Després de l'1-O, l'independentisme va entrar en una fase de desorientació i de revisió estratègica. També Esquerra. La repressió va colpejar la formació, que es va veure obligada a ressituar les peces internes i a dibuixar una nova estratègia política: els republicans van ser els primers a obrir el diàleg amb l'Estat. Enmig de tot aquest procés, però, les desconfiances i pugnes internes van anar creixent fins al punt d'acabar amb el tàndem que havia pilotat el partit durant més de deu anys, Oriol Junqueras i Marta Rovira. Tot plegat va esclatar després de la patacada de les eleccions del 12-M. Els periodistes Adrià Santasusagna i Bernat Vilaró fan un repàs de l'evolució i la trencadissa que ha patit el partit durant l'última dècada en el llibre L'esquerda republicana (La Campana), que s'ha presentat aquest dijous a la llibreria Ona de Barcelona. "El partit es reestructura per sobreviure a la repressió, però alhora és un problema", ha apuntat Vilaró.

El que feia mesos que es coïa de manera soterrada va esclatar tot just unes hores després de la desfeta de les eleccions del 12-M. Pere Aragonès assumia la derrota i anunciava que feia un pas enrere, mentre que el llavors i també ara president del partit, Oriol Junqueras, feia el moviment contrari: un pas endavant per continuar liderant la formació republicana. El tàndem que havia pilotat la conselleria d'Economia durant l'1-O es trencava, igual que el binomi que havia dirigit ERC durant els últims onze anys: Marta Rovira també anunciava la seva retirada. Els republicans es van submergir en una de les guerres més dures que ha viscut el partit, que es va allargar en el temps i es va agreujar després que l'ARA publiqués l'escàndol dels cartells contra els Maragall. On són ara les tres cares visibles del partit en aquell moment? Quina relació tenen després de la guerra? El partit s'ha recuperat després de la batalla?

Hi ha una Marta Rovira que continua remenant les cireres a ERC. No és l'exsecretària general ni ho fa des de la seu nacional del partit, sinó des de Vilassar de Mar. Com a cap de files dels republicans al municipi maresmenc, tot just acaba de decidir abandonar el govern de Junts per estudiar una alternativa amb Babord (CUP-Comuns) i el PSC. "El problema no és Junts, és l'alcaldessa, que no negocia res i porta al ple coses que ni hem parlat", denuncia Rovira per justificar un relleu a l'alcaldia.

Pere Aragonès va abandonar la primera línia política tot just l'endemà de la patacada de les eleccions catalanes del 12 de maig –la tercera en un any– i totes les mirades es van situar en el llavors president del partit, Oriol Junqueras. ¿Assumiria també la derrota en primera persona? Ell tenia al cap altres plans; de fet, el camí contrari. Ho va fer explícit en una carta dirigida a la militància el dimarts després dels comicis en què es postulava per continuar liderant el partit. Els partidaris del seu relleu van veure en aquell moviment el primer pas en fals de Junqueras, i la prova és el missatge que un dels col·laboradors de la llavors secretària general del partit, Marta Rovira, va enviar als periodistes advertint que l'exlíder republicà estava a un "pas de caure". L'operació per desbancar Junqueras havia començat.

Des del 2011, Esquerra havia viscut un dels períodes de pau interna més llargs de la seva trajectòria gairebé centenària. Sota la batuta d'Oriol Junqueras i Marta Rovira, han estat gairebé tretze anys amb el partit en pilot automàtic i amb les pugnes internes a ratlla. Però des de fa uns mesos els republicans han encetat una guerra a cara descoberta per decidir el control del partit, que s'ha de dirimir en el congrés del 30 de novembre. La situació no és nova, sinó que el paral·lelisme amb la batalla de fa setze anys, en el congrés del 2008, és inevitable. Llavors es van enfrontar quatre candidatures i la crisi va acabar amb dues escissions. Ara bé, si encara reculem més en el temps, les pugnes ideològiques i personalistes dins la formació que va néixer el març del 1931 tampoc no han estat una excepció.

