Un dia oblidarem Gaza, igual com hem començat a oblidar Ucraïna. Exercir la memòria costa. És més fàcil girar full, mirar endavant com si no hagués passat res. Després d'una guerra, fins i tot és humanament comprensible callar i deixar enrere el dolor, encara que també suposi soterrar les injustícies. D'aquesta mala memòria s'aprofiten els nous règims, els vencedors de la història. L'oblit, que té una part psicològicament saludable, és també criminal. Com s'explica, sinó, el que està fent Israel a Gaza? S'ha dit molts cops i és ben real: la història l'escriuen els vencedors. Els vençuts prou feines tenen a sobreviure.

Jorge Semprún (Madrid, 1923–París, 2011) va ser testimoni dels fets més horripilants del segle XX. La mortífera experiència d'estar tancat al camp de concentració nazi de Buchenwald va marcar tota la seva producció literària, assagística i cinematogràfica. Compromès amb el Partit Comunista Espanyol (PCE), quan va sortir del camp, va començar una intensa activitat clandestina a l'Espanya franquista amb el nom de Federico Sánchez. Tanmateix, el seu esperit crític va fer que fos expulsat del PCE el 1964, i aleshores es va dedicar de ple a l'activitat literària i cinematogràfica. Va viure en un infern, però mai va cedir al pessimisme. Sempre va creure que un món més just era possible. No suportava cap cotilla: viure, segons ell, és escollir. "Semprún és plenament contemporani, ens dona eines per ser crític i fer-nos responsables del nostre present. No és un mite, és un recurs per analitzar on som ara", diu l'escriptora Marta Marín-Dòmine. Quan se celebren cent anys del seu naixement, analitzem les múltiples personalitats de l'escriptor.

El requisit per poder rellegir: abans hem d’haver llegit

Estic rellegint una de les meves novel·les preferides: Una dona difícil, de John Irving. Ho faig amb por, perquè no soc la que era quan la vaig devorar amb entusiasme per primer cop i perquè les decepcions fan de mal encaixar. Rellegir és enfrontar-nos al jo que vam ser, però és també defensar la memòria de les lectures que ens han marcat. I si bé rellegir els clàssics que vam descobrir massa d’hora és gairebé imprescindible, tornar a llegir novel·les diguem-ne normals és un risc que potser no val la pena córrer.

]]> L'escriptor i polític Jorge Semprún va ser substituït com a vocal del patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) pocs dies abans de morir, quan la Generalitat va completar els nomenaments dels vuits vocals que té en aquest òrgan, segons ha informat avui El País.

]]>

El món de la política i la cultura franceses i espanyoles van retre homenatge ahir a París a l'escriptor i exministre espanyol Jorge Semprún, que va morir el passat dimarts a París, als 87 anys.

]]> El Consell de Ministres ha concedit avui a títol pòstum l'Odre de les Arts i de les Lletres espanyoles a Jorge Semprún. El vicepresident del govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha destacat que va ser un escriptor universal, un intel·lectual "de cap a peus" i una persona "magnífica". La condecoració, que va ser una proposta de la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, vol reconèixer la carrera literària de Semprún i la seva tasca d'ambaixador de la cultura espanyola per tot el món. González-Sinde viatjarà al funeral que tindrà lloc demà al Liceu Enric IV i farà entrega del títol a la família.

]]>

L'escriptor i exministre espanyol Jorge Semprún serà enterrat diumenge a la localitat de Garentreville, prop de París, segons ha informat EFE. Semprún, que residia a París, tenia una casa a aquest petit municipi del departament de Seine-et-Marne, situat a uns 50 quilòmetres al sud de la capital francesa.

]]> Diverses personalitats del món de la política i la cultura ja han expressat el seu dol per la pèrdua de l'escriptor i exministre de Cultura, Jorge Semprún, mort aquest dimarts a la nit a París. Deixa enrere un corpus literari impressionant i un exemple humà gegantí.

]]>

Jorge Semprún, escriptor, polític i cineasta ha mort avui als 87 anys per causes naturals al seu domicili de París, segons ha informat el Ministeri de Cultura.

]]>