Hi havia somriures entre el públic neerlandès que divendres a la nit abandonava la centenària sala de concerts Concertgebouw. La sala, que mira imponent als grans museus d’Amsterdam, el Rijksmuseum i el Museu Van Gogh, va obrir les portes el 1888 i és considerada una de les millors del món, sobretot per l'acústica. Gustav Mahler, malgrat que no li agradava gens Amsterdam, la considerava la seva segona llar musical. Divendres s’hi va poder escoltar talent català tant del segle passat com de l'actual. Els 101 músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, dirigits per Ludovic Morlot, hi van interpretar Maurice Ravel (Ziburu, 1875 - París, 1937) i George Gershwin (Nova York, 1898 - Los Angeles, 1937), però també Eduard Tolrà (Vilanova i la Geltrú, 1895 - Barcelona,1962), Pau Casals (el Vendrell 1876 - Puerto Rico, 1973) i José Río-Pareja (Barcelona, 1973).

Hi ha amistats que perduren més enllà de la mateixa vida i que repercuteixen en les generacions següents. Seria el cas de Conxita Badia i Pau Casals, dos músics i amics a qui la Guerra Civil va truncar les respectives carreres. Enguany, en els cinquanta anys de la seva mort, se celebra l’Any Conxita Badia amb tot un seguit d’actes que volen reivindicar la figura –no prou coneguda– d’una de les millors sopranos catalanes del segle XX.

«Tengo que bailar contigo hoy...» Sonen les notes de Despacito, el gran èxit de Luis Fonsi i Daddy Yankee. «Aquesta cançó s’ha convertit en una mena d’himne per a la gent de Puerto Rico» diu el cambrer del club La Factoría, al centre de San Juan. «Ho saps, que el vídeo el va gravar aquí, oi?» afegeix. No, no ho sabia. Però descobreixo que milers de turistes sí que ho saben, i per aquest motiu entren en aquest magnífic local obert el 2013. Un grup de joves inversors van comprar un edifici antic del centre històric i el van convertir en un local amb quatre sales per fer-hi còctels, algunes d'amagades. I tot mantenint l’estètica bohèmia del viejo San Juan, com els habitants defineixen la part antiga de la ciutat. Com si el viejo San Juan, més que un lloc, fos un ésser viu.

Un dia abans del concert organitzat amb motiu de la Diada Pau Casals, el Palau de la Música anunciava la indisposició, per trencament de clavícula, del pianista Francesco Piemontesi, que havia d’actuar amb el violoncel·lista Renaud Capuçon. La bona cintura i els reflexos dels organitzadors van salvar el concert, protagonitzat alternativament per dos músics igualment excel·lents: Daniel Müller-Schott i Annika Treutler. Gràcies a la seva excel·lent interpretació, el record de Casals va romandre viu en una sala on el músic del Vendrell va protagonitzar tants esdeveniments musicals entre 1919 i 1939.

El músic Pau Casals va ser un objectiu predilecte dels serveis d’espionatge franquista, que controlaven tots els seus moviments, sobretot mentre vivia exiliat a Prada de Conflent (el Conflent). De retruc, cobles gironines que van acostar-se al músic van rebre prohibicions i advertiments del règim.

Fa mig segle moria a l’exili de Puerto Rico “el més universal dels catalans”, en paraules de Joan Alavedra (amic íntim esdevingut biògraf) però també en el sentir popular i en el nomenclàtor: és la personalitat que dona nom a més carrers a Catalunya.

"El Carnegie Hall de Nova York és la sala de concerts més emblemàtica del món, on tothom de la música clàssica vol arribar algun dia", explica Tomàs Grau (Barcelona, 1979), el director titular i artístic de la Franz Schubert Filharmonia. L'orquestra tarragonina assolirà aquest repte el 10 d'octubre. Serà el penúltim concert d'una gira que començarà el 29 de setembre a l'Auditori Pau Casals del Vendrell i que després de passar per Terrassa, Barcelona, Madrid, Lleida, Tarragona i Vic farà el salt als Estats Units: a més de la sala principal del Carnegie Hall, també tocarà al Lisner Auditorium de Washington DC el 12 d'octubre.

El Museu Pau Casals va obrir les portes el 1976, el 2001 va estrenar una nova museografia i ara es torna a renovar per entrar de ple al segle XXI: aquest dimecres ha inaugurat un nou discurs museogràfic i la rehabilitació integral de la seu, coincidint amb el cinquantè aniversari de la Fundació Pau Casals. Després d’un any d’obres, els nous audiovisuals i altres recursos tecnològics que s’han incorporat al recorregut fan que es pugui veure Pau Casals en acció en tots els vessants del músic total que va ser: tocant el violoncel, dirigint l’Orquestra Simfònica de Puerto Rico i fent lliçons magistrals amb músics joves als Estats Units. “A la primera part expliquem el músic a través sobretot de les quatre facetes, perquè volem que la gent entengui que Pau Casals no només va ser un gran violoncel·lista, sinó que també va ser compositor, director, intèrpret i mestre”, afirma la directora del museu, Núria Ballester.

