—Martí, tens càncer a la sang.

Ona Lloveras va néixer amb la síndrome de Shwachman, un trastorn hereditari rar que provoca que ni el pàncrees ni la medul·la òssia funcionin correctament. Va ser diagnosticada a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, als dos anys. Fins als sis, l’Ona va estar ingressada a l’hospital constantment per neutropènia, anèmies, bronquitis i infeccions diverses, fins que als 12 anys la medul·la va començar a fallar i va fer una mielodisplàsia força greu, una mena de preleucèmia. L’abril del 2013 van comunicar a la família que l’única solució era fer un trasplantament de medul·la, ja que la quimioteràpia en el seu cas no solucionaria el problema. No en van trobar cap de compatible i aleshores, el 27 de maig del 2013, van decidir fer un trasplantament de cordó umbilical. A posteriori, l’Ona –que aleshores tenia 13 anys– va estar molts mesos ingressada i aïllada a l’Hospital Vall d’Hebron, primer pel mateix trasplantament i, després, pel rebuig intestinal i de pell i el gran nombre d’infeccions a què es va enfrontar. “Després d’un munt de coses que ja no vull recordar, vaig poder tornar a casa”, explica ara. Això sí, matisa: “L’ingrés domiciliari no va evitar un munt d’anades i tornades a l’hospital i haver-me de prendre moltíssima medicació”.

La por en majúscules és la por que mai li passi alguna desgràcia a un fill. Dani Alba (Sant Pere de Ribes, 1973) s’acosta a aquest abisme amb la novel·la Dent de lleó (LaBreu), una ficció que parteix d'una realitat: els 399 dies de vetlla i angoixa pel seu fill Jan –Jana a la ficció– al Vall d’Hebron. La novel·la avança àgil i vibrant —sense sensibleria ni morbositat— cap al nou món que apareix quan la vida t'obliga a obrir un parèntesi.

Les accions d'Oryzon Genomics escalen aquest dilluns després de saber-se que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) li ha autoritzat iniciar un assaig clínic en fase Ib de la molècula iadademstat en l'anèmia de cèl·lules falciformes (ACF). Es tracta d'un fàrmac contra càncers molt agressius, com la leucèmia, que funciona bloquejant l'acció d'una proteïna anomenada LSD1, que s'ha demostrat que afavoreix la multiplicació de les cèl·lules tumorals.

En molts càncers passa sovint que pacients que presenten la mateixa mutació evolucionen de manera diferent i no responen igual als tractaments. Durant molt de temps s'havia especulat si la raó que explicava aquestes diferències podria ser genètica o, per exemple, estar relacionada amb l'edat del malalt. Tanmateix, cap d'aquests arguments aconseguia explicar per si mateix la diversitat de respostes dels pacients davant d'una alteració idèntica en un oncogen –un gen que va patir una mutació i que té el potencial de causar càncer– concret.

Elías Campo (Boltanya, Osca, 1955) és un referent mundial en leucèmia limfàtica crònica, el tipus de càncer de la sang i medul·la òssia més freqüent als països occidentals. Va coliderar el projecte del genoma d’aquesta malaltia, la contribució espanyola en el Consorci Internacional del Genoma del Càncer, una iniciativa que es va posar en marxa el 2008 i en la qual van participar 20 països per analitzar el genoma de 500 pacients amb els 50 tipus de càncer més habituals. Els resultats d’aquell projecte, que va concloure el 2018, van transformar la visió de la malaltia i van permetre obtenir informació valuosa tant per al diagnòstic com per al tractament.

L'envelliment de la població fa créixer la incidència de malalties. Les persones cada cop viuen més anys i això augmenta el nombre de pacients que ha d'atendre el sistema sanitari. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el càncer és una de les patologies que es preveu que més s'incrementin en els pròxims anys, per aquest motiu i també per altres factors de risc, com el consum d'alcohol, el tabac i l'obesitat. Un dels tipus de càncer que més creixerà amb l'envelliment de la població és el de la sang, ja que "la majoria de casos es donen entre la gent gran", adverteix a l'ARA Anna Sureda, cap d'hematologia clínica de l'Institut Català d'Oncologia (ICO).

