Els temps polítics s’han escurçat. La inestabilitat és la norma. No hi ha grans unanimitats, mana la fragmentació, la desorientació, el curtterminisme. Tot es crema de pressa. Salvador Illa és president amb una majoria pels pèls, governa en minoria. Quant durarà? Paradoxalment, l’ambient general de desafecció ciutadana li pot ser favorable. Ningú no espera gaire de la política. Té marge per demostrar que, sense grans il·lusions en l'horitzó, es poden trobar solucions. Ho va dir al debat de política general: ell no és de revolucions. Vol ser útil, vol ser un bon gestor.

Avui s’acaba el debat de política general al Parlament amb la votació de les resolucions, que és el conegut joc de "a veure qui pacta què amb qui". En el cas que ens ocupa, servirà per comprovar si el govern d’Illa té més o menys suports d’Esquerra i Comuns, si Junts es queda sol o si l’independentisme és capaç de pactar res. Però el debat va quedar dat i beneit ahir. I què s’hi ha vist?

L’ortodòxia comunicativa marca que un president d’un Govern ha de deixar anar un parell o tres de titulars en les seves intervencions més destacades. Així ho fa, per exemple, Pedro Sánchez. Però no és el cas de Salvador Illa, que ha fonamentat el seu perfil polític en l’absència de titulars. Si de cas, els recicla, com fa amb els famosos 50.000 pisos que ja va anunciar en el debat d’investidura. La bancada socialista intenta animar la jornada amb alguns aplaudiments puntuals, però amb timidesa i sense voler trencar una posada en escena que era volgudament grisa. 

Albert Batet no va mencionar el sintagma maleït, “sortir del Govern”, i en canvi va implorar a Aragonès que els donés una resposta que els permetés tancar el debat intern que ells mateixos han obert. Però el president va ignorar Batet, amb un punt de fruïció malèvola fins i tot, i ara Junts té un problema. ERC tenia a la seva mà la possibilitat de llançar un salvavides a Batet i Turull, que no tenen cap ganes de trencar el Govern, però els republicans han decidit inhibirse i convertir-se en espectadors del xoc entre els pragmàtics i el sector liderat per Borràs (amb la benedicció de Puigdemont). És una aposta arriscada, és cert, però ara mateix els nervis són molt més evidents a les files de Junts que a les d’Esquerra. I això sempre és una bona pista.

Un reputat cronista de la cort assenyala encertadament que Pedro Sánchez és com el Reial Madrid, sempre ressuscita quan el donen per mort. I és cert que la segona sessió del debat de política general al Congrés ha servit bàsicament perquè el president espanyol rematés la jugada que va iniciar dimarts amb una bateria de propostes que va deixar descol·locada la dreta. I si el PP dimarts brandava l'espantall d'ETA, aquest dimecres la portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua, ha desmuntat parcialment l'argumentari conservador quan ha admès que el dany generat per la violència etarra "mai s'hauria d'haver produït" i ha incidit en el seu compromís amb el "reconeixement i reparació de totes les víctimes". Aquestes paraules no són noves en el discurs abertzale, però el context del 25è aniversari de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco els confereix un valor especial.

Cop de timó en el tram final de la legislatura. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha presentat al debat de política general al Congrés amb una potent bateria de mesures de caràcter progressista per passar a l'ofensiva i rearmar ideològicament el seu executiu davant de la dreta. "Anem a totes", ha repetit en diverses ocasions. Les dues mesures més importants són la gratuïtat dels abonaments de Rodalies i l'anunci d'un impost a la banca, però n'hi ha d'altres com una beca suplementària per a estudiants o un pla per reforçar les competències digitals a l'ensenyament. Amb aquests anuncis, Sánchez culmina el gir a l'esquerra que ja va iniciar amb l'impost a les elèctriques que va anunciar fa unes setmanes i que li reclamaven tant els seus socis de coalició, Unides Podem, com socis d'investidura com ERC i EH Bildu.

La vigília del quart aniversari de l'1-O, el Parlament va aprovar una proposta de resolució en defensa de la taula de diàleg amb l'Estat com a millor forma de resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. La resolució va tirar endavant amb els vots d'ERC, el PSC i els comuns i amb l'abstenció de Junts. Aquesta coincidència en el temps pot resultar decebedora per a alguns, però en tot cas és coherent amb tot el que ha passat en els últims quatre anys. Tot i que amb matisos, la majoria de l'independentisme ha passat de considerar l'1-O com un referèndum vinculant que justificava una DUI, a, en paraules de Jordi Cuixart durant el judici del Procés, definir-lo com "un acte de desobediència massiu". Aquest acte de desobediència massiu que va implicar més de dos milions de persones ha sigut, segurament, l'acte polític més disruptiu de les últimes dècades a l'estat espanyol i potser a Europa. Quatre anys més tard, però, queda clar que, tot i l'impacte mediàtic, polític i emocional brutal que va tenir, l'1-O no complia amb els estàndards necessaris per aconseguir el reconeixement internacional i, per tant, no se'l pot fer servir per justificar cap mandat democràtic que sigui externament reconegut.

