La mitjana del grup ronda els 65 anys. Estan escoltant atentament, en semicercle, la Sara, que els explica detalls del quadre Paisatge de Sant Just. "Era amic de Joan Salvat-Papasseit?" La veu arriba de primera fila. "Es va ficar a les joventuts nacionalistes, oi?" La resta es mira i intercanvia somriures que es mouen entre la sorpresa i la tendresa. I és que les preguntes les formulen dos nens, pràcticament calcats, que, trencant els tòpics que s'aboquen sobre la seva generació, es mostren encuriosits per cada cosa que se'ls explica i que pregunten i repregunten, demostrant coneixements sorprenents tant d'història de l'art com d'història de Catalunya. Són el Joan i el Martí, dos germans bessons de només 12 anys que aquest any han llegit, entre d'altres, El fill del xofer, de Jordi Amat, i el llibre Bernie Sanders. Sus principales ideas para Estados Unidos.

Segurament els fills són els entrevistats més difícils. De vegades costa. Són unes persones excel·lents, però tenen el seu món i tendeixen a tancar-se. Per fer-los parlar intento interessar-me per allò que els preocupa. Generalment, quan comparteixes una vivència, quan fem un viatge junts, anem a un concert o al cine, és més fàcil fer-los parlar.

El Pau i jo vam tenir criatures amb trenta anys. Vam haver de fer un tractament de fecundació in vitro del qual no guardo cap mal record i vaig tenir un embaràs pesat, però breu: amb trenta-una setmanes de gestació i només un quilo i mig de pes cadascuna van néixer les nostres dues filles grans, la Mònica i la Irene. Sis anys més tard, quan vam rebre la carta en la qual ens reclamaven el pagament anual per la conservació d’embrions congelats, vam decidir tornar-hi. Trenta-vuit setmanes després, amb un pes molt més raonable, va néixer l’Alícia. Però el que suposo que ens converteix de debò en una família diferent és que el Pau té una lesió medul·lar. Va quedar tetraplègic amb divuit anys. És usuari de cadira de rodes i, tot i que és força autònom amb els braços, els té també parcialment afectats.

Com portes tenir bessons? Probablement és una de les preguntes que més m’han fet en els últims 9 anys i crec que cada vegada he donat una resposta diferent. Un dia deia: “És molt especial”, l’endemà argumentava: "És brutal però esgotador”, al cap d’un mes ho definia com a "màgic” i unes setmanes després podia dir “És molt demandant”. Sempre m'he preguntat per què no dono una resposta que ho defineixi sempre igual, com sí que en tinc, per exemple, amb preguntes de l’estil de com t’ho fas quan ploren alhora?, quin és el dominant dels dos?, van ser concebuts de manera natural?, tenen una connexió especial entre ells? Totes aquestes preguntes te les formulen quan tens bessons perquè m’imagino que genera molta curiositat.

“És una relació que si no ets bessó, per molt bona relació que tinguis amb els germans, és difícil d’entendre”. Si alguna cosa m’ha quedat clara després d’entrevistar sis parelles de bessons idèntics -o monozigòtics- és que, per molt que ho pregunti i per molt que ho intenti, mai podré acabar de saber què significa tenir un germà bessó o una germana bessona. Si bé la relació entre bessons passa per diferents fases -en la infantesa o en l’adolescència hi ha més interès en diferenciar-se, segons expliquen alguns entrevistats-, la connexió que tenen sobrepassa la simple relació fraternal. “Sempre hem dit que som més que germans perquè hem compartit molt, hem tingut molta afinitat i molta connexió, i la relació, comparada amb la del germà petit, és diferent”, reconeixen els bessons Josep i Ramon Gonzàlez-Cambray. De fet, els germans dels bessons mereixerien una entrevista a part. Tots els bessons amb germans que apareixen en aquest reportatge reconeixen que la relació no és comparable. “Tenim una relació amb el germà petit i una relació de bessons entre nosaltres, és inevitable”, diuen els Gonzàlez-Cambray. El mateix els passa a les bessones Clara i Alícia Layunta, que tenen dues germanes més grans, la Lucía i l’Ada (Colau). “Elles es queixen una mica”, reconeixen. Els germans Torres, els xefs Sergio i Javier, també asseguren que la seva connexió “no s’assembla a cap altra”. “És de germà però també és d’amic. És de bessons però ho has de ser per saber el que és perquè no es pot explicar, és diferent de tenir un germà”, admeten.

