"El Jan a vegades s'enamora d'algú, passa a confiar-hi cegament i no escolta les advertències dels altres", explica a l'ARA una persona de l'entorn del president del Barça. "Això li passa en aquest segon mandat amb l'Enric Masip [adjunt a la presidència]", afegeix. El nom de l'exjugador d'handbol es va sumar al d'Alejandro Echevarría, el seu conseller a l'ombra. La confiança cega, en aquest cas, procedeix del primer mandat, quan l'excunyat del president va dimitir com a directiu per pertànyer a la Fundación Francisco Franco. "L'Echevarría és la persona que més està ajudant ara al Jan. L'aconsella molt bé, li fa bé. I el més important: el Jan li fa cas", assegura la mateixa font.

Andreu Rauet, un periodista reusenc amb ganes de veritat, temps per rascar i bones fonts (cosa que per desgràcia no sobra a les redaccions del país), ha volgut posar ordre al desgavell d’empreses amb noms estranys, impagaments reiterats i silencis còmplices associat a la desaparició del club de futbol de la seva ciutat. Si en un primer documental, nascut d’un encàrrec a la universitat, va intentar relatar la tempesta perfecta que va enfonsar el Reus Deportiu, ara, en una segona entrega, posa el focus en les pràctiques que els seus propietaris van desenvolupar per capitalitzar el projecte amb diners d’inversors privats que captaven a través de dos intermediaris.

"A nosaltres se'ns va oferir una cosa que fins i tot explicar-la em fa vergonya de tan absurd que va ser", explica una de les germanes Tartas, les quals van posar dues querelles per estafa agreujada contra Joan Laporta, Core Store i CSSB Limited després que en les operacions d'inversió que van fer en aquestes societats el 2016 per un valor de 400.000 euros no se'ls paguessin els interessos pactats del 6% ni se'ls retornés el capital invertit. "Ens va dir [Sandra Solé, una de les intermediàries d'aquestes operacions]: «Cobrareu d'alguna manera. He pensat que diré al Barça que us contracti»", afegeix. "Ens va dir: «No, no heu de treballar. Simplement, és un contracte i ells us van pagant»", aporta l'altra germana.

Dues de les denunciants per estafa agreujada contra Joan Laporta i Core Store –una societat vinculada a CSSB Limited, la màxima accionista del CF Reus Deportiu quan aquest va desaparèixer per problemes econòmics– asseguren en una de les seves querelles que una intermediària de les diverses operacions de préstec que van signar el 2016 per un total de 400.000 euros els va explicar que per recuperar els diners hi havia la possibilitat d'entrar a treballar al Barça. "La senyora [Sandra] Solé va proposar als querellants la sol·licitud d'un lloc de treball al FC Barcelona com a forma de recuperar els diners invertits perquè era la moneda de canvi que estaven utilitzant amb altres inversors", afirma l'escrit de la denúncia, a la qual ha tingut accés l'ARA.

Joan Laporta ha declarat aquest matí al jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona com a querellat per una presumpta estafa de 4,7 milions d'euros –avançada en exclusiva per l'ARA al mes de juny– en cinc contractes de préstec signats entre el 2016 i el 2018 relacionats amb les societats CSSB Limited (que va tenir el 57% de la propietat del CF Reus Deportiu abans de la desaparició del club català), Core Store (vinculada a CSSB Limited) i Gedo Distridep (dedicada al comerç a l'engròs). L'actual president del Barça, segons fonts judicials consultades per aquest diari, ha assegurat que ell desconeixia aquestes operacions, de les quals se n'encarregava Joan Oliver, director general del Barça durant el primer mandat de Laporta i conseller delegat de CSSB Limited.

La fiscalia i el jutjat d'instrucció número 21 de Barcelona, segons ha pogut saber l'ARA, s'han posat d'acord perquè aquest s'inhibeixi en la causa d'un presumpte delicte d'estafa agreujada que té com a querellats el president del Barça, Joan Laporta, Joan Oliver (exdirector general del club blaugrana durant el primer mandat de Laporta), una assessora de Bankinter i la societat CSSB Limited (que va tenir el 57% de la propietat del CF Reus Deportiu). El motiu és la connexió amb un altre procediment que porta el jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona per presumpta estafa i associació il·lícita que també té entre els querellats Laporta, Oliver, l'assessora de Bankinter i CSSB Limited. Així, el jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona serà l'encarregat d'acumular les dues causes per presumptes delictes entre el 2016 i el 2018 perquè la seva és la més antiga.