En una població de gairebé cent mil habitants, situada a 2,40 euros de tren de Barcelona, la regidora de Comerç explica que durant el primer any de la pandèmia van tancar un 10% de les botigues. La sensació, a cop d’ull, és que el nombre de persianes que van baixar per no tornar a pujar eren moltes més, però només l’autoritat té les xifres oficials i ens les hem de beure a galet. Ara, segons la mateixa regidora, ja s’ha recuperat pràcticament tota l’activitat. La trampa està en l’adverbi. Aquest pràcticament permet un ventall massa ampli de possibilitats, però farem un segon acte de fe i brindarem per aquestes bones notícies econòmiques en una ciutat bombolla. Potser sí que tot deu anar millor perquè, ara, a les botigues els falta personal i estan disposades a contractar-ne. A la meva xarcuteria de capçalera hi ha un rètol que diu que es busca dependenta. A la cadena de sabateries també hi ha un anunci similar encastat al vidre de l’aparador. A la farmàcia no posen cap cartell, però també m’assabento que busquen qui faci les vuit hores rere el taulell. Quan a uns i altres els pregunto per què no troben dependents, la resposta és molt similar en tots els sectors. “De gent sí que n’hi ha –em diuen– però han de tenir ganes de treballar”. Costa molt que l’horari de la feina que s’ofereix s’adeqüi al somni vital de l’aspirant. Quan es parla de jornada partida, la majoria dels que han entrat per deixar el currículum el retiren perquè ja no volen la feina. Què farien en aquelles dues hores del migdia? I per aquest sou, pencar matí i tarda? Xarcuters, sabaters, farmacèutics i altres comerciants coincideixen a dir que és frustrant buscar personal i que costi tant trobar algú amb cara i ulls per posar-se de cara al públic. A la farmàcia van estar a punt de tancar un contracte fins que li van definir l’horari a la nova auxiliar. “Però jo no puc entrar a les 8.30 –va dir– perquè de 9 a 10 jugo a pàdel”. Doncs au, a veure si guanyes el Mundial. 

]]> Vist el primer debat de política general, ens trobem tan aturats allà on érem que fins i tot es repeteixen els que es queixen que som allà on érem. Al Govern, les tensions entre els socis són exactament les mateixes, accentuades en aquesta ocasió pel canvi en la presidència, de Junts a ERC. Aquest canvi no és petit, certament, però tampoc és suficient per canviar la inèrcia de la coalició. Ara com ara, la prioritat dels republicans sembla que sigui carregar de legitimitat històrica el seu retorn a la presidència de la Generalitat “més de vuitanta anys després” (com va recalcar Josep M. Jové), mentre que la dels juntaires fa la impressió que és fer tot el possible perquè aquesta situació sigui al més breu possible. La CUP, per la seva banda, gesticula amb aquesta proposta de referèndum que, com a mínim, xoca amb els dos anys acordats amb ERC per provar la taula de diàleg (o de negociació, com en volen dir Aragonès i els seus).

]]>

"Madrid és una gran aspiradora que absorbeix recursos, població, funcionaris estatals i xarxes d'influència". Així de contundent s'ha expressat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, en la primera jornada del debat de política general, que ha començat aquest dilluns a les Corts Valencianes. En el seu discurs, Puig ha plantejat una "profunda reforma territorial d'Espanya" que minimitzi "l'efecte capitalitat" que, en detriment de la igualtat entre els territoris, exerceix Madrid.

]]>

2018

La suspensió dels diputats presos i exiliats fa perillar el ple

El del 2018 era el primer debat de política general de Quim Torra com a president de la Generalitat després que fos investit al mes de maig. Les tensions entre JxCat i ERC no s’havien apaivagat després que el president del Parlament, Roger Torrent, hagués suspès el ple d’investidura de Carles Puigdemont al gener. I el debat de política general de fa dos anys va tornar a ser l’escenari de la disputa entre socis de Govern. El motiu? La suspensió dels diputats presos i exiliats per part del Tribunal Suprem. Tot i que els dos grups van salvar in extremis un acord perquè els líders independentistes llavors processats pel Suprem poguessin votar al Parlament, els lletrats posaven en dubte la fórmula i les votacions de les propostes de resolució del debat es van acabar ajornant fins una setmana després. Va ser llavors quan les desavinences entre JxCat i ERC es van tornar a evidenciar i l’independentisme es va quedar sense majoria al Parlament. La mesa va rebutjar les delegacions de vot dels diputats presos i exiliats i JxCat es va negar a substituir els seus diputats perquè comptessin els vots. La conseqüència més directa va ser que el Govern va perdre fins a 13 votacions, entre les quals la reprovació del rei i també la validació de la via unilateral per arribar a la independència. Abans d’arribar a aquest punt, els dos socis de Govern també havien airejat les seves diferències quan Torra, en el seu discurs durant el primer dia de debat, havia llançat un ultimàtum al president espanyol, Pedro Sánchez, per pactar un referèndum d’autodeterminació abans del mes de novembre.

