L'amenaça de vaga plana de nou sobre la sanitat pública catalana. Segons ha pogut saber l’ARA, aquest cop tornen a ser els sindicats de tècnics sanitaris, que fa un any van saturar hospitals i atenció primària amb una aturada indefinida, els que han anunciat noves mobilitzacions per a aquest desembre. El motiu: no han aconseguit les millores que van pactar amb el departament de Salut, aleshores amb Manel Balcells al capdavant.

L'estafa de 226.239 euros a l'Institut Català de la Salut (ICS) amb receptes falses per aconseguir tractaments de fertilitat gratuïts i després vendre'ls a internet va estar a punt de no jutjar-se. Uns minuts abans que el judici comencés ahir dimecres, defenses i acusacions negociaven als passadissos de l'Audiència de Barcelona un acord perquè els cinc acusats admetessin el frau a canvi d'una condemna més petita. Una de les implicades, però, va preferir lluitar una absolució, una decisió que ha derivat en dos dies de judici plens de confessions a mitges, però també d'algunes acusacions creuades entre els processats.

Alguns centres d'atenció primària (CAP) hauran de disminuir el nombre de substitucions per cobrir professionals que estiguin de vacances aquest estiu. L'Institut Català de la Salut (ICS) va començar dijous a comunicar verbalment aquesta mesura als equips directius dels diferents centres atesa "la situació econòmica actual vinculada a la pròrroga pressupostària". Segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ARA, el departament de Salut no concreta quins CAP ni quants seran els afectats per aquesta decisió. Els centres, per tant, no tindran efectius per substituir els professionals que estiguin de vacances i ho hauran de suplir amb el mateix personal. D'altra banda, fonts de l'ICS asseguren que aquestes substitucions normalment ja es cobreixen amb els mateixos professionals de l’equip, ja que no hi ha ni professionals de medicina de família ni d’infermeria a la borsa de treball.

Més persones, més envellides i més temps d’espera. Aquesta és la realitat de les urgències hospitalàries a Catalunya, que cada any tenen més demanda en un context de falta de professionals generalitzada. Això es tradueix en més feina per metges i infermeres i més persones a les sales d’espera dels centres. De fet, els pacients dels serveis d’urgències hospitalàries de la xarxa pública catalana van esperar de mitjana 62 minuts per visita l’any 2023. L’any 2010, en canvi, era de 40 minuts, segons una anàlisi de l’ACN a partir d’una petició a Transparència. Davant d’aquestes xifres, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha admès aquest dilluns que les urgències als hospitals i el temps d’espera per ser atès “estan augmentant”, tot i que s’han reduït uns dos minuts respecte de l’any 2022.

Abans que arrenqués a Barcelona la tercera mobilització d’infermeres de la sanitat pública, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha anunciat que Catalunya pressionarà l’Estat perquè reclassifiqui les infermeres i les inclogui de manera efectiva en la mateixa categoria professional que els metges. Des de la unificació d’ensenyaments universitaris europeus del pla Bolonya, ara fa 13 anys, les infermeres surten de les universitats amb el títol de graduades, com els metges, i no com a diplomades, com havia passat fins aleshores. Ara bé, a Espanya, per accedir a la carrera i per promocionar econòmicament encara es mantenen les subcategories funcionarials que responien a aquesta diferència ja revertida: l’A1, l’equivalent a llicenciatura, inclou només el personal mèdic, mentre que l’A2, la diplomatura, s’estén a les infermeres, els fisioterapeutes i els nutricionistes, entre d'altres. 

Després de dos anys d'intenses negociacions (vagues incloses), el departament de Salut i els sindicats han aconseguit arribar a una entesa per signar el tercer conveni laboral de l'Institut Català de la Salut (ICS). El nou acord salarial de l'empresa pública de serveis sanitaris, de la qual pengen 55.000 professionals de 289 centres d'atenció primària (CAP) i vuit hospitals, actualitza el pacte aprovat el 2006, que havia quedat obsolet, i injecta 320 milions d'euros per millorar les condicions laborals de totes les categories professionals. "Ho teníem pendent: era necessari corregir-les i posar-les al dia", ha afirmat el conseller de Salut, Manel Balcells, que ha comparegut acompanyat dels representants dels quatre sindicats majoritaris.

