Metallica s’ha convertit en una religió antiga i fiable gràcies a una doctrina sòlida i a una litúrgia gairebé calvinista que no reclama més ornament que la tipografia del nom del grup. Això sí, el logo s’escampa en tota mena de marxandatge, i en el concert d’ahir a l’Estadi Olímpic Lluís Companys fins i tot en els gots de les begudes: “ Metallica... and beer for all ”, s’hi llegia (la realitat líquida dissolent la ràbia d’aquell ...And justice for all amb què van titular el quart disc). Tanmateix, a diferència d’altres tòtems del món metàl·lic, el grup californià no ha sigut mai esclau d’estètiques juvenils. Fa més de tres dècades que Metallica són bàsicament quatre homes vestits de negre, sense attrezzo eròtico-satànic. Per això poden començar els concerts citant l’Ennio Morricone de la banda sonora d’ El bo, el lleig i el dolent (Sergio Leone, 1966), perquè Metallica connecten amb referents estètics i morals que desafien el pas del temps i la lumbàlgia.

Set mesos després del seu últim concert a Catalunya (la nit en què van versionar Peret), Metallica ha anunciat que Barcelona és una de les ciutats escollides per a la seva pròxima gira mundial, que tindrà lloc entre el maig i l'agost del 2019. La parada a la capital catalana serà el 5 de maig a l'Estadi Olímpic Lluís Companys i les entrades sortiran a la venda aquest divendres a les 10 h.

La banda de heavy metal Metallica i l’Instiut Nacional de Música de l’Afganistan han estat guardonats amb el premi Polar, considerat el ‘Nobel’ de la música.

Per a molts, el 7 de febrer es farà estrany aixecar els dits fent banyes cap al sostre del Palau Sant Jordi, tot corejant els hits de Metallica. Entre la massa ingent de fans entregats, n’hi ha d’altres que encara recordem la seva caiguda a l’abisme de la mediocritat. Des de l’escenari no es distingiran tants matisos. Elevats als altars de la redempció gràcies als encerts del seu últim disc, Hardwired… to self-destruct (2016), la banda liderada per James Hetfield i Lars Ulrich veurà poc més que una marea de samarretes negres sacsejant-se amb espasmes d’adoració.

Vista l’agenda del primer semestre de l’any, és evident que el 2018 serà un any ple d’activitat musical en directe. A més de les programacions a les sales i en festivals com el BarnaSants, el Suite, el Guitar BCN, l’Strenes i el del Mil·lenni, hi ha una àmplia oferta en grans recintes com el Palau Sant Jordi. Àmplia i variada, perquè aquest any hi haurà concerts tan diversos com el de Ringo Starr, el d’Imagine Dragons i el de Maluma, universos a anys llums de distància. Això sí, hi predominen grups i artistes amb trajectòries de més de vint anys, com Pearl Jam i Metallica, o de més de cinquanta, com Roger Waters. La mitjana d’edat l’abaixa Bruno Mars, que fa el salt cap a aforaments més grans i s’atreveix amb l’Estadi Olímpic.

Kirk Hammett, guitarrista de la banda de 'heavy metal' Metallica, ha explicat al 'podcast' 'The Jasta Show' que fa sis mesos va perdre un iPhone en què havia enregistrat més de 250 nous riffs de guitarra, segons informa el portal Consequence of sound. "Quan va succeir vaig estar enfonsat durant dos o tres dies –assegura el guitarrista–. I encara estic buscant el telèfon. Espero que algun dia aparegui".

Metallica reeditarà una còpia exacta de la maqueta de 'No life 'til leather', la seva primera maqueta publicada el 1982. En motiu del Record Store Day del 18 d'abril, una jornada de reivindicació de les botigues independents de discos, el grup llançarà al mercat un casset que reproduirà el disseny de l'exemplar que té Lars Ulrich, el bateria del grup nord-americà. Els títols de les cançons de la seva còpia estan escrits a mà amb la seva pròpia lletra.

Metallica, una de les bandes de 'heavy metal' més conegudes del món, ha ofert aquest diumenge un insòlit concert sota zero, al gel de l'Antàrtida, davant poc més d'un centenar d'assistents que van haver d'escoltar el grup mitjançant auriculars per evitar un impacte mediambiental. "Gràcies per acompanyar-nos en el concert més memorable de Metallica", va exclamar James Hetfield, el cantant de la banda, només arrencar aquesta singular actuació a l'heliport de la base argentina Carlini.

Molts cops censurat, l'obra del dramaturg expressionista explica l'ascensió i la caiguda d'una noia, colpejada, violada pel seu pare i explotada per un pedòfil ric. Víctima dels fantasmes masculins, Lulu esdevé una femme fatale que sembra la mort al seu voltant abans de sucumbir al ganivet de Jack l'Esbudellador.