Faltaven pocs minuts per a les set de la tarda i una desena de persones feien cua davant el número 4 del carrer Barquillo de Madrid, on hi ha una de les entrades de l'Institut Cervantes. Esperaven impacients, però també confiats, per entrar a l'homenatge en memòria del poeta Joan Margarit, ara que fa cinc anys de la seva mort. A la sala que ha acollit l'acte només quedaven buides algunes cadires reservades a la premsa. "El Joan tenia una facilitat esbalaïdora per conrear l'amistat", ha dit qui ha fet de mestra de cerimònies, la periodista i amiga de la família Pepa Fernández. Una afirmació que ha estat compartida al llarg de l'homenatge per la resta de personalitats del món de la cultura i la literatura que hi han posat el seu granet de sorra, començant pel director de l'Institut Cervantes, Luís García Montero.

Aquests dies s’ha celebrat a Barcelona per primera vegada la trobada anual de directors de les seus de l’Institut Cervantes de tot el món. Potser té a veure amb el revisionisme imperant de l’obra cervantina que mira de connectar aquella universal i genial novel·la del Quixot amb la capital de Catalunya i qui sap si amb la cultura catalana. De moment, l’Ajuntament del Cap i Casal s’hi posa bé i ha creat una beca i ha promogut una trobada de ciutats cervantines el 2025. El director de l’Institut, el poeta i catedràtic de literatura espanyola, Luis García Montero, és un home d’esquerres i en un altre moment defensor del dret a decidir de Catalunya, tot i que ara proclama tots els tòpics de l’esquerra espanyola nostàlgica de la Barcelona del boom, la capital hispànica de l’edició o la residència dels Marsé, Gil de Biedma, Goytisolo o Barral. 

Per primera vegada se celebra a Barcelona la trobada anual de directors dels Instituts Cervantes del món, que l'Ajuntament de Barcelona ha aprofitat per anunciar una beca d'investigació sobre Cervantes i una trobada de Ciutats Cervantines a Barcelona el 2025. El director de la institució, el poeta Luis García Montero (Granada, 1958), veu aquesta cita com un gest en defensa de la diversitat lingüística, la principal bandera del seu discurs. Aquest dimarts ha participat a una de les reunions de treball la reina Letícia, a la qual no han assistit els regidors de l'oposició. Montero, un intel·lectual d'esquerres que havia mostrat afinitat pel cas català, avui revisa el Procés amb ulls crítics.

Fins ara els instituts que vetllen per promocionar el català, el castellà, el basc i el gallec havien treballat per separat. A partir d'aquest dimarts, l'Institut Ramon Llull, el Cervantes, l'Etxepare Euskal Institutua i el Consello a Cultura Galega han signat un acord de col·laboració a través d'una videoconferència que s'ha pogut seguir per YouTube.

Indignació en el món de l’hispanisme davant de l’última intromissió contra la llibertat de càtedra perpetrada des del ministeri d’Exteriors, que dirigeix el català Josep Borrell. L’Institut Cervantes i l’Oficina Cultural de l’ambaixada espanyola a Londres van suspendre sense cap justificació l’ajuda promesa per a la celebració d’un congrés d’història medieval i moderna aquest mes de novembre sota l’empara del King’s College. L’enunciat de la trobada acadèmica és Iberian (In)tolerance. Minorities, cultural exchanges and social exclusion in the Middle Ages and Early Modern Era.

El nou director de l’Institut Cervantes, Luis García Montero, ha pres aquest dimecres possessió del càrrec amb un discurs en què ha assegurat que treballarà per difondre “les cultures de les nacionalitats i regions que integren la nació espanyola”. Aquestes paraules segueixen la línia de les declaracions que va fer a finals de juliol després de l’anunci del seu nomenament. Aleshores García Montero va dir que el Cervantes entrava en una “nova etapa” en què s’impulsarien les llengües cooficials. Per donar suport a aquestes afirmacions, l’Institut Ramon Llull va assistir ahir a la presa de possessió del nou director. “Aplaudim el discurs inclusiu i positiu de García Montero, però volem que es tradueixi en fets. Altres vegades ja hem sentit paraules en aquesta direcció i després no s’han complert”, afirma el director de l’Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, que diu que estan “cansats d’incompliments” i insisteix en la necessitat d’ampliar els pressupostos destinats a promocionar les llengües cooficials.