Dos embrions a l’ecògraf i... sorpresa! En venen dos. Després de refer-se d’aquesta inesperada notícia, les famílies de bessons afronten molts i molts reptes, començant per un embaràs de més risc i una criança amb alguns interrogants extra, especialment el d’una educació diferenciada per a unes criatures que, si són bessons univitel·lins, són a priori iguals, tot i realment no ser-ho. Segons explica l’autora Coks Feenstra a El gran libro de los gemelos* (Medici), a mesura que les criatures creixen els pares n'aprecien les diferències i de vegades pateixen per donar-los un tracte igual i equilibrat. Tanmateix, “no és necessari fer-ho tot a parts iguals”, ja que la relació amb cada fill és diferent, igual que passa si són germans de diferents edats.

Cadascuna de les persones que viuen i han viscut en aquest planeta té una combinació única i irrepetible de gens que la fa diferent de tota la resta. Però hi ha una excepció a aquesta norma: els bessons monozigòtics, anomenats així perquè provenen d’un sol òvul i un sol espermatozoide, i que, per tant, comparteixen tota la informació genètica d’una punta a l’altra de la cadena d’ADN. Dit d’una altra manera, aquests bessons serien com clons l’un de l’altre. O almenys això és el que ens explica la teoria. Un article publicat últimament ha introduït un matís important a aquesta idea. El treball demostra que en l’ADN dels bessons hi ha més diferències de les que ens pensàvem i que, en realitat, no els podem considerar realment idèntics des del punt de vista genètic.

Només els bessons saben què significa conviure amb algú amb qui han compartit nou mesos a l'úter matern. El seu vincle és més poderós que el d'una simple relació fraternal, i això li atorga un magnetisme que la literatura també vol explorar. La casualitat ha fet que coincideixin a les llibreries dues novel·les sobre bessons a la recerca de l'altre germà. Muriel Villanueva (València, 1976) acaba de publicar Semiidèntics (Angle) i Alba Sabaté (Manresa, 1962) just ha llançat Galetes de mel i gingebre (Columna). Són dues històries agermanades per bessons joves en un moment vital d'incerteses i preguntes, però a partir d'aquí cadascuna transita per paratges diferents. Villanueva reflexiona sobre la identitat de gènere i les formes que pot adoptar la maternitat, mentre que Sabaté s'endinsa en la gestió de la pèrdua i el xoc amb els pares a l'hora d'encetar l'edat adulta.

El vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, i la ministra d’Igualtat, Irene Montero, han cancel·lat la seva agenda per als pròxims dies a causa de l’hospitalització dels seus fills bessons, Leo i Manuel, que pateixen una bronquiolitis. Segons han informat a Efe fonts pròximes a la parella, els petits han passat tota aquesta setmana amb un fort refredat i per això els seus pares van decidir portar-los a l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid, on van ser ingressats dissabte.

"A vegades, la diferència entre la vida i la mort és només d'un mil·límetre", constata el metge Eduard Gratacós, director de BCNatal. I això és especialment cert en el cas de les cirurgies fetals, on s'operen pacients "de vint centímetres, que semblen de mantega, estan surant en un líquid i dins d'una mare que no està malalta i hem d'evitar lesionar", afegeix Gratacós.

La família creix a casa d'Irene Montero i Pablo Iglesias. Si el juliol passat la portaveu de Podem al Congrés va donar a llum dos bessons, ara acaba d'anunciar a través del seu Instagram que està esperant una nena.

Durant molt temps s’han difós teories sobre les bessonades que la ciència desmenteix. Si una mare ha tingut bessons, les seves filles tindran probabilitat de tenir-ne, mentre que aquesta probabilitat no es donaria en els fills. Per mirar de desmuntar alguns dels mites que corren sobre els bessons ens fixem en el cas de dues germanes idèntiques, una de les quals també ha tingut bessons idèntics, fet que es produeix entre 3 i 4 casos al món de cada 1.000 naixements.