Durant set mesos va ser una metgessa més del servei d'Urgències de l'Hospital de Berga, però en realitat no ho és. Els "dubtes raonables sobre les seves capacitats" professionals van fer que la direcció del centre decidís apartar-la i denunciar-la per intrusisme professional davant dels Mossos d'Esquadra. En paral·lel, el Servei Català de la Salut, l'òrgan públic que gestiona la prestació dels serveis sanitaris, ha obert un expedient intern per tal d'esclarir els fets que espera tancar aviat.

La Marta, de 32 anys, té ovaris poliquístics i porta des dels 18 anys prenent anticonceptius per regular la regla. Sempre li havien dit que li costaria quedar-se embarassada. Quan amb el seu marit, el Cristian, de 33 anys, van decidir intentar-ho, van acudir a la consulta d’esterilitat del Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) 8 de Març, a Cornellà de Llobregat. S'ha quedat embarassada dos cops però en els dos casos els embarassos van acabar en avortaments en les primeres setmanes de gestació. La Marta i el Cristian són una de les 3.842 parelles que han passat per la consulta d’esterilitat de l'ASSIR 8 de Març, un servei pioner que es va crear el 2011 per donar resposta des de l'atenció primària a les dones amb problemes de fertilitat. Des de llavors, el servei s'ha ampliat i replicat en set municipis més de la demarcació de Barcelona.

Una jutge de Barcelona investiga dotze càrrecs i funcionaris de l'Institut Català de la Salut (ICS), l'Hospital de la Vall d'Hebron i l'Ajuntament de Barcelona per presumptes irregularitats en la cessió de l'espai on es va obrir la llar d'infants de l'hospital, que ha tancat recentment i que hauria operat sense les llicències pertinents. La causa està oberta pels delictes de malversació i prevaricació. Va ser una infermera del centre, exmembre d'UGT, qui es va decidir a portar als tribunals les irregularitats després de tenir-ne coneixement. Segons els seus advocats, Miguel Durán i Miguel Ángel Duran (de Duran & Duran Advocats), des del 2013 "s'hauria produït una situació d'il·legalitat absolutament coneguda, tot i que tothom va mirar cap a un altre costat".

Com a metge de família al CAP La Pau de Barcelona i coordinadora del grup de violència masclista de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Pilar Babi fa anys que analitza les deficiències de l’atenció primària en la detecció de dones –les seves pacients– que pateixen aquest tipus de violència. Fet el diagnòstic, reclama canvis estructurals per dur un control de les conseqüències en la seva salut, com es fa amb les malalties orgàniques.

Dilluns, 19 de juliol. Són les 8 del vespre i a l’assemblea del Sindicat d'Habitatge de Mataró un dels presents explica que un company fa dies que es troba malament però que com que no té papers de residència ni la targeta sanitària no s’atreveix a anar a un CAP perquè el visitin. Tots dos conviuen amb una vintena de persones en un garatge que no reuneix les condicions mínimes però és l’única alternativa que han trobat a quedar-se al carrer.

L'Institut Català de la Salut (ICS) ha apartat cautelarment de la feina i ha obert un expedient sancionador a tres infermeres de les Terres de l'Ebre per "haver convidat" i vacunat els seus familiars contra el covid-19. Segons ha confirmat l'ACN, les tres sanitàries van avisar els seus parents i els van vacunar al marge del programa previst pel departament de Salut, aprofitant que havien d'administrar les dosis en una residència de persones amb discapacitat.

El sindicat Metges de Catalunya (MC) ha decidit aquest dimecres al vespre aturar les mobilitzacions i ajornar la vaga que havia convocat en els dispositius d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) entre els dies 13 i 16 d'octubre, davant l'empitjorament dels indicadors de la pandèmia de covid-19. El sindicat ha pres aquesta decisió "anteposant la cura de la salut de la població a la legítima i justa defensa de la millora de les condicions laborals i salarials del personal mèdic, que està patint, des de fa molts anys, una sobrecàrrega de treball asfixiant que dinamita els més mínims estàndards de qualitat assistencial".

