L'alcalde d'Olost, Gil Salvans, signava dimarts el decret de convocatòria de la consulta sobre la continuïtat del municipi al Lluçanès, que tindrà lloc justament d'aquí un mes, el 20 d'octubre. Si els habitants aposten per iniciar els tràmits per marxar del Lluçanès i tornar a Osona, dels tretze municipis que havien de configurar la comarca només en quedaran set, perquè cinc d'ells van refusar-ho en la consulta del 2015 i ho van ratificar posteriorment amb un acord del ple. L'últim a fer-ho va ser Sant Feliu Sasserra ara fa un any; només vuit setmanes després que el Parlament validés la creació de la 43a comarca de Catalunya amb els vots d'ERC, Junts, la CUP i els comuns.

La Generalitat ha anunciat aquest dijous que a partir de dilluns que ve es recuperarà la mobilitat comarcal, ja que decaurà el confinament municipal vigent actualment i se n'aplicarà un de comarcal. De moment, però, aquesta mesura no permetrà recuperar l'assimilació entre Andorra i l'Alt Urgell en termes de mobilitat, a diferència del que va passar durant les festes de Nadal. Aleshores, també es va establir un confinament comarcal però es va permetre que els residents d'Andorra i l'Alt Urgell es poguessin moure lliurement pels dos territoris com si formessin part de la mateixa unitat. Des de la Generalitat s'ha assegurat que de moment no hi ha cap demanda per recuperar aquesta assimialció, però que, si arriba, s'estudiarà.

La comarca del Lluçanès no es crearà immediatament, a diferència del que va passar amb el veí Moianès ara fa uns mesos. El secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joaquim Ferrer, ha explicat a l'ACN que la reunió d'aquest dilluns entre els alcaldes i Governació no ha servit per tirar endavant la constitució de la 43a comarca de Catalunya, "però s'ha pres l'acord que els 13 municipis continuïn treballant mancomunadament".

El secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals de la Generalitat, Joaquim Ferrer, ha advertit que el resultat del Lluçanès "complica la gestió de com s'ha de veure el futur" de la comarca. "El resultat ha estat complex i és de difícil administració perquè l'òptim és que tot el territori vagi a l'una", ha reconegut Ferrer en una atenció als mitjans. Després que el 'no' s'imposés a cinc dels tretze municipis cridats a les urnes, el Govern ha demanat als alcaldes que facin una anàlisi "racional i freda" i ha desaconsellat celebrar una nova consulta "en el curt termini". Representants de Governació es reuniran després de vacances amb els alcaldes per mirar de "reconduir" la situació.

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres el projecte de llei de la creació de la comarca del Moianès amb 105 vots a favor, 7 en contra i 17 abstencions. El projecte ha comptat amb el suport de tots els grups parlamentaris, a excepció del PP, que s'ha abstingut, i de Ciutadans, que ha votat en contra.

El sí s'ha imposat a la consulta del Moianès amb el 80,4% dels vots a favor de la creació de la nova comarca, enfront un 16,35% de vots en contra, un 1,8% de vots en blanc, un 1,42% de persones que han optat per una altra proposta. La participació total ha estat del 47,38%, el que significa que han votat 5.146 de les 10.861 persones cridades a les urnes.

Un cop tancada la votació a la consulta del Moianès d'aquest diumenge, la participació registrada als 10 municipis ha estat del 47,38%. En total han votat 5.146 de les 10.861 persones cridades a dipositar el seu vot per decidir si el Moianès es converteix o no en comarca, segons ha informat el Consorci del Moianès. Per municipis, el que ha registrat una participació més alta al llarg de la jornada (de les 8.00 a les 20.00) és Collsuspina, on ha votat el 68,48% del cens (189 persones), mentre que la participació més baixa ha tingut lloc a Sant Quirze Safaja (31,31% del cens; 155 persones).

Els alcaldes del Lluçanès han acordat celebrar un procés participatiu per consultar els ciutadans si volen convertir-se en comarca el proper 26 de juliol, una data vàlida després de les eleccions municipals del 24-M. El president del Consorci, Lluís Vila, ha explicat a l'ACN que tot i tenir la data, la pregunta es concretarà les properes setmanes de manera consensuada amb el Departament de Governació. Inicialment ja s'havia plantejat celebrar el procés participatiu el proper 27-S, coincidint amb les eleccions al Parlament, però Governació ho va desaconsellar argumentant que estarien bolcats en els comicis catalans i no podien assegurar donar-los tot l'acompanyament que requerien per preparar el procés

El Consorci del Lluçanès ha rebut una carta del Departament de Governació en què desaconsella que la consulta sobre el futur de la comarca coincideixi amb les eleccions al Parlament el proper 27 de setembre, ja que podria ser impugnable si coincideix amb les eleccions catalanes.

Trobada molt esperada entre la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i els deu alcaldes del Moianès per acabar de perfilar els detalls del procés participatiu, que se celebrarà el 22 de març i que servirà per decidir si el Moianès esdevé comarca. Ortega s'ha mantingut ferma en la decisió de mantenir el procés participatiu malgrat la suspensió del Constitucional: "Tinc una dèria, que és escoltar la gent, i cap llei de l'Estat ens prohibirà fer-ho". També s'ha revelat la pregunta, que demanarà directament si els ciutadans dels deu municipis volen formar part de la nova comarca, i es podrà respondre 'sí', 'no' o 'altres'. Podran votar els més grans de 16 anys i hi haurà una mesa per cada mil vots.

El partit de tornada del play-off d'ascens a Segona B disputat a Níjar entre el Comarca i el Reus va tenir un final lamentable i denunciable. El partit venia escalfat de l'anada, quan l'equip andalús no va encaixar amb esportivitat algunes decisions, discutibles o no, del col·legiat que va xiular l'encontre del Baix Camp. L'ambient a Reus va finalitzar tens i el president del Comarca de Níjar, Juan José Segura, no va pas fer honor al càrrec per calmar la situació.

La lluita entre el Reus i el Comarca de Níjar és, en historial, com David contra Goliat. L'equip andalús, creat l'any 2000 fruit de la fusió de diferents equips del territori de Níjar, fa vuit temporades, de les seves onze d'existència, que milita a Tercera Divisió i s'estrena enguany per primera vegada en la disputa d'una fase final per l'ascens a Segona B. El factor més favorable al rival del Reus serà el seu camp, on es disputarà la tornada de la final.