Carlos Alcaraz Garfia tasta per primera vegada en la seva curta carrera professional el gust amarg de la derrota en una final de Grand Slam del circuit ATP. Havia guanyat les cinc que havia disputat i aquest diumenge el seu principal rival, Jannik Sinner, ha trobat la manera de derrotar-lo a Wimbledon, on el del Palmar (Múrcia) s'havia imposat en les dues darreres edicions (2023 i 2024). El tenista germanòfon del nord d'Itàlia, que va anar de menys a més, triomfa per primer cop al glamurós torneig britànic i es consolida al capdavant del rànquing mundial (6-4, 4-6, 4-6 i 3-6).

Amb 38 anys, Novak Djokovic està llest per acomiadar-se de Wimbledon. El serbi no ha confirmat si aquesta és l'última temporada, però ho sembla. Quan va caure a Roland Garros a les semifinals, va fer un petó a terra en senyal de comiat. Tot i que segueix competint a un alt nivell, veu com l'arribada de Carlos Alcaraz i Jannik Sinner el deixa en un segon pla. És l'últim supervivent d'una era daurada del tenis i li toca cedir pas als joves.

Carlos Alcaraz marcarà una època en el tenis mundial. És un mantra que ja es pot dir i repetir sense risc d'equivocació. A la final de Wimbledon ha superat Novak Djokovic (6-2, 6-2 i 7-6) i s'ha alçat amb el títol britànic per segon any consecutiu. 21 anys i quatre Grand Slams. És la cara jove del circuit i no troba rival. Es menja els que fa anys que guanyen amb la superioritat de qui no té por de res. Amb la calma i la tranquil·litat de qui juga un partit de diumenge amb uns amics i l'excel·lència dels millors tenistes de la història.

Carlos Alcaraz és un petit geni. Ha de ser realment frustrant jugar contra ell. És més jove, més baix i menys fort que els seus rivals i encara així guanya un partit rere l'altre. A la semifinal de Wimbledon, davant de Daniïl Medvédev, un rus de dos metres, s'ha recuperat d'un mal inici per acabar-se plantant en una nova final (6-7, 6-3, 6-4 i 6-4). Diumenge s'enfrontarà al serbi Novak Djokovic, que va guanyar per la via ràpida l’italià Lorenzo Musetti (6-4, 7-6 i 6-4), reeditant així la final de la temporada passada. Si venç, igualarà Rafa Nadal amb dos títols de Wimbledon i es convertirà en el primer tenista espanyol a guanyar a la gespa en dos anys consecutius.

Wimbledon mai ha estat un terreny fàcil. Cada any 256 tenistes –128 homes i 128 dones– demostren les més altes capacitats físiques i tècniques, que han estat entrenant durant mesos. Però més enllà de la glòria esportiva, a la pista també s'hi juguen altres competicions. I és que el prestigi de Wimbledon se sosté, en gran part, pels artificis de la vestimenta i el protocol que han de seguir convidats i jugadors. Aquesta també ha estat una de les partides més importants que s'han jugat aquestes últimes dues setmanes al torneig de tenis més antic del món, on l'immobilisme és celebrat per tothom. Però enguany la gespa del Central Court s'ha despentinat: per primera vegada a la seva història, Wimbledon ha permès que les dones portessin pantalonets que no fossin blancs sota la faldilla.

Rafa Nadal també va tenir l'oportunitat de guanyar el seu primer Wimbledon quan tan sols tenia 20 anys, el repte que diumenge va aconseguir Carlos Alcaraz. En la final del 2006 del Grand Slam d'herba, el de Manacor es va trobar al davant un Roger Federer que va posar en pràctica la mateixa tàctica que va utilitzar Novak Djokovic davant el tenista murcià: atemorir el rival des de l'inici de l'enfrontament. Si Djokovic va aconseguir imposar-se en el primer set per 1-6 a Alcaraz, fa tres lustres Federer encara va ser més contundent amb Nadal: 0-6. Alcaraz va acabar remuntant el partit en una final èpica. Nadal va caure en quatre sets i no va guanyar Wimbledon per primera vegada fins dos anys més tard.

El torneig de tenis més antic del món no deixa ningú indiferent. Per a algunes veus Wimbledon respira tradició. Per a d'altres, és un torneig arcaic i caduc pel que fa a les seves estrictes normes de comportament. Després d'anys de reivindicacions, les tenistes del circuit professional han aconseguit que el Grand Slam anglès modifiqui el seu rígid codi de vestimenta i permeti a les participants competir amb roba interior que no sigui blanca.