L'Institut d'Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) ha apartat Manel Esteller del càrrec de director científic i, de moment, s'està avaluant la seva actuació. Segons han confirmat a l'ARA fonts properes a la institució, el substituirà de manera provisional Evarist Feliu, president de la comissió delegada del centre. L'Institut va informar internament de la substitució a través d'un correu electrònic, enviat dimecres passat. En un comunicat, l'IJC ha explicat aquest divendres que els òrgans de govern estan "avaluant l’exercici de les funcions de direcció" d'Esteller, tot i que no aclareix les raons que han motivat aquesta decisió. De moment, continuarà exercint les seves funcions com a investigador i cap del grup en epigenètica del càncer.

Els avenços científics permeten guanyar anys al càncer i més d'un terç dels afectats tenen una supervivència de deu anys o més. Haver superat la malaltia no hauria de ser un llast per estudiar, tornar a la feina o demanar una hipoteca. Però en l'àmbit financer, a Espanya encara ho és. La meitat dels joves d'entre 18 i 35 anys que han patit una leucèmia tenen dificultats per sol·licitar un préstec i un 83% per contractar una assegurança de vida, segons revela l'informe Joves i leucèmia: més enllà de sobreviure, de la Fundació Josep Carreras. Espanya és un dels pocs estats europeus, juntament amb Islàndia i Malta, que no té una regulació específica per protegir el dret dels supervivents d'un càncer a continuar amb la seva vida un cop han acabat el tractament i, mèdicament, es donen per curats.

Molt abans de rebre el diagnòstic, el pacient de leucèmia limfàtica crònica que acaba tenint un pronòstic molt dolent té un petit grup de cèl·lules que ho anticipen. Les cèl·lules tumorals que poden acabar sent resistents a les teràpies, generar recaigudes i donar lloc a formes més agressives estan presents des d'abans de l'inici de la malaltia, molts anys abans que puguin aparèixer les complicacions. Investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i l'Hospital Clínic de Barcelona han demostrat que aquestes cèl·lules es poden detectar en quantitats petites en fases molt primerenques de la patologia, una troballa que dona esperança al 10% dels pacients als quals aquest càncer se'ls transforma en un tumor molt més greu i intractable.

"T'estimo moltíssim, Xito. Ets la nostra vida i ho farem tot per tu". La família de l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, comença un camí "llarg i molt dur" de lluita contra la leucèmia "molt agressiva" que està atacant el seu fill gran. Per això, l'alcalde ha avançat públicament que en els pròxims dies anunciarà la reorganització de l'alcaldia de la ciutat: "Avui la meva prioritat absoluta és que el meu fill es curi".

Amb motiu de la Setmana Europea contra la Leucèmia, l’ARA se suma a la campanya “Don’t stop me now”, d’Uttopy. El diari ofereix una tassa i una samarreta infantil que duen ben visible el missatge “Don’t stop me now”.

Deu anys d’investigació i més de 6.000 folis d’informació que n’avalen la qualitat, seguretat i eficàcia confirmen que la immunoteràpia amb CAR-T serà el tractament del futur per a la leucèmia més resistent a Catalunya i Espanya. Un futur cada cop més immediat, ja que l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) ha autoritzat aquest dimecres l’ús excepcional i hospitalari del CAR-T ARI-0001 en pacients greus de leucèmia limfoblàstica aguda. Aquesta teràpia gènica prometedora es basa en la modificació al laboratori dels limfòcits encarregats de la resposta immunitària per fer reaccionar l’organisme i que ataqui per si sol les cèl·lules tumorals. Es calcula que almenys unes 25 persones amb leucèmia que no responen als tractaments convencionals es podrien tractar anualment a l’Hospital Clínic de Barcelona, l’artífex d’aquest medicament personalitzat. De moment totes hauran de tenir més de 25 anys.

