Disney guanya sis milions d'euros cada hora gràcies a Mickey Mouse. El Barça, després que Messi marxés traumàticament l'estiu del 2021, va escollir com el seu potencial Mickey Mouse per mirar de substituir-lo comercialment (una mica) un futbolista amb tatuatges exuberants, estilismes cridaners i una celebració de gol que consisteix a tapar-se les orelles. Ara sembla una broma de mal gust, però aleshores el Barça va jugar la carta de Memphis Depay per intentar reduir el màxim possible la bufetada de la sortida de l'argentí a l'hora de generar ingressos. Segons diversos estudis, Messi aportava al club català uns 300 milions d'euros anuals. És a dir, aproximadament un terç del total que ingressava el Barça.

A partir d'aquest dilluns, 1 de gener, la primera versió de Mickey Mouse, la creació més famosa de Walt Disney, és de domini públic als Estats Units. Concretament, es tracta de les versions de Mickey i Minnie Mouse que apareixen als curts de l'any 1928 Steamboat Willie [El vaixell de vapor del Willie], que va ser el primer curt d'animació amb música sincronitzada, i Plane crazy [Boig pels avions]. Això vol dir que tota mena de creatius, i el gran públic, podran fer la seva versió d'aquests personatges sense haver de pagar drets d'autor a Disney.

Mickey Mouse és com les 'top' dels anys noranta. Des que elles van aparèixer, han passat moltes altres estrelles enlluernadores per l''star system'. Però quan elles tornen amb motiu d'alguna campanya venen més que cap altra 'celebrity' posterior. És el mateix que està passant amb Mickey Mouse aquest any, que, aprofitant que ha fet 90 anys, moltes marques han pujat al carro del cèlebre ratolí. I és que, tot i ser un nonagenari, ven més ell solet que qualsevol altre animal animat que puguem recordar.

Convertit en una icona empresarial, gairebé un símbol de la cultura corporativa i del capitalisme, és fàcil oblidar que Mickey Mouse també és patrimoni del còmic. Poc després de debutar en el curt animat Steamboat Willie (1928), el ratolí saltaria al paper en unes tires de premsa que el 1930 trobarien el seu dibuixant ideal en Floyd Gottfredson, responsable de la sèrie durant 45 anys. Lluny de limitar-se a explotar la popularitat del personatge, el Mickey de Gottfredson és un clàssic del còmic per dret propi, un cartoon imaginatiu, dinàmic i ple d’encant. Amb el pas del temps, però, els còmics de Mickey acabarien sent víctimes de la voracitat empresarial de Disney; mera explotació de marca, tot i alguns treballs notables d’artistes italians com Romano Scarpa.

L'Institut de Cinema Britànic (BFI) La cinta, que estava entre els arxius nacionals de la institució, té una durada de sis minuts i mig i ha estat restaurada als estudis Disney. Es tracta d'un curtmetratge de dibuixos animats titulat 'Sleigh bells' [Cascabells] i protagonitzat per 'Oswald, the lucky rabbit', un conillet afortunat reconegut com el primer personatge animat de l'estudi Disney i predecessor del ratolí Mickey Mouse.