Per cinquena vegada, el Gran Teatre del Liceu reposa la producció de Mario Gas sobre L’elisir d’amore, de Gaetano Donizetti, un dels espectacles més icònics de la casa. Quan s’hi va representar per primer cop –en ple exili postincendi i al Teatre Victòria–, el muntatge ja s'havia vist al Grec (1983) i, deu anys més tard, al Festival de Peralada, fins que el 2005 va pujar a l’escenari de la Rambla.

No és gens habitual que una mateixa obra tingui dues estrenes en pocs mesos. Però per a qui va conèixer la commovedora tragèdia de Wadji Mouawad que Oriol Broggi va estrenar a la Biblioteca al juny, cal recomanar-li que s’acosti ara al Teatre Apolo per veure i escoltar (ara en castellà) la mirada de Mario Gas sobre una obra de tremenda actualitat, més encara amb el genocidi a Gaza. Recomanació extensible òbviament a qui desconeix l’obra i un dels autors més importants del teatre d’aquest segle.

L'escriptor Albert Camus i l'actriu Maria Casares van tenir una història d'amor "políticament incorrecta", diu el director teatral Mario Gas amb motiu de Casares-Camus: una història d’amor, l'espectacle fet a partir de l'epistolari dels dos amants que s'estrena dissabte al Teatre de Salt, al festival Temporada Alta. "Ell era casat. No es va divorciar. A banda de la María va tenir dues amants a qui estimava, ella va tenir relacions amb alguns companys il·lustres... I s’estimaven, s’estimaven profundament amb tota l’ànima", explica Gas. "Avui podríem parlar de poliamor o d'una relació oberta, no és una relació políticament correcta, però aprofundeixes molt en l'ànima humana", insisteix el director.

De ben segur que l'illa de l’Aire té una magnífica posta de sol i que és un lloc idoni per airejar-se, però no hi vagin a buscar la felicitat. Les cinc dones amb les quals l’escriptor Alejandro Palomas debuta al teatre tenen massa secrets i tones de frustració com per albirar res més que el costum. Ni el precipitat apunt final –amb l’epifania alliberadora de Lia (Vicky Peña) quan accepta la mort de la seva filla Helena, desapareguda al mar menorquí fa un any– no pot neutralitzar el mar d’amargor i frustració de les cinc dones, ni guarir les seves ferides.

"Allà lluny hi ha una llum, hi ha una esperança que pot salvar-les; això és el que busquen desesperadament les cinc dones i, al final, la troben. I aquesta esperança és el que crec que s'endurà el públic a casa", diu Núria Espert, que, a punt de complir 88 anys, espera continuar donant molta guerra, perquè la seva vida, explica, gira al voltant del teatre. "Sempre és aquesta sensació que no sortirà: a vegades tens èxit, a vegades fracasses. I tot et porta cap aquest teatre que no saps quin serà fins que arriba la nit que ho saps", assegura. Espert, juntament amb Vicky Peña, Teresa Vallicrosa, Miranda Gas i Candela Serrat, protagonitza La isla del aire, l'adaptació de la novel·la d'Alejandro Palomas, que Mario Gas dirigeix al Teatre Romea. L'obra s'estrena el dissabte 25 de març i es podrà veure fins al 14 de maig.

L'actriu Carme Elias, la muntadora Teresa Font, el promotor musical Gay Mercader, el Taller de Músics, el pintor Augusto Ferrer-Dalmau i l'actor i director Mario Gas són alguns dels guardonats amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts 2022 que atorga el govern espanyol. Així ho ha aprovat aquest dimarts el consell de ministres, a proposta del ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta. La medalla distingeix persones i entitats que hagin destacat "en el camp de la creació artística i cultural o que hagin prestat notoris serveis en el foment, el desenvolupament o la difusió de l'art i la cultura o en la conservació del patrimoni artístic". Dins d'aquest àmbit, el govern espanyol inclou també la tauromàquia, i aquest any ha atorgat una Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts a la ramaderia Miura, especialitzada en toros de lídia.

'L’home de la flor al llavi i...'