"O toca el violí amb la dreta o no podrà seguir a l'escola". Aquesta és la resposta que va rebre Gemma Figueras, la mare del Martí, un nen de set anys estudiant de violí de l'Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell (EMMPAC), per part dels responsables del centre públic al demanar que el seu fill pogués tocar l'instrument amb la seva mà dominant. Al setembre el Martí va triar el violí com a instrument dins de l'extraescolar de música. La seva família va parlar amb la mestra en aquell moment per comunicar-li que el seu fill és esquerrà i que, per tant, volien que estudiés l'instrument de corda de manera esquerrana. "En aquest punt van començar les discrepàncies, però semblava que ens havíem posat d'acord", ha afirmat la mare del Martí a l'ARA.

Des d'aquest dilluns fins al 17 de maig, els violoncel·listes menors de 23 anys d’arreu del món que vulguin optar al Guardó Internacional Pau Casals per a Joves Violoncel·listes 2022 podran presentar les seves candidatures. També ho podran fer els músics russos, que no seran vetats per la guerra d’Ucraïna. “Com que el llenguatge de la música és universal no farem distincions, sempre que es faci des del respecte i en favor de la pau”, ha apuntat Jordi Pardo, director general de la Fundació Pau Casals, durant la presentació d’una nova edició del guardó, tal com recull l'ACN. Tot i reconèixer que el conflicte bèl·lic disminuirà el nombre de candidats, Pardo ha fet una crida a la participació per fer de la música, com defensava Casals, una “eina de pau”.

Poques personalitats i pocs noms com el de Pau Casals assoleixen un consens tan general. El van elogiar des d'Albert Einstein fins a John Fitzgerald Kennedy, passant per l'escriptor Josep Pla o el violinista Eugène Ysaÿe. Avui fa 50 anys del seu famós concert a les Nacions Unides, on va estrenar l’himne que havia compost, amb lletra de W.H. Auden, per a l'organisme internacional. L’acte es va celebrar a la seu de l’Assemblea General a Nova York, i el mateix dia Casals va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides de la mà del llavors secretari general, U Thant, en reconeixement de la seva trajectòria vital de compromís amb la pau, la democràcia i la llibertat. El seu discurs d’agraïment, que va ser totalment improvisat, perquè no sabia que li donarien la medalla, continua emocionant.

Torna el concert de gran format de la Diada Pau Casals: se celebrarà aquest dimarts, 15 de juny, al Palau de la Música, i anirà a càrrec del violoncel·lista francès Gautier Capuçon, acompanyat de Frank Braley al piano. En el programa d'aquest concert d'homenatge a Casals, organitzat per la Fundació Pau Casals i la Fundació Orfeó-Català Palau de la Música, hi sonaran la Sonata núm. 3 de Beethoven i la Sonata de Debussy, entre altres obres.

L'historiador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Maria Figueres posa al descobert a la biografia Pau Casals. Música i compromís (Enciclopèdia Catalana) la vigilància policial a què va ser sotmès el violoncel·lista i compositor pel franquisme a través d'ambaixades i consolats, així com el seu vincle amb Catalunya i els seus símbols, com ara Montserrat, la sardana i els Jocs Florals de l'exili, segons ha explicat l'autor en una entrevista a l'ACN. Després d'una investigació de quinze anys en més de cinquanta arxius de tot el món feta en col·laboració amb la Fundació Pau Casals, i que també ha inclòs més de 8.000 registres i 40.000 unitats documentals, Figueres ha reunit al llibre 500 imatges i documents, molts dels quals inèdits.

"Pau Casals encara és un llibre obert. I això demostra la seva grandesa", explica Núria Ballester, comissària de l'exposició 100 anys de l’Orquestra Pau Casals. Excel·lència musical i compromís social, que es pot visitar al Museu de la Música de Barcelona fins al 18 de juliol del 2021. Ballester també és la directora del Museu Pau Casals del Vendrell, que a partir de l'1 de desembre acollirà una mostra complementària més centrada en el Casals director d'orquestra, i en la feina de la formació simfònica a tot el país.

Josep Pla va dir de Pau Casals que era una persona “disciplinada i perfeccionista”, que “cansa a tothom” als assajos pel seu perfeccionisme, i que era un “enemic acèrrim de la improvisació i la facilitat”.

L'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB), ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Pau Casals per promoure la figura musical i humanística del violoncel·lista, director i compositor. Segons un comunicat del consistori recollit per l'ACN, l'acord amplia el conveni signat entre les dues parts per al període 2012-2016 i tindrà vigència fins al 2023; a més, serà prorrogable fins al 2025. Entre les novetats del nou acord destaca que el Conservatori Municipal de Música de Barcelona acollirà concerts de la fundació del músic i que els alumnes de les escoles municipals de música i del Conservatori faran concerts al Museu Pau Casals.

La Fundació Pau Casals encapçala, juntament amb el departament de Cultura de la Generalitat, l'organització del centenari de l'Orquestra Pau Casals. Un dels principals objectius de la commemoració, en paraules de Jordi Pardo, director general de la fundació, és "reivindicar i donar valor a la seva dimensió de músic total, a banda de ser un virtuós del violoncel".