L'epigenètica –la modificació química de les cèl·lules que altera l'expressió dels gens– pot transformar una cèl·lula leucèmica en una cèl·lula no cancerosa. Un procés extraordinari però no impossible que rep el nom de transdiferenciació i que té lloc entre cèl·lules sanes molt sovint. Totes les cèl·lules d'una persona comparteixen un mateix material genètic, però tenen una identitat cel·lular pròpia: un limfòcit i una neurona tenen els mateixos gens, però realitzen tasques molt diferents i, de fet, la seva imatge sota el microscopi és diferent. Investigadors de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia de la Fundació Josep Carreras han descobert que, si es canvia l'epigenoma particular de les cèl·lules, aquestes adquireixen una nova identitat.

Les investigacions orientades a la cura del càncer que encapçala el director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, Manel Esteller, tenen un gran impacte en la recerca i la ciència mundial. Una influència que la universitat nord-americana de Stanford, considerada una de les més prestigioses dels Estats Units i del món, ha reconegut internacionalment aquest dimecres.

Investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) han desxifrat les bases moleculars de la predisposició genètica a la leucèmia. L'estudi, publicat a la prestigiosa revista internacional 'Nature Communications', conclou que els europeus tenen lleugeres variants en la seqüència del seu genoma que els predisposen a desenvolupar la leucèmia limfàtica crònica, la més freqüent en adults de països occidentals: afecta una de cada 2.000 persones.

El tenor Josep Carreras i el futbolista Leo Messi han firmat un acord de col·laboració a través del qual la fundació de l'astre argentí finançarà durant dos anys un projecte d'investigació sobre una leucèmia infantil poc comuna. L'acord firmat per la Fundació Josep Carreras i la Fundació Leo Messi, tal com informa Efe, donarà suport al projecte 'Cap nen amb leucèmia', dedicat a investigar un tipus de leucèmia infantil poc freqüent i de mal pronòstic, que afecta, sobretot, nens menors d'un any.

L'Hospital Sant Joan de Déu ha aconseguit frenar la leucèmia limfoblàstica aguda de tipus B que patia l'Álvaro, un pacient de sis anys, mitjançant un nou tractament finançat per la sanitat pública: la teràpia gènica CAR-T 19. És la primera vegada que aquesta immunoteràpia, que fa dos anys que s'assaja en pacients adults a l'Estat, arriba a la pediatria, i els resultats en pacients infantils amb càncers resistents o recaigudes són esperançadors. L'Álvaro és el primer nen amb leucèmia que s'ha sotmès a aquesta teràpia gràcies a un assaig clínic. Tres mesos després del tractament el seu organisme no presenta cap senyal de la malaltia.

Investigadors de l'Institut Josep Carreras i la Universitat de Cantàbria han descobert un biomarcador crucial per al pronòstic d'una de les leucèmies infantils amb pitjor pronòstic: la leucèmia limfoblàstica aguda pro B del lactant amb translocació. A partir d'un estudi publicat a la revista 'Haematologica', un grup de científics catalans i càntabres han pogut detectar que els pacients que expressen el gen AF4-MLL tenen més possibilitats de supervivència (62,4%) que els que no el tenen (11,7%). La troballa suposa un avenç important en l'elecció del tractament més efectiu i intens per al pacient.

Des de fa anys la divisió alemanya de la Fundació Josep Carreras Contra la Leucèmia ha contribuït a finançar més de 1.200 projectes gràcies als més de 220 milions d’euros recaptats en donatius. Precisament una de les grans festes benèfiques anuals de la Fundació s'ha celebrat aquest dimecres a la televisió alemanya, on han pogut recaptar 3.352.640 euros.