Un dia oblidarem Gaza, igual com hem començat a oblidar Ucraïna. Exercir la memòria costa. És més fàcil girar full, mirar endavant com si no hagués passat res. Després d'una guerra, fins i tot és humanament comprensible callar i deixar enrere el dolor, encara que també suposi soterrar les injustícies. D'aquesta mala memòria s'aprofiten els nous règims, els vencedors de la història. L'oblit, que té una part psicològicament saludable, és també criminal. Com s'explica, sinó, el que està fent Israel a Gaza? S'ha dit molts cops i és ben real: la història l'escriuen els vencedors. Els vençuts prou feines tenen a sobreviure.

Neus Català (1915-2019) sempre va plantar cara i ho va fer amb el cap ben alt. Va enfrontar-se als nazis, va lluitar a la Resistència francesa, va sobreviure a l'horror de Ravensbrück i no va voler girar full. Aquesta lluita per la memòria, per no oblidar les seves companyes del camp nazi, la va mantenir fins al final i és el que reflecteix molt bé la pel·lícula Un cel de plom, que s'estrena aquest divendres i que s'inspira en el llibre homònim de Carme Martí. El film està dirigit per Miquel Romans, amb guió de Lydia Zimmermann, i protagonitzat per Nausicaa Bonnín.

Pocs mesos després de complir-se un any de la mort de Neus Català als 103 anys –concretament el 19 d'abril–, el projecte per dur a la gran pantalla la seva vida tumultuosa i marcada per la lluita antifeixista s'obre camí malgrat la crisi provocada per la pandèmia del covid-19. El director del llargmetratge, Miquel Romans, de la productora Principal Segona (PSFilms), confirma que en els últims mesos hi ha hagut "avenços importants" que es concretaran aquest setembre i assegura que el projecte es va consolidant. "Estem en una fase de desenvolupament avançada", diu Romans.

"Aquest any ens trobem amb la difícil situació de no poder reunir-nos a Ravensbrück per commemorar el 75è aniversari de l'alliberament", diu en un missatge enregistrat Ambra Laurenzini, presidenta del Comitè Internacional de Ravensbrück. Efectivament, a causa del confinament instaurat per la crisi del covid-19 a escala mundial, la trobada amb dones supervivents d'arreu del món i els seus descendents prevista per a aquest 19 d'abril, data en què es commemora l'alliberament del camp, no es podrà fer.

Neus Català va plantar cara als nazis, va lluitar a la Resistència francesa i va sobreviure a l'horror de Ravensbrück. Quan va ser alliberada de l'infern, el 5 de maig del 1945, es va prometre no oblidar les companyes. Fins al final es va mantenir fidel a la seva lluita per la memòria. L'escriptora Carme Martí, que mai va deixar de visitar-la a la residència d'avis dels Guiamets (Priorat), va tenir hores i hores de conversa amb ella i va escriure la novel·la Un cel de plom (Amsterdam, 2012). La novel·la, que ja va ser portada al teatre amb Mercè Arànega en la pell de Català el 2015, ara saltarà a la gran pantalla.

Quan Neus Català va parlar per primera vegada de la seva experiència al camp d’extermini de Ravensbrück a Montserrat Roig, la periodista va quedar sorpresa que ningú no li hagués donat notícia abans de les deportades. Quan Carme Rei-Granger, neboda de Conxita Grangé, una altra supervivent de Ravensbrück, tornava de Tolosa de veure-la, en ple franquisme, la família, un cop travessada la frontera catalana, l’advertia: no havia de parlar amb ningú d’aquella visita. Són dues situacions que il·lustren el doble oblit que van patir les deportades catalanes als camps nazis: per ser dones i per viure sota la dictadura de Franco.

