Alguna cosa es mou en el cinema que es fa a Catalunya, si fem cas als dos curts de producció catalana que s’estrenaran a la Berlinale que comença aquest dijous: Casi septiembre, de Lucía G. Romero, i Juanita, de Karen Joaquín i Uliane Tatit. I no perquè estiguin dirigits per dones joves, que ja no és novetat en el cinema català, sinó per la naturalitat amb què tracten realitats que la ficció sol tendir a problematitzar. A Casi septiembre, per exemple, el conflicte en la relació sexoafectiva de les protagonistes no sorgeix del fet que siguin dones o que una sigui racialitzada, sinó de la por a l’abandonament que sent l’altra. I que Juanita la protagonitzi una adolescent racialitzada és un detall menor en la reflexió del curt sobre el xoc cultural entre els estereotips estètics d’una família migrant d’origen dominicà i els de la societat catalana d’acollida.

Pixar té el públic acostumat a veure un curtmetratge previ a les pel·lícules que projecta al cinema. Aquest cop ha saltat de pantalla i ha llançat el primer curt gratuït a YouTube, que ja compta amb més d'un milió de visites. Es titula 'Purl' i vol remoure consciències respecte a com es jutja a la feina les persones pel seu gènere en comptes de per les seves aptituds.

Com diu un noi al final de Timecode, el curtmetratge de Juanjo Giménez guanyador de la Palma d'Or a Canes i nominat a l'Oscar, “Jo no sé ballar”. És més, sembla que vivim un moment d'especial desconnexió amb el cos. Allunyats cada cop més de la natura, ens agafem al ioga per recuperar el vincle entre el nostre cos i la nostra ment. Són els temps moderns, els de la comunicació a través de les xarxes, els de l’amor virtual. Pot ser que, en el fons, Timecode tracti precisament de tot això.

Blaumut ha estrenat aquest dilluns un curt de ficció de la cançó 'Cartes a l'orient', del seu últim treball discogràfic 'El primer arbre del bosc'. La peça, dirigida per Oriol Cuadern, està protagonitzada per Montserrat Carulla, Nausicaa Bonnin, Jaume Pla i Ferran Vilajosana, i també hi apareixen tots els components de Blaumut.

L'any 1971 Woody Allen estrenava la seva tercera pel·lícula, 'Bananas', on ridiculitzava les dictadures en països llatinoamericans. Paral·lelament a la confecció del llargmetratge, el cineasta nord-americà va escriure, dirigir i protagonitzar el migmetratge 'Men of crisis: The Harvey Wallinger story', 26 minuts de crítica ferotge contra el govern de Richard Nixon que haurien d'haver estat emesos per televisió, tot i que la coincidència amb la campanya presidencial va fer que l'emissora decidís cancel·lar-la.

Tres personatges i el campanar de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona. Aquests són els elements principals per narrar els fets del 1714 en el curtmetratge 'Ploren campanes 1714', que se centrarà en la vida d'un nen d'11 anys, encarregat de tocar les campanes d'aquesta basílica. El rodatge s'està fent aquest cap de setmana a Barcelona. El director de l'obra, Jesús Prieto, ha explicat a l'ACN que la voluntat és "participar en la reflexió actual sobre la història" i fer-ho des d'una visió "minimalista". "Una cosa tan èpica com pot ser el 1714 es pot explicar en 10 minuts, dos personatges i un campanar", ha resumit. Una part del finançament del curt surt del micromecenatge.