Quan vaig començar, ara aviat farà trenta anys, la càrrega burocràtica a què estàvem sotmesos era més petita i em permetia compaginar la feina de la terra i el bestiar amb la de la paperassa. Les coses em van anar raonablement bé i l’empresa va anar creixent i diversificant-se a un ritme assumible. S’hi van incorporar els meus pares i la meva parella i, amb ells, la possibilitat d’elaborar i de fer venda directa dels nostres productes. Continuàvem essent una granja petita, esclar, però hi havia feina per a tots i, com que treballàvem sota els preceptes del lema que ha regit totes les cases de pagès des de fa segles, doncs ens n’anàvem sortint.

La primera mesura que prendrà el PP si governa a Espanya serà una "primera reforma fiscal" centrada en retornar la pujada de l'IRPF per la inflació d'aquests últims anys. És el que ha afirmat el vicesecretari d'economia del PP, Alberto Nadal, en un esmorzar organitzat per Pimec a Barcelona. L'altra iniciativa immediata seria "derogar les mesures legals que entorpeixen el mercat del lloguer, determinades normes mediambientals i laborals".

Hi ha moviments de fons. Habitualment, la dita societat civil catalana acostuma a ser crítica des de l'anonimat però educada i possibilista davant del poder polític. Però això sembla que està canviant una mica. En algunes reunions i trobades hi ha representants empresarials que reclamen acció, una certa mobilització per superar reptes com els de la mobilitat (Rodalies, per exemple), la transició verda i la reducció de la burocràcia de l'administració. Alguns estan una mica farts de quedar sempre bé i exigeixen als polítics que treballin més pels interessos del país i menys pels del mateix partit o el d'alguns dels seus líders.

Em dic Joan Estarriola i Vilardell. Visc a Fontcoberta, al Pla de l’Estany, en una masia del segle XIV ubicada en una finca d'uns 10.000 m² de terreny. Tot i que fa més de cinc anys que estic jubilat, encara em sento pagès i m’he aventurat a menar un hort, una petita vinya i un petit olivet. Com que qui no té feina el gat pentina, m’he proposat transitar, amb tots els matisos i fins on sigui possible, cap a l'autosuficiència i la sostenibilitat.

Fa uns dies aquest diari va publicar un article d'Itxaso Domínguez de Olazábal, de títol “Simplificar o desmantellar: quan la UE converteix els drets en burocràcia”. La primera part del títol em sembla molt encertada: simplificar o desmantellar. Personalment em situo en la primera opció. També crec que queda clara la intencionalitat de l’autora d’alertar que no es liquidin drets amb l’excusa d’eliminar burocràcia. No obstant això, mentre l’article avança, l’autora generalitza i atribueix la lluita contra la burocràcia a una operació neoliberal. Ho he vist altres vegades en determinades posicions ideològiques i crec que aquesta assimilació s’ha de desfer.

La burocràcia s'ha convertit en un problema greu des que l'administració va decidir transformar el cobrament d'una factura insignificant, o qualsevol altre tràmit per l'estil, en un llarg calvari de final incert. En aquest sentit, m'agradaria fer algunes propostes per ajudar a resoldre'l.

Dissabte hi va haver una manifestació de mestres i professors i, entre altres reivindicacions, demanaven “reduir la burocràcia i eliminar tasques innecessàries”. A les manifestacions de la Revolta Pagesa també es queixaven d’haver-se de passar la tarda omplint papers. Vaig sopar aquest divendres amb un alcalde de poble rural, d’aquests que l’endemà tenien una trobada col·lectiva amb el president Illa a Món Sant Benet, i em deia que la burocràcia els aixafa, que els tràmits administratius per decidir qualsevol cosa s’allarguen un temps desesperant, sobre tot si, com era el cas, fa vuit anys que no tenen un secretari de l’ajuntament. Les petites i mitjanes empreses afirmen que l’administració ja té el 70% de la documentació que els exigeixen per fer un tràmit. ¿Encetem el meló de les demores de més d’un any per rebre les subvencions per a la instal·lació d’una placa solar?