La guerra per liderar ERC entra en la seva fase final. Aquest dissabte comença oficialment la campanya electoral de cara al congrés del 30 de novembre, els quinze dies decisius per a les tres candidatures que han aconseguit passar el filtre dels avals (el mínim era un 5% del cens, al voltant de 412 signatures). Militància Decidim, la llista que lidera Oriol Junqueras, és la que ha presentat més firmes, 2.577; Nova Esquerra Nacional, el projecte que encapçala Xavier Godàs i al qual dona suport Marta Rovira, n'ha entregat 1.500, mentre que Foc Nou, que té com a candidata Helena Solà, ha recollit al voltant de 500 avals –el partit donarà a conèixer la xifra exacta aquest dissabte–. Al llarg de les últimes setmanes les candidatures han recorregut el territori per explicar el seu projecte i han intentat exhibir els suports que han anat reclutant. De qui s'ha rodejat Oriol Junqueras? Marta Rovira s'ha implicat en la campanya de Xavier Godàs? Quina és la carta de presentació de Foc Nou?

Junts celebra el seu congrés aquest cap de setmana i ahir Carles Puigdemont va fer oficial el pas que ja tothom donava per fet: 

L'expresident d'ERC, Oriol Junqueras, ha respost a les acusacions que va rebre la setmana passada de la secretària general dels republicans, Marta Rovira, o de l'exregidor a Barcelona Ernest Maragall, entre d'altres. L'exlíder republicà ha lamentat aquest dilluns en una entrevista a Catalunya Ràdio "que hi hagi gent a qui no li interessi que sortim d'aquest fangar i que s'hi senti especialment còmode" per "intentar prohibir que algú es presenti". I encara ha estat més contundent contra les declaracions de Maragall, que va assenyalar que el ninot que va aparèixer penjat a Sant Vicenç dels Horts havia sortit d'aquell municipi i no de Calàbria. Una manera de vincular l'acció amb l'entorn de Junqueras i no amb la direcció d'Esquerra. "És immoral i molt poc racional", ha contestat, afegint que "insinuar aquest tipus de coses està fora de lloc".

ERC ja ha convocat formalment el congrés que ha de servir per decidir la nova direcció després de mesos de crisi interna. Hi ha fins a quatre candidatures que han mostrat la seva intenció d'assumir les regnes en un moment crític, després d'encadenar diverses derrotes electorals i de l'escàndol pels cartells dels Maragall i l'estructura B destapada per l'ARA. Aquestes són les claus d'un congrés que ha de definir el rumb d'ERC.

La guerra a ERC ha arribat a un punt de no retorn i aquesta setmana ha assolit els decibels més alts fins ara. En les últimes hores, els retrets i acusacions creuats s'han centrat en el ninot que va aparèixer el 2019 penjat d'un pont de Sant Vicenç dels Horts amb una pintada dirigida a Oriol Junqueras que deia "Púdrete en la cárcel". Aquest dimarts, l'exregidor Ernest Maragall va insinuar que aquesta acció havia sorgit de l'entorn d'Oriol Junqueras quan va afirmar: "L'origen no és Calàbria, és Sant Vicenç dels Horts". Les seves insinuacions, sempre sense proves, s'afegeixen a les que va fer fa uns dies a Catalunya Ràdio l'exconseller Xavier Vendrell: "El dia que se sàpiga qui va penjar el ninot de Junqueras trontollaran algunes coses a ERC". L'exalcaldessa de Sant Vicenç dels Horts (on viu Oriol Junqueras) Maite Aymerich ha negat que ningú de l'entorn de l'exlíder d'ERC pengés aquest ninot. "Jo crec saber qui i d'on prové i quan tingui proves les aportaré", ha afirmat a RAC1. Aymerich també ha reclamat a determinades candidatures –en referència a Nova Esquerra Nacional, pròxima a Marta Rovira– que deixin de banda "campanyes totalment indignes que atempten l'ètica". Aymerich ha afegit que no hi ha "cap prova" sobre el ninot i que no li consta que el pengés ningú del poble.