Ball de xifres durant la primera jornada de mobilitzacions convocada entre els metges de l'atenció primària. Mentre que el departament de Salut assegura que només un de cada cinc facultatius (el 19,7%) que treballen en centres de l'Institut Català de la Salut (ICS) ha fet vaga aquest dimarts al matí, el sindicat Metges de Catalunya (MC), en canvi, n'eleva la participació fins al 60%.

El sindicat Metges de Catalunya ha registrat i notificat aquest divendres una convocatòria de vaga al departament de Salut. L'aturada està prevista per als dies 13, 14, 15, i 16 d'octubre, coincidint amb l'inici de la campanya de vacunació de la grip. Segons l'escrit del registre, al qual ha tingut accés l'ARA, la vaga es farà entre les vuit del matí i les vuit de la nit "en tots els dispositius d'atenció primària" que gestiona l'Institut Català de la Salut. Això inclou els centres d'atenció primària, els d'atenció continuada, les urgències (CUAP i PAC), les unitats d'atenció a la salut sexual i reproductiva i els serveis de radiologia de primària.

"La nostra vocació no justifica l'explotació". "No som mà d'obra barata". "Treballo fins a 88 hores a la setmana". "Stop a l'abús de metges residents". L'amenaça de la pluja no els ha aturat i, decebuts amb la resposta "insuficient i inconcreta" de l'Institut Català de la Salut (ICS) i les patronals de la xarxa sanitària concertada davant les seves reivindicacions laborals i formatives, els metges interns residents (MIR) de tot Catalunya s'han plantat per sortir de la precarietat. Fins dimecres, els futurs especialistes dels centres hospitalaris i d'atenció primària, públics i concertats, del país estan cridats a pressionar les autoritats perquè es respectin els seus drets bàsics, entre els quals hi ha les dotze hores de descans mínim ininterromput després de fer guàrdies, la supervisió professional contínua de les seves tasques i un increment salarial d'acord amb les responsabilitats que assumeixen.

La pandèmia del covid-19 va obligar els centres d'atenció primària (CAP) a reinventar-se. Les atencions telefòniques i domiciliàries es van imposar en gran mesura a les visites presencials per facilitar el confinament i minimitzar el risc de contagis. En plena desescalada, però, l'activitat de la primària no ha tornat a l'estadi inicial. S'ha mantingut el triatge a la porta dels centres, on sovint es formen cues de pacients, i moltes atencions es continuen fent a distància. L'objectiu és evitar la concentració de persones a les sales d'espera, però Salut també hi veu una oportunitat per descongestionar i desburocratitzar el sistema i millorar la "qualitat" de l'atenció: "Totes les necessitats que es puguin resoldre telemàticament han vingut per quedar-se", afirma Jaume Benavent, referent d'atenció primària del CatSalut, i explica que la voluntat és mantenir per ara entre un 60% i un 70% de l'atenció no presencial als CAP, que tan sols era d'un 10-20% abans de la pandèmia.

Treballa com a metge de família en un poble de 700 habitants del nord d'Extremadura, on la majoria de serveis públics han tancat. Es mantenen oberts l'ajuntament, el consultori i els bars. I la consulta del metge és també lloc de trobada dels veïns. Al llibre Cuando ya no puedes más (Anaconda Editions) relata la crisi personal que va patir quan la vocació va xocar amb la dura realitat de l'atenció primària: consultes burocratitzades i poc temps per al pacient.

Fa quatre mesos, amb la incorporació de 300 professionals nous, l'Institut Català de la Salut (ICS) va donar per complert l'acord de sortida de la vaga de metges d'atenció primària que exigia la contractació de facultatius per a tots els centres de Catalunya. L'organisme defensa que enguany hi ha un 3,6% més de metges contractats que l'any passat. Una xifra que els sindicats veuen insuficient: diuen que no es garanteix un temps de visita de 12 minuts ni es redueix el nombre de pacients per metge, que no hauria d'excedir la trentena.