Brussel·les parla de simplificació, però el que s’està gestant és una transformació política de fons. En nom de la competitivitat i l’eficiència, la Comissió Europea i diversos estats membres promouen una revisió general de les normes que protegeixen drets socials, ambientals i digitals. Sota un vernís tècnic s’amaga una aposta ideològica: presentar les garanties democràtiques com un obstacle per al creixement.

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha aprofitat la seva intervenció al 28è Congrés Nacional de l'Empresa Familiar a Burgos per adular els representants empresarials assistentes, que li han regalat una gran ovació. "Més PIB i menys BOE", ha resumit el líder popular en referència al producte interior brut –és a dir, creixement– i al Butlletí Oficial de l'Estat –és a dir, regulació–. Alhora ha promès revisar "les 97 pujades d'impostos", incloses les cotitzacions socials, del govern espanyol actual i aplicar rebaixes tributàries si guanya les eleccions. De totes maneres, no ha concretat quins tributs abaixaria.

Ara mateix, si un ciutadà vol comprar-se un cotxe elèctric o instal·lar-se un punt de recàrrega a casa trigarà, de mitjana, dos anys i sis mesos a rebre l'ajut de la Generalitat. Però hi ha ajuts molts més essencials, com ara el reconeixement de la situació de dependència o del grau de discapacitat, que l'administració triga gairebé un any a resoldre. Amb la voluntat de reduir el temps d'espera, el Govern va activar un pla de xoc al novembre per agilitzar els deu tràmits amb més impacte entre la ciutadania, amb més de 650.000 sol·licituds només l'any passat. D'aquests, n'hi ha vuit que estan en fase de remodelació amb mesures implantades i que ja han donat els primers fruits, segons l'executiu català.

El DNI digital començarà a prendre forma a partir d'aquest dimecres. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publicarà el decret que en regula el "procés d'expedició, gestió i desenvolupament" perquè es pugui instal·lar al telèfon mòbil. La posada en marxa del carnet d'identitat en format digital s'ha aprovat aquest dimarts en el consell de ministres i conviurà amb el DNI físic, tot i que la intenció del govern espanyol és estendre'n l'ús de "forma universal", apunten fonts de la Policia Nacional.

Hi ha massa notícies que no importa quan les llegeixis. Per exemple, l’informe anual de la Síndica de Greuges. En el capítol del 2024, presentat aquest dimarts, la síndica Esther Giménez-Salinas conclou que l’administració “és com una gimcana burocràtica”, que els ciutadans han de presentar la mateixa documentació a diferents administracions perquè entre elles no es parlen, que el llenguatge no és clar perquè “algunes informacions de l’administració no les entenc ni jo”, i la meva favorita: els formularis de tramitació de determinades sol·licituds estan pensats més per facilitar la gestió interna dels processos que per simplificar la vida i l’exercici dels drets dels administrats.

Quan queda poc més d'una setmana perquè Ursula von der Leyen presenti les primeres línies mestres del seu pla per reduir la burocràcia a la Unió Europea (UE) –l'anomenat reglament òmnibus–, el govern espanyol ja ha fixat una primera posició: no vol que es posi en perill l'agenda verda, és a dir, els objectius climàtics, sobretot aquells que afecten les empreses, davant d'un escenari de relaxació dels processos burocràtics. En una carta enviada a la Comissió Europea firmada per la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, i el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, l'executiu de Pedro Sánchez adverteix que si bé la simplificació és necessària, no pot "qüestionar l'ambició dels valors europeus clau per garantir la seguretat i l'estabilitat".

Els contraris a la Unió Europea solen caricaturitzar-la com un gran monstre burocràtic que es menja els recursos dels ciutadans per alimentar una casta funcionarial opaca i endogàmica. I tot i que és una caricatura injusta que busca tornar el poder als vells estats nació, és cert que el progressiu desplegament de les polítiques europees ha vingut acompanyat també d'un a vegades inextricable bosc burocràtic que afecta sobretot el sector primari i les pimes. Per això cal valorar positivament l'anunci de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en el sentit que posarà en marxa un pla per reduir la burocràcia entre un 25% (empreses en general) i un 35% (agricultors i pimes). El cert és que, de bona fe i seguint l'esperit garantista en qüestions de salut o mediambientals que és marca de la casa de la UE, l'excessiva burocràcia, o la lentitud en certs tràmits, s'ha convertit en un fre a l'activitat econòmica i en un factor que resta competitivitat a les empreses.

