ensenyances que ens oferia la natura. Fins i tot del que ens explicaven les plantes que, com a mestres zen, durant segles ens havien ajudat a trobar el camí cap a la guarició, tant física com espiritual.

Les bruixes van existir certament a Tiurana, un petit municipi a l’extrem est de la Noguera, fregant els límits amb l’Alt Urgell. Ho certifica la seva pròpia toponímia, que, des de fa dècades, té identificada l’era de les Bruixes, un indret molt a prop de l’ermita de Sant Ermengol. En aquesta era, diuen els entesos, es pot trobar una gran varietat de plantes remeieres, les mateixes que feien servir antigament les dones sàvies per preparar les seves medicines.

Aquesta primavera, passejant pels carrers i places de Girona, és fàcil adonar-se que en parcs i zones enjardinades creixen herbes i plantes frondoses, algunes de més d'un metre d'alçada, formant oasis urbans de vegetació silvestre molt exuberants amb flors de tots colors. Són espais que fins ara l'Ajuntament, tal com passa a la majoria de grans ciutats, habitualment segava tan bon punt l'herba sobrepassava un pam d'alçada, donant per fet que les anomenades males herbes fan lleig i molesten a la vista. Però en el mandat actual, la regidoria d'Acció Climàtica ha aprovat una prova pilot per deixar créixer de manera natural tota aquesta vegetació per reivindicar-ne el valor estètic i ecològic per a la ciutat. Sempre, esclar, que no molesti ni entorpeixi la mobilitat dels ciutadans.

Ana Crespo (Santa Cruz de Tenerife, 1948) és, des del 2024, presidenta de la Reial Acadèmia de les Ciències Exactes, Físiques i Naturals d’Espanya. És la primera dona en el càrrec des que es va crear la institució, ara fa 177 anys. 

Les aparences enganyen. Desconfiaries d’unes herbes silvestres, modestament coronades de floretes grogues, que animen els monòtons prats de la tardor? Doncs faries santament. El seneci del Cap és una de les vint plantes més perilloses de Catalunya. No sent mortal —com la tora blava, tan esplendorosa com verinosa— és tòxic per al bestiar i devastador per a la flora autòctona. Si floreix a casa nostra, fora de temporada, és perquè prové de Sud-àfrica i ha aconseguit estendre’s pel món en zones de climes temperats. Per això, en pocs anys ha colonitzat prats i vorals sense resistència.

"Soc una persona molt inquieta, boja de l'esport, sempre en moviment, i la natura és el que m'aporta pau, em fa aturar, reflexionar, i em fa notori que de la cura que dono en pot sortir alguna cosa bonica". Així expressa Júlia Subirà, de 31 anys, el seu amor per les plantes. De fet, a les xarxes és més coneguda pel seu Instagram, @laregaderadejulia, un compte on dona consells sobre com cuidar les plantes i quines són més adients per a cada època, i respon dubtes dels seus seguidors sobre aquest tema. Al seu Instagram té més de 20.000 seguidors i fa algunes col·laboracions amb empreses del ram.

 Set consells per a principiants en jardineria d'interior

L’elecció

És important saber quines condicions ambientals necessiten les plantes i, a partir d’aquí, valorar si l’ambient on les instal·larem és l’adequat.

]]>

No sé si encara es deu fer o si ja no es fa. Recordo que, fa uns anys, venien infants del Sàhara a Catalunya de colònies d’estiu, amb famílies que els acollien. El Sàhara va ser colònia espanyola fins a l’any 1975; explotada maldestrament i abandonada a la seva sort.

]]>

“Saps què? Fins i tot el Dalai-lama diu que les plantes no tenen intel·ligència!”, exclama el científic quan iniciem l’entrevista. Qui parla és Paco Calvo, director del Laboratori d’Intel·ligència Mínima (MINT Lab) de la Universitat de Múrcia i autor de la novetat editorial Planta sapiens (Seix Barral, 2023). “Li vaig donar el llibre en anglès l’estiu passat i em va dir que les plantes no són éssers que sentin. Que això només ho podem ser els humans!”, continua sorprès. Més tard descobreix que en un dels seus llibres, el líder budista escriu que els éssers vius que senten són només els que tenen la capacitat de desplaçar-se.

]]>

Arribar a casa després d’uns dies de vacances, obrir finestres, sortir al balcó i adonar-nos que les nostres plantes estan ben pansides o seques. Les haurem de renovar? Doncs no necessàriament. Primer podem intentar fer un tractament de xoc per fer-les reviure, així que no les donem per perdudes d'entrada.

