El juliol de 2018, el crític de cinema i comissari d'exposicions del CCCB Jordi Costa va rebre un missatge de l'equip de producció de la nova pel·lícula de Mia Hansen-Løve: "Hem pensat en tu per fer de crític espanyol que parla un anglès fatal. Rodem a l'agost a la illa de Faro. Estaries disponible?".

Quan Messi emet un missatge –d'avís o d'amenaça, segons les interpretacions– com el que va llançar a l'entrevista del diari 'Sport', el primer que cal tenir en compte és el seu grau de contribució als èxits del Barça i el poder que això li confereix. I, un cop fet aquest exercici, i constatat que el capità té raó en la majoria de coses que diu, també és una evidència que incorre en alguna contradicció.

La informació segons la qual Messi pot deixar el Barça com vulgui i quan vulgui, avançada pel diari 'El País' i ara ja confirmada per Piqué i Bartomeu, no inquieta perquè pugui passar, sinó perquè ens recorda, en un moment en què la institució no transmet imatge de fortalesa a cap nivell, que el Barça depèn del que senti la seva estrella en cada moment.

Vist des de la perspectiva de l’agost, i aïllant de l’equació el potencial dels dos clubs, em sembla tan sorprenent que el Girona sigui a un punt d’Europa com el lideratge destacat del Barça. Si els de Machín han desbordat l’expectativa més optimista, els de Valverde han desmuntat el pessimisme que es va instal·lar en l’entorn blaugrana després de la Supercopa estiuenca. Dic això perquè, mirant la temporada globalment, s’ha de ser just amb la trajectòria del Barça, però no es pot amagar el cap sota l’ala quan les actuacions de l’equip no estan a l’altura.

Quan va arribar al juliol ja sabíem que Ernesto Valverde era bon minyó, però és que a més ha tret unes notes que no ens podíem ni imaginar. Sobretot perquè, quan va obrir l’estoig el primer dia de classe, es va trobar que tenia l’estilogràfica més preciosa del món però li faltaven alguns bolígrafs. Va remugar una mica però no es va queixar. Això sí: quan ha arribat l’hora de fer la carta als Reis, s’ha fet valer; potser no l’ha fet gaire llarga, però sí que és cara. I, aquest cop sí, els Reis d’Arístides Maillol sembla que no s’estaran de res per arrencar-li un somriure.

Quan va transcendir que Mascherano havia demanat al Barça anar-se’n al mercat d’hivern, tots plegats vam pensar que estàvem davant un nou cas de futbolista que només pensa en ell mateix. Sobretot, perquè la informació va coincidir amb la lesió d’Umtiti, que deixa el Barça amb tres centrals fins a finals de gener. Però la realitat és que el Jefecitova informar el club del seu desig fa prop d’un mes. La qüestió és que, entenent que Mascherano no se sent realitzat com a suplent, que necessita continuïtat a les portes del seu últim Mundial i que té una oferta econòmica descomunal de la Xina, semblava inviable que el Barça li obrís la porta. Però al final Mascherano se n’anirà abans del 31 de gener, com va informar anit Catalunya Ràdio, i no només perquè els seus interessos hagin passat per sobre dels interessos del Barça sinó perquè al club també li convé.

Jordi Costa, copresentador del programa 'Tot Costa' de Catalunya Ràdio, al costat de Sònia Gelmà, debutarà aquest dimecres després del partit entre els blaugranes i el Manchester City de Pep Guardiola fent l'1x1 dels jugadors del Barça a Catalunya Ràdio.

"No crec en la vella escola d'entrenadors ni en la nova. Jo crec que n'hi ha de bons i de dolents, els que han aconseguit èxits i els que no. Si us plau, no penseu que sóc arrogant, és que sóc campió d'Europa i crec que sóc especial". Ho va dir José Mourinho el juny 2004, en la seva presentació com a tècnic del Chelsea. I és la cita que obre el recull de frases 'cèlebres' de l'entrenador del Reial Madrid publicat pel periodista Jordi Costa a Columna.