El nombre de nadons afectats a l'Estat pel consum de llet possiblement contaminada –i ja retirada a una vintena de països– per contenir la toxina cereulida s'enfila a 41, tretze dels quals han hagut de ser hospitalitzats. Tots ells han rebut l'alta, si bé un va necessitar ingressar en una unitat de cures intensives (UCI) per simptomatologia gastrointestinal i infecció respiratòria, ha informat aquest dijous el ministeri de Sanitat. De fet, el govern espanyol ja ho ha comunicat al Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC), segons queda recollit en el seu butlletí setmanal d'alertes de salut pública.

És cert que cal prendre llet per mantenir els ossos sans?

Durant generacions, se’ns ha dit –a través de programes escolars de nutrició i campanyes publicitàries– que la llet és una part essencial d’una dieta saludable. La clau d’aquesta narrativa és dir que la llet enforteix els ossos. Els nostres ossos estan fets de calci i una tassa de llet sencera conté uns 300 mil·ligrams d’aquest nutrient. Així que beure tres tasses al dia –diuen– els farà resistents. “Aquest missatge, però, es basa en estudis de curta durada i va ser impulsat per la indústria làctia”, diu Walter Willett, professor d’epidemiologia i nutrició de l’Escola de Salut Pública T. H. Chan de Harvard.

]]>

Has pensat mai per què sempre diuen que “la llet és bona per créixer”? No és cap mite: la llet és un aliment clau per créixer sans, forts i amb energia. A més, forma part d’una alimentació saludable que ens ajuda a viure millor. La seva riquesa en calci, proteïnes i vitamines la converteixen en una beguda ideal per enfortir ossos i dents, cuidar els músculs i ajudar el cos a defensar-se millor.

]]>

A l’Ametller Origen hi venen el producte líquid de color blanc que segreguen les glàndules mamàries de les vaques amb una etiqueta que diu “Llet, llet”. Ostres. O sigui, dues vegades llet (en podrien dir rellet, però no quedaria bé). Aquesta llet, llet, t’anuncien que és “naturalment” més digerible. Els de l’empresa Celta van més enllà i escriuen: “Milk qué? Milkfulness”, que es veu que és (tradueixo) “una forma diferent de viure. Més calmada, allunyada del ritme frenètic i de l’estrès”. Caram, tu.

]]>

A bars i cafeteries cada vegada és més freqüent sentir que algú demana un cafè amb llet de soja, civada o ametlla en comptes de llet animal pel seu gust o perquè se'ls posa millor a l'estómac. També hi ha més interès per seguir dietes que exclouen aliments com els ous o el peix per qüestions ètiques, i que eliminen la sal. A Europa, aquest canvi de preferències està fent augmentar una problemàtica nutricional que pot tenir conseqüències en la salut d'infants i adults: la deficiència de iode, un mineral clau per a la regulació de la tiroide que el cos humà és incapaç de produir i s'ha d'adquirir a través del menjar. Així ho ha alertat l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en un informe conjunt amb la Xarxa Mundial del Iode publicat aquest divendres. "La creixent popularitat i disponibilitat d'alternatives vegetals a les fonts clau de iode, com ara la llet, els lactis i el peix, contribueixen a una ingesta de iode insuficient i persistent a la regió europea de l'OMS", afirma l'estudi.

]]>

Amb cinc exemplars n’hi hauria prou per començar el negoci. De les camelles se'n trauria llet, amb la qual també es podrien fer cosmètics i de la llana, roba. Així ho explica Guacimara Cabrera, CEO de DromeMilk Camel Bio Farm al festival gastronòmic Saborea Lanzarote, un esdeveniment on es reuneix el bo i millor dels productors i restauradors de les illes Canàries. Cabrera dirigeix l'única granja que hi ha a Espanya i anima qui vulgui començar-ne una altra perquè "la competència no els fa por", al contrari. Ells han obert camí des de Fuerteventura i són els primers productors d'aquesta preuada i nutritiva llet a l'estat, i estan disposats a ajudar els intrèpids que se sumin en aquesta aventura. Ara mateix aquesta llet és un producte amb menys producció que demanda, que ve sobretot de països com Alemanya, on és més coneguda i apreciada que aquí.