L’acord Govern-pagesos serà bo si el Govern compleix el pacte, però de moment és allò que en diuen un win-win. Hi guanya l’executiu perquè, en política, el joc de les percepcions és fonamental i l’acord va arribar diumenge a la nit. Missatge: el Govern treballa un diumenge al vespre per desactivar un problema que podia complicar la circulació de molta gent dilluns al matí, es reservava un titular favorable per començar la setmana i el president Illa podia deixar anar, com aquell que estossega modestament per dissimular un èxit, “Ens hem llevat amb el país funcionant i sense carreteres tallades”. Ni més ni menys que el que espera la gent dels governants, que solucionin els problemes i que no ens en creïn més.

Han coincidit en pocs dies diverses informacions que mostren l’alt grau d’incompetència de la nostra administració pública i la impotència dels governs per fer-la funcionar. Són casos de paràlisi incomprensible i de processos burocràtics estúpidament enrevessats que provoquen situacions gairebé ridícules i altres d’una dramàtica gravetat social. I, que consti, es tracta de casos que no han estat pas condicionats pels conflictes polítics dels darrers anys, i ni tan sols semblen directament determinats per les dificultats de finançament.

Aquesta setmana, l'empresariat i la societat civil es van unir en un clam multitudinari per demanar una reforma de l'administració, que a grans trets reclama una reducció de la burocràcia, la professionalització de la direcció pública i reduir la teranyina normativa. Un acord impulsat pel Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) que va aconseguir l'adhesió d'unes 300 entitats i que es va presentar a la Casa de la Llotja dimecres passat.

Reducció de la burocràcia, professionalització de la política i la direcció pública i reduir la teranyina normativa són reclams ja històrics, però que estan més a l'ordre del dia que mai. Per posar-ne un exemple, actualment a Catalunya un permís d'obres o una llicència ambiental poden trigar més de dos anys, cosa que acaba desincentivant l'interès empresarial i la inversió.

Que els empresaris protestin per l'excés de burocràcia que regula la seva activitat s'ha convertit en una constant. La patronal de la petita i mitjana empresa Pimec ha volgut posar xifres a aquest malestar i ha demanat aquest divendres públicament una simplificació administrativa que permeti superar la situació actual.

Llegia l'altre dia al suplement Empreses una peça dedicada a la creadora de continguts Laura Grau en què explicava les peripècies associades a aquesta activitat. En relació amb les col·laboracions amb el sector públic deia: “Estic més estona fent papers per poder cobrar una factura de 50 o 100 euros que fent la feina per la qual me l'estan pagant. A vegades penso que no val la pena”. No és pas l'única a veure les coses així. Fa poc, l'amic Jordi Llavina relatava en un article l'increïble laberint d'impresos electrònics destinats a donar-se d'alta de no-sé-què, a acreditar coses expedides per la mateixa administració i a tota mena de ridiculeses per l'estil. "Emprenyat com una mona –diu Llavina– truco a la persona que em contracta i li dic que no vull cobrar, que, abans de passar per aquest absurd calvari, m’estimo més no percebre emoluments per la meva feina. No penso blegar-m’hi: tot això és un absurd, i un abús, i una indignitat, i una merda tan alta com el cavall Bernat". Estem parlant de factures de 150 euros, per entendre'ns... És raonable, tot plegat? En relació amb aquest tema, jo m'he tornat molt radical: no accepto cap encàrrec que impliqui una pèrdua de temps tan gran i tan inútil. Això afecta, òbviament, els projectes, grans o petits, que provenen de l'administració. En alguns casos –em va passar fa només unes setmanes– em sap molt greu perquè el tema m'interessa molt. Què hi farem: mentre no acabi aquesta bogeria, ni aigua. Abans de l'estiu, una persona intel·lectualment rellevant em va explicar que també actuava així per estalviar-se aquesta espècie de broma pesada. Heus aquí els efectes secundaris del calvari: la mediocrització.