Teatre Akadèmia. 13 de desembre del 2020

L’uomo dal fiori in bocca (1923) es un relat curt en què Luigi Pirandello va parlar de la mort i de les dones, dos temes que li eren molt recurrents, a través de la conversa entre dos desconeguts a la cantina d’una estació de tren. Un conte massa curt per a una funció de teatre, però sobre el qual Mario Gas i els seus intèrprets (Montse Guallar, Àlex Casanovas i Xavier Ripoll) han aixecat un càlid i emotiu homenatge mitjançant la relació epistolar que va mantenir el premi Nobel amb l'actriu Marta Abba (560 missives en l'edició italiana) així com l'autobiografia d’ella, La mia vita d’attrice, i una mica d’imaginació. Que no hi falti!

]]>

Entre camerinos, a Federico Fellini li deien el far. "Era un sobrenom intern, però tenia molt de real, perquè la seva presència ho il·luminava tot", recorda l'actor Sergio Rubini, que va treballar amb el cineasta italià a la pel·lícula Intervista el 1987. La llum de Fellini es va apagar el 1993, però coincidint aquest any amb el centenari del seu naixement, actors i directors li han construït un homenatge. A partir de les entrevistes que va concedir, Ludovica Damiani i Guido Torlonia han donat forma a Maestro Fellini, una peça que ressegueix la trajectòria vital i professional del cineasta i que serà fins al 16 de febrer al Teatre Akadèmia de Barcelona.

]]>

Mario Gas (Montevideo, 1947) ha convertit l’escenari de La Gleva en un racó íntim per invocar els seus referents. A Amici miei, que es pot veure fins al 22 de desembre, el director i actor recita i canta textos dels seus autors preferits acompanyat de la pianista Bàrbara Granados. L’espectacle és un mirall de les passions i inspiracions literàries que nodreixen, des de fa anys, la llarga trajectòria de Gas.

]]>

Ricardo Moya va estrenar El sueño de un hombre ridículo el 2002 al Círcol Maldà i és tot un encert que La Gleva recuperi aquest exuberant relat de Dostoievski. També ho és perquè a la bona feina de l’actor el pas dels anys li ha sigut profitós per vestir encara amb més credibilitat aquest peculiar personatge amb pijama i gorra de pell al cap. És un home gran en qui podem veure tant un possible profeta que predica sobre l’amor com un boig que ha vist Déu, o les dues coses alhora, perquè també en el seu temps a Jesucrist el tenien per l’un i per l’altre.

]]>

Quants actors de teatre catalans deuen tenir club de fans? Segur que molt pocs, i Pablo Derqui (Barcelona, 1976) és un d’ells. Bé, fem una mica de trampa perquè el teatre va ser el seu primer (i molt fèrtil) bressol artístic, però la seva fama s’ha multiplicat gràcies a la seva assiduïtat en sèries televisives (Pulsaciones, Nit i dia, Isabel, Hispania, Ventdelplà ). Aquest intèrpret que va a més en els papers complexos va estrenar nou treball dimarts al festival de Mèrida. Calígula, l’obra de Camus dirigida per Mario Gas, portarà també al Grec un actor considerat dels millors de la seva generació i que, abans de llicenciar-se a l’Institut del Teatre, ho va fer en humanitats. La sòlida formació és sens dubte una gran ajuda, però a ell els personatges li passen pel ventre i hi deixen sempre petjada. Aquí en tenim una petita mostra.

]]>

El Festival de Poesia en Escena Alcools torna a La Seca. Del 16 de febrer al 3 de maig hi actuaran el director Mario Gas, que recitarà poetes catalans joves (23 de febrer); l'actor Oriol Genís, que inaugurarà el festival amb un tast de l'espectacle sobre el poeta Albert Balasch que s'estrenarà al pròxim Grec, i l'actriu Montse Guallar i l'escriptora Marta Pessarrodona, que llegiran el llibre de l'autora 'L'amor a Barcelona' (12 d'abril).

]]>

Stage Entertainment estrenarà el musical 'El hombre de La Mancha' en motiu del IV Centenari de la mort de Miquel de Cervantes. Mario Gas dirigirà aquesta nova producció, que s'estrenarà l'agost de 2016. El musical s'estrenarà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on es presentarà només 3 setmanes i l'octubre s'estrenarà a Madrid, al Nuevo Teatro Alcalá, on farà temporada.

