Havia jurat i perjurat que mai de la vida em faria un tatuatge. I de fet ben poca gent sap que en porto un, ja que està tan amagat que pràcticament només l'han vist la meva dona i la meva filla. No és cap dibuix ni cap signe maco; és una frase d'un grup de pop escocès que diu, en anglès, que si no ens tornem a veure sempre seràs al meu cap. La vaig gravar amb un bon tatuador quan va morir sobtadament el meu cosí i està fet amb la lletra de la meva companya. Va passar fa quatre anys i avui ja no llueix com llavors. Com que està fet amb una tipografia indefinida i prima, la tinta s'ha anat inflant i cada cop es llegeix pitjor. A partir d'aquí tinc tres opcions: mantenir-lo (quedi com quedi), eliminar-lo o modificar-lo.

La pandèmia ens ha robat moltes coses. Han mort persones estimades, hem deixat de veure amics i familiars i els viatges semblen un miratge. S'han perdut els vermuts a la plaça dels diumenges al migdia, i ara el dia s'acaba a les deu de la nit quan arriba el toc de queda. En aquests últims mesos, poques són les experiències que podem qualificar d'extraordinàries. En la rutina constant, els tatuatges han sigut una escapatòria per a moltes persones.

De l’assalt al Capitoli de Washington dimecres passat, les imatges de Jake Angeli seran possiblement les més recordades: amb la cara pintada amb els colors de la bandera nord-americana, el barret de pell amb banyes de bisó i el tors nu lluint tatuatges, va acaparar les càmeres i va arribar a pujar a l’estrada del Congrés. L’aspecte paròdic de tot plegat no ens hauria de fer perdre de vista que ens trobem davant d’una nova mostra de l’embranzida que estan agafant els pobres ideals dels supremacistes blancs als Estats Units i al món, sovint davant la permissivitat dels poders establerts.

¿T’agradaria aprendre a fer cal·ligrafia a casa d’un artista japonès? ¿O ceràmica a un bohemi estudi de París? Fins i tot pots anar a Tanzània i descobrir com fer escultures sobre pedra en plena natura. Les possibilitats són infinites, i moltes es recullen al portal VAWAA, sigles en anglès de Vacations With An Artist ('vacances amb un artista'). Es tracta d’una iniciativa de Geetika Agrawal, una dissenyadora nord-americana que el 2015 va decidir fer la volta al món en dotze mesos i passant per dotze països a la recerca d’artistes interessats a compartir la seva creativitat i habilitat artística. Després d’aquesta aventura va obrir el portal a internet, que avui ja compta amb quaranta-cinc artistes de setze països diferents. La idea és que els artistes ofereixen estades formatives a casa seva per a tots aquells que vulguin aprendre les seves tècniques.

Suar tinta. Això és el que haurà de fer el sector del tatuatge per adaptar-se als canvis que venen. La Unió Europea vol restringir l’ús de 4.000 substàncies potencialment nocives per a la salut que han estat trobades a les tintes de tatuar. Alguns d’aquests químics podrien provocar càncer o afectar els òrgans reproductors, però encara no s’ha provat la relació entre tenir tatuatges i l’aparició del càncer. Per aquest motiu, tatuadors i dermatòlegs fan una crida a no fer saltar cap alarma i valoren en positiu la voluntat de regular el sector.

Un grup de turistes britànics que celebraven un comiat de solter a Benidorm van oferir 100 euros a un sensesostre perquè es tatués al front el nom i l'adreça del nuvi. Els fets, que han transcendit quan l'estudi de tatuatges ha publicat una foto de l'indigent a Facebook que ha difós 'The Guardian', han provocat indignació a la ciutat.

Tatuar-se una abella, símbol de la unitat i la força de la ciutat de Manchester, és una manera de recordar per sempre els familiars i amics que han perdut els seus ciutadans i de tornar a sortir al carrer sense por. El col·lectiu de tatuadors de la ciutat, a través de l'estudi Manchester Tattoo Appeal, ha posat en marxa un 'crowdfunding' amb l'objectiu de recollir 50.000 lliures per ajudar els familiars de les víctimes, i ja estan molt a prop d'aconseguir la suma de diners. Les cues, a més, no han parat de créixer, i el tatuatge s'ha convertit en una tendència solidària a les xarxes socials.

REW

<<

Roberto Trupiano va néixer a Sicília, però sabia que aquella illa se li faria petita. I encara més després d’un viatge familiar a Londres, on es va fer el seu primer tatuatge –una lletra xinesa– amb només 14 anys. Va esperar a acabar el batxillerat artístic per anar-se’n a viure a una ciutat que l’havia captivat amb la seva potent escena cultural. Després es va traslladar a Dublín i, finalment, a Barcelona, on va estudiar interiorisme i va començar una carrera imparable organitzant esdeveniments.

]]>

Susyj87 s'ha tatuat les fotografies de 152 dels seus amics de Facebook al seu braç dret. La noia, que ha penjat un vídeo a YouTube en què es veu el moment en què li estan dibuixant el puzzle a l'extremitat, ha afegit un comentari en què assegura que va haver de pensar molt abans de decidir quins amics es tatuava. “Aquí no hi ha tots els meus amics, només els que m'aprecio més”, ha dit. Susyj87 ha assegurat que té el permís dels escollits i que tots ells “estan molt orgullosos de ser-hi”. “Per mi representa el que sóc jo ara mateix i els temps que estem vivint”, ha sentenciat la noia.

]]>