]]>

La paraula gana té dos significats diferents, fins i tot oposats. D’una banda, la gana és el desig de menjar, la sensació que tenim quan necessitem menjar: “Quina gana que tinc!” De l'altra, la gana és la manca d’aliment, la desnutrició: “Encara hi ha nens al món que moren de gana”, “L’avi va passar molta gana després de la guerra”. La confusió entre aquests dos significats causa sovint preocupació i angoixa a les famílies de nens petits: “No es queda satisfet, està intranquil, es xucla les mans, té gana!” “No aguanta les tres hores, no deu ser que no tinc prou llet? Pot ser que la meva llet no alimenti? Necessita un suplement?”

]]>

És pràcticament indissociable la imatge d'un nadó i la llet, i si bé és un aliment imprescindible per a les criatures per la seva aportació en calci, proteïnes i vitamines, cal anar amb compte amb les quantitats diàries que se subministren.

]]>

L’Acadèmia Americana de Pediatria (AAP) ha fet pública aquest mes de juliol una nova recomanació oficial a l'informe Alletament matern i ús de la llet humana, que substitueix la versió anterior, del 2012.

]]>

La crisi de la llet de fórmula per a nadons als Estats Units està en vies de solucionar-se després que la planta de producció a Sturgis (Michigan) d’Abbott, el principal fabricant de llet en pols per a bebès als Estats Units, reactivés la setmana passada la producció després d’un tancament de tres mesos arran de la infecció bacteriana d’almenys cinc nadons -dos dels quals van morir- després de consumir llet produïda a la planta. El cas està sent investigat. Aquest tancament, sumat als problemes de subministrament globals provocats per la pandèmia de covid-19 i l’endarreriment en la cadena de producció a causa dels contagis, van agreujar l’escassetat de llet en pols. 

]]>

Quan als alumnes de primer any d’economia els he d’explicar les estructures de mercat, sovint trobo complicat que pensin en exemples propers del que és un monopoli. Alguns –els més grans– parlen del tabac, Aena, o Renfe. D’altres potser mencionen l’OPEC, i com la seva estructura oligopolística afecta els preus del petroli i, en conseqüència, la inflació. Però, en general, ho veuen com un model de llibre, difícil de trobar en un món basat en la lliure, i a vegades brutal i extrema, competència. Malauradament, ara tindré un nou exemple dels efectes perversos dels monopolis, i els podré explicar que, degut a la falta de competència, milions de nadons del país més ric del món es troben davant d’un risc nutricional.

]]>

El 2014, amb 26 anys, Pau Barnés va fer un tomb a la seva vida: va deixar la feina de lutier per seguir l’estela de les dues generacions anteriors i ser pagès. Els seus pares li van traspassar la granja familiar, Can Gimferrer, a Caldes de Malavella, amb un centenar de vaques lleteres. Però el seu projecte il·lusionant i engrescador ben aviat es va convertir en un malson per l’augment dels costos de producció. Primer van ser els cereals –que van començar a pujar fa un any i s’han disparat per la guerra d’Ucraïna, que n’és un dels productors principals d’Europa–, i després van seguir la llum, el gasoil i els fertilitzants –que s’han incrementat també pel conflicte bèl·lic: Rússia n’és un dels majors exportadors.  

]]>

“El consumidor té més poder del que sembla”, ha subratllat el director d’operacions del Grup Bon Preu, Joan Sabartés, durant la presentació de la nova llet nascuda de l’aliança entre Vaquers d’Osona i la seva marca blanca Terra i Tast. El nou producte té una qualitat ara mateix única al mercat: els ramaders cobren 41,5 cèntims pel litre de llet, és a dir, per sobre del seu preu de cost. A principis d'any van llançar al mercat 24.000 ampolles en una prova pilot i, després d'esgotar-les en setmanes, la cadena de supermercats ha decidit apostar-hi definitivament.

]]>

Mentre creix la preocupació per la crisi de les matèries primeres, per les convulsions planetàries provocades per la pandèmia i per l’alça del preu de l’energia, a casa nostra assistim impassibles a la mort d’un sector que si no el tinguéssim ens semblaria essencial potenciar-lo i li trobaríem totes les virtuts. Parlo del sector lleter, que viu un dels pitjors moments de la seva història perquè ja fa temps que ha de vendre la llet per sota del preu de cost. En només deu anys, a Catalunya han tancat més de la meitat de les granges i les 400 que sobreviuen actualment tenen un futur molt negre.