El president del Barça, Joan Laporta, ha rebut una nova querella per estafa agreujada per un cas vinculat a la societat CSSB Limited, una companyia que és investigada per presumptament haver-se quedat diners de diversos inversors a qui prometia altes rendibilitats, de la qual el mandatari blaugrana sempre s'ha desentès. Però els documents als quals ha tingut accés l'ARA mostren que va firmar, almenys en una ocasió, com a representant seu. L'últim cas que s'ha fet públic es remunta al 2017, i segons va avançar El Confidencial, el querellant, A. T. O., va invertir 50.000 dòlars a CSSB Limited a canvi de 1.000 accions al seu nom, però no va obtenir cap informació ni documentació relativa a l'empresa, ni tampoc cap benefici.

L'Audiència Provincial de Barcelona ha acceptat per unanimitat de la sala el recurs d'apel·lació a l'arxivament de la causa per part del jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona per una presumpta estafa de 4,7 milions d'euros relacionada amb uns contractes de préstec que té en l'actual president del Barça, Joan Laporta, un dels set querellats per uns fets que van tenir lloc entre el 2016 i el 2018. Així, la interlocutòria de l'Audiència del 25 de setembre del 2024 -a la qual ha tingut accés l'ARA en exclusiva- determina que "s'acordi la continuació del procediment i la pràctica dels mitjans de prova interessats", entre els quals demana la declaració com a querellat de Laporta.

L'última novetat dels procediments judicials relacionats amb les societats Core Store i CSSB Limited, implicades en la desaparició del CF Reus Deportiu, és que ahir dimarts Joan Laporta no es va presentar a la cita davant la jutgessa a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet de Llobregat per declarar com a testimoni en el cas Albert Ramos, destapat per l'ARA el maig del 2023. Segons fonts judicials consultades per aquest diari, Laporta no va avisar que no es presentaria. En canvi, fonts de l'entorn del mandatari asseguren que ho va fer. Ara, la nova data d'aquesta declaració encara s'ha de precisar. En cas de no tornar-se a presentar, les fonts judicials informen que Laporta podria rebre una multa o el seu acte, fins i tot, es podria considerar un delicte de desobediència.

La possibilitat de guanyar el premi més alt del sorteig de la Primitiva és d'una entre 139 milions. El protagonista d'aquesta història va tenir aquesta sort.

La història que va destapar l'ARA el 5 de maig del 2023 comença en una seu de Bankinter. El tenista Albert Ramos s'asseu davant d'una de les treballadores del banc, que li ven les suposades bondats d'un contracte de préstec amb CSSB Limited, la societat que va dirigir Joan Oliver, exdirector general del Barça. En aquesta mateixa trobada, a Ramos se li mostra un document que informa que en l'operació també hi participen l'actual president del Barça, Joan Laporta; el vicepresident esportiu, Rafa Yuste, i el tresorer durant el primer mandat de Laporta, Xavier Sala i Martín.

La importància al Barça de Bryan Bachner, un dels responsables de la desaparició del Reus Deportiu, no para de créixer. Va entrar al club blaugrana el desembre del 2021 per encarregar-se de l'oficina de Hong Kong, va doblar responsabilitats quan l'octubre del 2022 se li va atorgar també la direcció de l'oficina de Nova York i l'ARA ha pogut saber que, des del passat mes de novembre, també és el director general de Barça Vision, malgrat que l'entitat catalana no ha fet públic aquest nomenament. En els tres càrrecs que ara té en el club blaugrana, Bachner, que treballa des de Barcelona, reporta directament al president Joan Laporta.

El tenista català Albert Ramos Viñolas està enllestint amb els seus advocats les sortides judicials a la presumpta estafa que hauria patit en un contracte de préstec amb CSSB Limited, la societat ja extinta que va estar dirigida per l'ex director general del Barça Joan Oliver. Quan se li va presentar la possibilitat de posar diners en aquest projecte, Ramos va rebre un document en què se'l va informar de la participació en el mateix de l'actual president del Barça, Joan Laporta; el vicepresident esportiu, Rafa Yuste, i el tresorer durant el primer mandat de Laporta, Xavier Sala i Martín.