]]> [Si veus aquest contingut des de l'aplicació mòbil, clica aquí per veure el vídeo en directe]

]]>

Aprovar els pressupostos del 2020 s'ha convertit en una de les prioritats de la Generalitat per al nou curs polític, i la qüestió ha protagonitzat una part del debat d'aquest dimecres al Parlament. El president, Quim Torra, s'ha obert a modificar el tram autonòmic de l'IRPF i a introduir nous impostos mediambientals, si això ha de servir per trobar algun suport de l'oposició perquè els comptes puguin aprovar-se.

]]>

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat aquest dimarts que la data fixada per al judici al president de la Generalitat, Quim Torra, es mantindrà inamovible per al 25 i 26 de setembre. Dos dies en què també està prevista la celebració del debat de política general al Parlament i que, als ulls del cap de l'executiu, tampoc no hauria de quedar alterat. Ara bé, Torra ha manifestat que no tindria cap impediment a fer-ho.

]]> El gol d’Ester Pujol

El joc de la cadira. Manuel Forcano va decidir deixar la direcció de l’Institut Ramon Llull. En lloc seu, la consellera de Cultura hi va nomenar Iolanda Batallé. De cop i volta, Enciclopèdia Catalana es quedava sense l’editora que, els últims anys, havia remat perquè l’històric segell s’obrís a la ficció i als llibres més comercials, sense perdre el prestigi de la institució. En lloc de la Batallé, qui? Era la gran pregunta que circulava a tota hora pel món literari català. Ahir l’ARA va donar a conèixer que la cadira buida han decidit donar-l'hi a Ester Pujol, que els últims tres anys ha fet d’editora sense editorial. Em consta que la tria de Joan Abellà, director general d’Enciclopèdia, ha estat molt ben rebuda pel patronat del Grup Enciclopèdia i, fins i tot, aplaudida pel consell de direcció de l’empresa. Poques vegades passa que, quan et donen a conèixer el nom del nou cap, l’equip aplaudeix com si haguessin marcat un bon gol. Coneixedors del sector, saben que han fitxat la millor. Han entès que amb aquest nomenament Enciclopèdia fa l’aposta ambiciosa que els faltava: la voluntat de convertir-se en una gran editorial també en la ficció. Ester Pujol, en aquest sentit, no només aporta coneixement i experiència, sinó un entusiasme que s’encomana. Sap que els llibres han d’emocionar i s’han de vendre. Té intuïció i ja du, a la motxilla, un munt d’apostes reeixides. Sap què volen els lectors i sap què necessiten els autors. En el treball, colze a colze, els fa sentir especials. Els llegeix cada capítol com si no hi hagués més autors, ni més llibres. Subratlla, aconsella i, amb mà esquerra, sap millorar tots els originals. No és tan sols, doncs, una bona notícia per a ella i per a Enciclopèdia, sinó pel panorama literari. Lectors i autors també estem d’enhorabona.

]]> En poques hores hem sentit una cadena d'amenaces proferides per diferents polítics, a dins o a l'entorn del debat de política general. Repassem-les per ordre cronològic invers, i per ordre de major a menor gravetat i perillositat. Totes contenen també, en una mesura o altra, una part important de 'farol' o de fanfarronada.

]]>

Les propostes de resolució que ha presentat el bloc constitucionalista demostren les diferents estratègies que plantegen per solucionar el conflicte català. Així, mentre el PSC insisteix que la via del diàleg és l'única possible per resoldre aquest tema, Ciutadans i el PP continuen defensant el marc estatutari com l'únic vigent i reclamen als independentistes respecte a la legalitat vigent. De fet, els populars portaran a votació del Parlament demanar al govern espanyol que apliqui l'article 155 una altra vegada per frenar les intencions dels independentistes.

]]>

Ahir vaig ser al Parlament, escoltant de primera mà l'ultimàtum del president Torra a Pedro Sánchez: si el mes que ve el govern espanyol no fa un oferta de referèndum d’independència pactat, no tindrà el suport del PDECat i Esquerra i haurà de convocar eleccions.

]]>

La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, durant la seva intervenció en el Debat de Política General al Parlament de Catalunya.

]]>