Un dels grans encerts de Joan Laporta en aquest any de mandat és haver deixat clar que hi ha una escala salarial que s'ha de respectar. Saltar-se-la és posar en risc la viabilitat del Barça i va ser un dels principals errors de Josep Maria Bartomeu, que va sucumbir a les peticions fora de mercat dels jugadors fins a convertir el club en l'entitat que pagava millor del món. Com que el Barça va tenir una generació única i molt longeva, es va anar renovant els futbolistes cada dos o tres anys a preu d'or. Era inassumible: el nivell esportiu baixava de manera inversament proporcional a l'augment dels seus salaris. En els primers anys del seu mandat, un membre de la directiva de Bartomeu m'ho explicava durant les hores prèvies d'una final de Copa. "Tenim els 11 millors jugadors del món i han de cobrar com a tals", argumentava. Era fals. Absolutament fals. Eren molt bons futbolistes, alguns realment únics, però no tots 11 titulars eren els millors en les seves respectives posicions. Que fàcil que és gestionar els diners que no són teus.

La figura de Quim Araujo era una de les més desitjades pels equips punters catalans. Conegut futbolísticament com 'el Mago', l'extrem de la Muntanyesa ha acabat per no moure's de la ciutat de Barcelona però sí per fer un salt important de nivell, incorporant-se a les files d'un renovat Sant Andreu.