Novak Djokovic torna a posar-se la corona a Wimbledon. El serbi ha signat una final majestuosa per sumar el seu setè trofeu a Wimbledon (4-6, 6-3, 6-4 i 7-6) i fer més gran la seva llegenda. Ha sigut el millor, el tenista que ha posat el joc per davant de les passions i ha deixat de banda la seva versió més esbojarrada per sentenciar el seu 21è títol de Grand Slam. Nick Kyrgios, un rival que representa la part més visceral de l'esport, ha perdut la força per la boca i ha acabat sotmès a un dels millors tenistes de la història.

Serena Williams es va haver de retirar el 29 de juny de l'any passat del seu partit de primera ronda a Wimbledon davant Aliaksandra Sasnòvitx per una lesió a la cuixa. Des de llavors, la llegenda nord-americana no ha tornat a jugar un partit oficial. Als seus 40 anys hi havia moltes expectatives per saber si, finalment, es retiraria de les pistes després d'una carrera històrica, amb 23 Grand Slams, un menys dels que va assolir la cèlebre Margaret Court, la tenista més llorejada de tots els temps.

¿Qui pot aturar Novak Djokovic? El tenista serbi ha conquerit per sisena vegada el torneig de Wimbledon i avança amb pas ferm en el seu camí per ser el primer jugador masculí a guanyar, el mateix any, els quatre títols del Grand Slam i l'or olímpic. Sobre la gespa de l'All England Club de Londres, on s'ha fet seva la superioritat que fins fa poc tenia Federer, el jugador de Belgrad ha superat en quatre sets Matteo Berrettini, que ha sigut un oponent digne (6-7, 6-4, 6-4 i 6-3). El romà, primer italià a arribar a una final a Wimbledon, ha arribat a fer patir el serbi especialment en el segon set, però ha acabat claudicant davant la fortalesa mental de Djokovic.

Ashleigh Barty, la número 1 del món, es va imposar a una irregular Karolína Plísková per aixecar el seu primer Wimbledon i el seu segon Grand Slam de la seva carrera (6-3, 6-7 i 6-3). La tenista australiana es va endur el seu primer gran torneig des que va començar la pandèmia i després de no haver jugat pràcticament durant l'any 2020. Barty, triomfadora a Roland Garros 2019, va deixar de banda les bombolles i els tornejos sense públic per oxigenar-se a casa i és ara quan recull els fruits de la seva estratègia. En una actuació esplèndida, va desarborar Plísková, que es va veure superada i sense els seus cops habituals.

Després d'un matx molt igualat amb Karolina Muchova, Paula Badosa abandona el torneig de Wimbledon a la ronda de vuitens de final. La tenista catalana ha ensenyat, tot i la derrota, el seu elevat nivell també en l'herba, una assignatura que tenia pendent com havia confessat ella mateixa, quan va declarar abans del partit que volia demostrar que també és una bona jugadora sobre aquesta superfície. Amb la desfeta de la catalana ja no queden representants espanyols a l'obert britànic. Al quadre masculí, Roberto Bautista també ha caigut avui a mans del canadenc Denis Shapovalov (1-6, 3-6 i 5-7).

Pas de gegant. La catalana Paula Badosa va arribar per primera vegada a la segona setmana de Wimbledon després de remuntar un partit molt advers contra l’alemanya Magda Linette (5-7, 6-2 i 6-4) .

El prestigiós torneig de tenis de Wimbledon ha confirmat la seva suspensió. Els organitzadors han explicat que no hi haurà edició el 2020 i la del 2021 serà entre el 28 de juny i l'11 de juliol. El torneig tenia contractada una assegurança en cas de pandèmia i mantindrà bona part dels ingressos.

Novak Djokovic ha guanyat aquest diumenge l'Open britànic de tenis en una final memorable, comparable a la del 2008, contra Roger Federer. El jugador serbi suma el seu cinquè trofeu a Wimbledon i referma la seva condició de número u del rànquing ATP. El partit ha necessitat cinc mànegues, tres de les quals amb desempat, en gairebé cinc hores de joc (7-6, 1-6, 7-6, 4-6 i 13-12 [7-3]).