Neus Català, que va morir el passat abril amb 103 anys, ja té el seu carrer a París. Aquest divendres París li ha fet un homenatge i ha posat el seu nom a un passatge del districte onzè de la capital francesa. La seva filla, Margarita Català, ha reivindicat la tasca de la seva mare en la recuperació i preservació de les històries de les dones deportades. Quan l'escriptora Montserrat Roig estava escrivint Els catalans als camps nazis –era el 1975– li va preguntar a Català que com era que mai ningú li havia dit que també hi va haver dones deportades. La supervivent de Ravensbrück li va respondre: "Són les oblidades dels oblidats". Margarita Català ho ha volgut recordar, i ha emfatitzat que els reconeixements que ha rebut la seva mare són per a totes les persones que, com Català, van ser deportades pel feixisme. Neus Català també ha rebut a títol pòstum la medalla Grand Vermeil –la màxima distinció que dona la ciutat de París–, que ha estat recollida per la seva filla.

“Després de viure durant quinze mesos al costat de la mort, mai més no he tingut por de morir-me”, va dir Neus Català. I si va sobreviure més d’un any al camp nazi de Ravensbrück és perquè va lluitar per un ideal, perquè estava compromesa amb uns principis que no va abandonar mai, ni tan sols quan va veure la barbàrie de tan a prop. Per això, el clam a la memòria històrica, el feminisme, la llibertat, la solidaritat i l’antifeixisme va recórrer de principi a fi la cerimònia pública de comiat que ahir es va fer en honor seu. Va morir dissabte als Guiamets, el seu poble natal, al Priorat, als 103 anys, i ahir el seu fèretre, cobert amb la bandera republicana i flors blanques i vermelles, destacava al mig de les 400 persones que li van dir adeu al tanatori de Móra la Nova, a la Ribera d’Ebre. L’acte havia començat amb la música de l''Himne de Riego', que Català havia entonat tantes vegades camí de l’exili, ara fa vuitanta anys, al final de la Guerra Civil.

Neus Català, que va sobreviure a Ravensbrück i fins als 103 anys va lluitar per reivindicar la memòria de les seves companyes combatents, va morir ahir dissabte tranquil·lament al llit. Avui diumenge s'ha obert la capella ardent a Móra d'Ebre i dimarts, a les 12 del migdia, es farà una cerimònia pública al tanatori de Móra la Nova (Ribera d'Ebre). La consellera de Justícia, Ester Capella, que ha volgut acompanyar avui la família, ha assegurat que Català és un exemple de "coratge i compromís" contra l'oblit de "la barbàrie i el nazisme". La consellera ha expressat "la immensa tristesa" i ha anunciat que el funeral de Català serà equiparable a un funeral d'estat.

L’ocell torna al niu a morir, deia la Neus. El niu és els Guiamets, el poble del Priorat on Neus Català va néixer el 1915 i on va morir ahir, la vigília del 14 d’abril, als 103 anys. El mateix niu on el seu germà Lluís havia mort amb 101 anys i la seva mare amb 100 anys i 100 dies. On el pare un dia va agafar una jove i combativa Neus i li va deixar anar: “Tu no abaixis mai els ulls per ningú”.

Un dels regals més bells de la vida és l’amistat, si aquesta amistat té el gran do de fer-te millor persona, el regal és incommensurable i l’agraïment etern. La Neus Català tenia aquest do, s’entregava a les persones i a les causes amb tot el seu sentiment, amb una qualitat humana, una generositat, un coratge i una alegria enlluernadors i encomanadissos. Tenir-la al costat, llegir-la o escoltar-la, et fa replantejar el teu lloc en el món.

Neus Català va plantar cara als nazis, va lluitar a la Resistència francesa i va sobreviure a l'horror de Ravensbrück. Quan va ser alliberada de l'infern, el 5 de maig del 1945, es va prometre no oblidar les companyes. Fins al final es va mantenir fidel a la seva lluita per la memòria: "Vaig intentar oblidar el patiment, però el que m'ha obligat a recordar coses és la voluntat de recuperar la memòria de les altres", explicava. Menys de 20 anys després d'haver sortit de l'infern de Ravensbrück va recórrer tot França buscant el testimoni de les seves companyes de lluita. Reivindicava que elles també van donar la vida per la llibertat, però se'ls han dedicat poquíssims monuments. Va relatar la història de totes aquestes lluitadores a 'De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas', publicat per primera vegada el 1984 per l'editorial Adgena, reeditat el 2000 i altra vegada el 2015 amb motiu del centenari de l'autora.