Oriol Junqueras sempre ha negat haver tingut cap coneixement de l'estructura B d'ERC mentre era president del partit i ha assegurat que es va assabentar de l'escàndol dels cartells contra els Maragall quan l'ARA va publicar l'exclusiva, el passat 1 de juliol. Una versió contra la qual Marta Rovira fa una esmena a la totalitat. Segons ha avançat aquest dimarts RAC1 i ha confirmat l'ARA, la secretària general republicana va declarar al juliol que va ser ella qui personalment va comunicar a Junqueras que els cartells havien sigut un atac de falsa bandera. Ni Rovira ni fonts de la direccio republicana concreten el quan. Ho va explicar quan va declarar a principis de juliol en el marc de la investigació interna sobre els cartells. Fins ara, però, no havia transcendit, tot i les dures crítiques públiques de Rovira a Junqueras. Fonts pròximes a l'expresident republicà neguen la versió i insisteixen que ningú el va informar mai ni de la B ni dels cartells.

Ahir ens preguntàvem fins on Marta Rovira mesuraria les seves paraules, i la resposta va arribar al vespre. Sense filtres. 

Marta Rovira s'ha acomiadat de la secretaria general d'ERC amb crítiques contundents contra la persona amb qui ha fet tàndem durant aquests últims tretze anys al capdavant del partit, Oriol Junqueras. Ha implicat l'exlíder republicà en totes les decisions de la formació –"Cap decisió s'ha pres al marge dels òrgans del partit que pertocaven"–, i ha anat encara més enllà quan ha acusat Junqueras d'haver constituït estructures paral·leles al seu marge. És a dir, li ha pagat amb la mateixa moneda després que l'exlíder republicà acusés Rovira i la direcció actual d'haver-li fet el llit durant els últims anys de presidència. "Qui té l’exclusivitat de declarar què és una estructura B? Ho és el fet de constituir un grup paral·lel a Madrid quan s’ha de negociar l’amnistia? O negociar amb el PSC quins alts càrrecs s’han de quedar a govern? Tenir un grup alternatiu per activar les xarxes socials de determinats perfils? Fer les llistes al parlament de Catalunya en un grup que no és de la direcció? Negociar els acords de les diputacions amb persones d’Esquerra que no estan a la direcció?", ha preguntat Rovira en la conferència que ha pronunciat aquesta tarda per fer balanç dels seus últims quinze anys a la direcció. Junqueras ha evitat contestar els retrets de Rovira i s'ha limitat a donar-li les gràcies "per tantes lluites compartides".

La crònica política del dia els dirà que el PP presenta avui al jutjat una querella contra el PSOE per finançament il·legal, suborn i tràfic d’influències. És allò que els dèiem divendres: el cas Ábalos esquitxa Pedro Sánchez. El PP no és que pugui parlar gaire de corrupció, però ara en té la tanda i no la deixarà passar.

Encara queda un mes i mig perquè ERC elegeixi nou president, però tothom comença a treure l’artilleria pesant. Sobre el paper, hi ha dues candidatures que destaquen sobre la resta. La d’Oriol Junqueras i la de Xavier Godàs. D’aquesta última se sabia que era la preferida de bona part de la direcció actual, començant per la secretària general, Marta Rovira, però aquesta setmana ha quedat clar que també ho és de la vella guàrdia del partit. 

Joan Puigcercós, Carme Forcadell, Dolors Bassa i altres dirigents històrics d'ERC demanen a Oriol Junqueras que s'aparti de la cursa per liderar Esquerra. Consideren que l'expresident és l'obstacle perquè el partit pugui reflotar i, per això, han demanat explícitament a l'ara expresident republicà que plegui. "Necessitem persones al capdavant que aglutinin i sumin, no que divideixin", ha defensat el mateix Puigcercós aquest matí en una roda de premsa en què l'exdirigent d'ERC i aquest grup de militants han explicitat el seu suport a la candidatura de Nova Esquerra Nacional, pròxima a Marta Rovira. Entre els dirigents històrics que s'han posat al costat del projecte que encapçalen Xavier Godàs i Alba Camps hi ha l'exsecretari general Joan Ridao i els exconsellers Joan Manuel Tresserras, Josep Huguet i Marta Cid. També s'hi han sumat Manel Balcells i Anna Simó, exconsellers del tripartit i també del govern de Pere Aragonès; Meritxell Serret, consellera en el govern de Carles Puigdemont i d'Aragonès; a més de l'exportaveu del partit Marina Llansana, l'exalcalde de Tarragona, Pau Ricomà, o l'exdiputat Agustí Cerdà.

