A Harry el brut (Don Siegel, 1971), Clint Eastwood interpretava un policia frustrat amb el sistema judicial que acaba impartint la seva pròpia justícia, un posicionament pioner en l’anomenat cinema de vigilants que crítics com Roger Ebert o Pauline Kael no van dubtar a qualificar de “feixista”. Més de mig segle després, als 94 anys, l’Eastwood director reflexiona a Jurado nº 2 sobre la justícia a través d’una història molt diferent, la d’un home a punt de ser pare que, mentre presta servei com a jurat, s’adona que ell és l’autor del crim que s’està jutjant. El precís guió del debutant Jonathan A. Abrams situa el protagonista en una cruïlla ètica: assumir la culpabilitat i anar a la presó per un atropellament del qual ni tan sols n’era conscient o maniobrar des de dins del jurat per aconseguir l’absolució de l’acusat.

Clint Eastwood estava anunciant productes derivats de la marihuana a Lituània i no ho sabia. El veterà actor, de 91 anys, va descobrir l'any passat que una empresa lituana comercialitzadora de productes de CBD (el principal component del cànnabis) estava fent servir la seva imatge sense el seu consentiment per anunciar aquests tipus de productes, cosa que no va voler deixar impune i va denunciar. Després de posar dues demandes contra la companyia el mes de març a Califòrnia, la justícia va citar Mediatonas UAB, l'empresa responsable del fals anunci amb Clint Eastwood i d'haver utilitzat il·legalment la seva imatge per a publicitat. Al judici va quedar clar que l'empresa havia publicat a les seves xarxes una falsa entrevista amb l'actor en què ell deia que donava suport als productes de CBD que venien.

'Cry Macho'

(3,5 estrelles)

Direcció: Clint Eastwood. Guió: Nick Schenk i N. Richard Nash. 104 minuts. Estats Units (2021). Amb Clint Eastwood, Eduardo Minett i Dwight Yoakam. Estrena als cinemes el 24 de setembre.

]]>

Opinar a Twitter sobre la polèmica del dia podria ser considerat l’esport nacional. Cada dia una polèmica, cada dia el desfici d’opinar-ne. L’ajornament de les eleccions, el doblatge català d’ Altsasu, el llibre de Woody Allen, el transfuguisme entre el PP, Ciutadans i Vox, la pancarta de Joan Laporta... La llista podria ocupar tot l’article. Una d’aquestes diguem-ne polèmiques ha sigut les últimes setmanes l’anunci d’Ikea en què Isabel Coixet explica que va refusar dirigir Million Dollar Baby. En el seu moment no m’hi vaig fixar gens però ara hi he ensopegat sense voler.

]]>

Entre les 20 pel·lícules que els crítics de l'ARA han triat com les millors del 2020 n'hi ha d'estrenades als cinemes però també a Netflix, a Disney+ i a Filmin. Els temps canvien però hi ha constants que es mantenen (Eastwood, Pixar, Costa, Fincher) i nous directors amb ganes de menjar-se el món com els Safdie, Pietro Marcello i Luis López Carrasco. El futur del cinema és seu. [Han participat en la confecció de la llista: Maria Adell, Gerard Casau, Ignasi Franch, Eulàlia Iglesias, Paula Arantzazu Ruiz, Xavi Serra i Manu Yáñez]

]]>

A l terme municipal de Santo Domingo de Silos (Burgos), a part d’un cèlebre monestir romànic, hi ha un cementiri imponent. No és de veritat, ni hi ha sigut sempre. Es va construir el 1966 per rodar-hi, entre altres coses, la seqüència del duel de la pel·lícula El bo, el lleig i el dolent, de Sergio Leone. El temps el va sepultar, però va tornar a la vida gràcies a un apassionant exercici d’arqueologia cinèfila.

]]>

Direcció: Clint Eastwood. Guió: Billy Ray, a partir d'un reportatge de Marie Brenner. 131 minuts. Estats Units (2019). Amb Paul Walter Hauser, Sam Rockwell, Kathy Bates i Olivia Wilde.

]]>

El cinèfil es fixa en els detalls. I està content quan descobreix que Clint Eastwood sempre ha caminat igual. Al principi no t’hi fixes, només pares atenció a la història que s’explica, a aquell personatge o a aquell altre, a com evoluciona la trama, al sentit de l’humor, a la mala bava... Però un dia t’hi fixes i recordes les seves pel·lícules anteriors i descobreixes que sí, que sempre ha caminat igual. Els passos són curts, els braços es mouen poc i la clau és el moviment compassat de les espatlles. Una coreografia que ha perfeccionat amb el pas dels anys i que tornar a veure quan et pensaves que ja estava tot dit i tot fet és una autèntica festa.

]]>

Com les gires dels Rolling Stones, fa molts anys que les pel·lícules de Clint Eastwood flirtegen amb la idea de ser el seu adeu del cinema. Sobre els films plana en les últimes dècades un núvol de possible comiat subratllat per la manera en què el director examina el seu passat i assaja la sortida d’escena, com si estigués escrivint un testament fílmic. Des de Sense perdó (1992), que Eastwood va dirigir amb només 61 anys, les seves pel·lícules es mouen gairebé sempre en un territori crepuscular, deixant en l’espectador la sensació que, si la carrera del director s’acabés en aquell punt, seria un bon final. I tanmateix, s’no acaba; arriben noves pel·lícules. El crepuscle s’allarga i Clint Eastwood continua explorant-lo.