Tres anys després de la seva publicació i després d'haver arribat a la cinquena edició d'Un cel de plom, l’autora de la vida novel·lada de Neus Català, Carme Martí, i l'editorial Ara Llibres celebren els cent anys de la supervivent catalana del camp d'extermini de Ravensbrück amb una edició acompanyada del talent de set il·lustradors: Paula Bonet, Carmen García Huerta, Erika Kuhn, Oriol Malet, Joan Mateu, Marc Pallarès i Perico Pastor han posat en imatges algun dels fragments del llibre.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha qualificat la lluita de Neus Català un "referent per a Catalunya i la humanitat". Ho ha fet en una carta de felicitació que ha enviat a la supervivent dels camps d'extermini nazi amb motiu de la celebració dels seus 100 anys. "Avui és el vostre centenari i es diu aviat. Un segle de vida i d'història molt intensos per a una lluitadora com vós", assenyala el cap del Govern en la missiva. Mas ha destacat la "lluita per la justícia i les llibertats democràtiques" de Català, així com el "testimoni de la memòria dels deportats" als camps d'extermini nazi. També ha subratllat la seva "defensa dels drets humans". Mas va lliurar al març la Medalla d'Or de la Generalitat a Neus Català.

QUAN EL MAIG DEL 1945 Neus Català va abandonar el camp de concentració de Ravensbrück, pensava que no podria tenir fills per culpa dels experiments mèdics. Però van néixer la Margarita i el Lluís. Mai els va amagar tot el que li havia passat. Margarita Català tenia menys de deu anys quan va començar a ser conscient de com era l’infern que la seva mare només pot recordar en blanc i negre. Ara és ella qui treballa perquè no s’oblidi les dones que van lluitar contra el nazisme. Nascuda a l’exili el 1952, viu als afores de París, on treballa com a psicòloga infantil. Diu que no se sent com a casa ni a França ni a Catalunya. L’únic lloc on se sent entre els seus és als Guiamets, on ara viu la seva mare. El 6 d’octubre no es pensa perdre l’acte d’homenatge que es fa en motiu de l’aniversari de la seva mare -fa cent anys- al Liceu. Mercè Arànega interpretarà l’obra de teatre Neus Català. Un cel de plom i Marina Rossell, cantautora i vicepresidenta de l’Amical de Ravensbrück, cantarà Cançons de la Resistència.

Juny del 2010. La Neus té 94 anys, viu sola a Rubí i ha vingut a passar uns dies a Cal Roquet, la casa que la família encara conserva als Guiamets, al Priorat, on va néixer el 1915. Els seus dos fills, la Margarita i en Ludi, fan la seva vida a França, de néts no en té i el germà, en Lluís, de 97 anys, és al geriàtric dels Guiamets. La Margarita, de tant en tant, li suggereix a la Neus que potser estaria millor a la residència. Ella -ànima lliure i tossuda- no en vol ni sentir a parlar. Que la deixin sola, que ja s’espavila. Però un dia cau a casa. Se l’emporten a l’hospital de Móra d’Ebre i no li troben res greu, només la sang i els hematomes, alguna costella trencada. Sortint del metge, és ella mateixa qui reconeix que ara potser sí que ha arribat l’hora d’entrar al geriàtric. “L’ocell torna al niu a morir”, sentencia.

Neus Català necessita poques presentacions i moltes paraules per presentar-la. Va ser víctima als camps nazis i és testimoni viu del boicot que un grup de dones van dur a terme a la fàbrica d'armes de Ravensbrück. Lluitadora infatigable contra la dictadura i per la dignitat i activista de la memòria històrica i el feminisme. La llista dels seus mèrits és enorme com enorme és la seva història, una vida que començava gairebé fa 100 anys als Guiamets, al Priorat. La comarca l'ha homenatjat aquest cap de setmana concedint-li el Distintiu Honorífic del Consell Comarcal. També la Generalitat ha culminat la celebració del centenari del seu naixement atorgant a Català la medalla centenària en un emotiu acte al teatre de Falset.