La guerra interna a ERC ha crescut de decibels en els últims dies, amb acusacions creuades especialment entre la candidatura d'Oriol Junqueras i Nova Esquerra Nacional, pròxima a Marta Rovira, amb la vista posada al congrés del 30 de novembre. Des de ja fa unes setmanes, però, una desena d'alcaldes del partit s'han unit per oferir-se a "obrir un espai de diàleg i de debat" que serveixi per rebaixar la tensió entre candidatures, escriuen en una carta a la qual ha tingut accés l'ARA. De fet, en conversa amb aquest diari, diversos alcaldes defensen que el congrés sigui "net i constructiu" i també evitar "les desqualificacions" entre els quatre projectes que es presenten per liderar Esquerra. "Establir ponts de diàleg i un procés ordenat", defensen. De fet, la missiva la signen alcaldes que no s'han posicionat públicament, però també d'altres que han donat suport a diverses candidatures com el de Manresa, Marc Aloy, i la de Sitges, Aurora Carbonell, que s'han posat al costat de Nova Esquerra Nacional; o el d'Amposta, Adam Tomàs, i el de Sant Andreu de la Barca, Marc Giribet, que han fet costat a Militància Decidim, la candidatura d'Oriol Junqueras.

Oriol Junqueras, Xavier Godàs, Xavier Martínez i ara Helena Solà. Foc Nou ha triat l'exregidora de Cerdanyola del Vallès com a candidata a la presidència d'ERC i serà la primera dona en 93 anys d'història del partit que optarà a la màxima representació política dels republicans. Mai hi havia hagut una dona en la disputa per la presidència i, de fet, només dues havien optat a la secretaria general. "És un honor i una responsabilitat ser la primera dona presidenciable d'ERC, però alhora és una anomalia que demostra que hem d'avançar molt", ha començat Solà el seu discurs de presentació. Ella liderarà la tercera via i es compromet a arribar al 30 de novembre sense que la candidatura es dilueixi amb un pacte amb alguna de les altres llistes que s'hi presentaran. La recollida d'avals començarà la setmana que ve.

El congrés que Esquerra ha convocat per al 30 de novembre ha de servir per triar qui ha de pilotar el partit i sota quina estratègia. La ponència política i l'organitzativa es debatran més endavant, un cop s'hagi elegit una nova direcció, però de cara a la cita del mes de novembre, les quatre candidatures que volen presentar-s'hi ja han marcat algunes de les seves prioritats. Quines diferències hi ha entre les quatre precandidatures?

"La pinya que vam fer ha sigut la clau de l'èxit dels últims anys. Fer pinya, fer grups, sí, de WhatsApp i Signal, alguns amb noms ridículs com el Pa amb Tomàquet i Anxoves, perquè a l'exili la Rovira tenia ganes de menjar pa amb tomàquet i anxoves". La referència que va fer Marta Rovira a aquest grup de Signal en la seva primera compareixença a la seu d'ERC després de l'exili no era casual. El dia abans, l'ACN, RAC1 i Ràdio 4 havien publicat que des del 2018 Rovira havia liderat reunions paral·leles a l'estructura del partit, sense que hi participés el president, Oriol Junqueras. Pa amb Tomàquet era precisament un dels grups de contacte d'aquestes persones. Entre altres, en formaven part noms com els dels líders del partit al Parlament, Josep Maria Jové i Marta Vilalta; el de l'exviceconseller Sergi Sabrià; el director de l'empresa Relevance, Bernat Aubia, o el de la vicesecretària de drets, llibertats i lluita antirepressiva d'ERC, Marta Vilaret. Junqueras assegura que des del 2018, quan ell era a la presó, Pa amb Tomàquet va agafar el control d'ERC, passant per sobre seu i amagant-li informació. Una versió que rebutgen de ple Rovira i els integrants d'aquest grup de Signal.