]]> En el seu nou últim treball com a actor a més de director, Clint Eastwood dona vida a Earl Stone, un personatge inspirat en el cas real de Leo Sharp, un octogenari veterà de la Segona Guerra Mundial que va treballar durant una dècada com a transportista per al càrtel de Sinaloa. El guió el firma Nick Schenk, responsable també de Gran Torino (2008). I, com en aquell film, el protagonista que encarna Eastwood es relaciona amb una comunitat víctima del racisme als Estats Units, allà els hmongs, aquí els mexicans.

]]>

Coneguda per haver coprotagonitzat sis pel·lícules amb Clint Eastwood i haver sigut la seva parella durant més d'una dècada, l'actriu Sondra Locke ha mort a la seva casa de Los Angeles a l'edat de 74 anys. Locke, que va ser nominada als Oscars i al Globus d'Or l'any 1967 pel seu debut amb la pel·lícula 'El cor és un caçador solitari', va patir una aturada cardíaca derivada del càncer de mama i ossos que patia el 3 de novembre passat, tot i que la seva mort no ha transcendit fins ara, segons informa Associated Press.

]]> Que Clint Eastwood, Ennio Morricone i James Hetfield apareguin entrevistats en un documental modest diu molt de la bona feina de producció que hi ha darrere de 'Desenterrando Sad Hill', però també revela el lligam emocional dels personatges amb l’objecte d’estudi de la pel·lícula: el clàssic de Sergio Leone 'El bo, el lleig i el dolent', títol capital en la trajectòria d’Eastwood i Morricone i, de retruc, també en la de Metallica, ja que la seva banda sonora fa dècades que serveix d’introducció èpica als concerts dels gegants del metall.

]]> Què significa verdaderament ser un heroi? Aquesta qüestió travessa el cinema de Clint Eastwood, però en els seus últims films sembla que vol parlar-nos d’homes reals que amb les seves accions s’han convertit en models dels valors americans. Si a El franctirador s’aturava en Chris Kyle, un home que va batre rècords de morts com a franctirador, i a Sully en el pilot Chesley Sullenberger, que va salvar vides aterrant un avió al riu Hudson, ara ens explica la història de Spencer Stone, Alek Skarlatos i Anthony Sadler, tres joves que van detenir una massacre en el tren que uneix Amsterdam amb la capital francesa, i que en aquest llargmetratge s’interpreten a ells mateixos. ¿Era necessari que Eastwood posés en marxa aquest dispositiu més propi d’un cert cinema documental, com el que practica el cineasta Rithy Panh, per exemple?

]]> D’entrada, fa mandra. ¿Clint Eastwood i una altra pel·lícula sobre herois nord-americans just després d’El franctirador? ¿Un altre film sobre un pilot d’avió que salva tot un passatge en un aterratge d’emergència com la molt tramposa El vol de Robert Zemeckis? ¿Una adaptació de l’autobiografia del capità Chesley Sully Sullenberg on explica el cas real que va viure amarant un avió al riu Hudson el 2009? Són molt males cartes. S’han de jugar molt bé per no caure en tots els paranys que amenacen aquest relat: aquí hi ha un sotrac sentimentaloide, allà un núvol d’emotainment, més endavant un bassal d’espectacularitat de la desgràcia, per aquell costat s’intueix una drecera de mitificació barata, etc., etc.

]]>

Quan Clint Eastwood obre la boca per parlar de política, molts fans del seu cinema es tapen les orelles. El veterà director de 86 anys és conegut pel seu conservadorisme 'sui generis', i tot i que no combrega amb moltes posicions del partit republicà –ha defensat el dret a una mort digna, el matrimoni gai, etc.–, en el passat ha donat el seu suport públic a candidats com Mitt Rommey, ha carregat contra Obama i ha dialogat amb una cadira buida en un moment esperpèntic de la convenció republicana del 2012. Ara, amb la campanya de les eleccions americanes en marxa, Eastwood ha pres partit públicament per un dels dos candidats: "Si haig de triar entre Clinton i Trump, hauria de quedar-me amb Trump".

]]>

“La fecunda i apassionant carrera de Clint Eastwood se’ns apareix avui rocosa com un menhir i lluminosa com la llum d’un far que il·lumina l’últim mig segle de la història del cinema, un art que ell ha contribuït a engrandir, a fer caminar a través dels gèneres que més s’ha estimat i que ha cultivat amb l’ànima clàssica del granger penedit de ‘Sense perdó’, que cada dia, tenaç, fa moure els porcs, bruts i mandres, de la seva parcel·la”. Aquesta és una de les reflexions que Toni Vall fa en l’extens reportatge central que el ‘Rar’ dedica a Clint Eastwood aquest diumenge.

]]>

Després de l'èxit d''American sniper', Clint Eastwood (85 anys) ja prepara el seu nou projecte. 'Sully' serà un biopic sobre el pilot que va salvar la vida del passatge i la tripulació d'un avió avariat en realitzar un amaratge d'emergència sobre el riu Hudson el gener del 2009.

]]>

'El francotirador' de Clint Eastwood –que arriba als cinemes aquest divendres– ha estat durament criticada per l'aiatol·là Ali Khamenei, líder suprem de l'Iran, que veu en la cinta protagonitzada per Bradley Cooper una forma d'encoratjar nous atacs contra els musulmans. "La pel·lícula de Hollywood anima un jove cristià, o no musulmà, a assetjar i ofendre els musulmans", ha assegurat l'aiatol·là Ali Khamenei al diari estatal 'Iran Farsi'. No obstant això, segons apunta el mateix diari i recull el portal Deadline, el líder iranià havia dit fa tres setmanes al Parlament que no havia vist la pel·lícula que protagonitza Bradley Cooper.

]]>