Després de més de tres mesos hospitalitzats, els bessons d’Irene Montero i Pablo Iglesias ja poden marxar a casa, segons fonts d’Europa Press. Els nens, el Leo i el Manuel, havien nascut amb només sis mesos de gestació el 3 de juliol. Una delicada situació que els ha mantingut en observació des d’aleshores.

El líder de Podem, Pablo Iglesias, i la portaveu de la formació al Congrés, Irene Montero, han enviat un missatge d'agraïment a la sanitat pública per l'atenció als seus fills prematurs, després de dos mesos apartats dels mitjans de comunicació. Ho han fet a través d'un missatge que han compartit a Facebook en què han donat les gràcies individualment a tots aquells que els han "acompanyat" en la recuperació dels bessons a llarg del temps que han estat ingressats a l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid.

La cantant nord-americana Beyoncé revela en l'edició de setembre de la revista 'Vogue' –que treu aquest mes el número més esperat de l'any– les complicacions que va patir durant l'embaràs i el part dels seus bessons, Rumi i Sir, als quals va donar a llum el juny del 2017. "Pesava 99 quilos el dia que vaig donar a llum el Rumi i el Sir. Estava inflada per la preeclàmpsia i m'havia passat "més d'un mes sense moure'm del llit", explica Beyoncé a la revista de moda, que ha fet públiques part de les seves declaracions de manera avançada.

Després de setmanes d'especulacions en diversos mitjans sobre un possible embaràs de Georgina Rodríguez, nòvia de Cristiano Ronaldo, els rumors han deixat de ser-ho. Ahir a la nit, el davanter blanc confirmava en una festa a Eivissa que estava molt content també del fill que espera. La periodista d''El Mundo' María Eugenia Yagüe li preguntava si està content amb els dos bessons que acaba de tenir –vinguts com el seu primer fill, d'un ventre de lloguer dels EUA– i, a continuació, li demanava si també ho estava amb el que "ve de camí". El futbolista responia sense cap mena de dubte: "Si, molt".

Dimarts es va saber que l’actor George Clooney havia sigut pare d’una bessonada als 56 anys. La notícia, que havia tingut lloc aquell mateix matí, no ha tardat a generar tota mena de felicitacions a les xarxes i també de regals que arriben a casa de l’actor. El seu soci en l’empresa de tequila Casamigos, Rande Gerber, ha sigut un dels que més ha destacat pel que ha elegit per a Ella i Alexander, els dos petits Clooneys.

El jugador portuguès Cristiano Ronaldo serà "molt aviat" pare de bessons per gestació subrogada, amb una "mare de lloguer" nord-americana, segons informa aquest diumenge el diari britànic 'The Sun'. El diari, que cita una font pròxima a la família del futbolista lusità del Reial Madrid, apunta que la mare dels nadons és a la costa oest dels Estats Units i ja està en avançat estat de gestació.

L’embaràs de la Celia Anaya ja apuntava maneres fins i tot abans que ella i el seu marit certifiquessin que tornarien a ser pares. “Feia dos mesos que ho buscàvem i la Celia es va començar a trobar malament, estava molt cansada i no parava de vomitar”, recorda el Carles. Com que ella s’ha de punxar heparina des de l’inici dels embarassos, de seguida van voler comprovar si venia un altre fill en camí, fins i tot abans de la primera falta. “Vam fer una analítica de sang i l’hormona de l’embaràs sortia tan alta que se’ns van disparar les alarmes”, prossegueix el Carles. “El nivell equivalia a un embaràs de vuit setmanes, quan jo estava de quatre!”, exclama la Celia.

L’imaginari social col·lecciona mites sobre la concepció. Des de les afirmacions més curioses, com ara que per aconseguir un embaràs cal elevar la pelvis femenina després de la relació sexual, fins a la que indica que els homes que mengen carn freqüentment conceben nens i no nenes. La ciència allunya llegendes i indica que la concepció té uns engranatges exactes, amb dies, temperatures i lligams coneguts. Com també els té la tria del sexe del nadó. Més controvertit, i en vies d’investigació, és conèixer per què ha augmentat la taxa de bessons, ja que els factors de confusió són nombrosos i tots apareixen alhora.