]]>

Ho fan els ocells; ho fan les abelles; fins i tot ho fan les puces ben educades, com diu la cançó. No, no parlem de sexe, sinó de comunicació. Tots els éssers vius es comuniquen, d’una manera o altra, i això és essencial per a la seva existència i supervivència. Però malgrat el que estem acostumats a veure a les pel·lícules de dibuixos animats, és evident que cap altre organisme ha arribat a desenvolupar la complexitat dels mètodes que fem servir els humans per transmetre informació. Això no vol dir que no hagin trobat maneres enginyoses per enviar senyals a altres individus. Per exemple, se sap que les plantes “parlen” entre elles mitjançant un entramat de substàncies químiques que alliberen a l’aire. Però ara s’acaba de descobrir que, en situacions d’estrès, també podrien fer servir un mètode alternatiu per “queixar-se”, que és possible que puguin sentir certs animals.

]]>

Com seria el món si les plantes fossin autònomes? Si parlessin, què ens dirien? Com seria el nostre sistema econòmic si tinguessin el seu propi compte corrent i es guanyessin la vida? Si poguessin destinar els seus diners al que volguessin, què triarien?

]]>

La llista d'espècies amenaçades i en perill d'extinció segueix creixent. Mentre els governs del món es congreguen al Canadà per tractar d'arribar a un acord per protegir la biodiversitat del planeta, aquest divendres es publica l'actualització de la llista vermella d'espècies amenaçades i constata que ja són el 28%. De les 150.388 espècies d'animals i plantes estudiades per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN, en les sigles en anglès), 42.108 estan classificades en perill d'extinció. Són un miler més que fa només un any. I aquestes són les que han pogut ser estudiades en detall, però cal recordar que les estimacions globals dels científics apuntaven ja fa un temps que dels vuit milions d'espècies d'animals i plantes que hi ha a la Terra, un milió estan en perill d'extinció.

]]>

Episodis de sequera, estius tòrrids, temperatures que fulminen rècords històrics i poca pluja són fenòmens cada cop més comuns al nostre país i que el canvi climàtic ha accentuat, fent-los molt presents al nostre dia a dia. Ara fins i tot a l'hora de dissenyar un jardí cal tenir en compte aquesta nova realitat climàtica, perquè les plantes que no s'hi adaptin ho tindran difícil per sobreviure.

]]>

A l’estiu hi ha moltes hores de sol i les plantes se les mengen. Encara que les flors esclaten a la primavera, és en els mesos que hi ha més llum quan podem esbargir-nos veient-les devorar. Quan t’expliquen la fotosíntesi a la classe de ciències naturals, sembla un automatisme fordià amb molt poc misteri. Però, per poc que hi pensem una mica, ja es veu que una planta és un miracle, una pedra filosofal que amb quotidianitat insultant transforma l’inorgànic en vida. És natural que les trobem instintivament boniques.

]]>

L’any 2025 està previst que un coet de la NASA aterri a la Lluna. Serà la primera vegada que algú la trepitja des que Gene Cernan la va visitar el desembre del 1972 en la missió Apol·lo 17. El govern nord-americà ha destinat 93.000 milions de dòlars al programa Artemis, que comença aquest any i culminarà amb la tornada dels humans al satèl·lit. Part del programa es basa en estudiar com l’entorn extraterrestre afecta els organismes, per tal d’entendre si s’hi podrien establir colònies. En aquest sentit, un article recent demostra que, en principi, hauria de ser possible cultivar-hi plantes.

]]>

Polèmica a Begur amb la nova empresa adjudicatària del camp de boies de la cala d’Aiguablava, una de les més concorregudes de la Costa Brava. La UTE Sa Blava CB75 va guanyar el concurs per primera vegada i, segons ha denunciat SOS Costa Brava, va instal·lar els blocs de formigó de les boies a sobre de praderies de posidònia, cosa que està prohibida perquè és una planta protegida. Els Mossos d’Esquadra van visitar divendres la zona malmesa i van obrir diligències perquè una vintena de blocs ocupaven totalment o parcialment l’espai de l'espècie. Els experts alerten que és una planta “clau” per a la salut dels ecosistemes marins, ja que les praderies són com boscos on viuen, s’alimenten o es reprodueixen unes 1.400 espècies diferents. 

]]> Diu que ve tanta calor, i, abans que se’ns assequi i cremi tot, surto a fer una caminada per veure les flors de maig i els arbres, encara plens d’aigua de les últimes plogudes.

]]>