Amb el pas dels anys, quan els duels entre Roger Federer i Rafa Nadal siguin només un record, s’evocaran amb nostàlgia els partits entre aquests dos esportistes que actualment continuen marcant una època. Els seus enfrontaments ofereixen punts que fan posar la pell de gallina, partits que s’escriuen amb lletres d’or en la història d’aquest esport. Tant sols fa un mes, a Roland Garros, Nadal va superar Federer a les semifinals i va continuar sent el rei de París. A Wimbledon, el tron és cosa del suís, que ahir va practicar un tenis excels per revenjar-se’n a la seva manera i va derrotar el manacorí en quatre sets -7-6 (3), 1-6, 6-3 i 6-4- després de tres hores a la pista central de l’All England Club.

Meghan Markle segueix al centre de la polèmica. Si al principi va ser rebuda amb gran entusiasme pel poble britànic perquè suposava una alenada d'aire fresc per a la monarquia, diversos gestos seus els últims dies han aixecat crítiques contra ella. El primer va ser el bateig privat del seu fill Archie, que a diferència del que ha passat amb els seus cosins germans i com mana la tradició de la casa reial tocava que fos públic o almenys impliqués la difusió posterior d'alguna imatge de l'acte, cosa que finalment no ha passat.

Tot en ordre. L’entrada en escena dels principals favorits a Wimbledon no va fer saltar cap alarma. Rafa Nadal i Roger Federer es van afegir a Novak Djokovic com a tenistes classificats per a la segona ronda. De manera plàcida i solvent, el manacorí i el suís van superar amb facilitat Yuichi Sugita i Lloyd Harris, respectivament. En canvi, Dominic Thiem va ser la creu de la jornada i va caure derrotat davant Sam Querrey. Les principals sorpreses es van viure en el quadre femení: si Naomi Osaka va quedar fora dilluns, ahir l’hispanoveneçolana Garbiñe Muguruza -campiona a Wimbledon el 2017- també va quedar eliminada després de perdre contra la brasilera Beatriz Haddad Maia. La número 1 del rànquing femení, l’australiana Ashleigh Barty, sí que va fer la feina i va superar la xinesa Zheng Saisai.

L'All England Club, entitat organitzadora del torneig de Wimbledon, ha anunciat aquest divendres que el torneig trencarà amb una tradició, la que obligava els jugadors, en cas d'empat en l'últim set, a seguir jugant fins trobar un guanyador, sense 'tie-break'. A partir del 2019, el desempat en el cinquè set dels partits arribarà quan arribin al marcador de 12-12.

A Barack Obama li van donar el premi Nobel de la pau, preventivament, i després s’ha escarrassat a demostrar que el mereixia. És ara, treta la faixa de la Casa Blanca que el constrenyia, que ensenya la seva millor cara i regala els arguments que el món necessita sentir. Donald Trump, en canvi, ja es pot reunir amb el president de Corea del Nord o pot tocar-li la barbeta al president rus per aconseguir dues fotografies per a la posteritat, que sap que el premi Nobel ni el té ni el tindrà mai. Tampoc hi aspira. De fet, ara es conformaria a fer-se perdonar pels serveis d’intel·ligència americans a qui va gosar ofendre davant de Putin. Mentre Trump està en el seu moment més baix fins ara, Obama ha tocat la tecla justa a Johannesburg, en l’acte del centenari del naixement de Nelson Mandela. N’ha tingut prou amb un camp de criquet, noranta minuts i quinze mil persones que l’aclamaven per subratllar les noves formes de racisme, per defensar la llibertat d’expressió i, sobretot, per atacar els polítics que menyspreen la veritat. Va ser rotund el missatge que va enviar –a Trump inclòs, sense haver-lo d’anomenar– als qui s’allunyen dels fets i de “la veritat objectiva”. Una crítica oportuna als discursos fets a mida, a la construcció de notícies falses i als relats creats pels governants en benefici propi. Obama és escoltat a cada punta de món, cadascú se’l fa seu i, després, pensa en les realitats paral·leles que li pertoquen. És a dir, en les mentides properes. Quan pensàvem que en les primàries del PP només Soraya Sáenz de Santamaría ens podia deslliurar d’un neofatxa amb pell de xai, surt ella i, per convèncer la seva parròquia, pregona que a Catalunya es practica l’”apartheid”. No només es queda tan tranquil·la, sinó que sap que li donarà vots. Mentrestant, la realitat, tossuda, és una altra: a Jordi Borràs li fan una cara nova els qui el voldrien posar de cara al sol.

]]>