El consell de ministres té previst aprovar aquest divendres el nomenament del poeta i polític Luis García Montero (Granada, 1958) com a nou director de l'Institut Cervantes, en què substituirà Juan Manuel Bonet, que ocupa el lloc des del febrer de l'any passat.

El pressupost de l’Institut Cervantes per al 2016 comptarà amb 65 milions d’euros d’aportació estatal –onze més que en l'exercici anterior–, fet que li permetrà “equilibrar els comptes”, segons afirmava ahir el seu director, Víctor García de la Concha. El pressupost total serà de 115,3 milions d’euros, un 0,44% més que l’any anterior: el Cervantes aporta a través dels ingressos dels seus cursos i activitats un 45% del total, una xifra que fa tres anys es trobava al 33,5%.

"No sé a què es referia l'ambaixada espanyola quan va dir que tenien por que l'acte es polititzés: hauria estat com una presentació a Barcelona". Així ha mostrat el seu astorament per la suspensió de la presentació de 'Victus' a Utrecht Albert Sánchez Piñol.

El dictador i president de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang, ha defensat aquest dimarts que el seu país és "l'ambaixador a l'Àfrica" de la llengua espanyola després de recordar que es tracta de l'"únic" al continent que té el castellà com a "llengua oficial" i ha agraït al rei Joan Carles que hagi "influït" per poder participar en un acte cultural a l'Institut Cervantes de Brussel·les sobre l'idioma espanyol tot i les crítiques que ha suscitat la seva presència. "Ha influït perquè jo també pugui participar en aquesta trobada cultural", ha explicat el mandatari equatoguineà després d'agrair al monarca espanyol el gest malgrat les crítiques d'alguns, en el marc d'una conferència que ha pronunciat sobre 'L'espanyol a l'Àfrica' organitzat a l'Institut Cervantes de Brussel·les per iniciativa de l'ambaixada guineana a Bèlgica.

Les roses i els llibres de Sant Jordi han arribat al Japó de la mà de l'Institut Cervantes de Tòquio, que ha portat la Diada a la capital nipona aquest dissabte. El Japó, un dels països on més llibres es llegeixen, comença a popularitzar el 23 d'abril, segons afirma l'Institut Cervantes, que s'ha sumat a altres centres organitzant activitats al llarg del dia. A més, la Biblioteca Federico García Lorca, on acudeixen diàriament més d'un centenar d'usuaris, ha organitzat aquest dissabte un club de lectura amb l'autor peruà Fernando Iwasaki com a convidat d'honor. La jornada d'activitats ha comptat amb una presentació de la gastronomia catalana de la mà de Josep Barahona. El programa d'actes de Sant Jordi al Japó ha estat coorganitzat amb l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya i amb la participació de la Generalitat. L'edició d'enguany té la literatura infantil com a protagonista, amb lectura de contes, projecció audiovisual i exposició de les Tres Bessones.

A través d'una carta remesa a Mariano Rajoy, Mario Vargas Llosa, el Premi Nobel de literatura 2010, ha rebutjat per segon cop l'oferiment del Govern espanyol per presidir l'Institut Cervantes, després que José María Aznar també li oferís l'any 1996. Tot i així, l'escriptor d'origen peruà, de 75 anys, accepta col·laborar amb la institució tal i com ho va fer fa 16 anys. L'escriptor peruà forma part del Patronat de l'institut Cervantes des de fa 20 anys.

Un nou càrrec per a Vargas Llosa

Víctor Ullate ha dipositat el seu llegat a la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes. Una armilla, un rellotge i un anell són elements que permetran identificar-lo com un avi modern quan els seus besnéts obrin la caixa d'aquí 150 anys.