]]>

Victòria parcial per als ramaders. Mercadona ha decidit apujar tres cèntims el preu de la llet que comercialitza sota la seva marca blanca. El sindicat estatal Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA) ha fet pública la decisió aquest dimecres i assegura que es tracta d'un "pas endavant", tot i que des del sindicat Unió de Pagesos (UP) ho veuen insuficient.

]]>

Cop sobre la taula del sector lleter. Els ramaders ja no poden continuar venent la llet a un preu per sota del cost de producció, tal com els exigeixen les grans distribuïdores. Fa dues setmanes van haver de signar un contracte a contracor amb Làctia Agroalimentària –la principal proveïdora de llet a Mercadona– perquè, si no estampaven la firma, havien de llençar els 182.000 litres de llet que produeixen diàriament. Ara temen que la companyia no apugi el preu quan el contracte acabi el 30 de setembre, i que les altres empreses segueixin el seu camí. Alerten que això suposaria la fi de la seva existència i recorden que en els últims 20 anys han tancat un 70% de les explotacions lleteres i que actualment només en queden unes 400 a tot Catalunya –segons dades d’Unió de Pagesos–. Per això aquest divendres han tornat a protestar davant el Mercadona de Vic per reclamar poder vendre la llet com a mínim al preu de cost.

]]>

El desacord que enfronta les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d'Osona amb Mercadona ha arribat aquest dilluns al seu punt més àlgid. Quan aquests productors de llet han anat al matí a descarregar els 52.000 litres de llet que habitualment venen a Lactia (l'empresa que envasa la llet de marca blanca per al supermercat), aquesta no els ha agafat. 

]]>

Cristina Roig, directora de màrqueting i innovació de Cacaolat, assegura que mai no havia treballat en una empresa alimentària que tingués una marca tan lligada a l’imaginari col·lectiu d’un país. Cacaolat evoca nostàlgia i estima, però a l’hora de consumir-ne diàriament ja no és tant així. Per això una nova estratègia vol difondre com l’elaboren, i alhora defensen, amb certificació, que és un aliment sostenible. Cacaolat és actualment propietat de Damm i Cobega.

]]>

L'Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura estima que al món es produeixen cada any més de 18 milions de tones de formatge i que el continent amb més tradició i varietat d’aquest producte és Europa. Tanmateix, les llegendes més esteses sobre el seu descobriment situen el seu origen a l’Àfrica i a l’Àsia Menor. Segons la llegenda més estesa, un mercader àrab que feia un llarg viatge pel desert va guardar llet en un recipient elaborat amb l’estómac d’una cabra. Les altes temperatures i el quall que es va originar van coagular i fermentar la llet i d’aquí diuen que va sorgir el primer formatge de la història. Altres versions asseguren que el primer a tenir la idea va ser un pastor de l’Àsia Menor o que van ser els déus de l’Olimp els que van ensenyar als humans a elaborar el formatge com un regal per als homes. Tot i que el que envolta la creació del formatge té més de rondalla que de realitat, la lògica porta a pensar que va sorgir com una manera de conservar la llet durant el neolític, quan els humans van domesticar els primers animals. Primer la cabra, després l’ovella i més tard la vaca. Hi ha referències de formatges en gravats de Mesopotàmia, a l’Antic Testament, en textos literaris com l’Odissea i en pergamins de l’Edat Mitjana, època en què aquest producte estava íntimament lligat al món monacal. I així fins avui dia, quan es fabriquen més de 2.000 varietats d’aquest producte arreu del món. Aquestes són algunes de les varietats més populars i una petita guia per comprendre millor el formatge.

]]>

El formatge Sarró de Montbrú va aconseguir a la ciutat de Bèrgam (Itàlia) el premi al millor formatge de cabra de pell de cendra en els premis internacionals Cheese Awards. “N’estem molt contents”, afirma el mestre formatger Oriol Antúnez, propietari de la formatgeria Montbrú, que van inaugurar el 1989 els pares de l’Oriol al mas Montbrú (Moianès).

]]>