La mort del CF Reus Deportiu sembla aquella novel·la d’Agatha Christie on es busca qui és l’assassí i s'acaba descobrint que el van matar entre tots. Ara fa quatre anys, l'any 2018, el club roig-i-negre va ser expulsat del futbol professional enmig d’un circ mediàtic del qual encara no se’n saben tots els secrets. "Va començar un periple judicial que dugué el club reusenc fins a la liquidació l’any 2021. Nosaltres volíem explicar què va passar", explica Andreu Rauet, un dels tres estudiants de la Universitat Rovira i Virgili que han fet un documental parlant amb gairebé tots els protagonistes. Tots els que han volgut parlar, esclar. L’Adrià Tella, l’Andreu Rauet i el Víctor Gómez, els creadors del documental El Cas CF Reus, buscant culpables, han investigat totes les branques d'un cas ben complex, sense voler prendre-hi partit. "La idea era reivindicar l'herència del club. Va morir i se'n va parlar poc, sap molt de greu. Entenc que molta gent tindrà una visió partidista de les coses, més quan hi apareixen persones vinculades al Barça, però no es tracta de criticar uns o altres. De fet, el principal culpable hauria de ser el propietari, Joan Oliver, però és una mort amb molts participants, començant per la ciutat i els aficionats, com jo mateix", admet Rauet.

La pilota va tornar a rodar sobre la gespa de l'Estadi Municipal de Reus. Ara, però, elles són les protagonistes. Les jugadores roig-i-negres van debutar dimarts en un amistós en el que serà el seu estadi, davant la seva afició, amb una gran posada en escena. La Fundació del Reus, creada quan es va dissoldre el club en una clara aposta de futur, ha creat un primer equip femení i hi ha dedicat recursos i espais, com l'Estadi Municipal (fins ara sense activitat futbolística després que el Reus desaparegués).

De l’article de Frederic Roda (Barcelona, 1924-2006) a Serra d’Or (IX-1986) sobre el teatre de Joan Oliver (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986). El 18 de juny va fer 35 anys de la mort d’Oliver, conegut com a poeta pel pseudònim Pere Quart, el seu vessant literari més popular, tot i que va conrear també narrativa, traducció i periodisme, a més de dramatúrgia.

Els contes breus han anat de boca en boca des que els humans es comuniquen entre si. El conte literari i el seu germà petit, el microconte, tal com els entenem avui, s’estableixen els segles XIX i XX però tenen múltiples avantpassats. Des de les faules d’animals de Grècia i Roma en què els més desvalguts sempre surten malparats i que, sense pretensions d’alta cultura, van aconseguir els seus propis clàssics, fins a les vides de sants i màrtirs, passant pels irreverents epigrames del poeta romà d’origen hispà Marcial. Els textos breus de Marcial –La Magrana en va fer un recull sota el títol d'Epigrames– van tenir un gran èxit a l’antiga Roma: els seus llibres es podien comprar a Viena i a Britània. La llista dels besavis i rebesàvies del conte modern és molt més llarga: sàtires de tota mena, fins i tot jurídiques, com el Testamentum Porcelli, Les mil i una nits, Calila e Dimna... Però arribats al segle XX és difícil discernir què és un relat o un conte breu i un microrelat. Tots poden tenir la mínima quantitat d'elements possibles i comparteixen el fet que no han de pretendre anunciar veritats universals ni informar. Tenen presentació, nus i desenllaç. Ara bé, els estudiosos no es poden d'acord a l'hora de plantejar l'extensió màxima d'un microrelat. Sigui com sigui, és difícil explicar l'un sense l'altre, perquè la valoració de la brevetat va lligada al conte modern.

"Perdoneu la meva queixa,

"El que va passar al Reus és una d'aquestes històries que, si no et passen a tu, no creus que siguin possibles". Encara avui la incredulitat i la irritació no han desaparegut dels aficionats del Reus. Xavi Bartolo, que ocupava la banqueta l'última temporada d'existència del club, se'n fa creus de la situació viscuda. "Ets en un club de futbol en una situació idíl·lica, en un club humil i molt familiar, on no hi ha despeses fora del normal. El club va anar creixent a poc a poc i fent les coses bé i va aconseguir per primer cop pujar a Segona A. Tot funcionava amb normalitat, semblava". Però la situació no era ben bé així.

“La Colla de Sabadell va concentrar poetes, crítics, escriptors, intel·lectuals i artistes durant els anys 20 i 30 del segle passat: el projecte col·lectiu tenia la vocació de millorar i modernitzar la societat catalana del moment”. Així presenta el grup literari Olívia Gassol, coeditora, juntament amb Francesc Foguet, del volum L’humor constructiu (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020), una aportació de gran interès a l’estudi acadèmic d’aquests autors que reuneix la desena de ponències que es van fer l’octubre de l’any passat al Casal Pere Quart de Sabadell.