]]>

'Follies' és la gran guanyadora dels premis Max, amb un ple: 6 premis de 6 nominacions. Mario Gas, primer premiat del vespre als Max, s'endú el guardó a millor director d'escena per 'Follies', que es va estrenar al Teatro Español i es va poder veure al festival de Peralada. Gas ja havia guanyat un Max per un altre musical 'Sweeney Todd'. L'ha dedicat a Constantino Romero i als professionals dels "oficis teatrals" i ara treballen "en col·legis", i ha volgut fet un toc d'atenció a les administracions. Competia amb Alfredo Sanzol i Miguel del Arco. Per això ha dit "jo tinc un futur a les meves espatlles", ha dit. Després ha recollit el Max a millor espectacle musical, ha fet pujar tot l'equip a escena i tots els tècnics, i ha dedicat el guardó al Teatre Español i al seu equip, que va dirigir vuit anys. "Que segueixi la lluita!", ha dit per reivindicar el paper del teatre.

]]>

El Gran Teatre del Liceu, en una temporada especialment crítica, tot i que hagi tingut un inici espectacular gràcies al Festival de Bayreuth, recupera 'L'elisir d'amore' de Gaetano Donizetti. L'espectacle, a partir de l'obra original i molt popular el 1832, va ser concebut pel director d'escena Mario Gas. L'especialista en òpera italiana Danielle Callegari en serà el director d'orquestra en l'actual reposició al Liceu, en la qual actuaran tres cantants amb fusta d'estrella: la soprano nord-americana Nicole Cabell, el tenor mexicà Javier Camarena i el baríton Àngel Òdena, català que acaba de sortir exitós del Metropolitan de Nova York.

]]>

Dissabte passat Mario Gas es va acomiadar del Teatro Español de Madrid amb 'Follies'. Igual com el personatge que interpreta a l'obra, un empresari que celebra l'última funció del seu llegendari teatre abans que sigui derruït, el director tanca una etapa professional. En una entrevista a l'ARA, fa reflexions com les següents:

]]> El director del Teatre Espanyol, Mario Gas, ha assegurat que la decisió del govern espanyol d'augmentar d'un 8 a un 21% de l'IVA les entrades als espectacles teatrals "és una aberració descomunal". Gas, que deixarà la direcció del Teatre Epanyol -l'únic teatre públic que depèn de l'Ajuntament de Madrid– a finals de juliol, ha afirmat que incrementar 13 punts l'IVA de les entrades dels espectacles "enfonsarà el teatre".

]]>

Mario Gas ha anunciat aquesta tarda que deixa la direcció del Teatro Español de Madrid a final de temporada, com ja s'havia avançat divendres. Les desavinences amb l'equip de la nova alcaldessa de Madrid, Ana Botella, i amb el nou gestor del teatre, Natalio Grueso –que s'ocuparà de la programació de l'Español, el Price i el Fernán Gómez, que depenen de l'Ajuntament de Madrid–, han sigut determinants i han pogut més que aquella polèmica del 2006, quan va estar a punt de presentar la dimissió arran de l'anul·lació de les representacions de l'obra 'Lorca eran todos', de Pepe Rubianes. La programació seguirà tal com estava prevista fins al juliol i hi haurà alguns canvis del que estava previst fins al desembre.

]]>

Qui ha estat director del Teatre Espanyol durant 8 anys, Mario Gas, negocia la seva sortida del centre després del nomenament d'un gestor, Natalio Grueso, que s'ocuparà de la programació de tots les unitats dependents de l'Ajuntament, han informat fonts pròximes al consistori. Grueso, que era director del Centre Niemeyer d'Avilés fins que va tancar, va ser nomenat ahir oficialment director de programació d'Arts Escèniques de Madrid amb la missió de dissenyar un "nou model" per als espais teatrals de la capital, és a dir, l'Español, el Price i el Fernán Gómez.

]]>

Mario Gas ha presentat aquest dimarts a Girona, acompanyat dels sis protagonistes, el seu nou espectacle –"una tropa", segons ell, "una secta en el sentit positiu", segons Rosa Novell–, una obra poc representada d'Edward Albee, Un fràgil equilibri. L'espectacle donarà el tret de sortida del festival Temporada Alta aquest cap de setmana i farà estada a Barcelona a finals d'octubre, al Teatre Lliure.

]]>